scieee Open visual document viewer

Recensions

Alturo i Perucho, Jesús

Abstract

I. M. PUIG i FERRETÉ, El cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII.

Full text

ciones, obje o en el que Hagg se mues a especialmen e sensible y po el que hay que elici a le. El lib o es de ca ac e gene al, pe o no es supe icial: hemos is o que el au o no ehúye plan ea se p o- blemas de c onologia, composi- ción, concepción o in e p e acion. La ob a cumple 10s obje i os PR- is os con esul ados sa is ac o ios po 10 que esul a a Ú il a clasicis- as y no clasicis as. C. Ruiz' Mon e o I.M. PUIG I FERRETJI El ca o al de San a Ma ia de La aix: el mones i du an els segles XI-XIII. Socie a cul u al U gel-li ana, La Seu d'U gell 1984, pp. 153 + 5 il.lus acions. El doc o Ignasi M. Puig i Fe e- é, p o esso de Paleog a ia i Di- ploma ica a la Uni e si a Au ono- ma de Ba celona, a du a e me al lla g de la se a cu a ida un in ens eball de ece ca que es ma e iali zi en una ica p oducció e udi a de la qual a a hom comen- Fa a eu e els ui s, pe que les se es ob es més impo an s -en- ca a majo i a iamen inkdi es, pe o en a an~a cu s de publicació- an so in a la llum a poc a poc. Un dels seus eballs més in e es- san s, EI ca o al de San a Ma ia de La aix: el mones i du an els segles XI-XIII, acaba d'apa kixe publica pe la Socie a cul u al U gelali ana -de la qual I'au o e a memb e i col.labo ado assi- du- amb I'ajuda del Se ei d'A - xius del Depa amen de Cul u a de la Gene ali a de Ca alunya. Que la publicació a ibi a alada pe aques es en i a s ja és ga an ia su icien de la quali a de l'ob a, pe o, a més, aques a ou gua do- nada amb el P emi P ospe de Bo- a ull concedi el 1978 pe ]'Ins i u dlEs udis Ca alans, dis inció que a i ica enca a més la se a ca e- go ia. El eball d'Ignasi M. Puig s'o- b e amb una no a p elimina del pa e Ceb ia Ba au , que ha ingu cu a de I'edició del llib e i ens n'explica les ci cums incies. Ve desp és la bibliog a ia de les ob es ci ades i o segui , com a in oducció a I'edició del ca o al de La aix, l'es udi dels aspec es diplod ics, his b ics i cul u als més ema cables que es desp enen de la documen ació aplegada. Ja en aques a pa inicial queden ben paleses les quali a s d'excel-len in- es igado del p o esso Puig i Fe e é, a qui cap ema onamen al deduible de l'analisi dels ex os no passa pe al , així com les se es ap i uds didac iques e lec ides en la mane a plane a i en enedo a com p esen a el esul a de les ece ques. A la in oducció (pp. 11-13) si ua geog a icamen el mones i de San- a Ma ia de La aix, pun uali za que el seu eball pa eix de l'ob a de R. Abadal i es ableix la inali a del seu es udi. gl'objec iu del meu ebalb, diu, <(és, o a encan de I'any mil, es udia l'e olució his b- ica del cenobi al o- ibago qa du- an els segles XI al XIII i d'aques- a mane a con ibui al coneixe- men dels nos es com a s occiden- als du an l'eda mi jana, (p. 12). Pe al de du a e me els seus p o- posi s, I'au o es uc u a I'ob a en qua e g ans apa a s: 1) la des- c ipció del ca o al i dels docu- men s que con é, amb impo an s p ecisions de ca ac e c onologic; 2) I'e olució his o ica del mones- i ; 3) un excu s sob e els diplomes alsos con ingu s en el ca o al, i 4) la ansc ipció dels documen s. En la p ime a pa , (pp. 15-24), Ignasi M. Puig posa en elleu I'in- e es dels ins umen s ansc i s, inkdi s en un 60%, i sub a lla la manca d'especi icació c onologica en in -i-dos casos. P ecisamen el ac amen acu a de les qües ions c onol6giques de la documen ació condui& I'au o al descob imen de la peculia i a dels compu s c o- nologics emp a s pel mones i ; així obse a com la da ació dels diplo- mes del ca o al da a s pels anys del ei Robe cal e a da -la en dos anys'. 1 Sob e els compu s c onologies emp a s al Palla s Sobi a esul a ambé indispensable el eball del ma eix I.M. PUIG I FERRETB, aEl com e A au 111 del Palla s Sobi a, p esone a la ciu a de Sa agossa (1 11 1). No es sob e la da- ació de documen s pels anys dels eis de F anqa Felip I (1060-1 108) i Lluís VI En el segon apa a (pp. 25-38), I'au o a una de allada desc ipció del desen olupamen economic del mones i , que queda magni ica- men il.lus a en un mapa que con- é els bens de La aix escampa s pe di e en s poblacions i ind e s de 1'Al a i Baixa Ribago ga i del Palla s Jussa i Sobi a. Ignasi M. Puig ambé dedica I'espai opo ú a I'abaciologi (pp. 39-42). Pe ell des ilen o s els supe io s del mo- nes i des de Gali (1007) ins a G i- mau (1090) pe al pe íode benedic í del con en , des de Ramon Ramon (1091?) ins a Be an (1185) quan la casa ou una canonica aquisg a- nesa, i de Be na (1225) a Gue au (1242-43) pe a l'epoca cis e cenca del mones i .. De o s els supe io s, I'au o en a una b eu pe 6 subs- ancial explicació. L'úl ima pa de la in oduccio es des ina a I'examen dels docu- men s alsos (pp. 43-56). Aques s són onze, nou dels quals an e e- encia a San a Ma ia de La aix i els dos es an s al mones i de San Genís de Belle a, mones i del qual l'au o dóna, dins de l'o- b a, di e ses no icies d'in e es ( e- geu pa icula men les no es 34 i 50). De o s aques s diplomes, hom en dóna la ansc ipció idel. Les conclusions (pp. 57-58) anquen la in oducció i donen pas a l'edició dels documen s con ingu s en el ca o al. L'edició dels ex os, mol pul- el G os (1108-1137) a Ca alunya,, X Cong eso de His o ia de 10 Co ona de A agdn, Sa agossa 1980, pp. 467-78. c a, semp e e p ecedida d'un e- ges que no oblida es d'essencial. No són in eqüen s no es que co - egeixen e o s de la ansc ipció --d'al a banda me i o ia i única- de M. Abad y Lasie a, en qui, pe pk dua del ca ula i, s'ha hagu de basa l'au o ( egeu, pe exem- ple, I'apa a c í ic del doc. 9). Només en una ocasió Ignasi M. Puig sembla incó e en una pe i a inad e incia. En el doc. 72 un dels es imonis que con aliden una donació del bisbe de Lleida, Be- engue d'E ill, al mones i de La- aix emp a una signa u a amane- ada i n mica, d'aco d amb una modali a no in eqüen a pa i del segle XI12, que, al meu en end e s'hau ia de llegi així: aHis a e A na110 signo1 Rub a de Tu e be- nigno,,, i subs i ui , pe an , 1'A - nau de To e-Benigna dels índexs pe A nau de To oja. Pe o aques és un de all mínim que no desme- eix gens el alo del conjun . Els indispensables índexs ono- mas ic i oponímic, mol comple s, iden i iquen pe sona ges i ind e s, i ecullen ins i o o mes linguís i- ques d'in e is, lla ines, a oman- Gades o plenamen omaniques, que de egades són opo unamen explicades (c . S.V. <cannan, ~boza- o esn, ccca egow, amuniam, e c.) i cons i ueixen un bon epe o i lexi- cog 8 ic. Des del pun de is a lin- güís ic, d'al a banda, és pa icu- la men des acable el doc. 73, del Sob e les signa u es í miques en els documen s lla ins medie als de Ca- alunya inc un eball en cu s. 1241-42, que ja ha ia es a objec e d'un minuciós es udi his o ic i lin- güís ic pe pa del ma eix I.M. Puig i Josep Mo an3. L'ob a acaba amb un apindix que inclou ca o ze documen s, en edició o eges , que s'han conse - a independen men de la copia del ca o al del cenobi i que el pa- e Ceb ia Ba au ha inco po a al eball d'1.M. Puig. Unes il-lus a- cions ela i es al mones i de La- aix, pe úl im, con ibueixen a eal~a el alo indiscu ible d'a- ques a impo an ob a del mala- guanya Ignasi M. Puig i Fe e é. Jesús Al u o i Pe ucho I.M. PUIG I FERRETG i J. MORAN I WERINJAUREGUI, aLa Vall de Senyiu i els com a s de Palla s i Ribago ~a,,, Boke in de l Re l Acndemin de B en s Le c s de Bo celon . XXXIX, 1983- 1984, pp. 119-44. J. ARCE Es udios sob e el Empe ado FI. Cl. Juliano (Fuen es li e a ias. Epig a ia. Numismá ica) C.S.I.C., Mad id 1984, 258 pp. La p esen e ob a cons i uyó la esis doc o al de su au o , p esen- ada hace ya algunos años y publi- cada aho a con cambios mínimos, aunque poniéndose al dia la biblio- g a ia mas esencial. El lib o es á