Ma ia Te esa Genis
i(
A mada*
Fa en ia,
812 (1986). 99-1
13
CAP A UNA TIPOLOGIA DELS MOLINS
D'EPOCA
IBERICA
A
ULLASTRET
In oducció
Els molins son unes eines emp ades en la mol a de g ans, ambé
pe a i u a mine als i en gene al u ili zades pe a mold e ma e ials
solids.
El molí en la mol a de ce eals es de ia comenga a u ili za quan
l'home es a e seden a i, pe a Ia p ac ica de l'ag icul u a. Els p i-
me s molins que coneixem son uns es is mol p eca is o ma s pe
dos ie encs, un dels quals es man é ix -en el qual es diposi a la
subs ancia a mold e- i l'al e, de mida més eduida, és el que ega
la subs ancia con a la pega ixa. Aques ipus de molí és el que es
eia se i en l'epoca neolí ica, i no a e oluciona gai e ins a a iba
a l'epoca p o ohis o ica i p e- omana. A pa i d'aques momen so-
eix un can i i una e olució cons an .
El e que la mol a del g a s'aconsegueixi ni janqan la icció de
dos ie encs o dues peces de ma e ia lí ica, en e les quals es diposi a
el g a que s'ha de mold e, a que les peces que eali zen l'accio de
ega quedin a ec ades amb uns senyals, els quals se an més e iden s
com
més
o a hagi es a la iccio.
El g a mol queda ba eja amb la pols que ha esul a de l'accio de
ega els dos ie encs; així, una egada mol el g a es ga bella, es ia
i es sepa en les di e en s subs ancies que su en del ga bell: el g a, el
pallús, la pols, e c.
Els senyals que queden pa en s en la ma e ia lí ica depenen de di e-
en s ac o s: du ada de l'accio, ex u a de la ma e ia, in ensi a amb
'
A queologa, col labo ado a del Cen e d'ln es ~gac~ons A queolog~ques de Gl ona
~
que es eali za
...,
si són mol in ensos, els senyals poden a iba a mo-
di ica el pe il de la pega que els p odueix.
La ex u a de la ma e ia lí ica depen de l'ambien geologic en que
es oba si ua el jacimen . Així, si un jacimen e l'en o n de ipus
olcanic, els molins se an de oca olcanica; si el seu en o n es de
ipus sedimen a i, els molins se an de ma e ia sedimen kia.
En el cas conc e del Puig de San And eu, a Ullas e , pel e que
es oba si ua mol a p op d'a io amen s de g es i mic oconglome a ,
es d'aques a ma e ia que es ab iquen els molins. De les ped e es en
explo ació du an l'epoca de pe i encia del pobla
(VI-11
aC) hem loca-
li za la de Clo s de San Julia, si uada al e me municipal de Cana-
pos , a uns
5
km
d'ullas e , on enca a a poc emps es a en oba
molins
in
si u;
possiblemen exis ien mes a lo amen s en explo ació,
pe o com que no ens n'ha a iba cap p o a a queologica els desconei-
xem.
Els ibe ics que habi a en el Puig de San And eu coneixien be l'en-
o n geologic que els en ol a a, ja que enin una ped e a en explo a-
ció al peu ma eix del jacimen , no n'u ili za en la ped a pe manu ac-
u a es is, ja que sabien que e a una ma e ia lí ica mol al e ada i no
els e a ac ible ab ica Ú ils. Pe o e a consis en i de bon eballa i
els se ia pe a la cons ucció: e el socol de les cases, l'aixecamen
de les mu alles, e c.
Moli
de ai é
Al Puig de San And eu obem dos ipus de molins di e en s, cada
un dels quals e les se es a ian s.
El ipus que es conside a mes an ic, oba als ni ells mes p o unds
del pobla , és el mes senzill de o s, d'ascendencia neolí ica, i es
coneix amb el nom de moli en o ma de quilla pe que la se a pega
mobil p esen a la o ma de la quilla d'un aixell; el mes co en es
que s'anomeni a aques ipus de .moli <<moli de ai é)), en e e encia
a l'acció que eali za pe a mold e el g a.
Aques ipus de molí cons a de dues pa s: una de ixa o ma iu i
una de mobil o de ai e, mes pe i a
i
lleuge a que l'an e io .
La pega ixa es la in e io
i
és el lloc on es diposi a el g a; a Ullas e
aques a pega sol se de plan a
i
secció ec angula , d'uns
2.000
cm2 de
supe icie
i
10
cm de g uix, el seu pes a iba a sob epassa els
30
kg.
La ca a supe io d'aques a pega ixa endeix a se una mica conca a
a causa del desgas d'u ili zació; els senyals de egamen són cla a-
men isibles, i la ca a in e io és quasi ec a i no e ocada.
La pa mobil d'aques ipus de moli de ai e es la que ega la
subs ancia pe mold e-la. Aques a pa ambé s'anomena ccma de
moli>).
Als jacimen s ibe ics no o s els molins de ai é són uni o mes,
sinó que p esen en di e en s a ian s. Si ens basem en la pe$a nobil
d'aques ipus de moli i ens ixem en les se es ca es supe io s i ca es
in e io s obse em unes di e enciacions que, posades en una aula,
ens donen les següen s a ian s:
Figu a
I.
Taula
de
o mes
Pe di e encia les o mes de la ca a supe io de les de la ca a in e-
io donem les lle es a les p ime es i els núme os a les segones.
Din e de la ca a supe io enim la a ian
A,
que co espon al pe il
de la ca a supe io ec a i la a ian
B,
que co espon al pe il de la
ca a supe io conca a. Hem p escindi de I'al a a ian , la
C.
pe que
co espond ia al pe il de la ca a supe io con exa, cosa que no es pos-
sible, ja que la ca a supe io d'aques a ped a mobil es la que es a en
con ac e amb el g a i, pe an , amb la ca a supe io de la ped a
ma iu; es la que so eix el desgas , la que ega el g a, i pe aixo no
hi ha possibili a de eni aques pe il con ex. Aques a o ma suposa-
ia un eball menys p ac ic i menys e ec iu, ac o s cla amen nega ius
pe a la mol a del ce eal.
Els núme os són les o mes que po mos a la ca a in e io de la
peqa. La o ma ec a co espon al nume o
1,
la o ma conca a al
núme o
2
i la o ma con exa al nume o
3.
A a be, en e la lle a de les a ian s de la ca a supe io i el núme o
de les a ian s de la ca a in e io s'hi oba el núme o
0,
o be el
núme o
1;
aques s co esponen a una al a essan de les a ian s, es
e e eixen a si la peqa es uni o me en les línies del seu pe il o be si
es eu encada i es o ma un aga ado pe e l'es i mes manejable.
En el p ime cas, es a di , si la se a silue a no es enca li posem el
O
i en I'al e cas 1'1.
De inin les a ian s que en esul en ens obem:
A01. P esen a el pe il de la ca a supe io o man angle ec e amb
I'eix e ical de la pega,
i
passa igualmen amb el pe il de la ca a in e-
io . No s'hi in ueix cap aga ado .
A03. Te el pe il de la ca a supe io o man un angle de
90"
amb
l'eix de la peqa, i en la ca a in e io el pe il es con ex en elació amb
la línia imaginhia que a essa la pega, i que a al ma eix emps angle
ec e amb l'eix de la peqa. Tampoc s'hi in ueix aga ado .
A13. El pe il de la ca a supe io o ma angle ec e amb l'eix de la
pega, a la ca a in e io es enca la línia de pe il con ex que elacio-
nem amb la línia imagina ia que a essa ho i zon almen la pega i es
o ma l'aga ado a la ca a in e io ; aixo a que la peqa sigui manejable.
BOI. Aques a a ian p esen a el pe il de la ca a supe io concau
en elació amb la línia imagina ia que a essa ans e salmen la
peqa, el pe il de la ca a in e io o ma angle ec e amb l'eix de la
pega. No s'hi in ueix aga ado .
B02. La a ian p esen a el pe il de la ca a supe io concau en ela-
ció amb la línia imagina ia ans e sal. La ca a in e io ambé p esen-
a el pe il concau en elació amb la ma eixa línia. No s'hi in ueix
aga ado .
B03.
El pe il de la ca a supe io es colncau en elació amb la línia
imagini ia ans e sal; el pe il de la ca a in e io es con ex en elació
a la ma eixa línia. No s'hi in ueix aga ado .
B12.
El pe il de la ca a supe io es concau en elació amb la línia
imagini ia ans e sal, pe o es enca pe que o ma l'aga ado ; el
pe il de la ca a in e io es concau en elació amb la ma eixa línia.
B13.
El pe il de la ca a supe io es concau en elació amb la línia
ans e sal imaginkia. El pe il de la ca a in e io es con ex en elació
amb la línia imagina ia, pe o es enca o man un aga ado .
B13
bis. El pe il de la ca a supe io Cs concau en elació amb la
línia ans e sal imagina ia, pe o es enca o man un aga ado . El
pe il de la ca a in e io es con ex en elació amb la ma eixa línia.
La ca a supe io de la peca mobil co espon a la zona dels senyals
d'us, que en aques cas són p oduc e del egamen , mes o menys
suau segons sigui el g au d'u ili zació; es la ca a que es a en con ac e
amb la peca do men pe a eali za l'acció de mold e.
El pes d'aques a pa mobil oscil.la en e els 3 i els 10 kg, i la supe -
ície que aixa a el g a es d'uns 312 cm2
a.
1400 cm2. De o a mane a,
aques es mesu es són ap oximades, ja que són a es les peces que es
oben sence es; la majo ia són agmen s.
To es les peces mos en una bona elabo ació, es a di , l'acaba es
mol acu a ; la so enca es de ex u a g analluda i di icil de eballa ,
en can i, ha es a ben ac ada i amb eines adequades.
Moli o a o i
Aques ipus de molí es de plan a ci cula i cons a ambé de dues
pa s o peces que s'acoblen pe ec amen . D'aques es dues pa s, una,
la de so a, s'anomena me a
i
es ixa. En
~1
cen e e un o a cec, e
co en en o s els molins aquí es udia s. Es en aques o a on s'allo ja
l'eix cen al, que e a de us a, ma e ia pei ible i que, pe an , no s'ha
conse a .
La pa de dal s'anomena ca illusl, es mobil i e la pa 'cen al pe -
o ada amb un o a ci cula de pocs cen íme es de diame e, lloc pe
on l'eix de us a a essa la peca pe col.loca -se en el o a cec de la
me a. Així, aques eix és el que uneix les dues pa s del molí: do men
i mobil, al ma eix emps que pe me el desplaqamen del ca illus.
La ca a supe io de ca illus p esen a en un
87
O/o
una o ma a o able
1
P.
bosc^
GIMPERA.
Les in es igacions de la culn u ibe ica al Bak A agó,
Ins i u
d'Es-
udis Ca alans, ol.
11,
Ba celona
1915-20,
p.
65.

pe a acolli i acili a l'en ada de g a al molí; la secció del
ca illus
es
ec angula , a excepció d'una pega que es de secció semihexagonal. El
pe il de la ca a supe io del
ca illus
es en un 62'5 O/o en o ma de
cube a i en un
25
O/o
de o ma conca a; d'aques a mane a es po diposi-
a una quan i a de ce eal, que ani a caien pausadamen en e el
ca-
illus
i la
me a,
i en se a ossega pe la o ació de la pe$a el g a que-
da a mol . El o a que allo ja l'eix que a gi a el
ca illus
e uns
10
cm
de diame e i una secció cilínd ica.
El pe il de la ca a in e io del
ca illus
e o ma conica i es pe on
s'acobla amb la pa supe io de la
me a.
Al
ca illus
es on es oben els bui s que ha ien allo ja an igamen
els aga ado s, es a di , el lloc acan dels manecs, p obablemen de
us a, mi janqan els quals l'indi idu eia la o ~a pe pode e uncio-
na el moli,
i
així, eali za a el eball desi ja . Dels agmen s de
molins es udia s es eduY el nomb e de
ca illi
oba s que inguin el
bui dels aga ado s.
Aques s
ca illi
ep esen en un 37 O/o, dels quals n'hi ha que enen
dos bui s d'aga ado s cada un i d'al es que nomes p esen en la ca i a
d'un aga ado . Aques pe cen a ge no ol di que hi hagués pocs
ca illi
que inguessin aga ado s, sinó que el 63 O/o en pod ia p esen a , pe o
en comp a aques pe cen a ge pe agmen s de molins no es po asse-
gu a si e i ablemen n'ha ien ingu .
Els molins que mos en les ca i a s de dos aga ado s, les p esen en
en la ca a supe io i en la ca a la e al del
ca illus.
Aques es ca i a s,
an de la ca a supe io com de les la e als, es an diame almen opo-
sades, i p esen en en la ca a supe io unes mo llu es que sob esu en.
El e de eni un o a , acaba en mo llu a, en la ca a supe io i un
o a la e al es degu al e que l'eix pe a mou e el
ca illus
enia o ma
de
cep))
o o ma de doble HP>>.
La pega que p esen a en el
ca illus
només un bui d'aga ado , ambé
en o ma de
cep>>,
es mes pe i a i mes lleuge a. Aques a pega es mol
acu ada en la se a elabo ació i ha es a u ili zada du an mol de
emps, ins a desgas a -la. Va esse el desgas de egamen el que en
a p odui la inu ili zació.
El
ca illus
e di e en s a ian s, pe o semp e en el pe il de la ca a
supe io , ja que la ca a in e io és la que s'ha d'acobla amb la
me a.
la
qual semp e es conica. La ca a supe io po eni o ma de ,cube a,
o ma conca a
i
o ma semihexagonal. La mes co en es la que
e o ma
de
cube a.
Cube a Concau Semihexagonal
Figu a
2.
La
me a.
com ja hem di , es la peqa in e io ixa d'un moli o a o i.
En aques jacimen o es les
me ae
es udiades són de secció conica a la
ca a supe io
i
de plan a ci cula a la ca a in e io . Els senyals d'us
que p esen a la ca a supe io són de egamen . La ca a in e io es la
base de sos enimen de o I'es i.
A
la pa cen al de la ca a supe io
de la
me a
hi ha el o a cec ci cula , de secció conica, que es el que
se eix d'allo jamen a I'eix que a a gi a el
ca illus;
aques o a sol
eni una mi jana de
7
cm de diame e
i
6
cm de onda ia.
El pe il de la ca a supe io de la
me a
es conic, si be aques a o ma
po se mes o menys p onunciada. El pe il de la ca a in e io po
eni di e en s a ian s:
-
Base ec a si el pe il in e io o ma angle ec e espec e a I'eix
de la
me a.
-
Base conca a si el pe il in e io es concau en elació amb l'eix.
-
Base obliqua si l'angle que o ma el pe il in e io amb I'eix de la
me a
és in e io a
90".
Concau Rec a Obliqua
-----------------
Figu a
3.
Aques a pa es la que aguan a l'equilib i de la pega, di ec amen
sob e el sol o be sob e una base exp essa pe ins al.la el moli. Enca a
que d'en ada la base obliqua sembla es anya, pensan en la unció
que exe cia aques es i ens adonem que e a p ac ica, ja que si col.10-
ca en el moli en un lloc de o ga penden , el g a mol ellisca a na u-
almen , nomes ha ien de posa -hi un ecipien i ja enien el g a eco-
lli sense es o g.
La ca a in e io de la
me a,
malg a que es la pa on ecolza la
pega, p esen a una elabo ació i una cu a no ables en la se a manu ac-
u ació.
Els molins o a o is d'aques jacimen solen eni unes mides bas an
uni o mes, an els
ca illi
com les
me ae.
Els
ca illi
enen una mi jana
de 39 cm de diame e i 13 de g~uix, i les
me ae
una mi jana de 42 cm
de diame e i
6,5
cm de g uix. Es a di , els
ca illi
esul en mes pe i s,
mes g uixu s i mes lleuge s, les
me ae
són mes g osses, mes p imes i
mes pesan s, ja que són massisses. El pes del
ca illus
mes la
me a
so in no sob epassa els 70 kg.
Amb aques es mesu es la p oducció de mold e g a e a uni amilia ,
amb l'unica excepció d'un moli de g ans dimensions, el
ca illus
del
qual medeix
68
cm de dilme e, el g uix es de 12 cm, la
me a
és de
63 cm de diame e pe 12 cm de g uix i el pes o al és de 171 kg.
Conside acions inals
Els ipus de moli u ili za s a Ullas e són:
un
32
O/o
de o a o is
i
un
68
O/o
de ai e.
Del moli de ai e se n'han oba exempla s des dels ni ells més
p o unds de les habi acions (segle
VI
aC) ins a epoca ibe ica a dana
(segle
111
aC); p ac icamen en o el pe íode que a es a habi a el
Puig de San And eu.
El p oblema consis eix a pode de e mina en quin momen es a
comenga a in odui el moli o a o i. Segons Bosch Gimpe a2, la u i-
li zació d'aques moli o a o i manual ja da a dels segles
IV-111
aC. Una
de les dues pa s d'aques ipus de moli gi a a mi jangan un apa ell
complemen a i de us a, encaixa en les anu es que la pega supe io
p esen a en els dos ex ems, el qual a essa a l'elemen supe io de
la mola o
ca illus
i encaixa a al o a que enia l'elemen in e io o
me a.
El doc o Oli a3 si ua els molins c onologicamen : p ime el de qui-
2
P.
bosc^
GIMPERA,
Les n es ~gac ons
...
Ba celona 1915-20,
p.
653.
3
M.
OLIVA
PRAT,
Exca ac~ones a queolog cas del yac m en o p e omano de Ullas e .
Bajo Ampu dan (Ge onu).
Tesis doc o al mecanog a iada, 1969,
p.
164.
-106-
Figu a
4.
Moli
de
oli e
1)
Peca mobil.
2)
Peca ua
o
ma iu