Recensions

nos atreveriamos a calificar de delicada ironia meridional; tal juzgamos su descripción de las invasiones de la zona de presente de imperativo por parte de su colega de futuro. De nu10 califica el rendimiento de la categoria tiempo en imperativo, la forma modalmente mas caracterizada, que no va a soportar la convivencia sintagmatica con la categoria tiempo. Describe el pensamiento en torno al tema de i Hernández Vista y Vairel-Carrón, asegura que el de presente dirige su mensaje actuativo a un interlocutor determinado, siendo dudoso el carácter indeterminada del destinatari0 de las ordenes con sufijo -to -como Hernández Vista queria-, pero acepta al menos entre ama y amato una 1 oposición (corden de ejecución inmediatalorden de ejecución no inmediatan, ésta última en lenguaje juridico, implicando un cierto aplazamiento. En 10s ejemplos de infinitivos independientes revisa las formas de 10s denominados históricos o narrativos (equivalentes a imperfectes de indicativo) y el exclamativa-interrogativa (de valor asimilable al subjuntivo <<deliberativo~, aquél que ha bifurcado en potencial y yusivo). Un decalogo con las conclusiones y un cuadro en la mencionada linea de la TGS hacen suponer a la autora, y 1 con ella concordamos, que ha logrado un enfoque pancrónico del problema. Obra, en suma, valerosa y comprometida, que prestigia la colección Alfa Universidad en que se inserta, del rigor científic0 a que nos tiene acostumbrados la .escuela* clasica andaluza y, en particular, la hispalense, al tiempo que significa la confirmación de una novel investigadora de la que cabe legitimarnente esperar maduros frutos. Jaime Velazquez Arenas El teatre grec i roma VI11 Simposi de la Societat Espanyola dYEstudis Classics (Secció Catalana). Barcelona, octubre 1986, 212 pp. El volum del VIII Simposi de la Societat Espanyola d'Estudis Classics fou realitzat a Reus durant els dies 23, 24 i 25 d'abril de 1985. Recull una totalitat de dinou articles entre ponencies i comunicacions. La documentació reunida s'ha ordenat en tres blocs: I. Secció Romana; 11. Secció Grega; 111. Miscel.lania. La ponencia, discurs d'obertura del simposi, oferta per M. dol^ (~Aspectes t&cnics del teatre clissicu) emmarca i engloba I'imbit temhtic en qu& es desenvolupa tot el material aportat en aquest volum. Ens introdueix dins el món del teatre classic, des dels seus orígens cultuals, (analitzant-10 i comparant-10 dins del món grec i roma), fins a ala decadkncia i desnaturalització)> després de la República Romana. Internant-nos en el bloc estrictament de la Secció Romana, A. Pociña (<<Aspectos fundamentales de la tragedia latina,,) analitza, exhaustivament i sintktica, els trets fonamentals que caracteritzen la tragedia llatina. Es fixa principalment en els models, la tematica, la forma i la consideració social d'aquest gknere. Dins de I'ampli camp que representa parlar de nivells de llenguatge en el teatre, S. Mariner (<<Llatí classic com a llengua d'un espectacle de masses*), aborda I'estudi del llenguatge classic dins del teatre roma. Reduint el tema al maxim possible, s'endinsa en una analisi de la utilització que en fa Plaute en les seves obres: posa sovint en boca dels actors una llengua educada i trames hel.lenistiques. Aixb, segons S. Mariner, provoca que la cultura faci un pas endavant. Les comunicacions aportades en aquesta secció tracten temes més puntuals i específics. Dos treballs dedicats essencialment a estudiar matisos semantics molt concrets i minuciosos, són els presentats per: M. López López (<<En torno al titulo de Casina,,) i el de J. L. Ciruelo (<Medea Superest, Sen. Med., 166,). Se centra en aspectes mitografics i mitolbgics la comunicació aportada per J. Martinez Gázquez (<<La descripción de 10s signos del zodiaco en Séneca Thyeses, 842-868>>). Estudia el tractament distint que fa Seneca dels signes del zodíac. Per una banda, científic en les Naturales Quaestiones, per I'altre, mitografic en la seva obra dramatica. Les comunicacions restants d'aquesta secció són dedicades a l'estudi de manuscrits. Cada una tracta aspectes diversos de la critica textual, i també de l'edició de textos. J. Closa Farrés ((<Supplementum Plautinum de Codro Urcedo (14461500~) fixa el seu estudi en la tradició manuscrita de Plaute, aprofundint en diverses edicions anteriors i especialment en la de Codro Urcedo, un dels representants majors de la tendencia a la recuperació dels classics dins dels humanistes del segle XV. J. Juan Castelló (<<Apunts sobre l'origen del Bembinus de Terencin) advoca per revisar la possible catalanitat dels manuscrits Bembinus i aVirgili Vaticas, conservats actualment a la Biblioteca Apostblica Vaticana. A. López López (<Aspectos de la edición de la comedia fragmentaria latina,), tot parlant del mktode seguit per ella per publicar l'edició dels Fabularum togatarum fragmenta, convida els oients a endinsar-se en la tasca d'editar textos. Reclama alhora que es comencin a fer noves edicions dels classics per tal que, tenint una bona base del continent, es pugui aprofundir i fer un millor estudi del contingut. Les dues ponencies que es presentaren en la Secció Grega dediquen el seu estudi a diversos aspectes de la com2dia. En primer lloc, la ponencia que fou cloenda del simposi, realitzada per J. Alsina (<<La comkdia antiga: broma o dard enverinat?)>), analitza l'ambient sbcio-cultural que envoltava la comedia a 1'Atenes democratica. Discuteix la visió tradicional dels anglesos, en tant que valoraven aquest genere exclusivament com a instrument de <<fer riure., En contrapartida, J. Alsina concep la com6dia com a ceinstrument d'atac per part de I'oposició aristocratica contra la També parlant de la comkdia, perb centrant-se en el problema dels diferents dialectes utilitzats en una mateixa obra, A. López Eire (<<El ático de Aristófanes,,) analitza el dialecte atic usat per Aristbfanes. Remarca la relativitat dels mots apurlno pum sempre que es parli de llengua. Per a ell, una llengua no es pot dir si és pura o no, donat que és un instrument de comunicació sempre en evolució i en canvi constant. Partint d'aquesta premissa, conclou que 1'8tic emprat per Aristbfanes com a llengua base de les seves comkdies és ccl'atic col.loquia1 de la darreria del segle v i comenqament del IV aC ... sotmks a un procés d'evolucióa . Quasi totes les comunicacions d'aquesta secció dediquen el seu estudi a algun aspecte concret de la Tragkdia. R. A. Santiago Aivarez (ccAlgunos ejemplos del tratamiento del mito por 10s trágicos,,) fa una analisi de diferents mites tractats diversament dins de la tragkdia. Remarca la importancia de trobar una amplia gamma de matisos en tractar un mateix mite. Aquest fet, com diu R. A. Santiago, destaca una vegada més I'afirmació de la gran creativitat de la cultura grega. C. Piedrafita (ccTextos dYEurípides al Curs d'orientació Universitaris: analisi d'una experiknciav) fa una exposició de la seva experikncia per tal de mostrar els nous avensos dins del camp de la didactica del grec. Reclama la utilitat d'endinsar-nos en la recerca de nous mktodes més propers a les necessitats del moment per explicar millor la llengua grega als primers cursos d'aprenentatge d'aquesta. M. Quijada (*Reflexiones generales y cambios de escena en la tragedia griega~) ressalta certs aspectes for- +als i composicionals de la tragkdia $ega. Estudia especialment els elements de reflexió general usats amb freqiikncia en aquest gknere. Basant-se en ies antigues estructures de la llegenda, la comunicacio de F. Parreu i Alasa (~L'esquema mític de la Ifigknia entre els Taures a I'kpica i al cineman) obre nous horitzons i apropa I'estudi de la tematica classica la <ccinematbfilan dels nostres dies. Compara la Ifigenia entre els Taures amb les Argondutiques d'Apoklini i amb Indiana Jones and the temple of the doom. Dóna una visió d'universalitat, immortalitat i permankncia perenne a totes les estructures de possible imaginació humana. L'estructura, I'esquema del tema és el mateix: un conte popular inicial que va canviant de superfície, perb el fons, l'estructura profunda, es manté al llarg dels temps. - - Moschos ~orfakidis (~Noticias de Eustacio de Salónica acerca del teatron) amplia informació sobre I'art escknic en general estudiant el <<Tractat d'Hiponksia~ d'Eustaci6, arquebisbe de Saldnica el segle XII. J. A. Clua i Serena (aEntorn del Prometeu i el Palamedes d'&squil,,) An dues parts diferents, i esquematicament, analitza els trets distintius i similars de Prometeu i de Palamedes. Inclou al final un recull de fragments conservats del Palamedes d'&squil, de Sofocles i d'Euripides, amb les traduccions corresponents. Finalment, al darrer apartat, 111 Mlscel.linla, les comunicacions presentades donen documentació bibliografica sobre temes puntuals i diferents. J. I. Garcia Armendáriz ((~Bibliografia sobre Columela (1973-1982)))) amplia la biblografia resumida en el simposi afegint-hi al final una enumeracid més extensa dels llibres recomanats. M. J. Aguilar Amat (C~Edward Gibbon y su conocimiento del texto amieno*) fa una anillisi de les fonts i de les diferents edlcions utilitzades per Gibbon especialment en el seu llibre The history of the declin and fall of Roman Empire. Amb aquest volum tenim suficient informació per saber com es troba I'estat de la questió en I'estudi del teatre cliisslc a casa nostra. Les noves aportacions de caire puntual i concret ens ajuden a observar un aveq important en I'estudi d'aquest tema tant rellevant en el marc de la cultura classica. Desitgem que aquesta publicació doni nova empenta per organitzar el proper sirnpos~ de la Secció Catalana de la Societat Espanyola d7Estudis Clissics. Marta Darder CLAUDIUS CLAUDIANUS Carmina edidit John Barrie Hall. Leipzig, Teubner 1985, XXVII-454 pp. Tal i com també va fer a la darreria del segle passat L. Jeep, el professor Hall ha completat la seva acuradíssima edició del De Raptu Proserpinae (Cambrdige 1969), en una edició de I'obra sencera de Claudia a la Bibliotheca Teubneriana. 6s la segona vegada que aquesta editorial publica l'obra claudiana: l'any 1893 va sortir, a carrec de L. Koch, la primera edició, que no era gaire diferent de la que el seu mestre, Th. Birt, porta a terme l'any 1892 dins la col.leccio MGH (AA-X). L'edició de Hall és molt diferent de les de Birt i Koch, i aixi, es deu al criteri ecli:ctic (p. XI) que el porta a prescindir de stemmata en la classificació de manuscrits i a senyalar amb un asterisc dins I'aparat crític lectures que, segons el seu parer, són tan acceptables com la impresa en el text. Aquests canvis #enfocament, els justifica Ha11 en una introducció ben concisa, en qui: remet (p. IX) per a més informació a la seva publicació aProlegomena to Claudiana, Supp1.45 del Bull. Inst. Class.Stud. i que, dissortadament, no coneixem encara. Els manuscrits queden seleccionats segons I'ordre de les composicions (hi ha sis ordres diferents en els carmina maiora i cinc en els carmina minora), pero aixb no exclou la menció de qualsevol altre cbdex quan I'editor pensa que conté quelcom d'interessant (p. xr). L'aparat crític és de caracter positiu (en cada composició