Vicen Josep Esca i i So iano
Uni e si a de VaKncia
ABSTRACT
This a icle s udies and ansc ibes a agmen o a missal om he
mo h o Ca alonia, in ca olingian w i ing (X-XP). The olio is
ac ually loca ed a he a chi e om Albala de la Ribe a (Val2ncia).
Du an els eballs de ca alogació i eges dels pe gamins de 1'A -
xiu Municipal dYAlbala de la Ribe a oba em que, en més d'una
ocasió, un documen en pe gamí ha ia es a emp a pe elliga un
lli-
b e de
sisa, ac es del jus ícia, llib es de pey a,
e c.'. Fou lla o s quan,
eali zan la ma eixa unció, apa egue en ambé cinc ulls de codexs
amb una c onologia que s'es én del segle
x-XI
al
XVI,
el p ime dels
quals és el que a a ens ocupa.
L'es udi dels
memb a disiec a
semp e ha despe a l'in e bs dels in-
es igado s en an que poden apo a , so in , p o i oses dades, si
més no, com al es manusc i s. D'al a banda, l'excepcionali a de
*
Vull ag ai especialmen les o ien acions del p o esso i ami? D . F ancisco M.
Gimeno Blay, del Depa amen d'His b ia de 1'An igui a i de la Cul u a Esc i a (Uni-
a Docen de Paleog a ia i Diplomi ica) de la Uni e si a de Val ncia.
C . V.J.
ESC ART^,
A.
GINESTA
i M. MIQUEL, ~Ca aleg- eges dels pe gamins de
]'A xiu Municipal d'Albala de la Ribe a (1321-1617)n. Co nunicaci6 p esen ada a
la IV Assemblea d'His o ia de la Ribe a (L'Alcúdia, 6-7 d'oc ub e, 1986), (en p em-
sa)
i
V.J.
ESC ART^,
El documen de I'2poca o al a Z'A xiu Municipal &Albala de la
Ribe a
(Albala de la Ribe a 1988), p. 26.
oba una mos a d'esc ip u a ca olina als a xius del País Valencih
ens ha impulsa a eali za aques b eu es udi.
El ull, que sens dub e ha pe ingu ins a nosal es pe quk cons i-
ui'a l'enquade nació d'un llib e de comp es de l'hospi al d'~lbala ~,
a 318
x
200 mm i es a esc i sense in e upció, amb in -i- ui línies
pe cada pa . P esen a malmesos els ma ges i, o indican la unció
que se li ha ia assigna , po llegi -se el í ol
De I'Espi al de Albala
y
de les ebudes
y
da es dels majo doms del di Hospi al, que són pa-
ons
y
adminis ado s los ju a s de di Albala .
N
4."
ensems amb
al es ano acions, algunes d'elles ope aciones a i me iques. El colo
de la in a és ma ó, amb les inicials i les úb iques deco ades en a-
onja. Hom po obse a -hi, ambé, les ma ques del pau a eali za
a pun a seca pe la pa del pel, la dis ancia in e linial del qual és de
10 mm. Ac ualmen , i pe la seua impo hncia, el ull ha es a es au-
a pels se eis de es au ació de 1'A xiu del Regne de Valkncia, que
han eali za una excelslen asca de ne eja i empel d'un ma ge de
pe gamí que el p o egeix.
C eiem que aques
memb um
o ma ia pa d'un
missal,
com po
ad e i -se en eu e l'o d e dels es ex os que s'hi oben. D'a-
ques s, sols es a comple el segon,
I
Reis 3, 16-28 (línies 21-27
pa s
pili
i
1-26
pa s ca nis),
men e el p ime , Joan 6, 4-14 (línies 1-20
pa spili3
i el e ce , ambé de Joan 2,13-14 (línies 27-28
pa s ca nis)
es an incomple s.
Pel que a a la ipologia g i ica, aques a p esen a les o mes ca ac-
e ís iques de la minúscula ca olina4 i únicamen cald ia des aca el
iníssim cauda de la
e
i la
g,
que apa eix obe a quan la endkncia ge-
ne ali zada és de anca -la. Vapa ensa del conjun pe b, sembla una
mica descu ada, po se coincidin amb allb que apun a Ba elli es-
pec e al segle
x:
ARXIU
MUNICIPAL
D'ALBALAT
DE
LA
RIBERA.
De I'Espi al de Albala . De les ebu-
des
y
da es
(Sig. 1.3.605b).
Ni al
Missal Anglés
(A xiu de la Ca ed al de Val ncia [ACV] núm. 76) del se-
gle
XIV
( . 81 .-82 .) ni al
Missal Valencia
(ACV
núm.
116) del segle x ( . 65 .-
66 .), consul a s pe nosal es, no apa eix el e sicle 15, on s'acaba ealmen aques
passa ge bíblic.
C .
G.
BAITELLI.
Lezioni di Paleog a ia,
e za edicione, Ci i del Va icano, 1949,
pp. 187-198 i
B.
BISCHOFF, <<La nomencla u e des éc i u es li esques du
IX'
au
XIII'
sikcle~,
Nomencla u e des éc i u es li esques du
IP
au
x F
siPcles
(P emie Colloque
In e na ional de Paléog aphie La ine, Pa is, 28-30 a il, 1953) Pa ís 1954, pp. 7-10.
-96-
[...I
no si hanno manosc i i acu a i come nel secolo p eceden-
e, pe
10
pih
la
sc i u a
i:
meno elegan e, le le e e sono meno e-
gola is.
Enca a, a egeix Pe ucci, que, pe a aques segle i o e e in -se a
I alia, majo men :
La sc i u a
[...I
di iene meno luida e spon anea nel disegno
delle o me e nel a egio e assume un o dinamen o p e alen e-
men e di i o
[...I
le as e sono
di
uguale spesso e pe o a la lung-
hezza, oppu e ecano in cima un ing ossamen o a spa ola6.
I
si la ac u a g a ica no excessi amen acu ada ens po a a si ua la
con ecció del ull al ol an de I'any mil, al es ca ac e ís iques, com
eu em, ens han e elaciona -10 amb de e mina s documen s i cb-
dexs de la zona de Vic. Així, men e el nos e ne nb u n mos a unes
o mes més es ili zades que aquelles que poden eu e's al doc. 68,
Episcopologi I de 1'A xiu Capi ula de Vic, da a el 9567, é cla es
analogies amb el doc.
38,
Episcopologi 11, del ma eix a xiu (sob e o
l'eng uixamen dels as ils a la pa supe io , els pun s d'a ac de les
s
i
els signes ab e ia ius -us), da a el 1040~. En o s dos, a més, la
g
es
oba semp e obe a. Pel que a als cbdexs, o i no a iba a les o -
mes e inades del ms. 15 (LXXXIX) del Museu Episcopal de Vic
(s. XI)~, coincideix amb aques en el ac amen deco a iu de les ma-
júscules inicials de cada ase ( eomple dels ulls amb un al e colo ,
lle es <<buides>>) i en el aqa dels h ils i les o mes odones i amples
dels ulls de les lle es. Enca a, al ms. 44 (XXXVI) del ma eix museu,
da a el 1064, apa eix de bell nou el ma eix ac amen d'inicials i una
disposició i deco ació igual a les ub iquesl0. En o s aques s casos hi
ha, a més, coincidkncies a les o mes d'ab e iació (-us,
a
obe a so-
b eposada) i la g es p esen a obe a. Pe al a pa , cal essenya que,
G.
BATTELLI.
OP.
ci ., p. 194.
A.
PETRUCCI,
acensimen 0 dei codici dei secoli
XI-XII~,
S udi Medie ali,
3." se ie,
IX
(1968),
p.
1119.
'
C .
J.
i
M.D.
MATEU
IBARS
Colec aneapaleog & ica de la Co ona de A agón,
Ba -
celona 1980,IBm.
7.
Ib. Iim. 16. To i se mCs con as ades, les o mes g a iques del doc. 93,
Episcopo-
logi
11,
da a el 1099, ambé p esen en semblances (Ib., Iam. 22).
Ib., lims. 24-25.
'"
Ib., Iam. 29.
o i que l'aspec e gene al és o sa di e en , obem el ma eix sis ema
deco a iu de les inicials majúscules de cada ase al ms. 944 de la Bi-
blio eca
de
Ca alunya de Ba celona, cbdex da a en e el segle
XI
i el
segle següen 1'.
A enen lla o s a les dades apo ades i enin en comp e que, com
diu Pe ucci, cde di icol a che si appognono all'acce amen o della
da a dei codici in sc i u e di ip0 ca olino sono m~l e~lici,,'~ -i més
enca a si a egim, pe al nos e país, l'escassesa de epe o is de acsí-
mils publica s-, hom s'inclina ia a da a aques memb um disiec um
en e la i del segle
x
i la p ime a mei a del segle XI, espai c onolbgic
mol ampli que, anma eix, s'imposa ja que es ac a d'una pesa com
aques a13. Enca a, la zona d'o igen pod íem si ua -la a Vic, ca les
o mes de la minúscula ca olina que allí es dona en, an als cbdexs
com als documen s, p esen en nomb oses semblances amb el nos e
agmen .
El lla í dels ex os és ple d'inco eccions, enca a que no massa im-
po an s: l'ús de la h inicial és e a ; hi apa eix en pa aules com a a
hunus i no ho a en d'al es, com a a abi abamus; els díg a s ae, oe
es en ans o ma s en e i escassamen en
e;
hi ha duplicació de la c a
occulos; són eqüen s els can is de d pe
(apu , inquid) i de
c
pe
(diligencius); la ph s'ha con e i en
(Filipus) un cop, i la
i
en y (Sy-
monis)14.
Da e amen , la p esencia d'un memb um ca ala en un pe i a xiu
local alencia no a es més que a i ma , d'una banda, quins o en els
manusc i s li ú gics dels p ime s poblado s c is ians del nou-c ea
egne de Valencia i de l'al a, 1'6s con inua de les o mes ca olines
en el ni ell de lec u a, ins al segle
XIII,
com a mínim. Cald ia pe b,
l1
Ib. Iam. 72. Aques ma eix ipus de deco ació es oba al
memb um
es udia pe
J.
ALTURO
I
PERUCHO.
agmen
d'un epí om del
Glossa ium Ansileub
de la p ime a
mei a del segle
x))
Fa en ia
711 (1985), Publicacions de la Uni e si a Au bnoma de
Ba celona, pp. 79-80.
l2
A. PETRUCCI. OP. ci ., p. 1115.
l3
Unes ence ades e lexions al ol an del p oblema de la da ació a F.M. GIMENO
BLAY, aConside aciones ace ca de la da ación de un
memb um disiec um
p oceden e
del monas e io de La aixn,
Miscelánea de es udios en hono de D. Fede ico Udina
Ma o ell
(en p emsa).
l4
Pe ixa el ex d'aques s passa ges ens hem se i de la
Biblia Sac a iux a Vulga-
am Clemen inam,
a cu a d'A. COLUNGA i L. TURRADO. edi ada a Mad id el 1953.
ES
enin com a base aques ex que donem les a ian s més elle an s del nos e manus-
c i a l'apa a c í ic.
p egun a -nos pe qui?, quan al segle
XVI
ja es a en plenamen di o-
ses les o mes odones de les g a ies humanís iques, el nos e ull
passa a se u ili za com a elemen enquade nado , i se'n menysp ea
el con ingu .

TEXT
[ ec us, pa s pili]
1
(.
.
.)
Iudeo um. Cum subleuasse e go occulos Iesus, e uidisse quia
mul i udo maximaueni adeum, dici ad Philippum: Un-
de ememus panes, u manducen hii? Hoc [au em dice-
ba emp an (")eum: ipse enim scieba
(b)
quid esse ac u us.]
5
Respondi ei Filipus: Ducen o um dena io um panes
[non] su iciun eis
(')),
u hunusquisque modicum quid accipia .
[Dici ei hunus] ex discipulis eius, And eas, a e Symonis
[Pe i]. Es pue hunus hic qui [hable quinque panes
[o dleacios e duos pisces
(d):
sed hec quid
(")
sun in e an-
10
os? Dixi e go Iesus: Faci e homines discumbe e.
[E a au em enum] mul um in loco. Discubue un e go
[ i i], nume o [quasi quinque milia. Accepi e go Iesus]
panes: e cum g a ias egisse , dis ibui discumuen ibus
simili e e ex piscibus [quan um] uoleban . U au em [im-]
15
[plel i sun , dixi discipulis suis: Colligi e que su-
[pel aue un agmen a, [ne] pe ean . College un e -
go e impleue un duodecim cophinos agmen o um
ex quinque panibus o deaciis, que supe ue un his qui
manducaue an . Illi e go homines [clum uidissen quod
20
[ ece la Iesus ('lsignum, diceban : Quia hic es ue e
p ophe a, qui u[en] u us es in mundum. FERIA 11."
LECTIO LIBRI REGUM.
In diebus illis(g): Uene un due mu-
lie es me e ices ad egem
al om on em(^),
s e e un -
que co am eo, qua um huna ai : obsec o('), domine: ego e
25
mulie hec abi abamus in domo una, e pepe i
apu eam in cubiculo. Te cio e o die(J) pos quam
ego pepe i, pepe i e hec: e e amus simul, nullusque
[alius in domo nobi~cum(~), excep is] nobis du[abus]. Mo -
(a) en ans
(b)
sob eesc i
(c)
sob eesc i
(d)
sob eesc i , i en e la da e a lle a de 'pisces'
i
la p ime a de 'sed' es oba una
al a
s
(e)
I'esc i ci ha co egi , ican la
d
sob e la
i
( )
Iesus ece a
(g)
el passa ge comen a amb
Tunc
(h)
salomonem
no es oba al ex bíblic
(i)
manca
mi
[ e sus, pa s ca nis]
I
I
uus es au em ilius mulie is huius noc e. Do miens quip-
pe op essi eum. E consu gens in empes a e(')noc is silen-
cio. uli ilium meum de la e e meo ancille ue do mien-
is, e collocaui in sinu suo: suum au em ilium, qui e a
5
mo uus, posui in sinu meo. Cumque su exissem mane
u da e lai ilio meo, appa ui mo uus: quem
diligencius in uens cla a luce, dep ehendi non esse [mleum
quem genue am. Respondi que al e a mulie : Non e[s ]
i a("'), sed ilius uus mo uus es , meus au em uiui . E
10
con a ia(") illa diceba : Men i is: ilius quippe meus
uiui , e
ilius uus mo uus es . A que in hunc modum con-
[en]de[b]an co am ege. Tunc ex ai : Hec d[ici ]: Filius [meus ui-]
ui , e
ilius uus mo uus es . E is a espondi : Non, sed ilius u-
us mo uus es , e ilius meus uiui ('). Dixi e go ex: [AC-]
15
e e(") mihi gladium. Cumque ad ulissen gladium co am
ege, ai$') diuidi e inquid ain an em uiuum in duas pa -
es, e da e dimidiam pa em huni, e dimidiam pa em al-
e i. Dixi au em mulie , cuius ilius e a uiuus, ad egem
(commo a sun quippe uisce a eius supe ilio suo): Ob-
20
sec o domine, da e illi in an em uiuum, e noli e in e ice-
e eum. E con a ia(') illa diceba : Nec mihi, nec ibi(s),
sed diuida u . Respondi ex, e ai : Da e huicin an em
uiuum, e non occida u : hec es enim ma e eius. Audiui
i aque
omnis Is ael iudicium quod iudicasse ex, e imue-
25
un egem, uiden es sapienciam Dei esse in eo ad
aciendum iudicium. SEQUENTIA SANCTI EVANGELI1
SECUNDUM IOHANEM.
In illo empo e('): P ope e a Pascha Iudeo um, e ascendi
Ihe [u]soliman 1esus("): e inueni in emplo uend[en es].
(j)
Te ia au em die
(k)
nobiscum in domo
(I) in empes ae
(m)
manca
u dicis
(n) E con a io
(o) meus au em i i
(p)
a e e
(q)
ai
no es oba al ex bíblic
( ) E con a io
(s)
manca
si
( )
el passa ge comenGa amb
E
(u) Iesus Ie osolyman