an e sos y, sob e odo, la de 10s muy
a iados e e sos, en cuan o a pe -
soni icaciones alegó icas, as os im-
pe iales, conmemo ación de ani e -
sa ios, e c., incluyéndose además
las más impo an es leyendas e e-
en es a empe ado es y sus ca gos.
Asimismo se examinan cie as acu-
ñaciones peculia es, como las llama-
das pós umas, ealizadas po o o
empe ado después de la mue e del
pe sonaje a quien an e e idas, las
de consag ación en unción de la di-
inización de la igu a impe ial, así
como las monedas de es i ución,
que cons i uyen una eacuñación o
epe ición con 10s mismos ipos, p e-
sen ando un ca ác e conmemo a-
i o.
También, y inalmen e, se abo -
dan las muy in e esan es y a la ez
p oblemá icas con ama cas, así co-
mo el desa ollo que expe imen a-
on las cecas du an e es e pe iodo.
Una ez expues as es as conside a-
ciones gene ales sob e las acuñacio-
nes impe iales, se pasa a ealiza
una o denación c onológica de las
emisiones, des acándose el papel
que desempeñan cada empe ado y
su época en la p opia e olución de
és as, po 10 que espec a a la ma e-
ia, ley y o ma.
Po Úl imo, con unos muy p ác icos
y obligados apéndices clasi ica o ios
de ab e ia u as más ecuen es, ca -
gos, i ulos, ep esen aciones alegó-
icas, e c., se cie a es a ob a que,
pese a no in en a se un compendio
de numismá ica omana, c eemos
esul a de g an u ilidad pa a odos
aquéllos que se in e esen po es a
impo an e uen e his ó ica.
G.
Ca asco Se ano
A.
BALIL ILLANA
i
R.
MARTIN VALLS,
edi o es, Tesse a hospi alis de
Mon ealeg e de Campos
(Valladolid). Es udio
y
con ex o
a queológico,
Monog a ias del Museo
A queológico de Valladolid
1988,101
pp.
Es ac a d'una ob a col-lec i a en
la qual han col.labo a ui au o s,
en e his o iado s i a queblegs, amb
l'objec iu onamen al d'acla i la
p oblema ica p omoguda pe la
Tes-
se a hospi alis
de Mon ealeg e, i e -
ne conkixe el con ex a queolbgic.
El llib e, acu adamen edi a ,
com ja és habi ual en les monog a-
ies d'aques Museu, es p esen a di-
idi en dues pa s, amb una b eu in-
oducció d'E. Wa enbe g.
La segona pa (pp. 45-94) es de-
dica ín eg amen a l'es udi a queo-
logic del jacimen , descobe l'any
1985 a conseqükncia del obamen
casual de la peGa quan es eali za a
la cimen ació d'un edi ici p i a . Les
apo acions de M. Rojo Gue a,
M.
V.
Rome o,
A.
Balil,
G.
Delibes
i
F.
Rome o donen una isió p ou
comple a dels abundan s ma e ials
apa egu s: pla s i go s de ce amica
comuna i
e a sigilla a, dolia,
ce a-
mica cel ibb ica, una g an quan i a
de id es de di e en s ipus (que ins
i o han pogu ésse ecompos s),
un excepcional ge o de b onze
i
una igu a de b au, ambé d'aques
ma e ial, que p obablemen hom ha
d'in e p e a en un con ex eligiós.
Aques es i d'al es oballes com-
ple en un ic jacimen que, com ja
hem assenyala , és objec e d'una
acu ada desc ipció i d'una in e p e-
ació que ens sembla ence ada en
e mes gene als.
La pesa, pe b, mbs impo an és
l'esmen ada
esse a hospi alis,
la
qual, malg a la se a descobe a en-
ca a ecen , ha es a objec e ja d'al-
es es udis, sense que la se a in e -
p e ació, al nos e pa e , sigui de i-
ni i amen acla ida. La p ime-
a pa , doncs, de l'ob a p esen
(pp. 13-43) es ma ca com a i a la
asca de desc iu e, ansc iu e, in-
e p e a i eu e conclusions del do-
cumen esmen a .
L'es udi epig i ic, a ca ec de
R.
Ma in Valls (pp. 14-22), és mol
més comple no pas els que
apo a a la bibliog a ia an e io i,
amb una o og a ia ben acla ido a,
no pe me ja dub a de la lec u a del
ex . La o ma de les lle es coinci-
deix amb la cal.lig a ia que cal espe-
a enin en comp e la da ació del
documen : l'any 134 d.C., so a l'im-
pe i d'Had i8.
La is amen desapa eguda
M.
L.
Albe os és l'enca egada de
la aducció i in e p e ació ex ual
que és, de mol , la pa més p oble-
mi ica de la asca. P en com a e e-
bncia les
esse ae
conegudes del NO
peninsula i, desp és de econeixe
les g eus di icul a s es uc u als de
l'epíg a , p oposa una solució que,
des del nos e pun de is a, s'ha de
p ecisa i co egi . En opinió de
l'au o a, es ac a d'un pac e d'hos-
pi ali a en e uns indi idus
d'Ama-
llob iga
i
el
populus sena usque Cau-
censium,
ep esen a pe es pe so-
nes amb onomis ica omana:
G a-
nius Silo, Aemilius Sapienus
i
lubius
P oculus.
Aques a in e p e ació
opa, pe b, amb qualques di icul a s
que al la pena assenyala : d'una
pa , no a iba a esold e el p oble-
ma dels es ni ells onomis ics del
ex : indi idus amb un sol nom, indi-
idus amb dos noms i d'al es amb
ia nomina.
D'al a banda, hom no
comp bn massa bé com poden ésse
Caucenses Silo, Sapienus
i
P oculus,
quan són ells els qui an eno a el
pac e amb el Poble i el Sena de
Cauca.
I
en aques aspec e l'o gani -
zació sin ic ica del ex és p ou
cla a. Al amen , ens sembla de
cabdal impo incia I'apa ició al ex
de la ó mula
esse a hospi alis
que,
en l'epoca en la qual és da a el nos-
e documen , sembla ha e es a
subs i ulda pe al es, com
abula,
hospi ium
i que no apa eixia des de
l'any 27 p.C., a la
esse a
de Mo-
gue . To es aques es dades són, al
nos e en end e, claus onamen als
pe a la comp ensió del ex que
l'au o a no a iba a p end e en la de-
guda conside ació, i és pe .aixb que
no podem es a -hi o almen d'a-
co d.
L'es udi de l'onomas ica del docu-
men es i di idi segons el seu ca ac-
e : A.
M.
Can o i el ambé is a-
men desapa egu A. Balil s'ocupen
dels cbnsols que apa eixen a la da a-
ció (pp. 26-29);
L.
Zulius U sus Se -
ianus
i
Publius Vi ius Va us
i eso-
len de mane a o qa sa is ac b ia el
p oblema de I'esmen a d'aquell, sis
mesos desp és de la se a mo .
A. Balil ens pa la b eumen dels
noms omans;
M.
L.
Albe os, una
al a egada, dels noms indígenes,
adduin -hi mol s pa al.lels amb la
sol encia que semp e ha demos a
en la se a p incipal especiali a .
Com a complemen , A. Balil (pp.
33-35) a un in en d'in eg ació del
documen en el con ex de las abu-
lae de la conca del Due o, que, sem-
p e segons la nos a opinió, esul a
hipo eca pe la dolen a comp ensió
ex ual anali zada més amun . El
ma eix au o ac a (pp. 36-40) a
con inuació de la u bani zació de la
conca del Due o, i R. Ma in Valls
(pp. 41-43) de la ubicació d'Amallo-
b iga, que posa i a la p ime a pa .
Unes conside acions inals (pp.
95-98), a ca ec d'A. Balil i R. Ma -
ín Valls, on es a un esum b eu del
ac a , ce ca d'uni ica els es o ~os
indi iduals dels especialis es que, de
mane a desigual, han col.labo a en
una ob a que é el m& i onamen al
de posa -nos a l'abas , pe p ime a
egada acu adamen ,
un
documen de
g an in e ks pe al coneixemen de
les elacions d'hospi ali a en epoca
la ia, i d'a egi -hi el con ex a -
queolbgic, semp e ú il a l'ho a d'in-
e p e a els ex os epig h ics.
Ja ie Velaza F ias
al, dedicada, en p incipi, a l'exkge-
si de 1'Apocolocyn osis diui Claudii
de S neca. Un eball d'aques a mag-
ni ud i ca ac e ís iques exigeix sem-
p e la p ecisió d'alguns pun s de e-
e ncia ap io ís ics. El p ime
d'ells, i que R, Co és é ben p e-
sen , és el de la li e a u a c i ica es-
c i a sob e la d i a senequiana. En
aques sen i , I'úl im eball de con-
jun impo an sob e aques a ob a
e a el d'O. Wein eich, Senecas Apo-
colocyn osis, Be lin, 1923, la qual
cosa ol di que el llib e de R. Co -
és p e én ompli , ambé amb un
eball de conjun , el bui empo al
que a de 1923
a
1985 i, a més, eco-
lli o a la li e a u a cien í ica a -
cia1 que, incessan men , ha ana
apa eixen sob e el ema, pe u ili -
za -la en aques a anhlisi.
El segon pun de e e ncia, p o-
bablemen imp escindible (es obi
o no explici a en un llib e d'aques-
es ca ac e is iques) pe a aques
ipus d'anhlisi, és el del onamen
eb ic sob e el qual es basa aques a
anhlisi. Quk diu la eo ia li e h ia
an iga i mode na sob e el gkne e al
qual pe any I'ob a mo iu d'es udi?
R.
CORTES,
Teo ia de
la
sá i a. Análisis de
Apocolocyn osis
de Séneca,
Se icio de Publicaciones de
la
Uni e sidad de Ex emadu a,
Cace es 1986.320
pp.
Rosa io Co és, p o esso a de la
Uni e si a d7Ex emadu a, p esen a
amb aques llib e la se a esi doc o-
necessa i eplan eja -se el co-
neixemen eb ic sob e el gkne e li-
e a i ccsa i an i o s els seus possi-
bles e s dis in ius, o podem sim-
plemen assumi el que s'ha esc i
ins a a i aplica -ho a l'analisi de l'o-
b a sense més dilació?
Ambdós p essupbsi s han es a
con empla s com a lei -mo i s, gai-
ebé. e R. Co és en el desen olu-
,
.
pamen del seu llib e, i aques a con-
emplació l'ha du a a aplica -10s
d'una mane a exhaus i a. ~n e ec-
e, l'au o a mani es a la se a olun-