lec u a de les edicions que é a
l'abas ); apa eix ambé alguna e a-
da ipog a ica (p. 71, .
61
ce is-
que nmbagibusque pe ce isque
ambagibus).
El llib e acaba amb una iple
bibliog a ia: a) d'edicions, comen-
a is i aduccions (on cald ia ci a
po se I'edició de Hall, que apa-
eix, en can i, en el següen epe -
o i bibliog a ic, i I'ul ima aduc-
ció i aliana de
F.
Se pa, de 1981);
6) bibliog a ia de li e a u a (on no
inclou I'ul im comen a i apa egu
sob e Claudia: el de W.E. Heus de
1982 sob e Laus Se enae ca m.
min. 30, publica pe la Uni e si a
d'u ech ); i c) bibliog a ia de lli-
b es de consul a (on, ce amen
pe obli , es ci a el Fo cellini i no
el
ThLL,
emp a ambé en el co-
men a i).
Ange~s
Calde ó
Cab e
An oni
M.
UDINA
I
ABELL^
La successió es ada a la
Ca alunya al omedie al
Tex os
i
documen s, 5.
Fundació Nogue a.
Ba celona
1984,
357
pp.
(24
x 17 cm).
Aques a ob a p esen a una sin-
esi de allada i comple a de les o -
mes es ades a Ca alunya du an el
pe íode comp es en e els anys 840
i 1025. L'au o es basa gai ebé ex-
clusi amen en les on s diploma i-
ques. Aques es, ex e es de di e-
en s a xius ca alans (A xiu capi u-
la de Vic, d'u gell, de Ba celona,
A xiu de la Co ona d'A agÓ, A xiu
de Mon se a , A xiu capi ula de
Solsona), són majo i a iamen ink-
di es, i han es a ansc i es en ex-
ac e o ín eg amen en I'apkndix I
(pp. 147-319). L'au o les con em-
pla des d'una dimensió socio-eco-
nomica, i I'es udi comp en basica-
men una analisi ju idica de la suc-
cessió es ada olun a ia en on
de la successió in es ada o legi i-
ma, ac ada només pun ualmen ,
en el ma c geog a ic de la Ca a-
lunya Vella i del Rosselló.
Desp és d'assenyala les on s
documen als inkdi es imp eses i la
bibliog a iagene al, (cap. I), I'ob a
s'inicia amb una in oducció a la
in lukncia del món isigo ic sob e
l'es uc u a socio-economica ca a-
lana, oblidada massa so in pels
his o iado s (cap. 11). Anali za a
con inuació (cap. 111) la ipologia i
I'es uc u a dels diplomes de I'kpo-
ca: es amen s esc i s, es amen s
o als conegu s només pe les se es
ad e acions sac amen als i dona-
cions mo is causa, en
el
seu doble
essan (donacions ese n o USU-
-l c o, equen s, i donacions pos
obi um, poc equen s als com a s
ca alans). Aques da e aspec e,
cal no con ond e'l amb les execu-
cions es amen a ies eali zades
pels ma messo s, ca <<donen en
i u d'un es amen que ells
han
d'execu a ~.
An oni M. Udina passa a anali -
za les pa icula i a s que en ol en
la capaci a legal pe e es amen
i la iden i a de es ado i bene i-
cia is (cap. IV), i hi eu la igen-
cia de les lleis isigodes en alguns
casos: I'es a men al, l'eda , el
sexe, la condició social del es a-
do (bisicamen homes i dones de
l'a is oc icia laica o eligiosa).
Quan al bene icia i, ema ca que
no es po pa la de l'he eu, igu a
aques a que no apa eixe a ins al
segle
XIII.
Al capí ol V hom es udia els be-
ne icia is de les he encies (succes-
sió oqosa, bene icia is amb o sen-
se pa en iu amb el es ado ), pe
passa a I'analisi dels objec es dei-
xa s @ns immobles i mobles) i
dels d e s i obligacions con e s
pe la ansmissió (cap.
VI).
A con inuació (cap. VII) es con-
emplen les diposicions es amen-
a ies, quan a llu na u alesa ju í-
dica, les disposicions sense ca ic-
e pa imonial, les condicions en
el es amen , ela i amen e-
qüen s,
i
la possibili a de la subs-
i ució del bene icia i en el cas que
aques no pugui accep a els bens
o no ulgui e -ho.
I, inalmen , I'execució es a-
men & ia a a és dels ccma mes-
so s que enen a ibuida una
po es-
as sob e l'he encia que dis ibuei-
xenw (cap. VIII), so in ebuda
o almen , l'ac uació ju ídica dels
quals és conside ada pels his o ia-
do s del d e com una aca ac e is-
ique
du
d oi medie al ca alan,.
Gai ebé la mei a d'aques a
in-
es igació es i o mada pe la pu-
blicació de
137
diplomes, nume-
a s, p esen a s amb la se a da a,
una in oducció b eu, el lloc on es
oben, una desc ipció, l'apa a c í-
ic i les e e kncies bibliog i iques
(Apkndix I).
L'a$ndix I1 es a o ma pe
cinc quad es es adís ics ela ius a
les dades de con ingu que o e ei-
xen els diplomes que publica.
L'ob a es clou amb un Índex de
oponímia i onomas ica ambé e-
e i al ecull documen al esmen-
a . Ambdós apa a s an mol u i-
li zable aques a ob a.
Des del pun de is a me odolb
gic, el doc o An oni
M.
Udina i
Abell6 es ableix una pau a a segui
en o a in es igació se iosa: la p e-
sen ació de les on s esc i es sob e
les quals hom in es iga. En aques
cas, les on s documen als es an
esc i es en lla í al omedie al,
as-
pec e aques que l'au o ac a
d'una mane a exempla i demos a
el domini que é de la llengua i del
baga ge his o ico-ju ídic que com-
po a; ensems, ens pe me d'admi-
a la se a objec i i a
i
d'a alua
el ac amen c í ic i espec uós
d'un ex an ic.
Pe e
Vilialba
i
Va neda
Ba y
BALDWIN
Suc onius
Adol
M.
Hakke Publishe .
Ams e dam
1983, 579
pp.
B. Baldwin ens o e eix amb
aques llib e el seu eno me eball
sob e Sue oni, el p ime e en Ilen-