nos a e e iamos a cali ica de delica-
da i onia me idional; al juzgamos su
desc ipción de las in asiones de la
zona de p esen e de impe a i o po
pa e de su colega de u u o. De nu10
cali ica el endimien o de la ca ego ia
iempo en impe a i o, la o ma mo-
dalmen e mas ca ac e izada, que no
a a sopo a la con i encia sin agma-
ica con la ca ego ia iempo. Desc ibe
el pensamien o en o no al ema de
i
He nández Vis a y Vai el-Ca ón,
asegu a que el de p esen e di ige su
mensaje ac ua i o a un in e locu o
de e minado, siendo dudoso el ca ác-
e
inde e minada
del des ina a i0 de
las o denes con su ijo
- o
-como
He nández Vis a que ia-, pe o acep-
a al menos en e
ama
y
ama o
una
1
oposición (co den de ejecución inme-
dia alo den de ejecución no inmedia-
an, és a úl ima en lenguaje ju idico,
implicando un cie o aplazamien o.
En 10s ejemplos de in ini i os inde-
pendien es e isa las o mas de 10s de-
nominados his ó icos o na a i os
(equi alen es a
impe ec es
de indica-
i o) y el
exclama i a-in e oga i a
(de alo asimilable al subjun i o <<de-
libe a i o~, aquél que ha bi u cado en
po encial y yusi o).
Un decalogo con las conclusiones y
un cuad o en la mencionada linea de
la TGS hacen supone a la au o a, y
1
con ella conco damos, que ha log ado
un en oque panc ónico del p oblema.
Ob a, en suma, ale osa y comp o-
me ida, que p es igia la colección
Al a Uni e sidad en que se inse a,
del igo cien í ic0 a que nos iene
acos umb ados la .escuela* clasica
andaluza y, en pa icula , la hispalen-
se, al iempo que signi ica la con i -
mación de una no el in es igado a de
la que cabe legi ima nen e espe a
madu os u os.
Jaime Velazquez
A enas
El
ea e g ec
i
oma
VI11 Simposi de la Socie a
Espanyola dYEs udis Classics
(Secció Ca alana). Ba celona,
oc ub e
1986,
212
pp.
El olum del
VIII
Simposi de la So-
cie a Espanyola d'Es udis Classics
ou eali za a Reus du an els dies
23,
24
i
25
d'ab il de
1985.
Recull una o-
ali a de dinou a icles en e ponen-
cies i comunicacions.
La documen ació eunida s'ha o -
dena en es blocs:
I.
Secció Roma-
na;
11.
Secció G ega;
111.
Miscel.lania.
La ponencia, discu s d'obe u a del
simposi, o e a pe M.
dol^
(~Aspec-
es &cnics del ea e clissicu) emma -
ca i engloba I'imbi emh ic en qu& es
desen olupa o el ma e ial apo a en
aques olum. Ens in odueix dins el
món del ea e classic, des dels seus
o ígens cul uals, (anali zan -10 i com-
pa an -10 dins del món g ec i oma),
ins a ala decadkncia i desna u a-
li zació)> desp és de la República
Romana.
In e nan -nos en el bloc es ic a-
men de la Secció Romana, A. Pociña
(<<Aspec os undamen ales de la a-
gedia la ina,,) anali za, exhaus i a-
men i sin k ica, els e s onamen als
que ca ac e i zen la agedia lla ina.
Es ixa p incipalmen en els models,
la ema ica, la o ma i la conside ació
social d'aques gkne e.
Dins de I'ampli camp que ep esen-
a pa la de ni ells de llengua ge en el
ea e, S. Ma ine (<<Lla í classic com
a llengua d'un espec acle de masses*),
abo da I'es udi del llengua ge classic
dins del ea e oma. Reduin el ema
al maxim possible, s'endinsa en una
analisi de la u ili zació que en a Plau-
e en les se es ob es: posa so in en
boca dels ac o s una llengua educada i
ames hel.lenis iques. Aixb, segons
S. Ma ine , p o oca que la cul u a
aci un pas enda an .
Les comunicacions apo ades en
aques a secció ac en emes més pun-
uals i especí ics.
Dos eballs dedica s essencialmen
a es udia ma isos seman ics mol
conc e s i minuciosos, són els p e-
sen a s pe : M. López López (<<En
o no al i ulo de Casina,,) i el de
J.
L. Ci uelo (<Medea Supe es , Sen.
Med., 166,).
Se cen a en aspec es mi og a ics
i
mi olbgics la comunicació apo ada
pe
J.
Ma inez Gázquez (<<La des-
c ipción de 10s signos del zodiaco en
Séneca Thyeses, 842-868>>). Es udia el
ac amen dis in que a Seneca dels
signes del zodíac. Pe una banda,
cien í ic en les Na u ales Quaes iones,
pe I'al e, mi og a ic en la se a ob a
d ama ica.
Les comunicacions es an s d'a-
ques a secció són dedicades a l'es udi
de manusc i s. Cada una ac a aspec-
es di e sos de la c i ica ex ual, i
ambé de l'edició de ex os.
J. Closa Fa és ((<Supplemen um
Plau inum de Cod o U cedo (1446-
1500~)
ixa el seu es udi en la adició
manusc i a de Plau e, ap o undin en
di e ses edicions an e io s i especial-
men en la de Cod o U cedo, un dels
ep esen an s majo s de la endencia
a la ecupe ació dels classics dins dels
humanis es del segle
XV.
J. Juan Cas elló (<<Apun s sob e
l'o igen del Bembinus de Te encin)
ad oca pe e isa la possible ca ala-
ni a dels manusc i s Bembinus i aVi -
gili Va icas, conse a s ac ualmen a
la Biblio eca Apos blica Va icana.
A. López López (<Aspec os de la
edición de la comedia agmen a ia
la ina,), o pa lan del mk ode segui
pe ella pe publica l'edició dels Fa-
bula um oga a um agmen a, con i-
da els oien s a endinsa -se en la asca
d'edi a ex os. Reclama alho a que
es comencin a e no es edicions dels
classics pe al que, enin una bona
base del con inen , es pugui ap o un-
di i e un millo es udi del con ingu .
Les dues ponencies que es p esen-
a en en la Secció G ega dediquen el
seu es udi a di e sos aspec es de la
com2dia.
En p ime lloc, la ponencia que
ou cloenda del simposi, eali zada
pe
J.
Alsina (<<La comkdia an iga:
b oma o da d en e ina ?)>), anali za
l'ambien sbcio-cul u al que en ol a a
la comedia a 1'A enes democ a ica.
Discu eix la isió adicional dels
anglesos, en an que alo a en
aques gene e exclusi amen com a
ins umen de << e iu e., En con a-
pa ida, J. Alsina concep la com6dia
com a ceins umen d'a ac pe pa de
I'oposició a is oc a ica con a la
També pa lan de la comkdia, pe b
cen an -se en el p oblema dels di e-
en s dialec es u ili za s en una ma ei-
xa ob a, A. López Ei e (<<El á ico de
A is ó anes,,) anali za el dialec e a ic
usa pe A is b anes. Rema ca la ela-
i i a dels mo s apu lno pum semp e
que es pa li de llengua. Pe a ell, una
llengua no es po di si és pu a o no,
dona que és un ins umen de comu-
nicació semp e en e olució i en can i
cons an . Pa in d'aques a p emissa,
conclou que 1'8 ic emp a pe A is b-
anes com a llengua base de les se es
comkdies és ccl'a ic col.loquia1 de la
da e ia del segle
i comenqamen
del
IV
aC
...
so mks a un p océs d'e o-
lucióa
.
Quasi o es les comunicacions
d'aques a secció dediquen el seu es u-
di a algun aspec e conc e de la T a-
gkdia.
R. A. San iago Ai a ez (ccAlgunos
ejemplos del a amien o del mi o po
10s ágicos,,) a una analisi de di e-
en s mi es ac a s di e samen dins
de la agkdia. Rema ca la impo an-
cia de oba una amplia gamma de
ma isos en ac a un ma eix mi e.
Aques e , com diu R. A. San iago,
des aca una egada més I'a i mació de
la g an c ea i i a de la cul u a g ega.
C. Pied a i a (ccTex os dYEu ípides
al Cu s d'o ien ació
Uni e si a is:
analisi d'una expe ikncia ) a una ex-
posició de la se a expe ikncia pe al
de mos a els nous a ensos dins del
camp de la didac ica del g ec. Recla-
ma la u ili a d'endinsa -nos en la e-
ce ca de nous mk odes més p ope s a
les necessi a s del momen pe expli-
ca millo la llengua g ega als p ime s
cu sos d'ap enen a ge d'aques a.
M. Quijada (*Re lexiones gene a-
les
y
cambios de escena en la agedia
g iega~) essal a ce s aspec es o -
+als i composicionals de la agkdia
$ega. Es udia especialmen els ele-
men s de e lexió gene al usa s amb
eqiikncia en aques gkne e.
Basan -se en ies an igues es uc u-
es de la llegenda, la comunicacio de
F.
Pa eu i Alasa (~L'esquema mí ic
de la
I igknia en e els Tau es
a I'kpica
i al cineman) ob e nous ho i zons i
ap opa I'es udi de la ema ica classica
la <ccinema b ilan dels nos es dies.
Compa a la
I igenia en e els Tau es
amb les
A gondu iques
d'Apoklini
i amb
Indiana Jones and he emple o
he doom.
Dóna una isió d'uni e sa-
li a , immo ali a i pe mankncia pe-
enne a o es les es uc u es de possi-
ble imaginació humana. L'es uc u a,
I'esquema del ema és el ma eix: un
con e popula inicial que a can ian
de supe ície, pe b el ons, l'es uc u-
a p o unda, es man é al lla g dels
emps.
-
-
Moschos ~o akidis (~No icias de
Eus acio de Salónica ace ca del ea-
on) amplia in o mació sob e I'a es-
cknic en gene al es udian el <<T ac a
d'Hiponksia~ d'Eus aci6, a quebisbe
de Saldnica el segle
XII.
J.
A. Clua i Se ena (aEn o n del
P ome eu i el Palamedes d'&squil,,)
An dues pa s di e en s, i esquema i-
camen , anali za els e s dis in ius i
simila s de P ome eu i de Palamedes.
Inclou al inal un ecull de agmen s
conse a s del Palamedes d'&squil, de
So ocles i d'Eu ipides, amb les a-
duccions co esponen s.
Finalmen , al da e apa a ,
111
Mlscel.linla, les comunicacions p e-
sen ades donen documen ació biblio-
g a ica sob e emes pun uals i di e-
en s.
J.
I.
Ga cia A mendá iz ((~Biblio-
g a ia sob e Columela (1973-1982))))
amplia la biblog a ia esumida en el
simposi a egin -hi al inal una enume-
acid més ex ensa dels llib es ecoma-
na s.
M.
J.
Aguila Ama (C~Edwa d Gib-
bon y su conocimien o del ex o amie-
no*) a una anillisi de les on s i de les
di e en s edlcions u ili zades pe Gib-
bon especialmen en el seu llib e
The
his o y o he declin and all o Roman
Empi e.
Amb aques olum enim su icien
in o mació pe sabe com es oba
I'es a de la ques ió en I'es udi del ea-
e cliisslc a casa nos a. Les no es
apo acions de cai e pun ual i conc e
ens ajuden a obse a un a eq im-
po an en I'es udi d'aques ema an
elle an en el ma c de la cul u a
classica.
Desi gem que aques a publicació
doni no a empen a pe o gani za el
p ope si npos~ de la Secció Ca alana
de la Socie a Espanyola d7Es udis
Clissics.
Ma a Da de
CLAUDIUS CLAUDIANUS
Ca mina
edidi John Ba ie Hall.
Leipzig, Teubne
1985,
XXVII-454
pp.
Tal i com ambé a e a la da e ia
del segle passa L. Jeep, el p o esso
Hall ha comple a la se a acu adíssi-
ma edició del
De Rap u P ose pinae
(Camb dige 1969), en una edició de
I'ob a sence a de Claudia a la
Biblio-
heca Teubne iana.
6s la segona ega-
da que aques a edi o ial publica
l'ob a claudiana: l'any 1893 a so i ,
a ca ec de L. Koch, la p ime a edi-
ció, que no e a gai e di e en de la
que el seu mes e, Th. Bi , po a
a e me l'any 1892 dins la col.lec-
cio
MGH
(AA-X).
L'edició de Hall és mol di e en de
les de Bi i Koch, i aixi, es deu al c i-
e i ecli:c ic
(p.
XI) que el po a a
p escindi de
s emma a
en la classi i-
cació de manusc i s i a senyala amb
un as e isc dins I'apa a c í ic lec u es
que, segons el seu pa e , són an ac-
cep ables com la imp esa en el ex .
Aques s can is #en ocamen , els jus-
i ica Ha11 en una in oducció ben
concisa, en qui: eme (p. IX) pe
a més in o mació a la se a publicació
aP olegomena o Claudiana, Supp1.45
del
Bull. Ins . Class.S ud.
i que, disso -
adamen , no coneixem enca a.
Els manusc i s queden selecciona s
segons I'o d e de les composicions (hi
ha sis o d es di e en s en els
ca mina
maio a
i cinc en els
ca mina mino a),
pe o aixb no exclou la menció de
qualse ol al e cbdex quan I'edi o
pensa que con é quelcom d'in e es-
san (p.
x ).
L'apa a c í ic és de ca-
ac e posi iu (en cada composició