Recensions

les Cinc (Almena a), on ambe s'han oba es es del pe íode B onze Final i d'epoca medie al; al Cas ell (Almena a); Les Fo ques (Bo iol), i el pobla ibe ic de To e la Sal p op del qual, al jacimen sub- ma í, s'han oba es es d'am o es i anco es omanes. Res es omanes ambe a Benica ó (Nules), a Mas d'A ago (Ce e a del Maes a ). Res es de cul u a musulmana en un en e amen es descob i en a Les Mesqui es (Salsadell) , així com ambe a l'e mi a de San Lledó, que a mes e el.la un pe íode d'ocupacio omana impe ial; i el pobla oma o medie al -qües ió aques a penden de e isió- d'El Pun del Cid (Al- mena a). Ens ha sembla pa icula men en- ce ada la disposició en el llib e del ma e ial in o ma iu de la segona pa , pe la jus a combinació de ex i ima ge. Malg a alguns e o s ipo- g a ics i ce a manca de cohe encia en els c i e is de no ació bibliog a- ica, el llib e es ben idea i la lec u a ens ap opa a la si uació ac ual de I'a queologia d'aques a zona. Pila Sanchez Domingo DIONE DI PRUSA I1 Cuccia o e a cu a di Elisa A ezzo e F ancesc0 Donadi, Ma silio Edi o i, Venezia 1985, 141 pp. L'O a io VI1 de Dio de P usa, De Vena o e o L'Euboic, es una ob a ca- ac e ís ica i alho a a ípica dins el con ex de la li e a u a d'epoca impe- ial. Al seu en o n hi ha una se ie de p oblemes, els mes impo an s dels quals enen a eu e amb la se a cons ucció, amb l'ocasio de la composicio i, ambe, amb la in enció i I'ac i ud de I'au o . Ob a in e es- san , doncs, des de mol s pun s de is a, pe o ben poc coneguda i es u- diada, ins i o aques s da e s anys. El olume publica pe A ezzu- Donadi es p esen a en un momen opo ú i es o qa d'ag ai , si mes no pel seu a any di ulgado , necessa i pe a I'ample coneixemen de l'ob a en qües ió, cen a , basicamen , en la aduccio i aliana; aduccio, a mes, la d'Elisa A ezzu, habil i en e- nedo a, mol idel al ex de Dio i, alho a, alla on cal, in e p e a i a an del llengua ge exp essiu d'aques com de les lla gues es uc u es sin- ac iques que a encadenan . La Ilen- gua de DiÓ no o e eix especial di i- cul a pe o so in , sob e o a la segona pa de l'ob a, el seu pensa- men e exp essa pe lla gues cons uccions ad sensu n que espo- nen mes a un habi declama o i que no al d'un assagis a: aques ipus de di icul a s innegables són les que A ezzu sal a amb in eLligencia i co- ecció, i en a un ex llegido , ins i o pe a aquells que no ulguin segui -10 en la llengua o iginal. Pe aixo mol es egades ens obem a la aduccio amb ases que in e p e en o expliquen mes que no adueixen ( egeu, pe exemple, la p. 55 c Lo o, i nos i geni o i)), o la p. 65, cce inca a a anche la dose))); expli- cacions i in e p e acions, anma eix, que, jun amen amb els mo s o ex- p essions de ni ell mes popula (p. 107, cccuci o i di li i>); p. 109, ccgen e alla lingua sciol a>), e c.), ajuden a I'objec iu onamen al de lec u a de- simbol a que ja hem esmen a . En la ma eixa línia escla ido a s'han con egi un bon nomb e de no es: aquelles que, a la mane a ípica d'un manual, o e eixen in o - mació a p oposi de llocs, pe so- na ges, cos ums i ins i ucions de I'an igui a , necessa ia pe a la bona comp ensió de la aducció i que no o ~osamen ha de se suposada en o lec o mi janamen cul e ( egeu, pe exemple, les no es 6 sob e la in- iolabili a dels he alds, o les 7, 28, 44 a p oposi d'uni a s de lla gada i pes amb l'equi alencia de cadascuna, o be la no a 15 sob e el cos um i les lleis de la cace a a G ecia, on s'ad- dueix, a mes, al a in o mació biblio- g a ica). Des del pun de is a del con ex his o ic de I'impe i oma a l'epoca en que ou esc i I'Euboic, aixi com del món g ec i de la cul u a g ega en gene al, les no es es an o ~a ben documen ades, en el sen i que son d'u ili a adhuc pe a un heblenis a. A a be, la lec u a d'una ob a com 17Euboic me eix un ce nomb e d'explicacions no an dels con ingu s p opiamen , sinó de l'abas li e a i, signi ica iu en el seu momen . En e ec e, la p osa d'epoca omana o e eix, mes que gene es de- e mina s, o mes escolas iques, so in mix es, esul an s de l'aplica- cio de la mimesis e o ica a qualse ol model -ja conside a cul u al i li e a i- del passa . L'ul apassa- men dels an ics gene es es p o- dueix, de e , amb la e o i zacio que implica el comen a i i l'exe cici a I'en o n dels ex os. Un cop ul a- passa el ma c de l'exe cici -ca els lími s en son lexibles i solen pe - me e la imaginació-, hom en a ja amb plena consciencia en el camp de la li e a u a, de la c eació li e a- ia, amb independencia de si es o i- ginal o no. L'Euboic, que es un en e- eixi d'idees i d'opinions, a pa i d'una na ació p e ia -un exemplum u opic-, en ocades o es a la c í ica social quo idiana de I'impe i, es una ob a li e a iamen conscien , el seu au o deixa lliu e el pensamen i cons ueix, a pa i d'ell, un esc i cohe en , enca a a se una cla a p o- ocació a la e lexió; es com una dia- iba eposada, conscien , mesu ada, pe o an co osi a com la dels cínics. E. A ezzu, en ce a mane a, es a esso a les no es d'aques a conscien- cia li e a ia, i segueix idelmen I'a - i ulació del ela ; a no a , aixi ma eix, I'abas u opic de I'exemplum inicial, i la c eació d'una icció banal, enca a que no mancada de me ode, i la compa a a la de les no- eLles de Longus i Aquil.les Taci ( egeu les no es 14, 23, 40 i 53). En la ma eixa línia son obse a s els ele- men s mes ealis es, que open on- almen amb la u opia esbossada: el pape d'ou side es jus amen el p o- posa com a ideal, amb la incom- p ensió i educ ible en e les dues mane es de eu e el món que aixo implica; abonen, a mes, aques e- eny, segons no a amb ence A ezzu, la lec u a i in e p e ació mo alis es i acionalis es dels clas- sics, aixi com la con es ació, lleuge- amen i e e en , de p ac icamen o s els llocs comuns de la li e a u a adicional. Res a pe se obse a un elemen impo an de 1'Euboic: el ca ac e pe sonal que e o a l'ob a, o s els p ocessos d'au ojus i icacio pe pa de I'esc ip o -au o que el con i men, i la consciencia de no e a en el ma c de la li e a u a g ega que palesa. La in oducció, de F ancesco Donadi, no sembla ampoc que ap o- i i a bas amen l'espai pe desen o- lupa I'explicacio d'aques enomen. Donadi, d'una mane a di ulga i a i llegido a, in en a ana posan en e i- dencia o s els elemen s cabdals - enomen de l'a icisme, sales de de- clamació, iníluencies cinico-es oi- ques, Med acions de Ma c Au e- li, e c.- pe al de si ua el lec o de ple en l'ambien d'allo que en én que de ia se la Segona So is ica. Fins i o --i is que assegu a axa- i amen que la p ime a pa de 1'Eu- boic ou esc i a pe a la publica decla- mació, qües ió, aques a, o ~a discu ible-, en explica acu ada- men les di e en s pa s de I'exem- plum inicial -bo i in eg an -hi de passada les e lexions con ingudes a la segona pa -, ho a desc i in alho a la hipo e ica sala de declama- ció, i diu: ((Fa o i1 silenzio, l'o a- zione si a ia)) (p. 101, pe acaba , com un espec ado més, deixan la sala quan ja n'ha ingu p ou, d'u o- pia i de mo alisme: ((Ma o mai non 10 ascol iamo piu, non c'in e essa. Con un'omb a di malinconia, men e anco a pa la, lasciamo la sala), (p. 27; c$ ambe la jus i icació de Donadi a aques sen i , p. 32). La in oducció, a mes, en un in en d'ap opa I'ob a i el momen his o ic als lec o s a ui, p essuposa, an pe pa de Dió com dels cos- ums socials de que pa la, una o a c í ica de ipus polí ic, d'una banda, i una desc ipció de les elacions polí- iques de la se a epoca, d'una al a. Així, el caqado man é unes ela- cions c masoquis es>> amb la ciu a (c$ p. 20) que el an u opicamen desin e essa i idel, que l'ap open a ce s ideals d'educació (((me a iglia come ques 'o azione non compa isse a le le u e liceali di epoca as- cis a,,, bid.); així, segons Donadi, el segon o ado a I'assemblea de la ciu a -que ep esen a an el pensa- men de DiÓ com el ((conse a o- ismo illumina o,, de l'empe ado T aja- posa en e idencia un mo a- lisme populis a que, cohe en men , blasma l' exces de democ acia)). Pe du a e me I'exposició d'aques ideal, doncs, DiÓ cons ueix una ((u opia al g ado ze o)), ben di e en de les na acions de ipus polí ic o social de Llucia (His b ia e ade a) o de Longus (Da nis i Cloe), en el sen i que la solució o e a no és de icció, sinó que, amb I'aju de les di- ec ius d'un empe ado com T aja, ((e alla po a a di u i)) (p. 29). El me i p incipal de la in oducció es, com deiem, la olun a de dona a coneixe , globalmen , la socie a i I'en o n que ingué 1'Euboic; mol s aspec es, pe o, de ipus li e a i dignes de se esmen a s, són menys- ingu s pe a a o i aques a any di- ulga iu que A ezzu-Donadi han ia pe a la p esen edició i aduc- ció. L'opció, en aques sen i , queda palesada amb cohe encia. Finalmen , queda pe assenyala I'ence d'una b eu no a sob e Dió de P usa, que epassa les dades bio- g a iques i esmen a els p oblemes cabdals que gi en en o n de I'esc ip- o -la se a con o e ida con e sió de la so is ica a la iloso ia a esul es de I'exili que pa í-, aixi com ambe una no a ecnica a p opbsi de 1'O a- io VII. Pel que a al ex , hom ha e se i l'es able pe Cohoon a la Loeb Classical Lib a y, o i que en un pa ell de llocs la aduccio en dis- c epa i llegeix segons els manusc i s (cJ: pa ag a 8), o bé segons la co- ecció de Schwa z (c$ pa ag a 17). Pe la es a, amb els incon e- nien s que compo a no edi a el ex de bell nou -manca de coinci- dencia de la aducció amb el ex del cos a , epe ició de les e ades del ex copia i de ec es de compaginació-, el olum edi a pe A ezzu-Donadi es d'una co ecció no able i o e eix, a mes, sob e 1'Eu- boic, Dió i I'epoca hel.lenís ica i omana una bibliog a ia o qa ben se- leccionada. F ancesca Mes e VIRGINIO CREMONA La poesia ci ile di O azio Vi a e Pensie o, Milano 1982, 469 pp. És Ho aci since en la se a poesia ci il? o es limi a a di ond e les con- signes p opagandís iques de I'Smpe i d'Augus ? Ve aquí I'in e ogan e - eb ado del llib e de Vi ginio C e- mona. Pe al d'il.lus a I'ac i ud d'Ho- aci en e -se in e p e de les Res Romanae. I'au o s'ha basa en l'ana- lisi d'una se ie de composicions que ha o dena c onologicamen . Cada capí ol s'ob e amb el ex i la aduc- ció dels poemes que il~lus es el ema ac a ; o segui en a un ex- haus iu comen a i que es pe llonga i en iqueix subs ancialmen a les no es apun ades al lla g del capí ol, o se in -se d'una comple issima bibliog a ia, de mane a que, abans d'apun a les se es conclusions o hi- po esis, I'au o ens p esen a i discu- eix el en all de les di e en s in e - p e acions que s'han dona en la c í- ica ho aciana pe a cadascun dels pun s exposa s. Cal di que o l'es- udi es onamen a en la c onologia que C emona es ableix pe a cada composició -c onologia que, en algun cas, no s'adiu amb la que ge- ne almen s'ha admes, com pe exemple 1Bpode VII, I'oda 14, e c.- i d'al a banda en la p emissa basica que no es possible sos eu e Ho aci del món his o ico-polí ic en que iu, pe que el poe a es a pa i d'una expe iencia eal i iscuda que esc iu i no d'un p essuposi li e a i i, així, en la adició oba a aquells mo ius i emes que mes s'adap a an en cada cas a aques a expe iencia com a ciu ada. L'au o a anali zan com can ia I'ac i ud d'Ho aci, e lec ida en la se a poesia, en el decu s del emps, a causa de les ans o macions so- cials i polí iques que enen lloc des de I'a e de Filippos ins a la o al consolidació del pode d'Augus . Aques a es I'e olució que ens p e- sen a C emona: desp és d'un p ime momen de desolació -Filippos- i de desespe anqa en e s la his o ia, incapaq de de ugi la maledicció que pesa sob e ella (epodes VIS i XVI), s'obse a un can i d'ac i ud -en ada en el ce cle de Mecenes i coneixenqa de I'empe ado - i s'es- aeixen els emo s d'una imminen ui'na de la pa ia i es con ia en un can i. En I'oda I 14, pe a C emona al.lego ia del aixell de 1'Es a i que si ua abans d'Acci, Ho aci exp essa el seu amo i p eocupació pe 1'Es a i ad e eix els conciu adans del pe ill de no es gue es in e nes. Quan Oc a ia ja ha assoli la ic o ia a Acci, el poe a mani es a la se a aleg ia pe que han domina la acio- nali a i la ui us sob e les passions i la disbauxa (C. I 37). Pe o no gai e emps mes a d -el 30-29 aC- o - na a el eco d de les llui es in es ines i d'um scelus enca a no expia (C. 11 1 i I 2). Cald a la in e enció dels deus i, en e ells, Me cu i, que adop- a a I'aspec e ísic d'oc a ia i com in e p e de la olun a de Júpi e pod a esde eni l'ul o del poble