Recensions

lec u a de les edicions que é a l'abas ); apa eix ambé alguna e a- da ipog a ica (p. 71, . 61 ce is- que nmbagibusque pe ce isque ambagibus). El llib e acaba amb una iple bibliog a ia: a) d'edicions, comen- a is i aduccions (on cald ia ci a po se I'edició de Hall, que apa- eix, en can i, en el següen epe - o i bibliog a ic, i I'ul ima aduc- ció i aliana de F. Se pa, de 1981); 6) bibliog a ia de li e a u a (on no inclou I'ul im comen a i apa egu sob e Claudia: el de W.E. Heus de 1982 sob e Laus Se enae ca m. min. 30, publica pe la Uni e si a d'u ech ); i c) bibliog a ia de lli- b es de consul a (on, ce amen pe obli , es ci a el Fo cellini i no el ThLL, emp a ambé en el co- men a i). Ange~s Calde ó Cab e An oni M. UDINA I ABELL^ La successió es ada a la Ca alunya al omedie al Tex os i documen s, 5. Fundació Nogue a. Ba celona 1984, 357 pp. (24 x 17 cm). Aques a ob a p esen a una sin- esi de allada i comple a de les o - mes es ades a Ca alunya du an el pe íode comp es en e els anys 840 i 1025. L'au o es basa gai ebé ex- clusi amen en les on s diploma i- ques. Aques es, ex e es de di e- en s a xius ca alans (A xiu capi u- la de Vic, d'u gell, de Ba celona, A xiu de la Co ona d'A agÓ, A xiu de Mon se a , A xiu capi ula de Solsona), són majo i a iamen ink- di es, i han es a ansc i es en ex- ac e o ín eg amen en I'apkndix I (pp. 147-319). L'au o les con em- pla des d'una dimensió socio-eco- nomica, i I'es udi comp en basica- men una analisi ju idica de la suc- cessió es ada olun a ia en on de la successió in es ada o legi i- ma, ac ada només pun ualmen , en el ma c geog a ic de la Ca a- lunya Vella i del Rosselló. Desp és d'assenyala les on s documen als inkdi es imp eses i la bibliog a iagene al, (cap. I), I'ob a s'inicia amb una in oducció a la in lukncia del món isigo ic sob e l'es uc u a socio-economica ca a- lana, oblidada massa so in pels his o iado s (cap. 11). Anali za a con inuació (cap. 111) la ipologia i I'es uc u a dels diplomes de I'kpo- ca: es amen s esc i s, es amen s o als conegu s només pe les se es ad e acions sac amen als i dona- cions mo is causa, en el seu doble essan (donacions ese n o USU- -l c o, equen s, i donacions pos obi um, poc equen s als com a s ca alans). Aques da e aspec e, cal no con ond e'l amb les execu- cions es amen a ies eali zades pels ma messo s, ca <<donen en i u d'un es amen que ells han d'execu a ~. An oni M. Udina passa a anali - za les pa icula i a s que en ol en la capaci a legal pe e es amen i la iden i a de es ado i bene i- cia is (cap. IV), i hi eu la igen- cia de les lleis isigodes en alguns casos: I'es a men al, l'eda , el sexe, la condició social del es a- do (bisicamen homes i dones de l'a is oc icia laica o eligiosa). Quan al bene icia i, ema ca que no es po pa la de l'he eu, igu a aques a que no apa eixe a ins al segle XIII. Al capí ol V hom es udia els be- ne icia is de les he encies (succes- sió oqosa, bene icia is amb o sen- se pa en iu amb el es ado ), pe passa a I'analisi dels objec es dei- xa s @ns immobles i mobles) i dels d e s i obligacions con e s pe la ansmissió (cap. VI). A con inuació (cap. VII) es con- emplen les diposicions es amen- a ies, quan a llu na u alesa ju í- dica, les disposicions sense ca ic- e pa imonial, les condicions en el es amen , ela i amen e- qüen s, i la possibili a de la subs- i ució del bene icia i en el cas que aques no pugui accep a els bens o no ulgui e -ho. I, inalmen , I'execució es a- men & ia a a és dels ccma mes- so s que enen a ibuida una po es- as sob e l'he encia que dis ibuei- xenw (cap. VIII), so in ebuda o almen , l'ac uació ju ídica dels quals és conside ada pels his o ia- do s del d e com una aca ac e is- ique du d oi medie al ca alan,. Gai ebé la mei a d'aques a in- es igació es i o mada pe la pu- blicació de 137 diplomes, nume- a s, p esen a s amb la se a da a, una in oducció b eu, el lloc on es oben, una desc ipció, l'apa a c í- ic i les e e kncies bibliog i iques (Apkndix I). L'a$ndix I1 es a o ma pe cinc quad es es adís ics ela ius a les dades de con ingu que o e ei- xen els diplomes que publica. L'ob a es clou amb un Índex de oponímia i onomas ica ambé e- e i al ecull documen al esmen- a . Ambdós apa a s an mol u i- li zable aques a ob a. Des del pun de is a me odolb gic, el doc o An oni M. Udina i Abell6 es ableix una pau a a segui en o a in es igació se iosa: la p e- sen ació de les on s esc i es sob e les quals hom in es iga. En aques cas, les on s documen als es an esc i es en lla í al omedie al, as- pec e aques que l'au o ac a d'una mane a exempla i demos a el domini que é de la llengua i del baga ge his o ico-ju ídic que com- po a; ensems, ens pe me d'admi- a la se a objec i i a i d'a alua el ac amen c í ic i espec uós d'un ex an ic. Pe e Vilialba i Va neda Ba y BALDWIN Suc onius Adol M. Hakke Publishe . Ams e dam 1983, 579 pp. B. Baldwin ens o e eix amb aques llib e el seu eno me eball sob e Sue oni, el p ime e en Ilen-