Cap a una tipologia dels molins d'època ibèrica a Ullastret

Ma ia Te esa Genis i( A mada* Fa en ia, 812 (1986). 99-1 13 CAP A UNA TIPOLOGIA DELS MOLINS D'EPOCA IBERICA A ULLASTRET In oducció Els molins son unes eines emp ades en la mol a de g ans, ambé pe a i u a mine als i en gene al u ili zades pe a mold e ma e ials solids. El molí en la mol a de ce eals es de ia comenga a u ili za quan l'home es a e seden a i, pe a Ia p ac ica de l'ag icul u a. Els p i- me s molins que coneixem son uns es is mol p eca is o ma s pe dos ie encs, un dels quals es man é ix -en el qual es diposi a la subs ancia a mold e- i l'al e, de mida més eduida, és el que ega la subs ancia con a la pega ixa. Aques ipus de molí és el que es eia se i en l'epoca neolí ica, i no a e oluciona gai e ins a a iba a l'epoca p o ohis o ica i p e- omana. A pa i d'aques momen so- eix un can i i una e olució cons an . El e que la mol a del g a s'aconsegueixi ni janqan la icció de dos ie encs o dues peces de ma e ia lí ica, en e les quals es diposi a el g a que s'ha de mold e, a que les peces que eali zen l'accio de ega quedin a ec ades amb uns senyals, els quals se an més e iden s com més o a hagi es a la iccio. El g a mol queda ba eja amb la pols que ha esul a de l'accio de ega els dos ie encs; així, una egada mol el g a es ga bella, es ia i es sepa en les di e en s subs ancies que su en del ga bell: el g a, el pallús, la pols, e c. Els senyals que queden pa en s en la ma e ia lí ica depenen de di e- en s ac o s: du ada de l'accio, ex u a de la ma e ia, in ensi a amb ' A queologa, col labo ado a del Cen e d'ln es ~gac~ons A queolog~ques de Gl ona ~ que es eali za ..., si són mol in ensos, els senyals poden a iba a mo- di ica el pe il de la pega que els p odueix. La ex u a de la ma e ia lí ica depen de l'ambien geologic en que es oba si ua el jacimen . Així, si un jacimen e l'en o n de ipus olcanic, els molins se an de oca olcanica; si el seu en o n es de ipus sedimen a i, els molins se an de ma e ia sedimen kia. En el cas conc e del Puig de San And eu, a Ullas e , pel e que es oba si ua mol a p op d'a io amen s de g es i mic oconglome a , es d'aques a ma e ia que es ab iquen els molins. De les ped e es en explo ació du an l'epoca de pe i encia del pobla (VI-11 aC) hem loca- li za la de Clo s de San Julia, si uada al e me municipal de Cana- pos , a uns 5 km d'ullas e , on enca a a poc emps es a en oba molins in si u; possiblemen exis ien mes a lo amen s en explo ació, pe o com que no ens n'ha a iba cap p o a a queologica els desconei- xem. Els ibe ics que habi a en el Puig de San And eu coneixien be l'en- o n geologic que els en ol a a, ja que enin una ped e a en explo a- ció al peu ma eix del jacimen , no n'u ili za en la ped a pe manu ac- u a es is, ja que sabien que e a una ma e ia lí ica mol al e ada i no els e a ac ible ab ica Ú ils. Pe o e a consis en i de bon eballa i els se ia pe a la cons ucció: e el socol de les cases, l'aixecamen de les mu alles, e c. Moli de ai é Al Puig de San And eu obem dos ipus de molins di e en s, cada un dels quals e les se es a ian s. El ipus que es conside a mes an ic, oba als ni ells mes p o unds del pobla , és el mes senzill de o s, d'ascendencia neolí ica, i es coneix amb el nom de moli en o ma de quilla pe que la se a pega mobil p esen a la o ma de la quilla d'un aixell; el mes co en es que s'anomeni a aques ipus de .moli <<moli de ai é)), en e e encia a l'acció que eali za pe a mold e el g a. Aques ipus de molí cons a de dues pa s: una de ixa o ma iu i una de mobil o de ai e, mes pe i a i lleuge a que l'an e io . La pega ixa es la in e io i és el lloc on es diposi a el g a; a Ullas e aques a pega sol se de plan a i secció ec angula , d'uns 2.000 cm2 de supe icie i 10 cm de g uix, el seu pes a iba a sob epassa els 30 kg. La ca a supe io d'aques a pega ixa endeix a se una mica conca a a causa del desgas d'u ili zació; els senyals de egamen són cla a- men isibles, i la ca a in e io és quasi ec a i no e ocada. La pa mobil d'aques ipus de moli de ai e es la que ega la subs ancia pe mold e-la. Aques a pa ambé s'anomena ccma de moli>). Als jacimen s ibe ics no o s els molins de ai é són uni o mes, sinó que p esen en di e en s a ian s. Si ens basem en la pe$a nobil d'aques ipus de moli i ens ixem en les se es ca es supe io s i ca es in e io s obse em unes di e enciacions que, posades en una aula, ens donen les següen s a ian s: Figu a I. Taula de o mes Pe di e encia les o mes de la ca a supe io de les de la ca a in e- io donem les lle es a les p ime es i els núme os a les segones. Din e de la ca a supe io enim la a ian A, que co espon al pe il de la ca a supe io ec a i la a ian B, que co espon al pe il de la ca a supe io conca a. Hem p escindi de I'al a a ian , la C. pe que co espond ia al pe il de la ca a supe io con exa, cosa que no es pos- sible, ja que la ca a supe io d'aques a ped a mobil es la que es a en con ac e amb el g a i, pe an , amb la ca a supe io de la ped a ma iu; es la que so eix el desgas , la que ega el g a, i pe aixo no hi ha possibili a de eni aques pe il con ex. Aques a o ma suposa- ia un eball menys p ac ic i menys e ec iu, ac o s cla amen nega ius pe a la mol a del ce eal. Els núme os són les o mes que po mos a la ca a in e io de la peqa. La o ma ec a co espon al nume o 1, la o ma conca a al núme o 2 i la o ma con exa al nume o 3. A a be, en e la lle a de les a ian s de la ca a supe io i el núme o de les a ian s de la ca a in e io s'hi oba el núme o 0, o be el núme o 1; aques s co esponen a una al a essan de les a ian s, es e e eixen a si la peqa es uni o me en les línies del seu pe il o be si es eu encada i es o ma un aga ado pe e l'es i mes manejable. En el p ime cas, es a di , si la se a silue a no es enca li posem el O i en I'al e cas 1'1. De inin les a ian s que en esul en ens obem: A01. P esen a el pe il de la ca a supe io o man angle ec e amb I'eix e ical de la pega, i passa igualmen amb el pe il de la ca a in e- io . No s'hi in ueix cap aga ado . A03. Te el pe il de la ca a supe io o man un angle de 90" amb l'eix de la peqa, i en la ca a in e io el pe il es con ex en elació amb la línia imaginhia que a essa la pega, i que a al ma eix emps angle ec e amb l'eix de la peqa. Tampoc s'hi in ueix aga ado . A13. El pe il de la ca a supe io o ma angle ec e amb l'eix de la pega, a la ca a in e io es enca la línia de pe il con ex que elacio- nem amb la línia imagina ia que a essa ho i zon almen la pega i es o ma l'aga ado a la ca a in e io ; aixo a que la peqa sigui manejable. BOI. Aques a a ian p esen a el pe il de la ca a supe io concau en elació amb la línia imagina ia que a essa ans e salmen la peqa, el pe il de la ca a in e io o ma angle ec e amb l'eix de la pega. No s'hi in ueix aga ado . B02. La a ian p esen a el pe il de la ca a supe io concau en ela- ció amb la línia imagina ia ans e sal. La ca a in e io ambé p esen- a el pe il concau en elació amb la ma eixa línia. No s'hi in ueix aga ado . B03. El pe il de la ca a supe io es colncau en elació amb la línia imagini ia ans e sal; el pe il de la ca a in e io es con ex en elació a la ma eixa línia. No s'hi in ueix aga ado . B12. El pe il de la ca a supe io es concau en elació amb la línia imagini ia ans e sal, pe o es enca pe que o ma l'aga ado ; el pe il de la ca a in e io es concau en elació amb la ma eixa línia. B13. El pe il de la ca a supe io es concau en elació amb la línia ans e sal imaginkia. El pe il de la ca a in e io es con ex en elació amb la línia imagina ia, pe o es enca o man un aga ado . B13 bis. El pe il de la ca a supe io Cs concau en elació amb la línia ans e sal imagina ia, pe o es enca o man un aga ado . El pe il de la ca a in e io es con ex en elació amb la ma eixa línia. La ca a supe io de la peca mobil co espon a la zona dels senyals d'us, que en aques cas són p oduc e del egamen , mes o menys suau segons sigui el g au d'u ili zació; es la ca a que es a en con ac e amb la peca do men pe a eali za l'acció de mold e. El pes d'aques a pa mobil oscil.la en e els 3 i els 10 kg, i la supe - ície que aixa a el g a es d'uns 312 cm2 a. 1400 cm2. De o a mane a, aques es mesu es són ap oximades, ja que són a es les peces que es oben sence es; la majo ia són agmen s. To es les peces mos en una bona elabo ació, es a di , l'acaba es mol acu a ; la so enca es de ex u a g analluda i di icil de eballa , en can i, ha es a ben ac ada i amb eines adequades. Moli o a o i Aques ipus de molí es de plan a ci cula i cons a ambé de dues pa s o peces que s'acoblen pe ec amen . D'aques es dues pa s, una, la de so a, s'anomena me a i es ixa. En ~1 cen e e un o a cec, e co en en o s els molins aquí es udia s. Es en aques o a on s'allo ja l'eix cen al, que e a de us a, ma e ia pei ible i que, pe an , no s'ha conse a . La pa de dal s'anomena ca illusl, es mobil i e la pa 'cen al pe - o ada amb un o a ci cula de pocs cen íme es de diame e, lloc pe on l'eix de us a a essa la peca pe col.loca -se en el o a cec de la me a. Així, aques eix és el que uneix les dues pa s del molí: do men i mobil, al ma eix emps que pe me el desplaqamen del ca illus. La ca a supe io de ca illus p esen a en un 87 O/o una o ma a o able 1 P. bosc^ GIMPERA. Les in es igacions de la culn u ibe ica al Bak A agó, Ins i u d'Es- udis Ca alans, ol. 11, Ba celona 1915-20, p. 65. pe a acolli i acili a l'en ada de g a al molí; la secció del ca illus es ec angula , a excepció d'una pega que es de secció semihexagonal. El pe il de la ca a supe io del ca illus es en un 62'5 O/o en o ma de cube a i en un 25 O/o de o ma conca a; d'aques a mane a es po diposi- a una quan i a de ce eal, que ani a caien pausadamen en e el ca- illus i la me a, i en se a ossega pe la o ació de la pe$a el g a que- da a mol . El o a que allo ja l'eix que a gi a el ca illus e uns 10 cm de diame e i una secció cilínd ica. El pe il de la ca a in e io del ca illus e o ma conica i es pe on s'acobla amb la pa supe io de la me a. Al ca illus es on es oben els bui s que ha ien allo ja an igamen els aga ado s, es a di , el lloc acan dels manecs, p obablemen de us a, mi janqan els quals l'indi idu eia la o ~a pe pode e uncio- na el moli, i així, eali za a el eball desi ja . Dels agmen s de molins es udia s es eduY el nomb e de ca illi oba s que inguin el bui dels aga ado s. Aques s ca illi ep esen en un 37 O/o, dels quals n'hi ha que enen dos bui s d'aga ado s cada un i d'al es que nomes p esen en la ca i a d'un aga ado . Aques pe cen a ge no ol di que hi hagués pocs ca illi que inguessin aga ado s, sinó que el 63 O/o en pod ia p esen a , pe o en comp a aques pe cen a ge pe agmen s de molins no es po asse- gu a si e i ablemen n'ha ien ingu . Els molins que mos en les ca i a s de dos aga ado s, les p esen en en la ca a supe io i en la ca a la e al del ca illus. Aques es ca i a s, an de la ca a supe io com de les la e als, es an diame almen opo- sades, i p esen en en la ca a supe io unes mo llu es que sob esu en. El e de eni un o a , acaba en mo llu a, en la ca a supe io i un o a la e al es degu al e que l'eix pe a mou e el ca illus enia o ma de cep)) o o ma de doble HP>>. La pega que p esen a en el ca illus només un bui d'aga ado , ambé en o ma de cep>>, es mes pe i a i mes lleuge a. Aques a pega es mol acu ada en la se a elabo ació i ha es a u ili zada du an mol de emps, ins a desgas a -la. Va esse el desgas de egamen el que en a p odui la inu ili zació. El ca illus e di e en s a ian s, pe o semp e en el pe il de la ca a supe io , ja que la ca a in e io és la que s'ha d'acobla amb la me a. la qual semp e es conica. La ca a supe io po eni o ma de ,cube a, o ma conca a i o ma semihexagonal. La mes co en es la que e o ma de cube a. Cube a Concau Semihexagonal Figu a 2. La me a. com ja hem di , es la peqa in e io ixa d'un moli o a o i. En aques jacimen o es les me ae es udiades són de secció conica a la ca a supe io i de plan a ci cula a la ca a in e io . Els senyals d'us que p esen a la ca a supe io són de egamen . La ca a in e io es la base de sos enimen de o I'es i. A la pa cen al de la ca a supe io de la me a hi ha el o a cec ci cula , de secció conica, que es el que se eix d'allo jamen a I'eix que a a gi a el ca illus; aques o a sol eni una mi jana de 7 cm de diame e i 6 cm de onda ia. El pe il de la ca a supe io de la me a es conic, si be aques a o ma po se mes o menys p onunciada. El pe il de la ca a in e io po eni di e en s a ian s: - Base ec a si el pe il in e io o ma angle ec e espec e a I'eix de la me a. - Base conca a si el pe il in e io es concau en elació amb l'eix. - Base obliqua si l'angle que o ma el pe il in e io amb I'eix de la me a és in e io a 90". Concau Rec a Obliqua ----------------- Figu a 3. Aques a pa es la que aguan a l'equilib i de la pega, di ec amen sob e el sol o be sob e una base exp essa pe ins al.la el moli. Enca a que d'en ada la base obliqua sembla es anya, pensan en la unció que exe cia aques es i ens adonem que e a p ac ica, ja que si col.10- ca en el moli en un lloc de o ga penden , el g a mol ellisca a na u- almen , nomes ha ien de posa -hi un ecipien i ja enien el g a eco- lli sense es o g. La ca a in e io de la me a, malg a que es la pa on ecolza la pega, p esen a una elabo ació i una cu a no ables en la se a manu ac- u ació. Els molins o a o is d'aques jacimen solen eni unes mides bas an uni o mes, an els ca illi com les me ae. Els ca illi enen una mi jana de 39 cm de diame e i 13 de g~uix, i les me ae una mi jana de 42 cm de diame e i 6,5 cm de g uix. Es a di , els ca illi esul en mes pe i s, mes g uixu s i mes lleuge s, les me ae són mes g osses, mes p imes i mes pesan s, ja que són massisses. El pes del ca illus mes la me a so in no sob epassa els 70 kg. Amb aques es mesu es la p oducció de mold e g a e a uni amilia , amb l'unica excepció d'un moli de g ans dimensions, el ca illus del qual medeix 68 cm de dilme e, el g uix es de 12 cm, la me a és de 63 cm de diame e pe 12 cm de g uix i el pes o al és de 171 kg. Conside acions inals Els ipus de moli u ili za s a Ullas e són: un 32 O/o de o a o is i un 68 O/o de ai e. Del moli de ai e se n'han oba exempla s des dels ni ells més p o unds de les habi acions (segle VI aC) ins a epoca ibe ica a dana (segle 111 aC); p ac icamen en o el pe íode que a es a habi a el Puig de San And eu. El p oblema consis eix a pode de e mina en quin momen es a comenga a in odui el moli o a o i. Segons Bosch Gimpe a2, la u i- li zació d'aques moli o a o i manual ja da a dels segles IV-111 aC. Una de les dues pa s d'aques ipus de moli gi a a mi jangan un apa ell complemen a i de us a, encaixa en les anu es que la pega supe io p esen a en els dos ex ems, el qual a essa a l'elemen supe io de la mola o ca illus i encaixa a al o a que enia l'elemen in e io o me a. El doc o Oli a3 si ua els molins c onologicamen : p ime el de qui- 2 P. bosc^ GIMPERA, Les n es ~gac ons ... Ba celona 1915-20, p. 653. 3 M. OLIVA PRAT, Exca ac~ones a queolog cas del yac m en o p e omano de Ullas e . Bajo Ampu dan (Ge onu). Tesis doc o al mecanog a iada, 1969, p. 164. -106- Figu a 4. Moli de oli e 1) Peca mobil. 2) Peca ua o ma iu