CAL-LIMAC
H.
VI,
EUFORIO
FR.
8
POWELL I LES
<<TAULETES
DE
MALEDICCIO,
DE
CNIDOS
Ca les Ga iga
ABSTRACT
The scene om Calli nachus'
H.
VI
in which De ne e , unde he ap-
pea ance o he
a a ei a
Nicippa, cu ses E isich hon nay be ela ed
o he
a ai
o Cnidos.
On he o he hand, Eupho io .
8
Powell can be unde s ood be e
in he ligh o he cu ses o Cnidos, whe e he culp i 's name
is
no
nen ioned u he i s s age; a simila in e p e a ion can be applied
o O id's
Ibis
7-10,
which was p obably inspi ed on Eupho io.
Quan, en l'Himne a Dem e de Cal.limac, E isic on es disposa a
aba e el bosc sag a de la dea1, aques a, p enen la o ma de la se a
sace do essa o icial, Nicipa, ad e eix al jo e insolen que no inco i
en la i a di ina2. E isic on desoeix els ad e imen s de la ccsace do es-
sa>>
i
espon amb males pa aules3, que Nemesi s7enca ega d'en egis-
a 4; Deme e , que ep kn el seu aspec e o iginal, maleeix el jo e,
a a d'una mane a de ini i a i i e ocable5.
Nicipa és una classe especial de sace do essa: és una a á ei a6, una
s. 33-39.
Vs. 42-49.
Vs. 50-55.
V.
56.
Vs. 57-64.
Vegeu
A.
CORLU.
Reche ches su les mo s ela i s
a
i'idée de p is e, d'Homk e
aux agiques,
Pa is 1966, p. 260 (pe al g&ne e masculí); quan al emení, són
a á ei ai
il.lus es I ib
(A.
Rh.
I312 on és sace do essa d'k emis) o sob e o Medea
(A.
Rh.
I
252, que ho és d'H&ca e; c . ambé Eu .
Med.
on la p o agonis a Ilanqa
malediccions abundan s - s. 112 i 162, pe exemple-
i
és desc i a pe la dida
- s. 89-95 i 184
SS.-
amb uns e mes semblan s a aquells amb qu& és desc i E isic on
a Call.
h.
VI
50 SS.).
sace do essa especiali zada en a ai. L'episodi en quk Dem e a de Ni-
cipa7, doncs, ha de signi ica logicamen que la dea-sace do essa p o e-
eix una maledicció i ual, adequada a la se a condició d'a á ei a.
La maledicció s'e ec ua en dues ases. P ime hi ha un ad e imen
( s. 46-49) que, desoi' pe E isic on, és segui de la maledicció p o-
piamen di a ( s. 63-64). L'ad e imen és p onuncia pe Demk e
quan enca a adop a l'aspec e de Nicipa; la se a segona in e enció,
en can i, es p odueix desp és que ja ha ecob a el seu aspec e di í
(enca a que, e iden men , la dea con inua en d'a á ei a, ja que és
aquí on culmina la maledicció).
Tenim, doncs, el ela d'una a a amb la in e enció dominan de
Demk e , i on la culpa que p o oca la maledicció és posada pe es-
c i 8; a més, hi ha una dis inció en e l'ad e imen -amenasa i la ea-
li zació de la maledicció9.
Aques conjun de pa icula i a s no sembla ha e a e gai e l'a-
enció dels es udiosos, que, com a maxim, hi han obse a el desig
pe pa de Cal.limac de e un desen olupamen d ama ic de la si-
uació. No hi ha dub e que li e a iamen hi ha la c eació d'una escena
que a c eixen d'in ensi a i que és cons ui'da d ama icamen , de
mane a que cada nou e en p o oca un al e ins a iba a la maledic-
ció sob e E isic on; p onunciada pe una dea, a iba 2 a un acompli-
men exac e i el jo e es eu a so mks a una am inex ingible.
Aixo, com dic, des del pun de is a de la na ació de l'ankcdo a.
Pe o ens podem p egun a si les peculia i a s de la maledicció podien
se in e p e ades pe pa del públic de Cal.limac a la llum d'alguna
p ac ica de malediccions que els os coneguda. Si no m'equi oco,
'
Dels qua e pe sona ges emenins que coneixem amb el nom de Nicipa ( egi's
RE
17.342),
solamen I'esmen ada pe Cal.límac és desc i a com a
a á ei a
i només
apa eix en el nos e au o . Po se és signi ica i a la simili ud del nom amb el de Nican-
d a, la se en a que en les
A aí
de Me 6 de Bizanci p o e eix les malediccions con a
la mes essa que no li ha ia paga el sou que ha ien con ingu (c . MOERO .
8
Powell).
No queda cla si la culpa és l'a ac con a el bosc o les pa aules
insolen s
del jo e;
N mesi posa pe esc i aixb segon ( s.
56:
xaxa iy~a~a o +w a ), de mane a que
sembla que la culpa és aques a. Pe o les ca ac e ís iques del chs ig que Dem e anun-
cia eme en inequí ocamen a la p ime a. Cal.límac deixa, doncs, obe a la doble pos-
sibili a , que, en el ons, e a se una sola cosa, ja que pe pa d'E isíc on no ha cessa
el desig d'aba e el bosc i, d'al a banda, el seu llengua ge ag essiu i iolen es po e
en a en un sis ema cohe en amb el e de alla els a b es, ni que només sigui pe
l'en on amen amb Dem e que an l'una acci6 com I'al a ep esen en.
S'en én la eali zaci6 e ec i a en el ni ell e bal; els esul a s s6n e iden men
pos e io s, enca a que au omh ics.
aques a p ac ica exis ia, almenys en els segles
11-1
aC, i podem supo-
sa que ambé abans, si no idkn ica almenys semblan .
Les anomenades << aule es de maledicció de Cnidos,,l0, que s'han
de dis ingi de les ka adéseis si més no pel e que e en exposades en
públic1', p esen en una semblansa so p enen amb la na ació
cal-limaquea. La in e p e ació canbnica enca a és la de
K.
~a e'~,
accep ada pe
Z.
S ewa 13; em limi o a ep odui el que diu aques
da e :
.
.
.
Si
a ige ano pubblicamen e ad un mu o a ole e con enen i
la desc izione di a i mis a i, al10 scopo di cos inge e l'anonimo
colpe ole a a e ammenda del male compiu o. Se ques o sis ema
non
da a isul a i, allo a i1 colpe ole, se no o, eni a esplici a-
men e nomina o p ima che la a ole a enisse consac a a nel em-
pio di Deme a, a ol e con i e imen i a Ko e e a Plu one, com-
pagni c onii del cul o di Deme a. Ques e a ole e sono da consi-
de a e maledizioni nel e o senso della pa ola, poiché si a ida a-
no al po e e magico ine en e ad ogni maledizione e consegna ano
i1 colpe ole alla punizione delle di ini h in e e.
Com es po eu e, ambé aquí hi ha un ad e imen p e i al de ini-
iu, e amb l'hnim que el culpable s'esmeni; igualmen hi és p esen
l'esc ip u a -quelcom d'insbli en a ai, e ec uades sob e culpes ja
eali zades o en cu s de eali zació-, i sob e o el p o agonisme de
Deme e , cosa que a més conc e a i c ei'ble la hipb esi que pe llegi
el passa ge cal-limaqueu cal eni en comp e el i ual deme e ia de
Cnidos.
L'objecció més sblida que es po o mula con a aques a hipb esi
és p obablemen que Cal.limac
no
si ua l'escena a Cnidos sinó a Tes-
dial4 i que, pe an , la elació que he esmen a és insos enible a b
que el ma eix ex la desmen eix. Pe b, en eali a , no és així: el ex
'O
C .
A.
AUDOLLENT
De ixionum abellae quo quo inno ue un am in G aecis
O ien is quam in o ius Occiden is pa ibus p ae e A icas,
Pa is 1904, nums. 1-13.
"
Un bon esum sob e les
de ~xiones
i les
deuo iones
(les
ka adéseis
i les
a aí
g e-
gues) es po oba a
A.
LA
PENNA
P.
Ouidi Nasonis, Ibis,
Flo ncia 1957, ps.
xx-XXI
(amb bibliog a ia sob e el ema).
l2
K.
LAT~E,
Heiliges Rech ,
Tiibingen 1920, pp. 80 SS.
l3
Z.
STEWART, <<La eligionen, en
S o ia e ci il a dei G eci,
8.,
Mi18 1977, pp. 503-
616 (en conc e , p. 612).
l4
V.
24.
només desmen eix que els e s na a s s'hagin p odui' a Cnidos; no
queda exclosa, en can i, la ima ge coneguda d'unes malediccions
analogues a les de l'himne.
D'al a banda, i enca a més in e essan , els habi an s de Cnidos
e en conside a s o igina is de ~essalia", d'on a pa i T iopes pe
unda la no a ciu a . Aques a inculació, Cal.limac no deixa de e-
co da -la16 i podem pensa , doncs, que el nos e au o sugge eix que
el i ual de Cnidos és ambé impo a de Tessalia o bé, simplemen ,
que ens obem da an d'un cas de ccdesplaqamen s an iqua i -pe o
no injus i ica , a ks el incle genealogic- d'una p ac ica pos e io
al emps de la na ació; un ecu s, pe ce , que Cal.límac u ili za en
alguna al a ocasió17. En conseqüi ncia, l'objecció es ans o ma
en una con i mació
o,
com a mínim, en un indici més pe e possible
la e e i ncia a Cnidos.
I1
Des d'una al a pe spec i a, les aule es de Cnidos poden ajuda a
in e p e a més adequadamen el .
8
~owell'~ d'Eu o ió: doans
~EV
XEAEP'I)~
'AA PqiGa
~OOVOS
&n; ljea.
E1 agmen pe any, se-
gons que indica la adició, a les A ai, di es ambé
EE
llad e de la
copa.
En el seu comen a i a la pa aula &sz~s, Van C3 oningenl9 assenya-
la: ale pok e igno e l'iden i é
du
oleu n.
La
me a opinió, en can i,
és que no hi ha aons solides pe a i ma una al cosa2', i que di e en s
indicis més a ia an pensa el con a i.
En les a ai i uals no li e a ies és habi ualissim que es deixi inde i-
ni el culpable. Aixo es comp i n bé si enim en comp e que la majo-
l5
Diod.
5.61.
l6
C . .
24,
on a més de e e i -se a l'escena i essali, esmen a el u u emplaqamen
a Cnidos: odno ~a K ~Gia ,
ZTL
AETLOV ieb ha o .
7
Vegeu sob e o , Ca1l.h.
11
88-89, en una escena en qub els u u s colons de Ci ene
e ec uen danses i i uals pe anyen s a les Ca nees ci enaiques d'kpoca his b ica.
(=
8 de Cuenca;
10
an G oningen).
'9
B.
A. an
GRONINGEN
Eupho ion,
Ams e dam 1977.
20
Sense comp a que, en qualse ol cas, se ia més co ec e di d'au eu , a i de
adesbiog a i za , I'es udi. Anuncio des d'a a que no és el meu p opbsi e indaga-
cions sob e la ida p i ada d'Eu o i6 i que, pe an , pa la de coneixemen o d'igno-
ancia de la iden i a del culpable é un abas es ic amen i exclusi amen li e a i.
ia de les que ens han pe ingu , o men pa de dec e s legals en els
quals s'amenasa amb una
a a
els possibles in ac o s u u s de la llei;
el e me ~UTLS, doncs, és no mal i quasi de igo z1. Pe o no és aques
el cas en el agmen d'Eu o ió, on el delic e ja ha es a comksZ2; o -
nem, doncs, una egada més a la ci cums ancia en quk, ha en -hi ja
un culpable, es a anma eix innomina , sigui pe desconeixemen de
la se a iden i a , sigui pe alguna al a aó, que
és
el que jo c ec.
En p ime lloc, i com un desmen imen p e i a la in e p e ació de
Van G oningen, hi ha el es imoni de les aule es de Cnidos. Com
hem is , el e que es deixi inde inida la iden i a del culpable no im-
plica necessa iamen el seu desconeixemen pe pa de l'au o de la
maledicció. Amb aixb no sugge eixo que Eu o ió ingui p esen aquí
el i ual de Cnidos com e a el cas en Cal.límac; em limi o a assenyala
que una
a a
po deixa , en alguns casos, innomina el culpablez3.
A més de les aule es de Cnidos hi ha un al e es imoni que desau-
o i za a pensa en el desconeixemen de la iden i a del culpable en
el agmen d7Eu o iÓ. Ens el p opo ciona un passa ge de l'lbis
d7O idi, una ob a, pe ce , que es p esen a a si ma eixa com a una
di a
o sk ie de
di ~e~~,
l'equi alen lla i de la
a a
g ega. El passa ge a
quk em e e eixo és el següen :
<<Unus -e hoc ipsum es iniu ia magna- pe ennem
Cando is i ulum non sini esse mei.
Quisquis is es -nam nomen adhuc u cumque acebo-
Cogi inadsue as sume e ela manus,. (VS.
7-10)
En el poema d70 idi el delic e ha es a comb i el culpable és cone-
gu pe pa de l'au o ; anma eix, no se'n diu el nom (mam nomen
adhuc u cumque acebo~). Sembla e iden que el poe a lla í en
aques s e sos depkn d'Eu o ió si no és que ambdós a enyen a una
"
En aques s casos és e iden que o hom- an
I'au o
en e mes d9esc ip u a, com
l'au o en e mes pe sonals i his b ics-, desconeix la iden i a del culpable pe la senzi-
lla aó que enca a no hi ha culpa.
''
C .
l'ao is
&lbea.
23
I
ambé és legí im de conside a que, pe egla gene al, en el cas que el delic e
hagi es a com s, calconeixe el culpable pe p onuncia una
a a;
si e a desconegu , el
i ual du
a
e me ind ia més a eu e amb la magia i amb la supe s ició que no amb
accions de p ega ia de unció apa aju idican, que és com cal conside a les a ai.
24
C .
VS.
85,106,
pe exemple; o ambé com a
deuo io
( s.
54-55).

on comuna; la coincidkncia en e
unus
i poO os i en e
quisquis
i
ba~is és p ou cla a. Obse em, a més, que O idi en els e sos
7
i
9
glossa espec i amen ccunusn
i
ccquisquis>>,
i
el signi ica que dóna a
aques s e mes és ambé aplicable als co esponen s en g ec d'Eu-
o ió.
D'aques a mane a,
~OCVOS
no signi ica an ccsol,, com ccl'únic i
ningú més,,; és a di , al com en én La <<i1 a o ch'egli sia i1
solo ad agi e cosí, senza e con o
i1
consenso di u i,,. Pe an , la in-
e p e ació de ~cheidweile ~~ en el sen i que la idea gene al és quel-
com semblan a pou os
.ij
xai
6ya
nh~o eaai i que així comenqa ia
-exempli g a ia-
el següen e s, és poc c ei'ble.
Semblan men , i pel que a a 6a is, ja hem is que el més p obable
és que calgui en end e que pe alguna aó no es
ol
di -ne el nom; i la
aó -di ícilmen el emo a les lleis con a els poemes di amado sL'-
ha de se o bé el desig de no dona ama a ~'enemic~~ o bé més segu a-
men la olun a de dona al culpable una opo uni a , ni que sigui
me amen o mal, d'esmena2'.
Sigui com sigui, queda p ou cla que les con encions del gkne e
més a ia impliquen que el culpable hagi de se conegu , i és possible
que ambé exigeixin que no sigui anomena pel seu nom.
És
com-
p ensible que calgui conkixe el culpable; al amen , l'e icacia
i
la
con undkncia li e a ies es a ien min ades, ja que els a acs no po-
d ien se enja ius, sinó només de ensius da an de l'inconegu , amb
la pk dua d'espec acula i a que aixb ocasiona ia. Quan a la possibi-
li a que el gkne e exigeixi ocul a el nom del culpable, l'explicació
s'ha de busca en ac o s d'o igen an ic i,
en
qualse ol cas, ex ali e-
a i, i que són abso bi s pel gkne e quan es cons i ueix com a al.
Pe 6 aixo se 2 ac a en una al a ocasió.
25
Ci a més amun , a la no a
11,
comen a i al e s
7.
26
F. SCHEIDWEILER,
Eupho ionis agmen a,
Bonn
1908.
''
Vegeu
A.
LA PENNA (ci .), comen a i a
u cumque.
Compa eu-ho amb I'analogia, ja no ada pe LA PENNA, amb
Ex
P.
IV
3,
lss.
''
Més semblan , doncs, al i ual de Cnidos. Es po compa a ambé amb
T is .
9,
1-4:
Si lice e pa e is, nomen acinusque acebo,
l
E
ua Le haeis ac a dabun u aquis,
1
Nos aque uince u lac ima clemen ia se is,
1
Fac modo e pa ea paeni uisse ui.