Recensions

d'aques s índexs que, sens dub e, són-una apo ació mol impo an pe al coneixemen de la lla ini a medie al, sinó més a ia a la se a millo a. No ull deixa de e esmen d'al- guns e o s ipog a ies que s6n l'ex- cepció que con i men la egla d'una edició mol acu ada. Pe exemple, a la pagina 364, línia 7, es dóna una e e bncia d'un Simposi d'es udis cldsicss (pe cl&sics) absolu amen impossible. O a la pagina 88, línia 6, on lignum. .. liqui no sembla es- pond e al que no malmen s'en én pe poly o 6n. Na u almen , el ex acla eix l'enigma. Sigui, doncs, ben inguda aques a ob a que se a, de e ja ho és, des d'a ui un ins umen imp escindible en les classes de lla í medie al. P.J. Que glas Ph. HARDIE, Vi gil's Aeneid: Cosmos and Impe iun, Cla endon P ess, Ox o d 1986, 405 pp. El llib e de Philip Ha die ( ui del eball de lla gs anys d'in es i- gació en 17Eneida i giliana) é, al nos e en end e, una i a p ime a: in en a demos a que l'aspec e ideolbgic o <<panegí ic,, de la da e- a ob a de Vi gili no hi és supe i- cial ( al i com sembla que olen de- mos a les da e es endbncies en c í ica i giliana), sinó que espon a una plani icació pe pa del poe a més acu ada i conscien del que pu- gui sembla a p ime a is a. Ha die du a e me el seu p opb- si pe mi ja de l'analisi, d'una ban- da, dels aspec es ema ics de 1'Enei- da més adien s pe a l'explici ació de concep es ideolbgics lliga s a la igu a d'Augus i de l'impe i, i de l'al a, d'alguna igu a e b ica es- pecialmen adequada pe a aques s usos (el segon aspec e, na u almen , lliga al p ime ), especialmen la hi- pb bole. Aques a analisi s'es uc u a, al seu o n (i al i com indica el í ol), al ol an de dos concep es ona- men als als quals a a pa a Ha die, sob e o , al inal del seu es udi, pe o que oca cons an men : cos- mos i impe iu n. Aques s dos con- cep es e e i s a 1'Eneida in en en explica (en es e a elació en e ells), d'una banda, els models cos- molbgics que ha segui Vi gili en la se a ob a, i de l'al a, les es uc u- es socials i his b iques que s'hi e- lec eixen. En el ons, es ac a de eu e, a a és de l'anilisi de pas- sa ges conc e s, que ambé a 1'Enei- da es juga amb la idea de la iden i- icació <<es a (impe i) = uni e s,, i <<desen olupamen i consolidació <<es a (impe i) = uni e s, i <<desen- olupamen i consolidació de la ciu- a Roma = desen olupamen i con- solidació de l'uni e s*. Seguin aques il conduc o , desen olupa Ha die el seu es udi: é en comp e que el pa al.lelisme en e la si uació de la ciu a de Roma i una sb ie d'i- ma ges mí iques unciona com a ansposició, a la e a, d'una ce a o gani zació cosmolbgica. Aques a se ia una de les endbncies gene als (po se la més impo an ) que do- mina 1'Eneida de Vi gili i l'eix ona- men al del eball que a a comen- em, o i que el ma eix au o eco- negui que aques aspec e (la elació cosmos-impe ium) és només una de les his b ies que explica l'Eneida, i que el seu es udi (a pesa de la gai- ebé excessi a quan i a de ma e ial que apo a) és només un pas p eli- mina cap a un ap opamen c í ic global a la da e a ob a de Vi gili. A pa i d'aques es nocions p e- ies, es po esumi el con ingu del llib e, enca a que en aques cas, més que de esumi , hau íem de pa la d'enuncia , ja que un esum i una exposició del que s'hi explica ocupa ia mol es més línies de les que ha d'ocupa una ecensió. Hem p e e i en aques cas e la o qa en esumi les línies mes es de l'es u- di, i a aques ma eix es o q apel.la- em al inal d'aques es a lles, pe eu e'n alguna conclusió especí ica. De o a mane a, hem de di que el desen olupamen del llib e és una mica i egula des d'un pun de is- a me odolbgic i, semp e enin en comp e allb que pe segueix, es pe d una mica en aspec es conc e s sense p eocupa -se massa pe eni una cohe encia in e na global que agi més enlla del e d'ag upa di e en s capí ols so a un ma eix í ol i en un sol llib e. El p oblema es a més agu quan comp o em la g an quan- i a de ma e ial i d'es o q que hi ha i que queda, ens sembla, una mica dispe s. El capí ol p ime examina, en ge- ne al, els p eceden s pob ics de Vi - gili en el camp, pod íem di -ne, de la <<poesia cosmolbgica* (I. Poe y and Cosmology in An iqui y) , i pa - la de les elacions en e poesia i i- loso ia na u al a i'An igui a , con- emplan Vi gili com a poe a en una in e secció de camins en e la ima - ge hel.lenís ica d'Home com a poe- a de l'uni e s na u al i la concep- ció més especí icamen omana (i gai ebé luc eciana) del poe a com a diposi a i di ec e dels sec e s de l'u- ni e s. El capí ol segon (11. Cosmology and His o y in Vi gil) anali za de quina mane a ens p esen a Vi gili a 1'Eneida la << iloso ia na u ab, amb quins e mes i en quins passa ges conc e s ho a (pa la de la canqó d'Iopas, a I, 740-746, i del discu s d'Anquises, a VI, 724-751), deixan cla que el nexe d'unió en e el cos- mos i la his o ia e enal és el mi e. Pa in p ecisamen d'aques a p i- me a idea, Ha die anali za als capí- ols e ce i qua (Gigan omachy in he ccAeneid I and 11) i'ús del mi e de la Gigan omaquia en 1'Eneida en compa ació amb al es usos a 1'An- igui a del ma eix mi e (Pínda ; la qua a Oda omana d'Ho aci o el llib e p ime de les Me amo osis d'o idi). Un dels aspec es més in- e essan s del llib e, que ind a con- inui a a d'al es capí ols (sob e o al da e ), que ja es oca en aques s i que é una elació di ec a amb el ema d'es udi gene al, és el del ac- amen que dóna Vi gili al con in- gu de l'escu d'Enees, a al10 que ens explica a aquell escu (en con- c e , i'anilisi de l'episodi dels gals al Capi oli i de la ba alla d7Ac ium, a les pagines 97-110 i 120-125). El capí ol cinquk ( . Luc e ius and he ccAeneid))) e o na, com el seu í ol indica, a l'anhlisi de p ece- den s li e a is i o mado s, i a o ga la se a me escuda impo ancia i as- cenden sob e 1'Eneida al De e um na u a de Luc eci, sob e o pel que a a la concepció del poema i gilia com un esum de la c eació, desen- olupamen i consolidació d'un uni- e s Roma i, en emps de Vi gili, augus al. Els capí ols sis& i se i: es dediquen a una anilisi més o mal de l'ob a, en dos aspec es que con ibueixen o amen (així ho a eu e Ha die) a exp essa la elació en e o gani - zació cosmica i o gani zació omana (la hipk bole, basada en la duali a luc eciana <<local/ uni e sal,, i <<humU cbsmic,,) i les exp essions uni e sals (pe mi ja de dos, de es o de qua e e mes, ipus cccel i e - a*, acel, e a i ma *, o els qua e elemen s, pe exemple). Són els ca- pí ols i ula s Hype bole i Uni e sal exp essions in he ccAeneidw. El capí ol ui i: i da e (VIII. The Shield o Aeneas: he cosmic Icon) és po se , pe a nosal es, un dels més in e essan s, i e o na inal- men al il conduc o p incipal: ens o e eix una in e p e ació de l'escu d'Enees com a da e i més impo - an símbol iconog a ic en e cos- mos i impe ium, una mena de eca- pi ulació, en o ma edui' (al llib e VIII, w. 630-728) de o s els emes impo an s, mi olbgics i ideolbgics, de l'ob a. Si en capí ols an e io s es demos a la elació en e ao gani - zació cbsmican i <<impe ial*, en aques queda cla que ambé és bh- sica la elació en e l'impe i i la ciu- a que l'ha e néixe : icpe en en- d e l'expansió Romana s'ha de pen- sa en una iden i icació espacial en- e el model u ba i el seu a que ipus cbsmicn (= el concep e u bs-o bis, c . pp. 364 i SS.). El pun culminan d'aques a idea es a ia ep esen a pe la da e a (cescenan de l'escu (WII, 714 i SS.) en la qual Augus o - na al ecin e de la ciu a de Roma iom an pe p esidi la des ilada de pobles so mesos, que ep esen- en el seu ccuni e s,>: un uni e s dins d'un al e, on les mu alles de la ciu- a ep esen a ien els lími s ísics del ma eix impe i. Se ia la da e a ex- plici ació dels concep es cosmos-im- pe ium. El llib e es comple a, en p ime lloc, amb un epíleg (Roman e os- pec i e and p ospec i e), on es a un in en de con ex uali zació de l'ob a i dels pun s de is a i gilians dins de la adició de (<poesia cbsmican, en la línia anali zada pe Ha die (es pa la d70 idi i les se es Me amo o- sis, de Manili i la se a As onomia, de Luca i ambé de Sili I hlic). En segon e me, dos índexs: el de pas- sa ges es udia s i el gene al. Resumin : un llib e que, enca a que en alguns aspec es és desigual, és de lec u a obligada an pe la in- o mació acumulada com pe alguns pun s de is a mol in e essan s (no- sal es només n'hem explici a un o dos), pe a qualse ol es udiós de Vi gili i, sob e o , pe a o a pe so- na in e essada en el desen olupa- men d'una idea o amen ap ecia- da pe algunes gene acions de o- mans: I'uni e salisme del seu im- pe i. Joan Gómez Palla es