Recensions

en el oli 66 del Pal. La . 869, en un momen de dis acció, l'ama- nuense copia qua e a lles en es- c ip u a isigo ica en una pagina en ca olina, a la qual oma de se- guida que s'adona de la inad e - bncia inconscien . Desp és d'anali za o s els sus- di s ipus d'esc ip u a, el p o esso Bischo no oblida la conside ació d'aquelles esc ip u es que es an se i en els í ols, íncipi s, bxpli- ci s, ci acions, e c., i, na u almen , dedica un impo an capí ol a les ab e ia u es i als signes de pun- uació, a la no ació musical, a les xi es i a les esc ip u es xi ades, apa a que anca aques segon bloc. La e ce a i ul ima pa exposi- i a del llib e (pp. 197-260), si ua el manusc i en I'imbi de la his o- ia de la cul u a. Bischo hi expli- ca els di e en s sis emes de pm- ducció i di usió del llib e -sense negligi el ema de la il.lus aciÓ i deco ació- dins el ma c dels can- is socials, educa ius i his o ies de cada bpoca, amb so in ejades i de- allades anilisis de les p oduccions dels p incipals cen es cul u als, cosa que ens o e eix una excel-len panohica de la his o ia de la ansmissió ex ual i ins i o de la his o ia de les biblio eques, mal- g a que aques s aspec es no siguin inali a p opia dels objec ius de I'au o . Uns annexos que con enen la e- lació d'ab e ia u es de les ob es més ci ades, la bibliog a ia dis i- buida pe capí ols, els índexs dels manusc i s ci a s, dels au o s, dels noms i les ma ies, la aula d'al a- be s i les in -i- es liimines an- quen aques a ob a magis al. Jesús Al u o i Pe ucho L. Rus o FERNANDEZ Ca dlogo de 10s manusc i os clásicos la inos exis en es en Espaiia Edi o ial de la Uni e sidad Complu ense de Mad id, Mad id 1984, 631 pp. Qualse ol pe sona que hagi e- balla amb manusc i s (siguin del ema que siguin) esc i s en llengua lla ina a Espanya, coneix pe ec- amen la di icul a d'aques ipus de con ac e cien í ic. La manca, en la majo ia de casos, de ca alegs mode ns i que esponguin a unes co ec es demandes d'o odbxia cien í ica, i la p esencia, en d'al- es ocasions, de ca Alegs obscu s i poc iables, a que la publicació de les i xes elabo ades pel doc o Rubio sigui ebuda amb una na .u- al expec ació pe o s els que ens dediquem a la ilologia classica. L'ob a del p o esso [Rubiol és especialmen in e essan si enim en comp e que un dels es udis ge- ne als més ecen s dedica als ma- nusc i s conse a s a les biblio e- ques hispanes és el de BEER-GAR- C~A VILLADA, Biblio heca Pc um La ino um Hispaniensis, Viena 1915 ( eedi a pe G. Hildesheim a No a Yo k, el 1973). En e ec e, pe a l'elabo ació de les se es i - xes Rubio pa eix de eballs que ambé són gai ebé ccclassics>~, com el del pa e Villanue a (el Viaje li- e a i~ ...) o Ewald (Reise nach Spanien im Win e ...), o i que la in o mació que li p opo cionen es mol minsa (com ell ma eix eco- neix a la p. 8 del p oleg). La segona on d'in o mació li e donada pels ca ilegs pa icula s de les biblio eques més impo an s del país. Aques s ca alegs, pe & no esponen ampoc a un ma eix índex de iabili a ni a una epa - ició equi a i a de la eina e a: hi ha biblio eques (ci a Rubio ma eix la de To osa) que disposen de mes d'un ca aleg, i n'hi ha que enca a no han endega la asca (la Biblio eca nacional de Mad id no ha a iba pas a in en a ia ade- quadamen els seus ons clbsics lla ins ni a desc iu e'ls). Aques a doble acció, combinada amb la decisió na u al d'un ilMeg esc upolós ha e que les 735 i xes essenyades en aques olum es- ponguin, o es elles, a l'examen di- ec e dels manusc i s co espo- nen s, amb una excepció no able: el ca iileg del pa e An olin dels manusc i s lla ins de la biblio eca de El Esco ial (Ca alogo de 10s códices la inos de la Real Biblio- eca de El Esco ial, 5 ols., Ma- d id 1910-1923), que ha es al ia al p o esso Rubio una bona eina. Po se el p oblema me odologic més impo an e a el de esold e so a el í ol de cc emkica classica,,, que en a a en cada i xa de ma- nusc i i quk no hi en a a. Rubio é un a an a ge en aques aspec e: l'examen di ec e del con ingu dels manusc i s el a ell, i ell ma eix decideix, amb un c i e i no massa igo ós i po se una mica ample (sob e o quan es ac a de manus- c i s miscel-lanis) que inclou o no en cada i xa. Una idea cla a, pe o: en p incipi, la on e a s'es- ableix en e li e a u a pagana (clhsica) i c is iana (no classica), la qual cosa no p i a que ambé hi obem la ci a d'algun au o c is ia pel mig, com san Isido , pe exemple. La i a da e a del llib e, i la més impo an pe al p o esso Rubio, és ~localiza e iden i ica cada manusc i 0 (con su signa u a ac ual y signa u as an iguas) y, po o o, eseña cla amen e su con e- nido,, (p. 15 del p oleg). La i xa de cada manusc i con- é, doncs, la signa u a ac ual del manusc i alla on és gua da , l'au- o o au o s, I'ob a o ob es que hi son i, na u almen , els olis que ocupen les ob es als manusc i s, amb el seu co esponen incipi i e. plici . Hi ha alguns elemen s o- namen als que ambé s'hi con em- plen: el més impo an , la co es- pondencia amb les an igues signa- u es de cada manusc i , la da ació i les mesu es isiques de la caixa d'esc ip u a. Els manusc i s his- pans que han es a u ili za s pe a I'edició d'algun au o classic duen una pe i a no ícia bibliog a ica que, com l'au o ma eix econeix, no és pas in ensa: no ha es a el p oposi del p o esso Rubio o e i en aques eball in o mació biblio- g z~ca exhaus i a sob e els ma- nusc i s que e e encia. El llib e es comple a amb uns ín- dexs, imp escindibles en asques d'aques a mena: el p ime , d'au- o s i d'ob es, on, a més, es ela- cionen en neg e a o s els manus- c i s i xa s pel seu nume o al Ili- b e; i el segon, de biblio eques es- udiades, o denades al abkicamen pe poblacions (així s'es uc u a el llib e). Només hi obem, pe o, una pe i a mancanGa que ens so - p en pe que el ma eix Rubio n'a- nuncia la p edncia al p oleg: un índex de co espond&ncies on es e lec eixin les signa u es ac uals de o s els manusc i s ci a s a les i xes i les signa u es an igues d'a- ques s. Heus ací doncs, un llib e que és impo an pe que ep esen a un p ime pas, que mai no s'ha ia e abans, pe al que aquells que es dediquen a la ilologia classica pu- guin eni coneixemen , en una sola ob a de consul a, dels manus- c i s de emes clhsics conse a s a Espanya. A a bé, al com diu Rubio i nosal es con i mem, aques eball és solamen un p i- me pas (d'ací, pe o, la se a as- cend ncia), que, en el ons, es eu una mica supe a pe la g anda ia de I'emp esa. Hi ha in o mació que Rubio no po consigna en aques llib e (pe manca de emps o de mi jans economics, dona el seu ap eciable in e s pe la e i- sió pe sonal) i la demanda que ell a i nosal es susc i im és que els es udiosos que emmaga zemen da- des sob e manusc i s classics o de ema ica d'aques ipus les o e ei- xin a la llum, pe al de pode ana comple an , en successius apen- dixs, aques ca aleg de manusc i s classics lla ins a a inicia pe ell. Joan Gómez i PaUa 5s E. POTZ Claudian. Kommen a zu De Rap u P ose pinae. Buch I Disse a ionem de Ka l- F anzens-Uni e si ii G az 65, 171 pp. L'ob a del doc o E. Po z cons- i ueix la se a esi doc o al, publi- cada pe la Uni e si a aus íaca de G az i elabo ada so a el mes- a ge d'un especialis a en la p o- blema ica claudianiana: el doc o F. Schwa z. La línia de eball que segueix el doc o Po z deixa pal s que, com el seu mes e, s'in e essa especialmen pe la in incada pm- blema ica que despe en la pe sona i l'ob a de Claudia pel que a a la se a ideologia eligiosa. El llib e comenGa amb una a- ducció mol acu ada del p oleg i el llib e p ime De ap um P ose pi- nae, a la qual segueix un capí ol in oduc o i encap~ala pe una sín esi o ien a i a de o a I'ob a, ap o undin més en els con ingu s del llib e p ime que no en els al- es dos que o men pa del P os. Dins del ma eix capí ol in oduc-