Recensions

an e sos y, sob e odo, la de 10s muy a iados e e sos, en cuan o a pe - soni icaciones alegó icas, as os im- pe iales, conmemo ación de ani e - sa ios, e c., incluyéndose además las más impo an es leyendas e e- en es a empe ado es y sus ca gos. Asimismo se examinan cie as acu- ñaciones peculia es, como las llama- das pós umas, ealizadas po o o empe ado después de la mue e del pe sonaje a quien an e e idas, las de consag ación en unción de la di- inización de la igu a impe ial, así como las monedas de es i ución, que cons i uyen una eacuñación o epe ición con 10s mismos ipos, p e- sen ando un ca ác e conmemo a- i o. También, y inalmen e, se abo - dan las muy in e esan es y a la ez p oblemá icas con ama cas, así co- mo el desa ollo que expe imen a- on las cecas du an e es e pe iodo. Una ez expues as es as conside a- ciones gene ales sob e las acuñacio- nes impe iales, se pasa a ealiza una o denación c onológica de las emisiones, des acándose el papel que desempeñan cada empe ado y su época en la p opia e olución de és as, po 10 que espec a a la ma e- ia, ley y o ma. Po Úl imo, con unos muy p ác icos y obligados apéndices clasi ica o ios de ab e ia u as más ecuen es, ca - gos, i ulos, ep esen aciones alegó- icas, e c., se cie a es a ob a que, pese a no in en a se un compendio de numismá ica omana, c eemos esul a de g an u ilidad pa a odos aquéllos que se in e esen po es a impo an e uen e his ó ica. G. Ca asco Se ano A. BALIL ILLANA i R. MARTIN VALLS, edi o es, Tesse a hospi alis de Mon ealeg e de Campos (Valladolid). Es udio y con ex o a queológico, Monog a ias del Museo A queológico de Valladolid 1988,101 pp. Es ac a d'una ob a col-lec i a en la qual han col.labo a ui au o s, en e his o iado s i a queblegs, amb l'objec iu onamen al d'acla i la p oblema ica p omoguda pe la Tes- se a hospi alis de Mon ealeg e, i e - ne conkixe el con ex a queolbgic. El llib e, acu adamen edi a , com ja és habi ual en les monog a- ies d'aques Museu, es p esen a di- idi en dues pa s, amb una b eu in- oducció d'E. Wa enbe g. La segona pa (pp. 45-94) es de- dica ín eg amen a l'es udi a queo- logic del jacimen , descobe l'any 1985 a conseqükncia del obamen casual de la peGa quan es eali za a la cimen ació d'un edi ici p i a . Les apo acions de M. Rojo Gue a, M. V. Rome o, A. Balil, G. Delibes i F. Rome o donen una isió p ou comple a dels abundan s ma e ials apa egu s: pla s i go s de ce amica comuna i e a sigilla a, dolia, ce a- mica cel ibb ica, una g an quan i a de id es de di e en s ipus (que ins i o han pogu ésse ecompos s), un excepcional ge o de b onze i una igu a de b au, ambé d'aques ma e ial, que p obablemen hom ha d'in e p e a en un con ex eligiós. Aques es i d'al es oballes com- ple en un ic jacimen que, com ja hem assenyala , és objec e d'una acu ada desc ipció i d'una in e p e- ació que ens sembla ence ada en e mes gene als. La pesa, pe b, mbs impo an és l'esmen ada esse a hospi alis, la qual, malg a la se a descobe a en- ca a ecen , ha es a objec e ja d'al- es es udis, sense que la se a in e - p e ació, al nos e pa e , sigui de i- ni i amen acla ida. La p ime- a pa , doncs, de l'ob a p esen (pp. 13-43) es ma ca com a i a la asca de desc iu e, ansc iu e, in- e p e a i eu e conclusions del do- cumen esmen a . L'es udi epig i ic, a ca ec de R. Ma in Valls (pp. 14-22), és mol més comple no pas els que apo a a la bibliog a ia an e io i, amb una o og a ia ben acla ido a, no pe me ja dub a de la lec u a del ex . La o ma de les lle es coinci- deix amb la cal.lig a ia que cal espe- a enin en comp e la da ació del documen : l'any 134 d.C., so a l'im- pe i d'Had i8. La is amen desapa eguda M. L. Albe os és l'enca egada de la aducció i in e p e ació ex ual que és, de mol , la pa més p oble- mi ica de la asca. P en com a e e- bncia les esse ae conegudes del NO peninsula i, desp és de econeixe les g eus di icul a s es uc u als de l'epíg a , p oposa una solució que, des del nos e pun de is a, s'ha de p ecisa i co egi . En opinió de l'au o a, es ac a d'un pac e d'hos- pi ali a en e uns indi idus d'Ama- llob iga i el populus sena usque Cau- censium, ep esen a pe es pe so- nes amb onomis ica omana: G a- nius Silo, Aemilius Sapienus i lubius P oculus. Aques a in e p e ació opa, pe b, amb qualques di icul a s que al la pena assenyala : d'una pa , no a iba a esold e el p oble- ma dels es ni ells onomis ics del ex : indi idus amb un sol nom, indi- idus amb dos noms i d'al es amb ia nomina. D'al a banda, hom no comp bn massa bé com poden ésse Caucenses Silo, Sapienus i P oculus, quan són ells els qui an eno a el pac e amb el Poble i el Sena de Cauca. I en aques aspec e l'o gani - zació sin ic ica del ex és p ou cla a. Al amen , ens sembla de cabdal impo incia I'apa ició al ex de la ó mula esse a hospi alis que, en l'epoca en la qual és da a el nos- e documen , sembla ha e es a subs i ulda pe al es, com abula, hospi ium i que no apa eixia des de l'any 27 p.C., a la esse a de Mo- gue . To es aques es dades són, al nos e en end e, claus onamen als pe a la comp ensió del ex que l'au o a no a iba a p end e en la de- guda conside ació, i és pe .aixb que no podem es a -hi o almen d'a- co d. L'es udi de l'onomas ica del docu- men es i di idi segons el seu ca ac- e : A. M. Can o i el ambé is a- men desapa egu A. Balil s'ocupen dels cbnsols que apa eixen a la da a- ció (pp. 26-29); L. Zulius U sus Se - ianus i Publius Vi ius Va us i eso- len de mane a o qa sa is ac b ia el p oblema de I'esmen a d'aquell, sis mesos desp és de la se a mo . A. Balil ens pa la b eumen dels noms omans; M. L. Albe os, una al a egada, dels noms indígenes, adduin -hi mol s pa al.lels amb la sol encia que semp e ha demos a en la se a p incipal especiali a . Com a complemen , A. Balil (pp. 33-35) a un in en d'in eg ació del documen en el con ex de las abu- lae de la conca del Due o, que, sem- p e segons la nos a opinió, esul a hipo eca pe la dolen a comp ensió ex ual anali zada més amun . El ma eix au o ac a (pp. 36-40) a con inuació de la u bani zació de la conca del Due o, i R. Ma in Valls (pp. 41-43) de la ubicació d'Amallo- b iga, que posa i a la p ime a pa . Unes conside acions inals (pp. 95-98), a ca ec d'A. Balil i R. Ma - ín Valls, on es a un esum b eu del ac a , ce ca d'uni ica els es o ~os indi iduals dels especialis es que, de mane a desigual, han col.labo a en una ob a que é el m& i onamen al de posa -nos a l'abas , pe p ime a egada acu adamen , un documen de g an in e ks pe al coneixemen de les elacions d'hospi ali a en epoca la ia, i d'a egi -hi el con ex a - queolbgic, semp e ú il a l'ho a d'in- e p e a els ex os epig h ics. Ja ie Velaza F ias al, dedicada, en p incipi, a l'exkge- si de 1'Apocolocyn osis diui Claudii de S neca. Un eball d'aques a mag- ni ud i ca ac e ís iques exigeix sem- p e la p ecisió d'alguns pun s de e- e ncia ap io ís ics. El p ime d'ells, i que R, Co és é ben p e- sen , és el de la li e a u a c i ica es- c i a sob e la d i a senequiana. En aques sen i , I'úl im eball de con- jun impo an sob e aques a ob a e a el d'O. Wein eich, Senecas Apo- colocyn osis, Be lin, 1923, la qual cosa ol di que el llib e de R. Co - és p e én ompli , ambé amb un eball de conjun , el bui empo al que a de 1923 a 1985 i, a més, eco- lli o a la li e a u a cien í ica a - cia1 que, incessan men , ha ana apa eixen sob e el ema, pe u ili - za -la en aques a anhlisi. El segon pun de e e ncia, p o- bablemen imp escindible (es obi o no explici a en un llib e d'aques- es ca ac e is iques) pe a aques ipus d'anhlisi, és el del onamen eb ic sob e el qual es basa aques a anhlisi. Quk diu la eo ia li e h ia an iga i mode na sob e el gkne e al qual pe any I'ob a mo iu d'es udi? R. CORTES, Teo ia de la sá i a. Análisis de Apocolocyn osis de Séneca, Se icio de Publicaciones de la Uni e sidad de Ex emadu a, Cace es 1986.320 pp. Rosa io Co és, p o esso a de la Uni e si a d7Ex emadu a, p esen a amb aques llib e la se a esi doc o- necessa i eplan eja -se el co- neixemen eb ic sob e el gkne e li- e a i ccsa i an i o s els seus possi- bles e s dis in ius, o podem sim- plemen assumi el que s'ha esc i ins a a i aplica -ho a l'analisi de l'o- b a sense més dilació? Ambdós p essupbsi s han es a con empla s com a lei -mo i s, gai- ebé. e R. Co és en el desen olu- , . pamen del seu llib e, i aques a con- emplació l'ha du a a aplica -10s d'una mane a exhaus i a. ~n e ec- e, l'au o a mani es a la se a olun-