d'aques s índexs que, sens dub e,
són-una apo ació mol impo an
pe al coneixemen de la lla ini a
medie al, sinó més a ia a la se a
millo a.
No ull deixa de e esmen d'al-
guns e o s
ipog a ies
que s6n l'ex-
cepció que con i men la egla d'una
edició mol acu ada. Pe exemple, a
la pagina
364,
línia
7,
es dóna una
e e bncia d'un Simposi d'es udis
cldsicss (pe cl&sics) absolu amen
impossible.
O
a la pagina
88,
línia
6,
on lignum.
..
liqui no sembla es-
pond e al que no malmen s'en én
pe poly o 6n. Na u almen , el ex
acla eix l'enigma.
Sigui, doncs, ben inguda aques a
ob a que se a, de e ja ho és, des
d'a ui un ins umen imp escindible
en les classes de lla í medie al.
P.J.
Que glas
Ph.
HARDIE,
Vi gil's Aeneid:
Cosmos and Impe iun,
Cla endon P ess, Ox o d
1986,
405
pp.
El llib e de Philip Ha die ( ui
del eball de lla gs anys d'in es i-
gació en 17Eneida i giliana) é, al
nos e en end e, una i a p ime a:
in en a demos a que l'aspec e
ideolbgic o <<panegí ic,, de la da e-
a ob a de Vi gili no hi és supe i-
cial ( al i com sembla que olen de-
mos a les da e es endbncies en
c í ica i giliana), sinó que espon a
una plani icació pe pa del poe a
més acu ada i conscien del que pu-
gui sembla a p ime a is a.
Ha die du a e me el seu p opb-
si pe mi ja de l'analisi, d'una ban-
da, dels aspec es ema ics de 1'Enei-
da més adien s pe a l'explici ació
de concep es ideolbgics lliga s a la
igu a d'Augus i de l'impe i, i de
l'al a, d'alguna igu a e b ica es-
pecialmen adequada pe a aques s
usos (el segon aspec e, na u almen ,
lliga al p ime ), especialmen la hi-
pb bole.
Aques a analisi s'es uc u a, al
seu o n (i al i com indica el í ol),
al ol an de dos concep es ona-
men als als quals a a pa a Ha die,
sob e o , al inal del seu es udi,
pe o que oca cons an men : cos-
mos i impe iu n. Aques s dos con-
cep es e e i s a 1'Eneida in en en
explica (en es e a elació en e
ells), d'una banda, els models cos-
molbgics que ha segui Vi gili en la
se a ob a, i de l'al a, les es uc u-
es socials i his b iques que s'hi e-
lec eixen. En el ons, es ac a de
eu e, a a és de l'anilisi de pas-
sa ges conc e s, que ambé a 1'Enei-
da es juga amb la idea de la iden i-
icació <<es a (impe i)
=
uni e s,, i
<<desen olupamen i consolidació
<<es a (impe i)
=
uni e s, i <<desen-
olupamen i consolidació de la ciu-
a Roma
=
desen olupamen i con-
solidació de l'uni e s*. Seguin
aques il conduc o , desen olupa
Ha die el seu es udi: é en comp e
que el pa al.lelisme en e la si uació
de la ciu a de Roma i una sb ie d'i-
ma ges mí iques unciona com a
ansposició, a la e a, d'una ce a
o gani zació cosmolbgica. Aques a
se ia una de les endbncies gene als
(po se la més impo an ) que do-
mina 1'Eneida de Vi gili i l'eix ona-
men al del eball que a a comen-
em, o i que el ma eix au o eco-
negui que aques aspec e (la elació
cosmos-impe ium) és només una de
les his b ies que explica l'Eneida, i
que el seu es udi (a pesa de la gai-
ebé excessi a quan i a de ma e ial
que apo a) és només un pas p eli-
mina cap a un ap opamen c í ic
global a la da e a ob a de Vi gili.
A pa i d'aques es nocions p e-
ies, es po esumi el con ingu del
llib e, enca a que en aques cas,
més que de esumi , hau íem de
pa la d'enuncia , ja que un esum
i
una exposició del que s'hi explica
ocupa ia mol es més línies de les
que ha d'ocupa una ecensió. Hem
p e e i en aques cas e la o qa en
esumi les línies mes es de l'es u-
di, i a aques ma eix es o q apel.la-
em al inal d'aques es a lles, pe
eu e'n alguna conclusió especí ica.
De o a mane a, hem de di que
el desen olupamen del llib e és una
mica i egula des d'un pun de is-
a me odolbgic i, semp e enin en
comp e allb que pe segueix, es pe d
una mica en aspec es conc e s sense
p eocupa -se massa pe eni una
cohe encia in e na global que agi
més enlla del e d'ag upa di e en s
capí ols so a un ma eix í ol i en un
sol llib e. El p oblema es a més
agu quan comp o em la g an quan-
i a de ma e ial i d'es o q que hi ha
i que queda, ens sembla, una mica
dispe s.
El capí ol p ime examina, en ge-
ne al, els p eceden s pob ics de Vi -
gili en el camp, pod íem di -ne, de
la <<poesia cosmolbgica* (I. Poe y
and Cosmology in An iqui y)
,
i pa -
la de les elacions en e poesia i i-
loso ia na u al a i'An igui a , con-
emplan Vi gili com a poe a en una
in e secció de camins en e la ima -
ge hel.lenís ica d'Home com a poe-
a de l'uni e s na u al i la concep-
ció més especí icamen omana (i
gai ebé luc eciana) del poe a com a
diposi a i di ec e dels sec e s de l'u-
ni e s.
El capí ol segon (11. Cosmology
and His o y in Vi gil) anali za de
quina mane a ens p esen a Vi gili a
1'Eneida la << iloso ia na u ab, amb
quins e mes i en quins passa ges
conc e s ho a (pa la de la canqó
d'Iopas, a
I,
740-746, i del discu s
d'Anquises, a VI, 724-751), deixan
cla que el nexe d'unió en e el cos-
mos i la his o ia e enal és el mi e.
Pa in p ecisamen d'aques a p i-
me a idea, Ha die anali za als capí-
ols e ce i qua (Gigan omachy in
he ccAeneid
I
and
11)
i'ús del mi e
de la Gigan omaquia en 1'Eneida en
compa ació amb al es usos a 1'An-
igui a del ma eix mi e (Pínda ; la
qua a Oda omana d'Ho aci o el
llib e p ime de les Me amo osis
d'o idi). Un dels aspec es més in-
e essan s del llib e, que ind a con-
inui a a d'al es capí ols (sob e o
al da e ), que ja es oca en aques s
i que é una elació di ec a amb el
ema d'es udi gene al, és el del ac-
amen que dóna Vi gili al con in-
gu de l'escu d'Enees, a al10 que
ens explica a aquell escu (en con-
c e , i'anilisi de l'episodi dels gals al
Capi oli i de la ba alla d7Ac ium, a
les pagines 97-110 i 120-125).
El capí ol cinquk ( . Luc e ius
and he ccAeneid))) e o na, com el
seu í ol indica, a l'anhlisi de p ece-
den s li e a is i o mado s, i a o ga
la se a me escuda impo ancia i as-
cenden sob e 1'Eneida al De e um
na u a de Luc eci, sob e o pel que
a a la concepció del poema i gilia
com un esum de la c eació, desen-
olupamen i consolidació d'un uni-
e s Roma i, en emps de Vi gili,
augus al.
Els capí ols sis& i se i: es dediquen
a una anilisi més o mal de l'ob a,
en dos aspec es que con ibueixen
o amen (així ho a eu e Ha die)
a exp essa la elació en e o gani -
zació cosmica
i
o gani zació omana
(la hipk bole, basada en la duali a
luc eciana <<local/ uni e sal,, i
<<humU cbsmic,,) i les exp essions
uni e sals (pe mi ja de dos, de es
o de qua e e mes, ipus cccel i e -
a*, acel, e a i ma *, o els qua e
elemen s, pe exemple). Són els ca-
pí ols i ula s Hype bole i Uni e sal
exp essions in he ccAeneidw.
El capí ol ui i: i da e (VIII. The
Shield
o
Aeneas: he cosmic Icon)
és po se , pe a nosal es, un dels
més in e essan s, i e o na inal-
men al
il
conduc o p incipal: ens
o e eix una in e p e ació de l'escu
d'Enees com a da e i més impo -
an símbol iconog a ic en e cos-
mos i impe ium, una mena de eca-
pi ulació, en o ma edui' (al llib e
VIII,
w.
630-728) de o s els emes
impo an s, mi olbgics i ideolbgics,
de l'ob a. Si en capí ols an e io s es
demos a la elació en e ao gani -
zació cbsmican i <<impe ial*, en
aques queda cla que ambé és bh-
sica la elació en e l'impe i i la ciu-
a que l'ha e néixe : icpe en en-
d e l'expansió Romana s'ha de pen-
sa en una iden i icació espacial en-
e el model u ba
i
el seu a que ipus
cbsmicn
(=
el concep e u bs-o bis,
c . pp. 364 i SS.). El pun culminan
d'aques a idea es a ia ep esen a
pe la da e a (cescenan de l'escu
(WII, 714 i SS.) en la qual Augus o -
na al ecin e de la ciu a de Roma
iom an pe p esidi la des ilada
de pobles so mesos, que ep esen-
en el seu ccuni e s,>: un uni e s dins
d'un al e, on les mu alles de la ciu-
a ep esen a ien els lími s ísics del
ma eix impe i. Se ia la da e a ex-
plici ació dels concep es cosmos-im-
pe ium.
El llib e es comple a, en p ime
lloc, amb un epíleg (Roman e os-
pec i e and p ospec i e), on es a un
in en de con ex uali zació de l'ob a
i dels pun s de is a i gilians dins
de la adició de (<poesia cbsmican,
en la línia anali zada pe Ha die (es
pa la d70 idi i les se es Me amo o-
sis, de Manili i la se a As onomia,
de Luca i ambé de Sili I hlic). En
segon e me, dos índexs: el de pas-
sa ges es udia s i el gene al.
Resumin : un llib e que, enca a
que en alguns aspec es és desigual,
és de lec u a obligada an pe la in-
o mació acumulada com pe alguns
pun s de is a mol in e essan s (no-
sal es només n'hem explici a un o
dos), pe a qualse ol es udiós de
Vi gili
i,
sob e o , pe a o a pe so-
na in e essada en el desen olupa-
men d'una idea o amen ap ecia-
da pe algunes gene acions de o-
mans: I'uni e salisme del seu im-
pe i.
Joan
Gómez
Palla es