ciones, obje o en el que Hagg se
mues a especialmen e sensible y
po el que hay que elici a le. El
lib o es de ca ac e gene al, pe o
no es supe icial: hemos is o que
el au o no ehúye plan ea se p o-
blemas de c onologia, composi-
ción, concepción o in e p e acion.
La ob a cumple 10s obje i os
PR-
is os con esul ados sa is ac o ios
po 10 que esul a a Ú il a clasicis-
as y
no
clasicis as.
C.
Ruiz'
Mon e o
I.M.
PUIG
I
FERRETJI
El
ca o al
de
San a
Ma ia
de
La aix:
el
mones i du an
els
segles
XI-XIII.
Socie a cul u al U gel-li ana,
La
Seu d'U gell
1984,
pp.
153
+
5
il.lus acions.
El doc o Ignasi M. Puig i Fe e-
é, p o esso de Paleog a ia i
Di-
ploma ica a la Uni e si a Au ono-
ma de Ba celona, a du a e me
al lla g de la se a cu a ida
un
in ens eball de ece ca que es
ma e iali zi en una ica p oducció
e udi a de la qual a a hom comen-
Fa a eu e els ui s, pe que les
se es ob es més impo an s -en-
ca a majo i a iamen inkdi es, pe o
en a an~a cu s de publicació-
an so in a la llum a poc a poc.
Un dels seus eballs més in e es-
san s,
EI ca o al de San a Ma ia
de La aix: el mones i du an els
segles
XI-XIII,
acaba d'apa kixe
publica pe la Socie a cul u al
U gelali ana -de la qual I'au o
e a memb e i col.labo ado assi-
du- amb I'ajuda del Se ei d'A -
xius del Depa amen de Cul u a
de la Gene ali a de Ca alunya.
Que la publicació a ibi a alada
pe aques es en i a s ja és ga an ia
su icien de la quali a de l'ob a,
pe o, a més, aques a ou gua do-
nada amb el P emi P ospe de Bo-
a ull concedi el
1978
pe ]'Ins i u
dlEs udis Ca alans, dis inció que
a i ica enca a més la se a ca e-
go ia.
El eball d'Ignasi M. Puig s'o-
b e amb una no a p elimina del
pa e Ceb ia Ba au , que ha ingu
cu a de I'edició del llib e i ens
n'explica les ci cums incies.
Ve desp és la bibliog a ia de les
ob es ci ades i o segui , com a
in oducció a I'edició del ca o al
de La aix, l'es udi dels aspec es
diplod ics, his b ics i cul u als
més ema cables que es desp enen
de la documen ació aplegada. Ja
en aques a pa inicial queden ben
paleses les quali a s d'excel-len
in-
es igado del p o esso Puig i
Fe e é, a qui cap ema onamen al
deduible de l'analisi dels ex os no
passa pe al , així com les se es
ap i uds didac iques e lec ides en
la mane a plane a i en enedo a
com p esen a el esul a de les
ece ques.
A
la in oducció (pp.
11-13)
si ua
geog a icamen el mones i de San-
a Ma ia de La aix, pun uali za
que el seu eball pa eix de l'ob a
de R. Abadal i es ableix la inali a
del seu es udi. gl'objec iu del meu
ebalb, diu, <(és, o a encan de
I'any
mil,
es udia l'e olució his b-
ica del cenobi al o- ibago qa du-
an els segles
XI
al
XIII
i d'aques-
a mane a con ibui al coneixe-
men dels nos es com a s occiden-
als du an l'eda mi jana, (p. 12).
Pe al de du a e me els seus p o-
posi s, I'au o es uc u a I'ob a en
qua e g ans apa a s: 1) la des-
c ipció del ca o al i dels docu-
men s que con é, amb impo an s
p ecisions de ca ac e c onologic;
2) I'e olució his o ica del mones-
i ; 3) un excu s sob e els diplomes
alsos con ingu s en el ca o al, i 4)
la ansc ipció dels documen s.
En
la
p ime a pa , (pp. 15-24),
Ignasi M. Puig posa en elleu I'in-
e es dels ins umen s ansc i s,
inkdi s en un 60%, i sub a lla la
manca d'especi icació c onologica
en in -i-dos casos. P ecisamen el
ac amen acu a de les qües ions
c onol6giques de la documen ació
condui& I'au o al descob imen
de la peculia i a dels compu s c o-
nologics emp a s pel mones i ; així
obse a com la da ació dels diplo-
mes del ca o al da a s pels anys
del ei Robe cal e a da -la en
dos anys'.
1
Sob e els compu s
c onologies
emp a s al Palla s Sobi a esul a ambé
indispensable el eball del ma eix I.M.
PUIG
I
FERRETB,
aEl com e A au 111
del Palla s Sobi a, p esone a la ciu a
de Sa agossa (1
11
1). No es sob e la
da-
ació de documen s pels anys dels eis
de F anqa Felip I (1060-1 108) i Lluís
VI
En el segon apa a (pp. 25-38),
I'au o a una de allada desc ipció
del desen olupamen economic del
mones i , que queda magni ica-
men il.lus a en un mapa que con-
é els bens de La aix escampa s
pe di e en s poblacions i ind e s
de 1'Al a i Baixa Ribago ga i del
Palla s Jussa i Sobi a. Ignasi
M.
Puig ambé dedica I'espai opo ú a
I'abaciologi (pp. 39-42). Pe ell
des ilen o s els supe io s del mo-
nes i des de Gali (1007) ins a G i-
mau (1090) pe al pe íode benedic í
del con en , des de Ramon Ramon
(1091?) ins a Be an (1185) quan
la casa ou una canonica aquisg a-
nesa, i de Be na (1225) a Gue au
(1242-43) pe a l'epoca cis e cenca
del mones i .. De o s els supe io s,
I'au o en a una b eu pe 6 subs-
ancial explicació.
L'úl ima pa de la in oduccio
es des ina a I'examen dels docu-
men s alsos (pp. 43-56). Aques s
són onze, nou dels quals an e e-
encia a San a Ma ia de La aix i
els dos es an s al mones i de
San Genís de Belle a, mones i
del qual l'au o dóna, dins de l'o-
b a, di e ses no icies d'in e es ( e-
geu pa icula men les no es 34 i
50). De o s aques s diplomes, hom
en dóna la ansc ipció idel. Les
conclusions (pp. 57-58) anquen
la
in oducció i donen pas a l'edició
dels documen s con ingu s en el
ca o al.
L'edició dels ex os, mol pul-
el G os (1108-1137) a Ca alunya,,
X
Cong eso de His o ia de
10
Co ona
de
A agdn,
Sa agossa 1980, pp. 467-78.
c a, semp e e p ecedida d'un
e-
ges que no oblida es d'essencial.
No són in eqüen s no es que co -
egeixen e o s de la ansc ipció
--d'al a banda me i o ia i única-
de M. Abad y Lasie a, en qui,
pe pk dua del ca ula i, s'ha hagu
de basa l'au o ( egeu, pe exem-
ple, I'apa a c í ic del doc.
9).
Només en una ocasió Ignasi
M.
Puig sembla incó e en una pe i a
inad e incia. En el doc.
72
un
dels es imonis que con aliden una
donació del bisbe de Lleida, Be-
engue d'E ill, al mones i de La-
aix emp a una signa u a amane-
ada i n mica, d'aco d amb una
modali a no in eqüen a pa i del
segle
XI12,
que, al meu en end e
s'hau ia de llegi així: aHis a e
A na110 signo1 Rub a de Tu e be-
nigno,,, i subs i ui , pe an , 1'A -
nau de To e-Benigna dels índexs
pe A nau de To oja. Pe o aques
és un de all mínim que no desme-
eix gens el alo del conjun .
Els indispensables índexs ono-
mas ic i oponímic, mol comple s,
iden i iquen pe sona ges i ind e s, i
ecullen ins i o o mes linguís i-
ques d'in e is, lla ines, a oman-
Gades o plenamen omaniques,
que de egades són opo unamen
explicades
(c .
S.V.
<cannan, ~boza-
o esn, ccca egow, amuniam, e c.) i
cons i ueixen un bon epe o i lexi-
cog 8 ic. Des del pun de is a lin-
güís ic, d'al a banda, és pa icu-
la men des acable el doc.
73,
del
Sob e les signa u es í miques en
els documen s lla ins medie als de
Ca-
alunya inc un eball en cu s.
1241-42, que ja ha ia es a objec e
d'un minuciós es udi his o ic i lin-
güís ic pe pa del ma eix I.M.
Puig i Josep Mo an3.
L'ob a acaba amb un apindix
que inclou ca o ze documen s, en
edició o eges , que s'han conse -
a independen men de la copia
del ca o al del cenobi i que el pa-
e Ceb ia Ba au ha inco po a al
eball d'1.M. Puig. Unes il-lus a-
cions ela i es al mones i de
La-
aix, pe úl im, con ibueixen a
eal~a el alo indiscu ible d'a-
ques a impo an ob a del mala-
guanya Ignasi
M.
Puig i Fe e é.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
I.M.
PUIG
I
FERRETG
i
J.
MORAN
I
WERINJAUREGUI,
aLa Vall de Senyiu
i
els com a s de Palla s
i
Ribago ~a,,,
Boke in de l Re l Acndemin de B en s
Le c s de Bo celon
.
XXXIX,
1983-
1984,
pp.
119-44.
J.
ARCE
Es udios sob e el
Empe ado FI. Cl. Juliano
(Fuen es li e a ias.
Epig a ia. Numismá ica)
C.S.I.C.,
Mad id
1984, 258
pp.
La p esen e ob a cons i uyó la
esis doc o al de su au o , p esen-
ada hace ya algunos años y publi-
cada aho a con cambios mínimos,
aunque poniéndose al dia la biblio-
g a ia mas esencial. El lib o es á