Un fragment carolí a l'arxiu municipal d'Albalat de la Ribera (València)

Vicen Josep Esca i i So iano Uni e si a de VaKncia ABSTRACT This a icle s udies and ansc ibes a agmen o a missal om he mo h o Ca alonia, in ca olingian w i ing (X-XP). The olio is ac ually loca ed a he a chi e om Albala de la Ribe a (Val2ncia). Du an els eballs de ca alogació i eges dels pe gamins de 1'A - xiu Municipal dYAlbala de la Ribe a oba em que, en més d'una ocasió, un documen en pe gamí ha ia es a emp a pe elliga un lli- b e de sisa, ac es del jus ícia, llib es de pey a, e c.'. Fou lla o s quan, eali zan la ma eixa unció, apa egue en ambé cinc ulls de codexs amb una c onologia que s'es én del segle x-XI al XVI, el p ime dels quals és el que a a ens ocupa. L'es udi dels memb a disiec a semp e ha despe a l'in e bs dels in- es igado s en an que poden apo a , so in , p o i oses dades, si més no, com al es manusc i s. D'al a banda, l'excepcionali a de * Vull ag ai especialmen les o ien acions del p o esso i ami? D . F ancisco M. Gimeno Blay, del Depa amen d'His b ia de 1'An igui a i de la Cul u a Esc i a (Uni- a Docen de Paleog a ia i Diplomi ica) de la Uni e si a de Val ncia. C . V.J. ESC ART^, A. GINESTA i M. MIQUEL, ~Ca aleg- eges dels pe gamins de ]'A xiu Municipal d'Albala de la Ribe a (1321-1617)n. Co nunicaci6 p esen ada a la IV Assemblea d'His o ia de la Ribe a (L'Alcúdia, 6-7 d'oc ub e, 1986), (en p em- sa) i V.J. ESC ART^, El documen de I'2poca o al a Z'A xiu Municipal &Albala de la Ribe a (Albala de la Ribe a 1988), p. 26. oba una mos a d'esc ip u a ca olina als a xius del País Valencih ens ha impulsa a eali za aques b eu es udi. El ull, que sens dub e ha pe ingu ins a nosal es pe quk cons i- ui'a l'enquade nació d'un llib e de comp es de l'hospi al d'~lbala ~, a 318 x 200 mm i es a esc i sense in e upció, amb in -i- ui línies pe cada pa . P esen a malmesos els ma ges i, o indican la unció que se li ha ia assigna , po llegi -se el í ol De I'Espi al de Albala y de les ebudes y da es dels majo doms del di Hospi al, que són pa- ons y adminis ado s los ju a s de di Albala . N 4." ensems amb al es ano acions, algunes d'elles ope aciones a i me iques. El colo de la in a és ma ó, amb les inicials i les úb iques deco ades en a- onja. Hom po obse a -hi, ambé, les ma ques del pau a eali za a pun a seca pe la pa del pel, la dis ancia in e linial del qual és de 10 mm. Ac ualmen , i pe la seua impo hncia, el ull ha es a es au- a pels se eis de es au ació de 1'A xiu del Regne de Valkncia, que han eali za una excelslen asca de ne eja i empel d'un ma ge de pe gamí que el p o egeix. C eiem que aques memb um o ma ia pa d'un missal, com po ad e i -se en eu e l'o d e dels es ex os que s'hi oben. D'a- ques s, sols es a comple el segon, I Reis 3, 16-28 (línies 21-27 pa s pili i 1-26 pa s ca nis), men e el p ime , Joan 6, 4-14 (línies 1-20 pa spili3 i el e ce , ambé de Joan 2,13-14 (línies 27-28 pa s ca nis) es an incomple s. Pel que a a la ipologia g i ica, aques a p esen a les o mes ca ac- e ís iques de la minúscula ca olina4 i únicamen cald ia des aca el iníssim cauda de la e i la g, que apa eix obe a quan la endkncia ge- ne ali zada és de anca -la. Vapa ensa del conjun pe b, sembla una mica descu ada, po se coincidin amb allb que apun a Ba elli es- pec e al segle x: ARXIU MUNICIPAL D'ALBALAT DE LA RIBERA. De I'Espi al de Albala . De les ebu- des y da es (Sig. 1.3.605b). Ni al Missal Anglés (A xiu de la Ca ed al de Val ncia [ACV] núm. 76) del se- gle XIV ( . 81 .-82 .) ni al Missal Valencia (ACV núm. 116) del segle x ( . 65 .- 66 .), consul a s pe nosal es, no apa eix el e sicle 15, on s'acaba ealmen aques passa ge bíblic. C . G. BAITELLI. Lezioni di Paleog a ia, e za edicione, Ci i del Va icano, 1949, pp. 187-198 i B. BISCHOFF, <<La nomencla u e des éc i u es li esques du IX' au XIII' sikcle~, Nomencla u e des éc i u es li esques du IP au x F siPcles (P emie Colloque In e na ional de Paléog aphie La ine, Pa is, 28-30 a il, 1953) Pa ís 1954, pp. 7-10. -96- [...I no si hanno manosc i i acu a i come nel secolo p eceden- e, pe 10 pih la sc i u a i: meno elegan e, le le e e sono meno e- gola is. Enca a, a egeix Pe ucci, que, pe a aques segle i o e e in -se a I alia, majo men : La sc i u a [...I di iene meno luida e spon anea nel disegno delle o me e nel a egio e assume un o dinamen o p e alen e- men e di i o [...I le as e sono di uguale spesso e pe o a la lung- hezza, oppu e ecano in cima un ing ossamen o a spa ola6. I si la ac u a g a ica no excessi amen acu ada ens po a a si ua la con ecció del ull al ol an de I'any mil, al es ca ac e ís iques, com eu em, ens han e elaciona -10 amb de e mina s documen s i cb- dexs de la zona de Vic. Així, men e el nos e ne nb u n mos a unes o mes més es ili zades que aquelles que poden eu e's al doc. 68, Episcopologi I de 1'A xiu Capi ula de Vic, da a el 9567, é cla es analogies amb el doc. 38, Episcopologi 11, del ma eix a xiu (sob e o l'eng uixamen dels as ils a la pa supe io , els pun s d'a ac de les s i els signes ab e ia ius -us), da a el 1040~. En o s dos, a més, la g es oba semp e obe a. Pel que a als cbdexs, o i no a iba a les o - mes e inades del ms. 15 (LXXXIX) del Museu Episcopal de Vic (s. XI)~, coincideix amb aques en el ac amen deco a iu de les ma- júscules inicials de cada ase ( eomple dels ulls amb un al e colo , lle es <<buides>>) i en el aqa dels h ils i les o mes odones i amples dels ulls de les lle es. Enca a, al ms. 44 (XXXVI) del ma eix museu, da a el 1064, apa eix de bell nou el ma eix ac amen d'inicials i una disposició i deco ació igual a les ub iquesl0. En o s aques s casos hi ha, a més, coincidkncies a les o mes d'ab e iació (-us, a obe a so- b eposada) i la g es p esen a obe a. Pe al a pa , cal essenya que, G. BATTELLI. OP. ci ., p. 194. A. PETRUCCI, acensimen 0 dei codici dei secoli XI-XII~, S udi Medie ali, 3." se ie, IX (1968), p. 1119. ' C . J. i M.D. MATEU IBARS Colec aneapaleog & ica de la Co ona de A agón, Ba - celona 1980,IBm. 7. Ib. Iim. 16. To i se mCs con as ades, les o mes g a iques del doc. 93, Episcopo- logi 11, da a el 1099, ambé p esen en semblances (Ib., Iam. 22). Ib., lims. 24-25. '" Ib., Iam. 29. o i que l'aspec e gene al és o sa di e en , obem el ma eix sis ema deco a iu de les inicials majúscules de cada ase al ms. 944 de la Bi- blio eca de Ca alunya de Ba celona, cbdex da a en e el segle XI i el segle següen 1'. A enen lla o s a les dades apo ades i enin en comp e que, com diu Pe ucci, cde di icol a che si appognono all'acce amen o della da a dei codici in sc i u e di ip0 ca olino sono m~l e~lici,,'~ -i més enca a si a egim, pe al nos e país, l'escassesa de epe o is de acsí- mils publica s-, hom s'inclina ia a da a aques memb um disiec um en e la i del segle x i la p ime a mei a del segle XI, espai c onolbgic mol ampli que, anma eix, s'imposa ja que es ac a d'una pesa com aques a13. Enca a, la zona d'o igen pod íem si ua -la a Vic, ca les o mes de la minúscula ca olina que allí es dona en, an als cbdexs com als documen s, p esen en nomb oses semblances amb el nos e agmen . El lla í dels ex os és ple d'inco eccions, enca a que no massa im- po an s: l'ús de la h inicial és e a ; hi apa eix en pa aules com a a hunus i no ho a en d'al es, com a a abi abamus; els díg a s ae, oe es en ans o ma s en e i escassamen en e; hi ha duplicació de la c a occulos; són eqüen s els can is de d pe (apu , inquid) i de c pe (diligencius); la ph s'ha con e i en (Filipus) un cop, i la i en y (Sy- monis)14. Da e amen , la p esencia d'un memb um ca ala en un pe i a xiu local alencia no a es més que a i ma , d'una banda, quins o en els manusc i s li ú gics dels p ime s poblado s c is ians del nou-c ea egne de Valencia i de l'al a, 1'6s con inua de les o mes ca olines en el ni ell de lec u a, ins al segle XIII, com a mínim. Cald ia pe b, l1 Ib. Iam. 72. Aques ma eix ipus de deco ació es oba al memb um es udia pe J. ALTURO I PERUCHO. agmen d'un epí om del Glossa ium Ansileub de la p ime a mei a del segle x)) Fa en ia 711 (1985), Publicacions de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, pp. 79-80. l2 A. PETRUCCI. OP. ci ., p. 1115. l3 Unes ence ades e lexions al ol an del p oblema de la da ació a F.M. GIMENO BLAY, aConside aciones ace ca de la da ación de un memb um disiec um p oceden e del monas e io de La aixn, Miscelánea de es udios en hono de D. Fede ico Udina Ma o ell (en p emsa). l4 Pe ixa el ex d'aques s passa ges ens hem se i de la Biblia Sac a iux a Vulga- am Clemen inam, a cu a d'A. COLUNGA i L. TURRADO. edi ada a Mad id el 1953. ES enin com a base aques ex que donem les a ian s més elle an s del nos e manus- c i a l'apa a c í ic. p egun a -nos pe qui?, quan al segle XVI ja es a en plenamen di o- ses les o mes odones de les g a ies humanís iques, el nos e ull passa a se u ili za com a elemen enquade nado , i se'n menysp ea el con ingu . TEXT [ ec us, pa s pili] 1 (. . .) Iudeo um. Cum subleuasse e go occulos Iesus, e uidisse quia mul i udo maximaueni adeum, dici ad Philippum: Un- de ememus panes, u manducen hii? Hoc [au em dice- ba emp an (")eum: ipse enim scieba (b) quid esse ac u us.] 5 Respondi ei Filipus: Ducen o um dena io um panes [non] su iciun eis (')), u hunusquisque modicum quid accipia . [Dici ei hunus] ex discipulis eius, And eas, a e Symonis [Pe i]. Es pue hunus hic qui [hable quinque panes [o dleacios e duos pisces (d): sed hec quid (") sun in e an- 10 os? Dixi e go Iesus: Faci e homines discumbe e. [E a au em enum] mul um in loco. Discubue un e go [ i i], nume o [quasi quinque milia. Accepi e go Iesus] panes: e cum g a ias egisse , dis ibui discumuen ibus simili e e ex piscibus [quan um] uoleban . U au em [im-] 15 [plel i sun , dixi discipulis suis: Colligi e que su- [pel aue un agmen a, [ne] pe ean . College un e - go e impleue un duodecim cophinos agmen o um ex quinque panibus o deaciis, que supe ue un his qui manducaue an . Illi e go homines [clum uidissen quod 20 [ ece la Iesus ('lsignum, diceban : Quia hic es ue e p ophe a, qui u[en] u us es in mundum. FERIA 11." LECTIO LIBRI REGUM. In diebus illis(g): Uene un due mu- lie es me e ices ad egem al om on em(^), s e e un - que co am eo, qua um huna ai : obsec o('), domine: ego e 25 mulie hec abi abamus in domo una, e pepe i apu eam in cubiculo. Te cio e o die(J) pos quam ego pepe i, pepe i e hec: e e amus simul, nullusque [alius in domo nobi~cum(~), excep is] nobis du[abus]. Mo - (a) en ans (b) sob eesc i (c) sob eesc i (d) sob eesc i , i en e la da e a lle a de 'pisces' i la p ime a de 'sed' es oba una al a s (e) I'esc i ci ha co egi , ican la d sob e la i ( ) Iesus ece a (g) el passa ge comen a amb Tunc (h) salomonem no es oba al ex bíblic (i) manca mi [ e sus, pa s ca nis] I I uus es au em ilius mulie is huius noc e. Do miens quip- pe op essi eum. E consu gens in empes a e(')noc is silen- cio. uli ilium meum de la e e meo ancille ue do mien- is, e collocaui in sinu suo: suum au em ilium, qui e a 5 mo uus, posui in sinu meo. Cumque su exissem mane u da e lai ilio meo, appa ui mo uus: quem diligencius in uens cla a luce, dep ehendi non esse [mleum quem genue am. Respondi que al e a mulie : Non e[s ] i a("'), sed ilius uus mo uus es , meus au em uiui . E 10 con a ia(") illa diceba : Men i is: ilius quippe meus uiui , e ilius uus mo uus es . A que in hunc modum con- [en]de[b]an co am ege. Tunc ex ai : Hec d[ici ]: Filius [meus ui-] ui , e ilius uus mo uus es . E is a espondi : Non, sed ilius u- us mo uus es , e ilius meus uiui ('). Dixi e go ex: [AC-] 15 e e(") mihi gladium. Cumque ad ulissen gladium co am ege, ai$') diuidi e inquid ain an em uiuum in duas pa - es, e da e dimidiam pa em huni, e dimidiam pa em al- e i. Dixi au em mulie , cuius ilius e a uiuus, ad egem (commo a sun quippe uisce a eius supe ilio suo): Ob- 20 sec o domine, da e illi in an em uiuum, e noli e in e ice- e eum. E con a ia(') illa diceba : Nec mihi, nec ibi(s), sed diuida u . Respondi ex, e ai : Da e huicin an em uiuum, e non occida u : hec es enim ma e eius. Audiui i aque omnis Is ael iudicium quod iudicasse ex, e imue- 25 un egem, uiden es sapienciam Dei esse in eo ad aciendum iudicium. SEQUENTIA SANCTI EVANGELI1 SECUNDUM IOHANEM. In illo empo e('): P ope e a Pascha Iudeo um, e ascendi Ihe [u]soliman 1esus("): e inueni in emplo uend[en es]. (j) Te ia au em die (k) nobiscum in domo (I) in empes ae (m) manca u dicis (n) E con a io (o) meus au em i i (p) a e e (q) ai no es oba al ex bíblic ( ) E con a io (s) manca si ( ) el passa ge comenGa amb E (u) Iesus Ie osolyman