Cal·limac h. VI, Euforió fr. 8 Powell i les "tauletes de maledicció" de Cnidos

CAL-LIMAC H. VI, EUFORIO FR. 8 POWELL I LES <<TAULETES DE MALEDICCIO, DE CNIDOS Ca les Ga iga ABSTRACT The scene om Calli nachus' H. VI in which De ne e , unde he ap- pea ance o he a a ei a Nicippa, cu ses E isich hon nay be ela ed o he a ai o Cnidos. On he o he hand, Eupho io . 8 Powell can be unde s ood be e in he ligh o he cu ses o Cnidos, whe e he culp i 's name is no nen ioned u he i s s age; a simila in e p e a ion can be applied o O id's Ibis 7-10, which was p obably inspi ed on Eupho io. Quan, en l'Himne a Dem e de Cal.limac, E isic on es disposa a aba e el bosc sag a de la dea1, aques a, p enen la o ma de la se a sace do essa o icial, Nicipa, ad e eix al jo e insolen que no inco i en la i a di ina2. E isic on desoeix els ad e imen s de la ccsace do es- sa>> i espon amb males pa aules3, que Nemesi s7enca ega d'en egis- a 4; Deme e , que ep kn el seu aspec e o iginal, maleeix el jo e, a a d'una mane a de ini i a i i e ocable5. Nicipa és una classe especial de sace do essa: és una a á ei a6, una s. 33-39. Vs. 42-49. Vs. 50-55. V. 56. Vs. 57-64. Vegeu A. CORLU. Reche ches su les mo s ela i s a i'idée de p is e, d'Homk e aux agiques, Pa is 1966, p. 260 (pe al g&ne e masculí); quan al emení, són a á ei ai il.lus es I ib (A. Rh. I312 on és sace do essa d'k emis) o sob e o Medea (A. Rh. I 252, que ho és d'H&ca e; c . ambé Eu . Med. on la p o agonis a Ilanqa malediccions abundan s - s. 112 i 162, pe exemple- i és desc i a pe la dida - s. 89-95 i 184 SS.- amb uns e mes semblan s a aquells amb qu& és desc i E isic on a Call. h. VI 50 SS.). sace do essa especiali zada en a ai. L'episodi en quk Dem e a de Ni- cipa7, doncs, ha de signi ica logicamen que la dea-sace do essa p o e- eix una maledicció i ual, adequada a la se a condició d'a á ei a. La maledicció s'e ec ua en dues ases. P ime hi ha un ad e imen ( s. 46-49) que, desoi' pe E isic on, és segui de la maledicció p o- piamen di a ( s. 63-64). L'ad e imen és p onuncia pe Demk e quan enca a adop a l'aspec e de Nicipa; la se a segona in e enció, en can i, es p odueix desp és que ja ha ecob a el seu aspec e di í (enca a que, e iden men , la dea con inua en d'a á ei a, ja que és aquí on culmina la maledicció). Tenim, doncs, el ela d'una a a amb la in e enció dominan de Demk e , i on la culpa que p o oca la maledicció és posada pe es- c i 8; a més, hi ha una dis inció en e l'ad e imen -amenasa i la ea- li zació de la maledicció9. Aques conjun de pa icula i a s no sembla ha e a e gai e l'a- enció dels es udiosos, que, com a maxim, hi han obse a el desig pe pa de Cal.limac de e un desen olupamen d ama ic de la si- uació. No hi ha dub e que li e a iamen hi ha la c eació d'una escena que a c eixen d'in ensi a i que és cons ui'da d ama icamen , de mane a que cada nou e en p o oca un al e ins a iba a la maledic- ció sob e E isic on; p onunciada pe una dea, a iba 2 a un acompli- men exac e i el jo e es eu a so mks a una am inex ingible. Aixo, com dic, des del pun de is a de la na ació de l'ankcdo a. Pe o ens podem p egun a si les peculia i a s de la maledicció podien se in e p e ades pe pa del públic de Cal.limac a la llum d'alguna p ac ica de malediccions que els os coneguda. Si no m'equi oco, ' Dels qua e pe sona ges emenins que coneixem amb el nom de Nicipa ( egi's RE 17.342), solamen I'esmen ada pe Cal.límac és desc i a com a a á ei a i només apa eix en el nos e au o . Po se és signi ica i a la simili ud del nom amb el de Nican- d a, la se en a que en les A aí de Me 6 de Bizanci p o e eix les malediccions con a la mes essa que no li ha ia paga el sou que ha ien con ingu (c . MOERO . 8 Powell). No queda cla si la culpa és l'a ac con a el bosc o les pa aules insolen s del jo e; N mesi posa pe esc i aixb segon ( s. 56: xaxa iy~a~a o +w a ), de mane a que sembla que la culpa és aques a. Pe o les ca ac e ís iques del chs ig que Dem e anun- cia eme en inequí ocamen a la p ime a. Cal.límac deixa, doncs, obe a la doble pos- sibili a , que, en el ons, e a se una sola cosa, ja que pe pa d'E isíc on no ha cessa el desig d'aba e el bosc i, d'al a banda, el seu llengua ge ag essiu i iolen es po e en a en un sis ema cohe en amb el e de alla els a b es, ni que només sigui pe l'en on amen amb Dem e que an l'una acci6 com I'al a ep esen en. S'en én la eali zaci6 e ec i a en el ni ell e bal; els esul a s s6n e iden men pos e io s, enca a que au omh ics. aques a p ac ica exis ia, almenys en els segles 11-1 aC, i podem supo- sa que ambé abans, si no idkn ica almenys semblan . Les anomenades << aule es de maledicció de Cnidos,,l0, que s'han de dis ingi de les ka adéseis si més no pel e que e en exposades en públic1', p esen en una semblansa so p enen amb la na ació cal-limaquea. La in e p e ació canbnica enca a és la de K. ~a e'~, accep ada pe Z. S ewa 13; em limi o a ep odui el que diu aques da e : . . . Si a ige ano pubblicamen e ad un mu o a ole e con enen i la desc izione di a i mis a i, al10 scopo di cos inge e l'anonimo colpe ole a a e ammenda del male compiu o. Se ques o sis ema non da a isul a i, allo a i1 colpe ole, se no o, eni a esplici a- men e nomina o p ima che la a ole a enisse consac a a nel em- pio di Deme a, a ol e con i e imen i a Ko e e a Plu one, com- pagni c onii del cul o di Deme a. Ques e a ole e sono da consi- de a e maledizioni nel e o senso della pa ola, poiché si a ida a- no al po e e magico ine en e ad ogni maledizione e consegna ano i1 colpe ole alla punizione delle di ini h in e e. Com es po eu e, ambé aquí hi ha un ad e imen p e i al de ini- iu, e amb l'hnim que el culpable s'esmeni; igualmen hi és p esen l'esc ip u a -quelcom d'insbli en a ai, e ec uades sob e culpes ja eali zades o en cu s de eali zació-, i sob e o el p o agonisme de Deme e , cosa que a més conc e a i c ei'ble la hipb esi que pe llegi el passa ge cal-limaqueu cal eni en comp e el i ual deme e ia de Cnidos. L'objecció més sblida que es po o mula con a aques a hipb esi és p obablemen que Cal.limac no si ua l'escena a Cnidos sinó a Tes- dial4 i que, pe an , la elació que he esmen a és insos enible a b que el ma eix ex la desmen eix. Pe b, en eali a , no és així: el ex 'O C . A. AUDOLLENT De ixionum abellae quo quo inno ue un am in G aecis O ien is quam in o ius Occiden is pa ibus p ae e A icas, Pa is 1904, nums. 1-13. " Un bon esum sob e les de ~xiones i les deuo iones (les ka adéseis i les a aí g e- gues) es po oba a A. LA PENNA P. Ouidi Nasonis, Ibis, Flo ncia 1957, ps. xx-XXI (amb bibliog a ia sob e el ema). l2 K. LAT~E, Heiliges Rech , Tiibingen 1920, pp. 80 SS. l3 Z. STEWART, <<La eligionen, en S o ia e ci il a dei G eci, 8., Mi18 1977, pp. 503- 616 (en conc e , p. 612). l4 V. 24. només desmen eix que els e s na a s s'hagin p odui' a Cnidos; no queda exclosa, en can i, la ima ge coneguda d'unes malediccions analogues a les de l'himne. D'al a banda, i enca a més in e essan , els habi an s de Cnidos e en conside a s o igina is de ~essalia", d'on a pa i T iopes pe unda la no a ciu a . Aques a inculació, Cal.limac no deixa de e- co da -la16 i podem pensa , doncs, que el nos e au o sugge eix que el i ual de Cnidos és ambé impo a de Tessalia o bé, simplemen , que ens obem da an d'un cas de ccdesplaqamen s an iqua i -pe o no injus i ica , a ks el incle genealogic- d'una p ac ica pos e io al emps de la na ació; un ecu s, pe ce , que Cal.límac u ili za en alguna al a ocasió17. En conseqüi ncia, l'objecció es ans o ma en una con i mació o, com a mínim, en un indici més pe e possible la e e i ncia a Cnidos. I1 Des d'una al a pe spec i a, les aule es de Cnidos poden ajuda a in e p e a més adequadamen el . 8 ~owell'~ d'Eu o ió: doans ~EV XEAEP'I)~ 'AA PqiGa ~OOVOS &n; ljea. E1 agmen pe any, se- gons que indica la adició, a les A ai, di es ambé EE llad e de la copa. En el seu comen a i a la pa aula &sz~s, Van C3 oningenl9 assenya- la: ale pok e igno e l'iden i é du oleu n. La me a opinió, en can i, és que no hi ha aons solides pe a i ma una al cosa2', i que di e en s indicis més a ia an pensa el con a i. En les a ai i uals no li e a ies és habi ualissim que es deixi inde i- ni el culpable. Aixo es comp i n bé si enim en comp e que la majo- l5 Diod. 5.61. l6 C . . 24, on a més de e e i -se a l'escena i essali, esmen a el u u emplaqamen a Cnidos: odno ~a K ~Gia , ZTL AETLOV ieb ha o . 7 Vegeu sob e o , Ca1l.h. 11 88-89, en una escena en qub els u u s colons de Ci ene e ec uen danses i i uals pe anyen s a les Ca nees ci enaiques d'kpoca his b ica. (= 8 de Cuenca; 10 an G oningen). '9 B. A. an GRONINGEN Eupho ion, Ams e dam 1977. 20 Sense comp a que, en qualse ol cas, se ia més co ec e di d'au eu , a i de adesbiog a i za , I'es udi. Anuncio des d'a a que no és el meu p opbsi e indaga- cions sob e la ida p i ada d'Eu o i6 i que, pe an , pa la de coneixemen o d'igno- ancia de la iden i a del culpable é un abas es ic amen i exclusi amen li e a i. ia de les que ens han pe ingu , o men pa de dec e s legals en els quals s'amenasa amb una a a els possibles in ac o s u u s de la llei; el e me ~UTLS, doncs, és no mal i quasi de igo z1. Pe o no és aques el cas en el agmen d'Eu o ió, on el delic e ja ha es a comksZ2; o - nem, doncs, una egada més a la ci cums ancia en quk, ha en -hi ja un culpable, es a anma eix innomina , sigui pe desconeixemen de la se a iden i a , sigui pe alguna al a aó, que és el que jo c ec. En p ime lloc, i com un desmen imen p e i a la in e p e ació de Van G oningen, hi ha el es imoni de les aule es de Cnidos. Com hem is , el e que es deixi inde inida la iden i a del culpable no im- plica necessa iamen el seu desconeixemen pe pa de l'au o de la maledicció. Amb aixb no sugge eixo que Eu o ió ingui p esen aquí el i ual de Cnidos com e a el cas en Cal.límac; em limi o a assenyala que una a a po deixa , en alguns casos, innomina el culpablez3. A més de les aule es de Cnidos hi ha un al e es imoni que desau- o i za a pensa en el desconeixemen de la iden i a del culpable en el agmen d7Eu o iÓ. Ens el p opo ciona un passa ge de l'lbis d7O idi, una ob a, pe ce , que es p esen a a si ma eixa com a una di a o sk ie de di ~e~~, l'equi alen lla i de la a a g ega. El passa ge a quk em e e eixo és el següen : <<Unus -e hoc ipsum es iniu ia magna- pe ennem Cando is i ulum non sini esse mei. Quisquis is es -nam nomen adhuc u cumque acebo- Cogi inadsue as sume e ela manus,. (VS. 7-10) En el poema d70 idi el delic e ha es a comb i el culpable és cone- gu pe pa de l'au o ; anma eix, no se'n diu el nom (mam nomen adhuc u cumque acebo~). Sembla e iden que el poe a lla í en aques s e sos depkn d'Eu o ió si no és que ambdós a enyen a una " En aques s casos és e iden que o hom- an I'au o en e mes d9esc ip u a, com l'au o en e mes pe sonals i his b ics-, desconeix la iden i a del culpable pe la senzi- lla aó que enca a no hi ha culpa. '' C . l'ao is &lbea. 23 I ambé és legí im de conside a que, pe egla gene al, en el cas que el delic e hagi es a com s, calconeixe el culpable pe p onuncia una a a; si e a desconegu , el i ual du a e me ind ia més a eu e amb la magia i amb la supe s ició que no amb accions de p ega ia de unció apa aju idican, que és com cal conside a les a ai. 24 C . VS. 85,106, pe exemple; o ambé com a deuo io ( s. 54-55). on comuna; la coincidkncia en e unus i poO os i en e quisquis i ba~is és p ou cla a. Obse em, a més, que O idi en els e sos 7 i 9 glossa espec i amen ccunusn i ccquisquis>>, i el signi ica que dóna a aques s e mes és ambé aplicable als co esponen s en g ec d'Eu- o ió. D'aques a mane a, ~OCVOS no signi ica an ccsol,, com ccl'únic i ningú més,,; és a di , al com en én La <<i1 a o ch'egli sia i1 solo ad agi e cosí, senza e con o i1 consenso di u i,,. Pe an , la in- e p e ació de ~cheidweile ~~ en el sen i que la idea gene al és quel- com semblan a pou os .ij xai 6ya nh~o eaai i que així comenqa ia -exempli g a ia- el següen e s, és poc c ei'ble. Semblan men , i pel que a a 6a is, ja hem is que el més p obable és que calgui en end e que pe alguna aó no es ol di -ne el nom; i la aó -di ícilmen el emo a les lleis con a els poemes di amado sL'- ha de se o bé el desig de no dona ama a ~'enemic~~ o bé més segu a- men la olun a de dona al culpable una opo uni a , ni que sigui me amen o mal, d'esmena2'. Sigui com sigui, queda p ou cla que les con encions del gkne e més a ia impliquen que el culpable hagi de se conegu , i és possible que ambé exigeixin que no sigui anomena pel seu nom. És com- p ensible que calgui conkixe el culpable; al amen , l'e icacia i la con undkncia li e a ies es a ien min ades, ja que els a acs no po- d ien se enja ius, sinó només de ensius da an de l'inconegu , amb la pk dua d'espec acula i a que aixb ocasiona ia. Quan a la possibi- li a que el gkne e exigeixi ocul a el nom del culpable, l'explicació s'ha de busca en ac o s d'o igen an ic i, en qualse ol cas, ex ali e- a i, i que són abso bi s pel gkne e quan es cons i ueix com a al. Pe 6 aixo se 2 ac a en una al a ocasió. 25 Ci a més amun , a la no a 11, comen a i al e s 7. 26 F. SCHEIDWEILER, Eupho ionis agmen a, Bonn 1908. '' Vegeu A. LA PENNA (ci .), comen a i a u cumque. Compa eu-ho amb I'analogia, ja no ada pe LA PENNA, amb Ex P. IV 3, lss. '' Més semblan , doncs, al i ual de Cnidos. Es po compa a ambé amb T is . 9, 1-4: Si lice e pa e is, nomen acinusque acebo, l E ua Le haeis ac a dabun u aquis, 1 Nos aque uince u lac ima clemen ia se is, 1 Fac modo e pa ea paeni uisse ui.