les Cinc (Almena a), on ambe
s'han oba es es del pe íode
B onze Final i d'epoca medie al; al
Cas ell (Almena a); Les Fo ques
(Bo iol), i el pobla ibe ic de To e
la Sal p op del qual, al jacimen sub-
ma í, s'han oba es es d'am o es
i
anco es omanes. Res es omanes
ambe a Benica ó (Nules), a Mas
d'A ago (Ce e a del Maes a ).
Res es de cul u a musulmana en un
en e amen es descob i en a Les
Mesqui es (Salsadell)
,
així com
ambe a l'e mi a de San Lledó, que
a mes e el.la un pe íode d'ocupacio
omana impe ial; i el pobla oma o
medie al -qües ió aques a penden
de e isió- d'El Pun del Cid (Al-
mena a).
Ens ha sembla pa icula men en-
ce ada la disposició en el llib e del
ma e ial in o ma iu de la segona
pa , pe la jus a combinació de ex
i ima ge. Malg a alguns e o s ipo-
g a ics i ce a manca de cohe encia
en els c i e is de no ació bibliog a-
ica, el llib e es ben idea i la lec u a
ens ap opa a la si uació ac ual de
I'a queologia d'aques a zona.
Pila
Sanchez
Domingo
DIONE
DI
PRUSA
I1
Cuccia o e
a cu a di Elisa A ezzo e
F ancesc0 Donadi, Ma silio
Edi o i, Venezia
1985,
141
pp.
L'O a io VI1
de Dio de P usa,
De
Vena o e
o
L'Euboic,
es una ob a ca-
ac e ís ica i alho a a ípica dins el
con ex de la li e a u a d'epoca impe-
ial. Al seu en o n hi ha una se ie
de p oblemes, els mes impo an s
dels quals enen a eu e amb la
se a cons ucció, amb l'ocasio de la
composicio i, ambe, amb la in enció
i I'ac i ud de I'au o . Ob a in e es-
san , doncs, des de mol s pun s de
is a, pe o ben poc coneguda i es u-
diada, ins
i
o aques s da e s anys.
El olume publica pe A ezzu-
Donadi es p esen a en un momen
opo ú i es o qa d'ag ai , si mes no
pel seu a any di ulgado , necessa i
pe a I'ample coneixemen de l'ob a
en qües ió, cen a , basicamen , en
la aduccio i aliana; aduccio, a
mes, la d'Elisa A ezzu, habil i en e-
nedo a, mol idel al ex de Dio i,
alho a, alla on cal, in e p e a i a
an del llengua ge exp essiu d'aques
com de les lla gues es uc u es sin-
ac iques que a encadenan . La Ilen-
gua de DiÓ no o e eix especial di i-
cul a pe o so in , sob e o a la
segona pa de l'ob a, el seu pensa-
men e exp essa pe lla gues
cons uccions
ad sensu n
que espo-
nen mes a un habi declama o i que
no al d'un assagis a: aques ipus de
di icul a s innegables són les que
A ezzu sal a amb in eLligencia i co-
ecció, i en a un ex llegido , ins
i o pe a aquells que no ulguin
segui -10 en la llengua o iginal. Pe
aixo mol es egades ens obem a la
aduccio amb ases que in e p e en
o expliquen mes que no adueixen
( egeu, pe exemple, la p.
55
c Lo o, i nos i geni o i)), o la p.
65,
cce inca a a anche la dose))); expli-
cacions i in e p e acions, anma eix,
que, jun amen amb els mo s o ex-
p essions de ni ell mes popula (p.
107,
cccuci o i di li i>); p.
109,
ccgen e
alla lingua sciol a>), e c.), ajuden a
I'objec iu onamen al de lec u a de-
simbol a que ja hem esmen a .
En la ma eixa línia escla ido a
s'han con egi un bon nomb e de
no es: aquelles que, a la mane a
ípica d'un manual, o e eixen in o -
mació a p oposi de llocs, pe so-
na ges, cos ums i ins i ucions de
I'an igui a , necessa ia pe a la bona
comp ensió de la aducció i que no
o ~osamen ha de se suposada en
o lec o mi janamen cul e ( egeu,
pe exemple, les no es
6
sob e la in-
iolabili a dels he alds, o les
7,
28,
44
a p oposi d'uni a s de lla gada i
pes amb l'equi alencia de cadascuna,
o be la no a
15
sob e el cos um i les
lleis de la cace a a G ecia, on s'ad-
dueix, a mes, al a in o mació biblio-
g a ica). Des del pun de is a del
con ex his o ic de I'impe i oma a
l'epoca en que ou esc i I'Euboic,
aixi com del món g ec i de la cul u a
g ega en gene al, les no es es an
o ~a ben documen ades, en el
sen i que son d'u ili a adhuc pe a
un heblenis a. A a be, la lec u a
d'una ob a com 17Euboic me eix un
ce nomb e d'explicacions no an
dels con ingu s p opiamen , sinó de
l'abas li e a i, signi ica iu en el seu
momen .
En e ec e, la p osa d'epoca
omana o e eix, mes que gene es de-
e mina s, o mes escolas iques,
so in mix es, esul an s de l'aplica-
cio de la mimesis e o ica a qualse ol
model -ja conside a cul u al i
li e a i- del passa . L'ul apassa-
men dels an ics gene es es p o-
dueix, de e , amb la e o i zacio
que implica el comen a i i l'exe cici
a I'en o n dels ex os. Un cop ul a-
passa el ma c de l'exe cici -ca els
lími s en son lexibles i solen pe -
me e la imaginació-, hom en a ja
amb plena consciencia en el camp
de la li e a u a, de la c eació li e a-
ia, amb independencia de si es o i-
ginal o no. L'Euboic, que es un en e-
eixi d'idees i d'opinions, a pa i
d'una na ació p e ia -un exemplum
u opic-, en ocades o es a la c í ica
social quo idiana de I'impe i, es una
ob a li e a iamen conscien , el seu
au o deixa lliu e el pensamen i
cons ueix, a pa i d'ell, un esc i
cohe en , enca a a se una cla a p o-
ocació a la e lexió; es com una dia-
iba eposada, conscien , mesu ada,
pe o an co osi a com la dels
cínics.
E. A ezzu, en ce a mane a, es a
esso a les no es d'aques a conscien-
cia li e a ia, i segueix idelmen I'a -
i ulació
del ela ; a no a , aixi
ma eix, I'abas u opic de I'exemplum
inicial,
i
la c eació d'una icció
banal, enca a que no mancada de
me ode,
i
la compa a a la de les no-
eLles de Longus i Aquil.les Taci
( egeu les no es
14,
23,
40
i
53).
En
la ma eixa línia son obse a s els ele-
men s mes ealis es, que open on-
almen amb la u opia esbossada: el
pape d'ou side es jus amen el p o-
posa com a ideal, amb la incom-
p ensió i educ ible en e les dues
mane es de eu e el món que aixo
implica; abonen, a mes, aques e-
eny, segons no a amb ence
A ezzu, la lec u a i in e p e ació
mo alis es i acionalis es dels clas-
sics, aixi com la con es ació, lleuge-
amen i e e en , de p ac icamen
o s els llocs comuns de la li e a u a
adicional.
Res a pe se obse a un elemen
impo an de 1'Euboic: el ca ac e
pe sonal que e o a l'ob a, o s els
p ocessos d'au ojus i icacio pe pa
de I'esc ip o -au o que el con i men,
i la consciencia de no e a en el
ma c de la li e a u a g ega que
palesa.
La in oducció, de F ancesco
Donadi, no sembla ampoc que ap o-
i i a bas amen l'espai pe desen o-
lupa I'explicacio d'aques enomen.
Donadi, d'una mane a di ulga i a i
llegido a, in en a ana posan en e i-
dencia o s els elemen s cabdals
- enomen de l'a icisme, sales de de-
clamació, iníluencies cinico-es oi-
ques, Med acions de Ma c Au e-
li, e c.- pe al de si ua el lec o
de ple en l'ambien d'allo que en én
que de ia se la Segona So is ica.
Fins i o
--i
is que assegu a axa-
i amen que la p ime a pa de 1'Eu-
boic ou esc i a pe a la publica decla-
mació, qües ió, aques a, o ~a
discu ible-, en explica acu ada-
men les di e en s pa s de I'exem-
plum inicial -bo
i
in eg an -hi de
passada les e lexions con ingudes a
la segona pa -, ho a desc i in
alho a la hipo e ica sala de declama-
ció, i diu: ((Fa o i1 silenzio, l'o a-
zione si a ia)) (p. 101, pe acaba ,
com un espec ado més, deixan la
sala quan ja n'ha ingu p ou, d'u o-
pia i de mo alisme: ((Ma o mai non
10
ascol iamo piu, non c'in e essa.
Con un'omb a di malinconia,
men e anco a pa la, lasciamo la
sala), (p. 27;
c$
ambe la jus i icació
de Donadi a aques sen i , p. 32).
La in oducció, a mes, en un
in en d'ap opa I'ob a i el momen
his o ic als lec o s a ui, p essuposa,
an pe pa de Dió com dels cos-
ums socials de que pa la, una o a
c í ica de ipus polí ic, d'una banda,
i una desc ipció de les elacions polí-
iques de la se a epoca, d'una al a.
Així, el caqado man é unes ela-
cions c masoquis es>> amb la ciu a
(c$
p. 20) que el an u opicamen
desin e essa i idel, que l'ap open a
ce s ideals d'educació (((me a iglia
come ques 'o azione non compa isse
a le le u e liceali di epoca as-
cis a,,, bid.); així, segons Donadi, el
segon o ado a I'assemblea de la
ciu a -que ep esen a an el pensa-
men de DiÓ com el ((conse a o-
ismo illumina o,, de l'empe ado
T aja- posa en e idencia un mo a-
lisme populis a que, cohe en men ,
blasma l' exces de democ acia)).
Pe du a e me I'exposició d'aques
ideal, doncs, DiÓ cons ueix una
((u opia al g ado ze o)), ben di e en
de les na acions de ipus polí ic o
social de Llucia (His b ia e ade a)
o de Longus (Da nis i Cloe), en el
sen i que la solució o e a no és de
icció, sinó que, amb I'aju de les di-
ec ius d'un empe ado com T aja,
((e alla po a a di u i)) (p. 29).
El me i p incipal de la in oducció
es, com deiem, la olun a de dona
a coneixe , globalmen , la socie a i
I'en o n que ingué 1'Euboic; mol s
aspec es, pe o, de ipus li e a i
dignes de se esmen a s, són menys-
ingu s pe a a o i aques a any di-
ulga iu que A ezzu-Donadi han
ia pe a la p esen edició i aduc-
ció. L'opció, en aques sen i , queda
palesada amb cohe encia.
Finalmen , queda pe assenyala
I'ence d'una b eu no a sob e Dió
de P usa, que epassa les dades bio-
g a iques i esmen a els p oblemes
cabdals que gi en en o n de I'esc ip-
o -la se a con o e ida con e sió
de la so is ica a la iloso ia a esul es
de I'exili que pa í-, aixi com ambe
una no a ecnica a p opbsi de 1'O a-
io
VII.
Pel que a al ex , hom ha
e se i l'es able pe Cohoon a la
Loeb Classical Lib a y, o i que en
un pa ell de llocs la aduccio en dis-
c epa i llegeix segons els manusc i s
(cJ:
pa ag a
8),
o bé segons la co-
ecció de Schwa z
(c$
pa ag a
17). Pe la es a, amb els incon e-
nien s que compo a no edi a el
ex de bell nou -manca de coinci-
dencia de la aducció amb el ex
del cos a , epe ició de les e ades
del ex copia i de ec es de
compaginació-, el olum edi a pe
A ezzu-Donadi es d'una co ecció
no able i o e eix, a mes, sob e 1'Eu-
boic, Dió i I'epoca hel.lenís ica i
omana una bibliog a ia o qa ben se-
leccionada.
F ancesca Mes e
VIRGINIO CREMONA
La poesia ci ile di O azio
Vi a
e Pensie o,
Milano
1982, 469
pp.
És Ho aci since en la se a poesia
ci il? o es limi a a di ond e les con-
signes p opagandís iques de I'Smpe i
d'Augus ? Ve aquí I'in e ogan e -
eb ado del llib e de Vi ginio C e-
mona.
Pe al d'il.lus a I'ac i ud d'Ho-
aci en e -se in e p e de les Res
Romanae. I'au o s'ha basa en l'ana-
lisi d'una se ie de composicions que
ha o dena c onologicamen . Cada
capí ol s'ob e amb el ex i la aduc-
ció dels poemes que il~lus es el
ema ac a ; o segui en a un ex-
haus iu comen a i que es pe llonga
i
en iqueix subs ancialmen a les
no es apun ades al lla g del capí ol,
o se in -se d'una comple issima
bibliog a ia, de mane a que, abans
d'apun a les se es conclusions o hi-
po esis, I'au o ens p esen a
i
discu-
eix el en all de les di e en s in e -
p e acions que s'han dona en la c í-
ica ho aciana pe a cadascun dels
pun s exposa s. Cal di que o l'es-
udi es onamen a en la c onologia
que C emona es ableix pe a cada
composició -c onologia que, en
algun cas, no s'adiu amb la que ge-
ne almen s'ha admes, com pe
exemple 1Bpode VII, I'oda
14,
e c.-
i
d'al a banda en la p emissa
basica que no es possible sos eu e
Ho aci del món his o ico-polí ic en
que iu, pe que el poe a es a pa i
d'una expe iencia eal i iscuda que
esc iu
i
no d'un p essuposi li e a i
i, així, en la adició oba a aquells
mo ius
i
emes que mes s'adap a an
en cada cas a aques a expe iencia
com a ciu ada.
L'au o a anali zan com can ia
I'ac i ud d'Ho aci, e lec ida en la
se a poesia, en el decu s del emps,
a causa de les ans o macions so-
cials
i
polí iques que enen lloc des
de I'a e de Filippos ins a la o al
consolidació del pode d'Augus .
Aques a es I'e olució que ens p e-
sen a C emona: desp és d'un p ime
momen de desolació -Filippos-
i
de desespe anqa en e s la his o ia,
incapaq de de ugi la maledicció que
pesa sob e ella (epodes VIS
i
XVI),
s'obse a un can i d'ac i ud
-en ada en el ce cle de Mecenes
i
coneixenqa de I'empe ado -
i
s'es-
aeixen els emo s d'una imminen
ui'na de la pa ia
i
es con ia en un
can i. En I'oda
I
14,
pe a C emona
al.lego ia del aixell de 1'Es a
i
que
si ua abans d'Acci, Ho aci exp essa
el seu amo
i
p eocupació pe 1'Es a
i
ad e eix els conciu adans del
pe ill de no es gue es in e nes.
Quan Oc a ia ja ha assoli la ic o ia
a Acci, el poe a mani es a la se a
aleg ia pe que han domina la acio-
nali a
i
la ui us sob e les passions
i
la disbauxa (C. I 37). Pe o no gai e
emps mes a d -el 30-29 aC- o -
na a el eco d de les llui es in es ines
i
d'um scelus enca a no expia (C. 11
1
i
I
2). Cald a la in e enció dels
deus i, en e ells, Me cu i, que adop-
a a I'aspec e ísic d'oc a ia
i
com
in e p e de la olun a de Júpi e
pod a esde eni l'ul o del poble