en el oli
66
del Pal. La .
869,
en
un momen de dis acció, l'ama-
nuense copia qua e a lles en es-
c ip u a isigo ica en una pagina
en ca olina, a la qual oma de se-
guida que s'adona de la inad e -
bncia inconscien .
Desp és d'anali za o s els sus-
di s ipus d'esc ip u a, el p o esso
Bischo no oblida la conside ació
d'aquelles esc ip u es que es an
se i en els í ols, íncipi s, bxpli-
ci s, ci acions, e c., i, na u almen ,
dedica un impo an capí ol a les
ab e ia u es i als signes de pun-
uació, a la no ació musical, a les
xi es i a les esc ip u es xi ades,
apa a que anca aques segon
bloc.
La e ce a i ul ima pa exposi-
i a del llib e (pp. 197-260), si ua
el manusc i en I'imbi de la his o-
ia de la cul u a. Bischo hi expli-
ca els di e en s sis emes de pm-
ducció i di usió del llib e -sense
negligi el ema de la il.lus aciÓ i
deco ació- dins el ma c dels can-
is socials, educa ius i
his o ies
de
cada bpoca, amb so in ejades i de-
allades anilisis de les p oduccions
dels p incipals cen es cul u als,
cosa que ens o e eix una excel-len
panohica de la his o ia de la
ansmissió ex ual i ins i o de la
his o ia de les biblio eques, mal-
g a que aques s aspec es no siguin
inali a p opia dels objec ius de
I'au o .
Uns annexos que con enen la e-
lació d'ab e ia u es de les ob es
més ci ades, la bibliog a ia dis i-
buida pe capí ols, els índexs dels
manusc i s ci a s, dels au o s, dels
noms i les ma ies, la aula d'al a-
be s i les in -i- es liimines an-
quen aques a ob a magis al.
Jesús
Al u o
i
Pe ucho
L.
Rus o
FERNANDEZ
Ca dlogo
de
10s
manusc i os clásicos
la inos exis en es
en
Espaiia
Edi o ial de la Uni e sidad
Complu ense de Mad id,
Mad id
1984,
631
pp.
Qualse ol pe sona que hagi e-
balla amb manusc i s (siguin del
ema que siguin) esc i s en llengua
lla ina a Espanya, coneix pe ec-
amen la di icul a d'aques ipus
de con ac e cien í ic. La manca, en
la majo ia de casos, de ca alegs
mode ns i que esponguin a unes
co ec es demandes d'o odbxia
cien í ica, i la p esencia, en d'al-
es ocasions, de ca Alegs obscu s i
poc iables, a que la publicació de
les i xes elabo ades pel doc o
Rubio sigui ebuda amb una na .u-
al expec ació pe o s els que ens
dediquem a la ilologia classica.
L'ob a del p o esso [Rubiol és
especialmen in e essan si enim
en comp e que un dels es udis ge-
ne als més ecen s dedica als
ma-
nusc i s conse a s a les biblio e-
ques hispanes és el de BEER-GAR-
C~A
VILLADA,
Biblio heca Pc um
La ino um Hispaniensis,
Viena
1915 ( eedi a pe
G.
Hildesheim a
No a Yo k, el 1973). En e ec e,
pe a l'elabo ació de les se es i -
xes Rubio pa eix
de
eballs que
ambé són gai ebé ccclassics>~, com
el del pa e Villanue a (el
Viaje li-
e a i~
...)
o Ewald
(Reise nach
Spanien im Win e
...),
o i que la
in o mació que li p opo cionen es
mol minsa (com ell ma eix eco-
neix a la p.
8
del p oleg).
La segona on d'in o mació li
e donada pels ca ilegs pa icula s
de les biblio eques més impo an s
del país. Aques s ca alegs, pe &
no esponen ampoc a un ma eix
índex de iabili a ni a una epa -
ició equi a i a de la eina e a: hi
ha biblio eques (ci a Rubio ma eix
la de To osa) que disposen de
mes d'un ca aleg, i n'hi ha que
enca a no han endega la asca (la
Biblio eca nacional de Mad id no
ha a iba pas a in en a ia ade-
quadamen els seus ons clbsics
lla ins ni a desc iu e'ls).
Aques a doble acció, combinada
amb la decisió na u al d'un ilMeg
esc upolós ha e que les 735 i xes
essenyades en aques olum es-
ponguin, o es elles, a l'examen
di-
ec e dels manusc i s co espo-
nen s, amb una excepció no able:
el ca iileg del pa e An olin dels
manusc i s lla ins de la biblio eca
de El Esco ial
(Ca alogo de 10s
códices la inos de la Real Biblio-
eca de El Esco ial,
5
ols., Ma-
d id 1910-1923), que ha es al ia al
p o esso Rubio una bona eina.
Po se el p oblema me odologic
més impo an e a el de esold e
so a el í ol de cc emkica classica,,,
que en a a en cada i xa de ma-
nusc i i quk no hi en a a. Rubio
é un a an a ge en aques aspec e:
l'examen di ec e del con ingu dels
manusc i s el a ell, i ell ma eix
decideix, amb un c i e i no massa
igo ós i po se una mica ample
(sob e o quan es ac a de manus-
c i s miscel-lanis) que inclou o no
en cada i xa. Una idea cla a,
pe o: en p incipi, la on e a s'es-
ableix en e li e a u a pagana
(clhsica) i c is iana (no classica),
la qual cosa no p i a que ambé hi
obem la ci a d'algun au o c is ia
pel mig, com san Isido , pe
exemple.
La i a da e a del llib e, i la
més impo an pe al p o esso
Rubio, és ~localiza e iden i ica
cada manusc i 0 (con su signa u a
ac ual y signa u as an iguas) y, po
o o, eseña cla amen e su con e-
nido,,
(p.
15 del p oleg).
La i xa de cada manusc i con-
é, doncs, la signa u a ac ual del
manusc i alla on és gua da , l'au-
o o au o s, I'ob a o ob es que hi
son
i,
na u almen , els olis que
ocupen les ob es als manusc i s,
amb el seu co esponen
incipi
i
e. plici .
Hi ha alguns elemen s o-
namen als que ambé s'hi con em-
plen: el més impo an , la co es-
pondencia amb les an igues signa-
u es de cada manusc i , la da ació
i les mesu es isiques de la caixa
d'esc ip u a. Els manusc i s his-
pans que han es a u ili za s pe a
I'edició d'algun au o classic duen
una pe i a no ícia bibliog a ica
que, com l'au o ma eix econeix,
no és pas in ensa: no ha es a el
p oposi del p o esso Rubio o e i
en aques eball in o mació biblio-
g z~ca exhaus i a sob e els ma-
nusc i s que e e encia.
El llib e es comple a amb uns ín-
dexs, imp escindibles en asques
d'aques a mena: el p ime , d'au-
o s i d'ob es, on, a més, es ela-
cionen en neg e a o s els manus-
c i s i xa s pel seu nume o al Ili-
b e; i el segon, de biblio eques es-
udiades, o denades al abkicamen
pe poblacions (així s'es uc u a el
llib e). Només hi obem, pe o,
una pe i a mancanGa que ens so -
p en pe que el ma eix Rubio n'a-
nuncia la p edncia al p oleg: un
índex de co espond&ncies on es
e lec eixin les signa u es ac uals
de o s els manusc i s ci a s a les
i xes i les signa u es an igues d'a-
ques s.
Heus ací doncs, un llib e que és
impo an pe que ep esen a un
p ime pas, que mai no s'ha ia e
abans, pe al que aquells que es
dediquen a la ilologia classica pu-
guin eni coneixemen , en una
sola ob a de consul a, dels manus-
c i s de emes clhsics conse a s
a Espanya. A a bé, al com diu
Rubio i nosal es con i mem,
aques eball és solamen un p i-
me pas (d'ací, pe o, la se a as-
cend ncia), que, en el ons, es eu
una mica supe a pe la g anda ia
de I'emp esa. Hi ha in o mació
que Rubio no po consigna en
aques llib e (pe manca de emps
o de mi jans economics, dona el
seu ap eciable in e s pe la e i-
sió pe sonal)
i
la demanda que ell
a
i
nosal es susc i im és que els
es udiosos que emmaga zemen da-
des sob e manusc i s classics o de
ema ica d'aques ipus les o e ei-
xin a la llum, pe al de pode ana
comple an , en successius apen-
dixs, aques ca aleg de manusc i s
classics lla ins a a inicia pe ell.
Joan
Gómez
i
PaUa 5s
E.
POTZ
Claudian. Kommen a
zu
De
Rap u
P ose pinae.
Buch
I
Disse a ionem de Ka l-
F anzens-Uni e si ii G az
65,
171
pp.
L'ob a del doc o
E.
Po z cons-
i ueix la se a esi doc o al, publi-
cada pe la Uni e si a aus íaca
de G az i elabo ada so a el mes-
a ge d'un especialis a en la p o-
blema ica claudianiana: el doc o
F.
Schwa z. La línia de eball que
segueix el doc o Po z deixa pal s
que, com el seu mes e, s'in e essa
especialmen pe la in incada pm-
blema ica que despe en la pe sona
i l'ob a de Claudia pel que a a la
se a ideologia eligiosa.
El llib e comenGa amb una a-
ducció mol acu ada del p oleg i el
llib e p ime
De ap um P ose pi-
nae,
a la qual segueix un capí ol
in oduc o i encap~ala pe una
sín esi o ien a i a de o a I'ob a,
ap o undin més en els con ingu s
del llib e p ime que no en els al-
es dos que o men pa del
P os.
Dins del ma eix capí ol in oduc-