-
FILODEMO
copi binocula . La asca i els seus e-
Agliamicidiscuoh (PHe c.
1005)
sul a s són un mb i més del eball.
~d.,
ad. i com.
pe ^.
Angeli,
La aducció del ex , pe o, es e-
Is i u o
I aliana
pe
gli S udi
dueix, lbgicamen , als mgmen s
que conse en una mínima cohe bn-
Filoso ici, La Scuola di Epicu o,
(.ia seman ica, i
p ou
ajus a-
collezione di es i e colanesi
da
a
I.o iginal,
di i a da Ma cel10 Gigan e,
Finalmen el comen a i (pp. 197-
ol.
7,
Bibliopolis, NApols 1988-
338) de alla , agmen pe ag-
men , espon igualmen a la b illan-
o del conjun de I'es udi, i ens aci-
El se 6 olum de la cccolezione li a, mi jan~an in o macions an
di es i e colanesin, que di igeix cul u als com his o iques i ilologi-
M.
Gigan e, su a ca ec d7Anna ques, l'accés a un món plu al i com-
Angeli, i ens posa a l'abas una edi- plex del qual Filodem ou un dels
ció i aducció comen ades del millo s exponen s.
PHe c. 1005, que con é una ob a ES ac a, doncs, d'una magni ica
agmen a ia de Filodem. edició, digna del o ele a que la
L'exquisida cu a ilolbgica i cien- col.lecció man é en el seu conjun , i,
í ica que ca ac e i za o es les pu- al nos e pa e , indispensable pe
blicacions de la col~lecció oman pa- als es udiosos d'aques a pa de I'an-
lesa ambé en el lib e p esen , que igui a .
comensa amb una b illan in oduc-
ció (pp. 27-123) en la qual no sols
Ja ie Velaza
se'ns pa la del ex , de la se a es-
uc u a i de la se a da ació, sinó
que aquell queda in eg a en l'am-
bien cul u al que li se eix de ma c:
els deba s en e els epicu eis es
sob e el cul e del sa i, els discu sos
A.G.
LUCIANI
que cauen a l'in ini , la llui a p opo-
11 mi o dip ome eo e al i saggi
sada pel mes e Epicu con a la cul-
Lacelli, Roma 1988, 69 pp.
u a enciclopbdica. To aixb, a més a
més, apa eix ecolza pe la u ili za-
ció p o i osa d'una bibliog a ia ex- An oni0 G. Luciani, amb els cinc
haus i a, amb una especial a enció a assajos que comp bn aques a edició,
la de I'escola de M. Gigan e, mes e ens subme geix en di e sos aspec es
econegu de l'au o a. de la cul u a g eco- omana, o en
Desp és d'un co ec issim p e aci un eco egu pe les in e p e acions
a l'edició (PP. 105-134), aques a ens que hom els ha dona a a és de la
és o e a en la se a o ali a , ins i o his b ia.
amb les pa s mol agmen a ies i
1.
En el p ime assaig cen a l'a-
no es que A. Angeli ha pogu ecu- enció sob e el mi e de P ome eu: hi
pe a pacien men amb un mic os- anali za aques pe sona ge i el seu
-
186-
simbolisme des dels ex os homb ics
ins als d'bpoca con empo hnia.
A
la Ilíada homb ica es pa la dels
i ans, pe d no s'hi anomena P ome-
eu, men e sí es a a la Teogonia
d'Hesíode, on se'n des aca el ol de
cas iga pe Zeus. La isió d'aques
mi e al segle
aC can ia, en an
que, pe a Pla ó, P ome eu és el de-
miü g que ajuda els homes acili-
an -10s el sabe bcnic, pe o p i-
an -10s el coneixemen del u u .
La ima ge més comple a de P o-
me eu ens la p opo ciona Gsquií.
A
P ome eu encadena ens el p esen a
com a di ini a , po ado a de ci ili -
zació, coneixedo a del des i i, a la
egada, cas igada pe Zeus ( íc ima
del seu odi, com
Ió
ho ou del seu
amo ). Luciani a e e bncia, doncs,
al P ome eu esquilia com a pe so-
na ge o u a , culpable d'hyb is pe
no ole e ela els sec e s del des i
a Zeus, que s'empo a inalmen a
les en anyes de la e a.
En pa la del mi e p opiamen
di , l'au o exposa algunes eo ies
sob e la pa e ni a esquiliana de
P ome eu encadena : Wacke nagel i
K anz en discu eixen la o ma, lin-
güís icamen i mb icamen massa
simple pe pe anye a aquell agic.
D'al a banda, Pe o a i Lesky hi
euen una concepció eligiosa i ilo-
so ica a ibui'ble als so is es o a un
poe a pos e io a hsquil. Luciani, en
aques cas, qües iona l'a ibució a la
so ís ica basada en l'omnipo bncia
negada a Zeus, pel e que la p esbn-
cia de la Moi a com a de e minan
dels esde enimen s es éu sen i ja a
l'ob a homb ica.
Cal des aca especialmen en
aques p ime assaig el plan eja-
men de pa al.lelisme en e la pe s-
pec i a g ega del mi e: P ome eu in-
e media i en e déus i homes. i la
pe spec i a nie zschiana d'un P o-
me eu ac iu-masculí (a i), ccmB
diumn pe assoli g ans emp eses,
en on a al passiu- emení (semí ic),
po ado del peca . Nie zsche, a
1'0-
igen de la &dia, ecull la adició
g ega i ma ca la di e bncia amb la
isió oman ica an e io d'un P o-
me eu-símbol de l'home.
2.
Con inuan en la línia del mi e
i enlla~an amb l'assaig an e io ,
din e del camp de les elacions
homes-déus, Luciani se cen a al lli-
b e
XXIV
de la Ilíada i anali za l'epi-
sodi en qub P íam implo a
Aquil.les, a i de ecupe a el cadi-
e del seu ill Hbc o . Aquil-les,
p o agonis a, i P íam, an agonis a,
ambdós supe i en s, ep esen en
la agbdia de la pa e ni a da an la
mo (Hec o i P íam són íc imes
de la o sa de l'he oi, com Níobe ho
ou de la jus ícia di ina pe la se a
hyb is)
y
el lamen pe una ciu a
des ui'da que ha compo a la mo
dels seus es ima s Pa ocle i Hbc o .
Els déus olen assigna la ma eixa i
a Aquilsles i a Hbc o ; He a, no obs-
an , de ensa el ill de la dea Te is,
que ha de se ac a més bé que un
mo al i s'indigna amb Apol.10 pe
aques a aó. La con adicció, pe d,
que con é la ma eixa Ilíada, his o ia
de supe i en s i mo i u i, és el e
de p esen a els he ois com
Aquileles: es oben a la gue a pe a
la ida i, seguin llu condició na u-
al, pe a la mo , o assolin un
comp omís d'hono (l'anomenada
Helena, igu a il.lusd ia pe la qual
es passen an es penali a s).
3.
Del món dels mi es p bpia- i
O.
Immisch conside en que les es
men helelknics, Luciani, abans de es o es inicials an di igides a Lks-
passa a a on a emes del món bia, men e que la da e a se ia una
oma, a una espkcie de ecés d'en- espos a de Lksbia a la ollia de
llaq pa lan -nos d'un mimiambe Ca ul.
d'He odes, poe a hel.lenís ic del Luciani al.lega que el poema,
segle
111
aC. He odes a e poesia compos en una p ime a ase de la
de les coses ulga s. En el seu p oducció ca uliana, ep esen a la
poema esc iu l'a enga que el pa ó p ehis b ia i no pas la his b ia de l'a-
d'un bo dell, Ba a o, p onuncia mo Ca ul-Lbsbia; pe an , Ca ul
con a el me cade Tale es, que ha no a més que exp essa les se es
esba ussa una de les se es dones. sensacions da an els i als -els al-
Ba a o és l'ad oca de la ulga i a , es- i la incapaci a de pode con-
que pa la de la ida di ícil com la mi- empla i escol a Lksbia. Respec e
llo escola i que ei indica l'amo a l'es o a inal, segueix la línia d'a-
sensual pe la p esbncia del dine , dap ació del poema de Sa o, i li
explicació simple a o a complexi a . dóna només els e ocs omans co -
4.
L'ap opamen al món oma esponen s. En conseqükncia, el
se'ns a des de dos aspec es di e sos: ma e ial lingüís ic u ili za en
li e a i i his o ic, amb els e s que aques s da e s e sos s'explica en el
els elacionen. con ex his b ic en quk es c ea; hi
En un p ime assaig sob e Ca ul, p en la ma eixa o qa que pe a Sa o
conc e amen al inal del poema
51
podia eni una al.lusió a la olun a
d'aques au o , Luciani a un es udi di ina.
de la o ~a de la adició a l'an igui- Ca ul, poe a ep esen a iu de la i
a , amb di e en s pe spec i es de la República omana, ca ega
sob e l'es upo d'un enamo a en amb els in e ogan s mo als de
I'&-
boca dels poe es. Així, a I'Odissea, poca: l'oci és un pes, causan de
Ulisses exp essa la se a admi ació culpa, pe quk allunya del comp o-
pe Nausica i la compa a amb la dea mís ci il, pe b és a la egada un
A emis. La passió i el u men plae . Cice ó conside a l'o ium cum
amo osos a Sa o oben explicació digni a e con aposa a desidia i o-
en la olun a di ina. Men es an , lup as i c eu que hom l'ha de iu e
Ca ul, inspi a en aquella poe essa, necessa iamen uni al nego ium.
co ona el poema
51
amb una mena Skneca pa la del plan ejamen epi-
de e lexió sob e el des í humil. cu eis a de l'o ium com a objec iu
Tanma eix, hi ha di e ses e - del sa i i d'aquell de Zenó com a ob-
sions sob e la possible con aposició jec iu obliga de la ida polí ica. Vi -
que suposa la da e a es o a gnbmi- gili eu en l'oci un elemen indisso-
ca del poema de
Ca ul en on de les lublemen lliga a l'amo , al com
es p ime es lí iques i sob e si els ens el p esen a a l'episodi de Dido i
qua e e sos esmen a s,
w.
13-16,
Enees a 1'Eneida. Pe a Ho aci, d'al-
pe anyen al poema en qües ió
O
en a banda, l'oci és in ínsec a la pau.
són un a egi ó pos e io . E. Kalinka Aques oci pe b, que suposa un
plae , segons Ca ul, ha po a a la
pe dició eges e u bes. El llib e
IV
de I'Eneida, l'ob a d7Home i les
His h ies de Polibi són es imoni de
ins a quin pun el món clhsic consi-
de a a l'amo p o ocado de la pe -
dició de les ciu a s.
L'o ium és, en esum, pe al poe a
enamo a , el concep e ep esen a iu
del e eny mi ja en e digni a i in-
quie uds, al10 que pe a Sa o co -
espongué a l'aspec e a isca en la
elació home-déu (suscep ible de
cau e en l'ambi de la hyb is) que
po po a a la des ucció, pe 6
ambé a la elici a .
5.
En l'úl im assaig, I'au o a un
eco egu pe la his o ia de Roma:
hi eu un impe i que jus i ica la se a
exis bncia en e de la gue a una in-
dús ia, com digué Schneide a
I'His oi e des doc ines mili ai es.
Pa lan dels o ígens, se'n des aca
la o mació de Roma pe la impo -
ancia es a bgica dels u ons on
s'assen h, cosa que li pe me é el
con ol del baix Tíbe .
Roma ou un campamen saque-
ja i incendia múl iples egades pe
se econs u'i an es d'al es. L'im-
pac e en el món hel.l&nic al segle
111
ma ca les di e bncies amb aques a
cul u a, cul i ado a de 1'in el.lec e a
I'indi idu (l'au o n'exalsa el e de
<<sabe , men i , on dels mi es), en-
on de Roma, di igida cap a una
p axi col.lec i a. Polibi, pe o, admi-
a la capaci a ac ica dels omans,
en e els quals la unció d'es imula
els comba en s p e alia pe damun
de guia -los, unció p opia del cap
de opes g ec (aghein s a on).
La impo hcia c eixen de l'o ga-
ni zació mili a a Roma es a palesa
en el e de les compensacions hono-
í iques i luc a i es que aques a
a o ga als solda s. Les milícies supo-
sa en jun amen amb els esclaus i els
c is ians els p oblemes sociopoli ics
més impo an s de 1'Impe i i po a-
en a gue es ci ils i a ebelalions.
Cal no oblida , pe o, els p oblemes
amb els p o incials i es ange s en
gene al (Bdhuc desp és de la Llei de
Ca acal.la al
212,
que concedia la
ciu adania a o s els habi an s lliu es
de 1'Impe i -semp e ou un dis in iu
d'hono la p ocedencia i hlica).
D'al a banda, l'augmen de la
població, el mo imen mig a o i
dels pobles que c ea nous cen es de
p oducció
i
de pode , uni a la e-
núncia a l'o ensi a
i
al ancamen
din e del limes (cul e a l'o ium, com
s'ha di an e io men ) con ibui' en
a la caiguda de 1'Impe i om& el
qual exis í més a ia en unció de la
conques a i no an com a ins i ució.
Els pun s que c iden l'a enció es-
pecialmen en aques assaig de Lu-
ciani són, d'una banda, el elleu que
dóna a la p eskncia de la e minolo-
gia mili a a quasi o a la li e a u a
omana, o i mancan -hi una a ís-
ica polí ica (excep uan el De Repu-
blica de Cice ó) pe la dedicació ju-
idico- bcnica dels polí ics. D'al a
banda, el e que amb la caiguda de
1'Impe i es e i in es uc u es an e-
io s: en el e eny lingüís ic, les
llengües omaniques es o men a
pa i del lla í ulga , o i que man-
enen el subs a lingüís ic amb qui?
aquell es oba; en el e eny mili a ,
els ca alle s medie als enen a de-
sen olupa les uncions que en al-
es emps e en p bpies dels he ois.
El senyo medie al és, a més, una i-
gu a sac a que exe ceix I'ius p imae
ELIO MONTANARI
noc is apo opaic, sob e la e ge,
La sezione linguis ica del
Pe i
que és un elemen pe cul i a i e-
He meneias di A is o ele
cupe a , la qual cosa con as a
amb
Vol
II,Il
Comen o,
Flo kncia
la adició de conques a exclusi a-
men ma e ial que compo a l'es-
1988,359
pp.
uc u a mili a de 171mpe i oma.
Mol ence ada em sembla la con-
clusió inal que a I'au o sob e la e- En examina I'ob a p esen , ens
laci6 de l'home amb la mo , és a di obem da an d'una asca e i a-
amb o al10 que I'espan a i l'a au. blemen minuciosa d'analisi
i
de co-
La gue a implica pe a l'home un men a i. En e ec e, o
i
que I'au o
in en d'ap opiació, al qual dóna al- cen a el seu eball exclusi amen
es mo i acions espi i uals i noms en els qua e p ime s capí ols de
solemnes, a
i
d'amaga la po i el l'esmen a ac a d7A is b il, el de-
ep e a la mo que ella ma eixa all amb qub el p o esso Mon ana i
compo a. p ocedeix a l'ho a de ma isa les
L'au o a egeix, al inal d'aques possibles in e p e acions, de e isa
assaig, un quad e- esum que exposa les a iae lec iones, de eu e, en i,
amb cla eda els e s polí ico- o el suc al ex , a que el seu co-
mili a s i econbmico-socials i les lleis men a i s'es engui al lla g de més de
que egue en la llum als segles
i
i es-cen es pagines sense que pugui
11
dc. di -se que hi sob i es.
De la ma d7A.G. Luciani passe- El llib e comenGa amb la p esen-
gem, doncs, pe I'escena i de les an- ació del ex ín eg e dels qua e ca-
igues G i:cia i Roma, a la egada pí ols que se eixen de base al co-
que ens a assenyalan amb mol men a i, amb un apa a c í ic ex-
d'ence di e ses escenes i ens haus iu, que ecull an les a ian s
ma ca un il conduc o en e amb- de la ansmissió di ec a com les de
dós deco a s. La cul u a g ega as- la indi ec a. T obem a al a , pe b,
pua en la se a li e a u a el pe ill de una aducció, que possiblemen es-
la hyb is, posició d'o gull en on igui con inguda en el p ime olum,
dels déus, causa dels mals de I'ho- que s'anuncia com i1 es o. De o a
me; men e la <<p agma ica>> Roma mane a, si s'ha epe i el ex o igi-
eu en la inac i i a , I'o ium, la nal, no eiem pe qui: no es po e-
co da luixa en la qual cal g onxa -se pe i la aducció, que ó a ú il pe a
pe gaudi de la ida, pe o cal ambé o hom, no an sols pe als que no
pa a comp e a no cau e en la desi- coneixen la llengua g ega, ca l'obs-
dia que po a a la pe dició de l'ho- cu i a en ce s passa ges del g ec
me, d'una ciu a
O
del ma eix Impe i dYA is b il es a o a de qües ió. A
oma. con inuació, es p ocedeix a l'es udi,
Mon se a Lla ena
i
Xibillé
a icula pe capí ols, del ex pe í-
coRe pe pe ícope, il.lus an els di-
e sos p oblemes d'in e p e ació