Recensions

- FILODEMO copi binocula . La asca i els seus e- Agliamicidiscuoh (PHe c. 1005) sul a s són un mb i més del eball. ~d., ad. i com. pe ^. Angeli, La aducció del ex , pe o, es e- Is i u o I aliana pe gli S udi dueix, lbgicamen , als mgmen s que conse en una mínima cohe bn- Filoso ici, La Scuola di Epicu o, (.ia seman ica, i p ou ajus a- collezione di es i e colanesi da a I.o iginal, di i a da Ma cel10 Gigan e, Finalmen el comen a i (pp. 197- ol. 7, Bibliopolis, NApols 1988- 338) de alla , agmen pe ag- men , espon igualmen a la b illan- o del conjun de I'es udi, i ens aci- El se 6 olum de la cccolezione li a, mi jan~an in o macions an di es i e colanesin, que di igeix cul u als com his o iques i ilologi- M. Gigan e, su a ca ec d7Anna ques, l'accés a un món plu al i com- Angeli, i ens posa a l'abas una edi- plex del qual Filodem ou un dels ció i aducció comen ades del millo s exponen s. PHe c. 1005, que con é una ob a ES ac a, doncs, d'una magni ica agmen a ia de Filodem. edició, digna del o ele a que la L'exquisida cu a ilolbgica i cien- col.lecció man é en el seu conjun , i, í ica que ca ac e i za o es les pu- al nos e pa e , indispensable pe blicacions de la col~lecció oman pa- als es udiosos d'aques a pa de I'an- lesa ambé en el lib e p esen , que igui a . comensa amb una b illan in oduc- ció (pp. 27-123) en la qual no sols Ja ie Velaza se'ns pa la del ex , de la se a es- uc u a i de la se a da ació, sinó que aquell queda in eg a en l'am- bien cul u al que li se eix de ma c: els deba s en e els epicu eis es sob e el cul e del sa i, els discu sos A.G. LUCIANI que cauen a l'in ini , la llui a p opo- 11 mi o dip ome eo e al i saggi sada pel mes e Epicu con a la cul- Lacelli, Roma 1988, 69 pp. u a enciclopbdica. To aixb, a més a més, apa eix ecolza pe la u ili za- ció p o i osa d'una bibliog a ia ex- An oni0 G. Luciani, amb els cinc haus i a, amb una especial a enció a assajos que comp bn aques a edició, la de I'escola de M. Gigan e, mes e ens subme geix en di e sos aspec es econegu de l'au o a. de la cul u a g eco- omana, o en Desp és d'un co ec issim p e aci un eco egu pe les in e p e acions a l'edició (PP. 105-134), aques a ens que hom els ha dona a a és de la és o e a en la se a o ali a , ins i o his b ia. amb les pa s mol agmen a ies i 1. En el p ime assaig cen a l'a- no es que A. Angeli ha pogu ecu- enció sob e el mi e de P ome eu: hi pe a pacien men amb un mic os- anali za aques pe sona ge i el seu - 186- simbolisme des dels ex os homb ics ins als d'bpoca con empo hnia. A la Ilíada homb ica es pa la dels i ans, pe d no s'hi anomena P ome- eu, men e sí es a a la Teogonia d'Hesíode, on se'n des aca el ol de cas iga pe Zeus. La isió d'aques mi e al segle aC can ia, en an que, pe a Pla ó, P ome eu és el de- miü g que ajuda els homes acili- an -10s el sabe bcnic, pe o p i- an -10s el coneixemen del u u . La ima ge més comple a de P o- me eu ens la p opo ciona Gsquií. A P ome eu encadena ens el p esen a com a di ini a , po ado a de ci ili - zació, coneixedo a del des i i, a la egada, cas igada pe Zeus ( íc ima del seu odi, com Ió ho ou del seu amo ). Luciani a e e bncia, doncs, al P ome eu esquilia com a pe so- na ge o u a , culpable d'hyb is pe no ole e ela els sec e s del des i a Zeus, que s'empo a inalmen a les en anyes de la e a. En pa la del mi e p opiamen di , l'au o exposa algunes eo ies sob e la pa e ni a esquiliana de P ome eu encadena : Wacke nagel i K anz en discu eixen la o ma, lin- güís icamen i mb icamen massa simple pe pe anye a aquell agic. D'al a banda, Pe o a i Lesky hi euen una concepció eligiosa i ilo- so ica a ibui'ble als so is es o a un poe a pos e io a hsquil. Luciani, en aques cas, qües iona l'a ibució a la so ís ica basada en l'omnipo bncia negada a Zeus, pel e que la p esbn- cia de la Moi a com a de e minan dels esde enimen s es éu sen i ja a l'ob a homb ica. Cal des aca especialmen en aques p ime assaig el plan eja- men de pa al.lelisme en e la pe s- pec i a g ega del mi e: P ome eu in- e media i en e déus i homes. i la pe spec i a nie zschiana d'un P o- me eu ac iu-masculí (a i), ccmB diumn pe assoli g ans emp eses, en on a al passiu- emení (semí ic), po ado del peca . Nie zsche, a 1'0- igen de la &dia, ecull la adició g ega i ma ca la di e bncia amb la isió oman ica an e io d'un P o- me eu-símbol de l'home. 2. Con inuan en la línia del mi e i enlla~an amb l'assaig an e io , din e del camp de les elacions homes-déus, Luciani se cen a al lli- b e XXIV de la Ilíada i anali za l'epi- sodi en qub P íam implo a Aquil.les, a i de ecupe a el cadi- e del seu ill Hbc o . Aquil-les, p o agonis a, i P íam, an agonis a, ambdós supe i en s, ep esen en la agbdia de la pa e ni a da an la mo (Hec o i P íam són íc imes de la o sa de l'he oi, com Níobe ho ou de la jus ícia di ina pe la se a hyb is) y el lamen pe una ciu a des ui'da que ha compo a la mo dels seus es ima s Pa ocle i Hbc o . Els déus olen assigna la ma eixa i a Aquilsles i a Hbc o ; He a, no obs- an , de ensa el ill de la dea Te is, que ha de se ac a més bé que un mo al i s'indigna amb Apol.10 pe aques a aó. La con adicció, pe d, que con é la ma eixa Ilíada, his o ia de supe i en s i mo i u i, és el e de p esen a els he ois com Aquileles: es oben a la gue a pe a la ida i, seguin llu condició na u- al, pe a la mo , o assolin un comp omís d'hono (l'anomenada Helena, igu a il.lusd ia pe la qual es passen an es penali a s). 3. Del món dels mi es p bpia- i O. Immisch conside en que les es men helelknics, Luciani, abans de es o es inicials an di igides a Lks- passa a a on a emes del món bia, men e que la da e a se ia una oma, a una espkcie de ecés d'en- espos a de Lksbia a la ollia de llaq pa lan -nos d'un mimiambe Ca ul. d'He odes, poe a hel.lenís ic del Luciani al.lega que el poema, segle 111 aC. He odes a e poesia compos en una p ime a ase de la de les coses ulga s. En el seu p oducció ca uliana, ep esen a la poema esc iu l'a enga que el pa ó p ehis b ia i no pas la his b ia de l'a- d'un bo dell, Ba a o, p onuncia mo Ca ul-Lbsbia; pe an , Ca ul con a el me cade Tale es, que ha no a més que exp essa les se es esba ussa una de les se es dones. sensacions da an els i als -els al- Ba a o és l'ad oca de la ulga i a , es- i la incapaci a de pode con- que pa la de la ida di ícil com la mi- empla i escol a Lksbia. Respec e llo escola i que ei indica l'amo a l'es o a inal, segueix la línia d'a- sensual pe la p esbncia del dine , dap ació del poema de Sa o, i li explicació simple a o a complexi a . dóna només els e ocs omans co - 4. L'ap opamen al món oma esponen s. En conseqükncia, el se'ns a des de dos aspec es di e sos: ma e ial lingüís ic u ili za en li e a i i his o ic, amb els e s que aques s da e s e sos s'explica en el els elacionen. con ex his b ic en quk es c ea; hi En un p ime assaig sob e Ca ul, p en la ma eixa o qa que pe a Sa o conc e amen al inal del poema 51 podia eni una al.lusió a la olun a d'aques au o , Luciani a un es udi di ina. de la o ~a de la adició a l'an igui- Ca ul, poe a ep esen a iu de la i a , amb di e en s pe spec i es de la República omana, ca ega sob e l'es upo d'un enamo a en amb els in e ogan s mo als de I'&- boca dels poe es. Així, a I'Odissea, poca: l'oci és un pes, causan de Ulisses exp essa la se a admi ació culpa, pe quk allunya del comp o- pe Nausica i la compa a amb la dea mís ci il, pe b és a la egada un A emis. La passió i el u men plae . Cice ó conside a l'o ium cum amo osos a Sa o oben explicació digni a e con aposa a desidia i o- en la olun a di ina. Men es an , lup as i c eu que hom l'ha de iu e Ca ul, inspi a en aquella poe essa, necessa iamen uni al nego ium. co ona el poema 51 amb una mena Skneca pa la del plan ejamen epi- de e lexió sob e el des í humil. cu eis a de l'o ium com a objec iu Tanma eix, hi ha di e ses e - del sa i i d'aquell de Zenó com a ob- sions sob e la possible con aposició jec iu obliga de la ida polí ica. Vi - que suposa la da e a es o a gnbmi- gili eu en l'oci un elemen indisso- ca del poema de Ca ul en on de les lublemen lliga a l'amo , al com es p ime es lí iques i sob e si els ens el p esen a a l'episodi de Dido i qua e e sos esmen a s, w. 13-16, Enees a 1'Eneida. Pe a Ho aci, d'al- pe anyen al poema en qües ió O en a banda, l'oci és in ínsec a la pau. són un a egi ó pos e io . E. Kalinka Aques oci pe b, que suposa un plae , segons Ca ul, ha po a a la pe dició eges e u bes. El llib e IV de I'Eneida, l'ob a d7Home i les His h ies de Polibi són es imoni de ins a quin pun el món clhsic consi- de a a l'amo p o ocado de la pe - dició de les ciu a s. L'o ium és, en esum, pe al poe a enamo a , el concep e ep esen a iu del e eny mi ja en e digni a i in- quie uds, al10 que pe a Sa o co - espongué a l'aspec e a isca en la elació home-déu (suscep ible de cau e en l'ambi de la hyb is) que po po a a la des ucció, pe 6 ambé a la elici a . 5. En l'úl im assaig, I'au o a un eco egu pe la his o ia de Roma: hi eu un impe i que jus i ica la se a exis bncia en e de la gue a una in- dús ia, com digué Schneide a I'His oi e des doc ines mili ai es. Pa lan dels o ígens, se'n des aca la o mació de Roma pe la impo - ancia es a bgica dels u ons on s'assen h, cosa que li pe me é el con ol del baix Tíbe . Roma ou un campamen saque- ja i incendia múl iples egades pe se econs u'i an es d'al es. L'im- pac e en el món hel.l&nic al segle 111 ma ca les di e bncies amb aques a cul u a, cul i ado a de 1'in el.lec e a I'indi idu (l'au o n'exalsa el e de <<sabe , men i , on dels mi es), en- on de Roma, di igida cap a una p axi col.lec i a. Polibi, pe o, admi- a la capaci a ac ica dels omans, en e els quals la unció d'es imula els comba en s p e alia pe damun de guia -los, unció p opia del cap de opes g ec (aghein s a on). La impo hcia c eixen de l'o ga- ni zació mili a a Roma es a palesa en el e de les compensacions hono- í iques i luc a i es que aques a a o ga als solda s. Les milícies supo- sa en jun amen amb els esclaus i els c is ians els p oblemes sociopoli ics més impo an s de 1'Impe i i po a- en a gue es ci ils i a ebelalions. Cal no oblida , pe o, els p oblemes amb els p o incials i es ange s en gene al (Bdhuc desp és de la Llei de Ca acal.la al 212, que concedia la ciu adania a o s els habi an s lliu es de 1'Impe i -semp e ou un dis in iu d'hono la p ocedencia i hlica). D'al a banda, l'augmen de la població, el mo imen mig a o i dels pobles que c ea nous cen es de p oducció i de pode , uni a la e- núncia a l'o ensi a i al ancamen din e del limes (cul e a l'o ium, com s'ha di an e io men ) con ibui' en a la caiguda de 1'Impe i om& el qual exis í més a ia en unció de la conques a i no an com a ins i ució. Els pun s que c iden l'a enció es- pecialmen en aques assaig de Lu- ciani són, d'una banda, el elleu que dóna a la p eskncia de la e minolo- gia mili a a quasi o a la li e a u a omana, o i mancan -hi una a ís- ica polí ica (excep uan el De Repu- blica de Cice ó) pe la dedicació ju- idico- bcnica dels polí ics. D'al a banda, el e que amb la caiguda de 1'Impe i es e i in es uc u es an e- io s: en el e eny lingüís ic, les llengües omaniques es o men a pa i del lla í ulga , o i que man- enen el subs a lingüís ic amb qui? aquell es oba; en el e eny mili a , els ca alle s medie als enen a de- sen olupa les uncions que en al- es emps e en p bpies dels he ois. El senyo medie al és, a més, una i- gu a sac a que exe ceix I'ius p imae ELIO MONTANARI noc is apo opaic, sob e la e ge, La sezione linguis ica del Pe i que és un elemen pe cul i a i e- He meneias di A is o ele cupe a , la qual cosa con as a amb Vol II,Il Comen o, Flo kncia la adició de conques a exclusi a- men ma e ial que compo a l'es- 1988,359 pp. uc u a mili a de 171mpe i oma. Mol ence ada em sembla la con- clusió inal que a I'au o sob e la e- En examina I'ob a p esen , ens laci6 de l'home amb la mo , és a di obem da an d'una asca e i a- amb o al10 que I'espan a i l'a au. blemen minuciosa d'analisi i de co- La gue a implica pe a l'home un men a i. En e ec e, o i que I'au o in en d'ap opiació, al qual dóna al- cen a el seu eball exclusi amen es mo i acions espi i uals i noms en els qua e p ime s capí ols de solemnes, a i d'amaga la po i el l'esmen a ac a d7A is b il, el de- ep e a la mo que ella ma eixa all amb qub el p o esso Mon ana i compo a. p ocedeix a l'ho a de ma isa les L'au o a egeix, al inal d'aques possibles in e p e acions, de e isa assaig, un quad e- esum que exposa les a iae lec iones, de eu e, en i, amb cla eda els e s polí ico- o el suc al ex , a que el seu co- mili a s i econbmico-socials i les lleis men a i s'es engui al lla g de més de que egue en la llum als segles i i es-cen es pagines sense que pugui 11 dc. di -se que hi sob i es. De la ma d7A.G. Luciani passe- El llib e comenGa amb la p esen- gem, doncs, pe I'escena i de les an- ació del ex ín eg e dels qua e ca- igues G i:cia i Roma, a la egada pí ols que se eixen de base al co- que ens a assenyalan amb mol men a i, amb un apa a c í ic ex- d'ence di e ses escenes i ens haus iu, que ecull an les a ian s ma ca un il conduc o en e amb- de la ansmissió di ec a com les de dós deco a s. La cul u a g ega as- la indi ec a. T obem a al a , pe b, pua en la se a li e a u a el pe ill de una aducció, que possiblemen es- la hyb is, posició d'o gull en on igui con inguda en el p ime olum, dels déus, causa dels mals de I'ho- que s'anuncia com i1 es o. De o a me; men e la <<p agma ica>> Roma mane a, si s'ha epe i el ex o igi- eu en la inac i i a , I'o ium, la nal, no eiem pe qui: no es po e- co da luixa en la qual cal g onxa -se pe i la aducció, que ó a ú il pe a pe gaudi de la ida, pe o cal ambé o hom, no an sols pe als que no pa a comp e a no cau e en la desi- coneixen la llengua g ega, ca l'obs- dia que po a a la pe dició de l'ho- cu i a en ce s passa ges del g ec me, d'una ciu a O del ma eix Impe i dYA is b il es a o a de qües ió. A oma. con inuació, es p ocedeix a l'es udi, Mon se a Lla ena i Xibillé a icula pe capí ols, del ex pe í- coRe pe pe ícope, il.lus an els di- e sos p oblemes d'in e p e ació