LES
CERAMIQUES
DE VERNÍS NEGRE
DE CAN SOTATERRA A SOLSONA
I L'ESTRATIGRAFIA COMPARADA
DELS
JACIMENTS
PRE-R~MANS
DEL
SOLSONES
Miquel Cu a
i
Mo e a
La coneixen~a del món p e- oma en el Solsonks es onamen a
p incipalmen en les in es igacions eali zades pe mosdn Joan
Se a i Vila o du'm el p ime e q del p esen segle. Aques es
exca acions, ecollides en un conjun de memo ies', són enca a
a ui summamen aluoses i con i men la quali a cien í ica del
seu au o an icipan -se a la majo ia dels seus coe anis. No obs an
aixo, ansco egu més de mig segle d'aquelles i en l'es a ac ual
de la in es igació a queologica a Ca alunya, les in e p e acions
d'o d e his b ic i c onologic han so e en línies gene als algunes
modi icacions.
A
pa i de 1971,
i
a a és de di e en s a icles,
hem ana posan al dia
la
asca de mosskn Se a, i en conc e
aquella que a e e encia al momen p e- oma, és a di , al p océs
d'ibe i zació de les coma ques cen als de Ca alunya2.
1
J. SERRA
I
VILARO,
Pohlc do ihé ico de Ci s eNuell Solsonc ).
Mem.
27
de
la J.S.E.A., Mad id
1918;
Pohl do ihé ico de Anse es Oli~ s).
Mem.
35
de la
J.S.E.A. Mad id
1921,
Pohlodo ihé ico de S n Mig~ el de So h .
Mem.
44
de la J.S.E.A., Mad id
1922;
Es cidn ihl icc , e m s omc n s
y
lle de e
sigil.l c en Solson c.
Mem.
63
de la U.S.E.A. Mad id
1924.
*
M.
CURA
I
MORERA, aAp oximaci6
a
I'es udi compa a iu del poblamen p e-
oma a la Ca alunya Cen al*,
Bol. A q. T c,.
113-120,
Ta agona
1971-1972;
Co l ih /c.ici
LI
I'es idi de les p ~hlc~ ~ions p e on mes de I'in e io de C ~lnns ,
I1
Cd4oqui In e nacional d'A queologia, Puigce da
1978;
Apo ciones l cono-
cimien o &I p oceso de ihe izc cidn en l in e io de C l~ iic .
Ampu ias
3840,
Ba celona
1976- 1978.
El p esen eball é com a inali a p esen a el da e es udi,
les mballes e ec uades dins ma eix del casc u ba de la ciu a de
Solsona; i comple a a a és d'una es a ig a ia compa ada la
isió global del p océs d'ibe i zació de la coma ca del Solsones.
Hem d'assenyala que en el p esen eball solamen s'inclouen
les oballes de ce imiques de e nís neg e p oceden s de Can
So a e a, com els elemen s més an ics d'un conjun de ma e ials,
on
la
majo pa ( e a sigiila a) sob epassen el can i d'E a i
en en de ple en el pe íode de l'al impe i, allunyan -se del com-
plex his o ic que inclou el p océs d'ibe i zació.
L'in en a i i les ca ac e ís iques de les ce amiques de e nís
neg e de Can So a e a és el següen :
S -1
Peu d'una copa, segu amen de la o ma
68
de Lamboglia.
Ve nís neg e b illan que es desp en amb acili a i que
ecob eix o el agmen . Pas a ogenca osca, poc po o-
sa. Campaniana
A,
da able e s la mei a del segle
I1
aC. En la pa ex e na un g a i en signes ibe ics: sbaba.
S -2
F agmen de base pe anyen possiblemen a la o ma
57
de Lamboglia. Ve nís neg e in ens, ben epa i en o a la
se a supe icie in e na, que con as a amb la quali a do-
len a i de ac e ugós de la pa ex e na. Pas a ogenca
osca, mol po osa. Campanian
A
a dana, segle
11
aC.
P esen a un g a i de dos signes: i .
S -3
Tassa de la o ma 1 de Lamboglia. Ve nís neg e bla ós
que s'esque da i sal a amb acili a ; ecob eix o el ag-
men a excepció de la pa in e na del peu; aques digi als
del emssai e. Pas a ogenca cla a, pohsa. Campania-
na
B,
inals del segle
11
o inicis del
I
aC. G a i : lu .
S -4
Tassa de la o ma
1
de Lamboglia. Ve nís neg e opac de
bona quali a que no ecob eix la pa in e na de la base;
aques digi als. Pas a g isa-g oguenca, po osa. En la pa
in e io , deco ació de ce cles concen ics. Possible imi a-
ció empo i ana de la Campaniana
B,
p ime a mei a del
segle
I
aC.
S -5
F agmen de base d'una assa de la o ma
1.
Ve nís neg e
amb onali a s g isenques. Pas a g oguenca osca, po osa.
Deco ació de ce cles conc&n ics. Possible imi ació empo-
i ana de la Campaniana
B,
inicis del segle
I
aC. G a i
o man nexe: oe.
SI-I
8,
-
-
--------
-
SI-I
.
. . .
-
-
.
- -
-
-
-
-
-
-
L
"
)
11-1
-i
C,Y
J
'=ud
Tassa de la o ma
1.
Ve nís neg e opac de dis ibució i e-
gula amb onali a s ama onades que s'in ensi iquen e s
el cen e in e n del as; base ex e na amb aques digi als.
Pas a g oguenca osca idkn ica al agmen an e io . Deco-
ació de ce cles concbn ics. Imi ació empo i ana de la
Campaniana B, inicis del segle
I
aC. G a i disposa en
es línies: osnbalmu elkemn.
F agmen de la base d'una possible assa de la o ma
1
de
Lamboglia. Ve nís neg e opac en la se a supe ície in e -
na i amb onali a s mem-liques i supe ície ugosa a l'ex-
e na. Pas a beix- osada, po osa. Deco ació de ce cles
condn ics. Campaniana B, inicis del segle
I
aC. G a i
o amen incís amb ca ac e s lla ins: PIL.
Tassa de la o ma 1 de Lamboglia. Ve nís descu a en o-
es les se es supe ícies, ugós i amb onali a s ama ona-
des; la base es p esen a mancada de e nís i amb aques
digi als del e issai e. Pas a g oguenca osca, po osa. T es
ce cles concbn ics o men la se a deco ació in e na.
Imi ació empo i ana de la Campaniana B, segle
I
aC.
Tassa de pa e s con exes, o ma
2
de Lamboglia. Ve nís
neg e poc cu a de onali a s ama onades que sal a amb
acili a . Pas a osada cla a, po osa. Campaniana B, p i-
me e g del segle
I
aC.
Base de pyxis, o ma
3
de Lamboglia. Ve nís neg e opac
amb algunes onali a s ama onades cla es. A gila osada
cla a, po osa. Campaniana B, segona mei a del segle
I1
aC. G a i de es signes en ca ac e s ibe ics: kan .
Base de pyxis, o ma
3.
Ve nís i pas a iden iques al ag-
men an e io . Campaniana B. G a i : ka.
Base de pyxis, o ma
3.
Ve nís neg e opac amb onali a s
bla oses. A gila id n ica a les dues an e io s. Campania-
na B, G a i : lbas.
F agmen de peu d'una copa inde e minada. Ve nís neg e
opac amb onali a s ama onades. Pas a ogenca ama o-
nada, po osa. Campaniana
A,
segle
11
aC. G a i :
m.
Aques a pesa ou pe o ada i eu ili zada possiblemen
com usaiola.
Pa in e io d'un pla de la o ma
5
de Lamboglia. Ve nís
neg e opac que es dis ibueix i egula men sob e una su-
pe icie ugosa. A gila osada cla a, po osa. P esen a una
deco ació de ce cles concbn ics i es ies ob ades amb

ode a. Campaniana B, segona mei a del segle
11
aC.
G a i : os.
Pla de la o ma
5
de Lamboglia. Ve nís neg e opac dis i-
bui sob e una supe ície ugosa aga an algunes onali a s
ama onades cla es. Pas a beix-g oguenca, po osa. Imi a-
cio- empo i ana de la Campaniana B, segle
I
aC.
Base, o ma inde e minada amb peu cu i ec e. Ve nís
neg e amb onali a s ama onades epa ides i egula -
men . A gila ogenca osca, mol po osa. Campaniana
A
a dana, da able a inals del segle
11
o inicis del
I
aC.
G a i d'un sol signe: o.
Base d'una pi e a de la o ma
8
de Lamboglia. Ve nís ne-
g e opac epa i i egula men que no ecob eix la pa
in ema de la base. Pas a colo beix po osa. El cen e in-
em p esen a una deco ació de ipus losangic. Imi ació
empo i ana de la Campaniana B, p ime a mei a del se-
gle
I
aC.
Base d'una pa e a de o ma inde e minada. Ve nís i pas a
idin iques al agmen an e io . Imi ació empo i ana de la
Campaniana B. En la base ex e na p esen a dos g a i s:
u elom.
F agmen de la pa e d'un pla possiblemen de la o ma
5
de Lamboglia. Ve nís neg e opac amb onali a s ama o-
nades. A gila colo beix po osa. Res es d'una deco ació
d'es ies ob ades amb ode a. Imi ació empu i ana de la
Campaniana B, p ime a mei a del segle
I
aC. G a i
incomple :.
. .
s e.
F agmen . Ve nís neg e opac sob e supe ície ugosa.
Pas a g oguenca osada. Campaniana B. G a i o amen
incís: i.
F agmen . Ve nís neg e amb onali a s bla oses sob e
supe ícies ugoses. Pas a osada cla a, po osa, Campa-
niana B. G a i incomple : a...
F agmen . Ve nís neg e opac que sal a acilmen , amb
onali a s ama onades. Pas a osada cla a, po osa. Cam-
paniana B. G a i incomple :
.
.
.bas..
.
Ge e a que ha pe du la se a nansa, assimilable a la
o ma
11
de Lamboglia. Ve nís neg e opac mol al e a
que ecob eix o a la supe ície ex e na ins a la mo llu a
in ema de la o a. Pas a g isenca. Da able del segle
11
aC.
L'es udi d'aques es cehiques, malg a que no cons i ueixen
un conjun massa nomb ós, no deixa d'apo a -nos algunes con-
clusions in e essan s.
A
més, s'ha de eni en comp e la desconei-
xenGa de momen d'al es sec o s d'habi a din e del nucli u ba
de Solsona, que, si exis ien, pod ien modi ica la isió ac ual.
a)
To es aques es ce~iques de e nís neg e o men un con-
jun mol homogeni, da able a pa i de la segona mei a del segle
11
aC pe p olonga -se du an el segle
I
aC.
b)
Con i ma les a i macions d'En ic Sanma í sob e les ce&
miques de e nís neg e de San Miquel de So ba3 amb un pe cen-
a ge equi alen en e les Campanianes
B
i les imi acions empo i-
anes d'aques es,
així
com la p edncia d'algunes cehiques
ab icades a E i ia (cehiques de Cosa), i en el nos e cas la
ge e a (S -23)4.
C)
La
di usió de l'esc ip u a ibk ica a les con ades de I'in e io
de Ca alunya en una epoca a dana, el segle
11
aC,
i
sens dub e
imposada pe la p esencia mili a s i el domini polí ic
de
ac o
dels
omans, assegu en l'assen amen del p océs d'ibe i zació com una
e apa d'uni o misme cul u al del em o i.
El con ex his o ic del p océs d'ibe i zació
a a es de les es a ig a ies compa ades dels
jacimen s p e- omans del Solson&s
Si de inim la
ibe i zació
com un p océs més o menys lla g de
can is econbmics, socials i cul u als que so eixen les comuni a s
au oc ones pe l'es ímul d'unes iníluencies ohies d'o igen medi-
e ani, on es subs i ueix el egim de p oducció au osu icien pel
d'acumulacio de p ime es ma e ies que els pe me l'accés al món
capi alis a-come cia1 de l'an igui a , la coma ca del Solsones ens
o e eix a a és dels seus jacimen s a queolbgics o a la sequencia
d'aques p océs.
3
E.
SAN MART^
GREGO,
E e , p o.uim ció o I ce imicc de e nís neg e del
pohl de S Miq ~el de So ho.
I Col.loqui In e nacional d'A queologia, Cypsela,
1, Gi ona 1976.
J.
P.
MOREL,
Ce n ic,~,e Comp i ien e: Les o nles.
Ecole F ancaise de
Roma, 1981 . I, pp.
340
i
355.
M.
TARADELL,
L o i ic. ici6 on l de Te ell i ge.
I1 Col.loqui In e na-
cional d'A queologia, Puigce da 1978.
El pobla de Cas ell ell, que domina la ciu a de Solsona,
o e eix en la se a ase més an iga, Cas eil el -ZZZ, la p ime a
p eskncia de ma e ials impo a s (Mo es de coll cilínd ic, u nes
d'o elie es, ce imiques g egues d'occiden ) din e d'un conjun
indígena de ce imiques a
ma
que esponen a una adició del
B onze Final
I1
amb in iukncies de la cul u a dels cc umuls occi-
den als~. Aques a ocupació queda ia da ada a pa i del segle
VI1
i
pa del segle
VI
aC, es imonian la i ali a de l'impac e medi-
e ani e s les zones llunyanes de la cos a6.
El pobla d'Anse esc , amb la se a peculia ca ac e ís ica u ba-
na, si ua a
12
km. de Solsona, sob e el Ca dene , o e eix les
p ime es ce amiques locals ob ades a o n, que imi en p o o ips
cehics d'o igen medi e ani (kylyx, oenochoes..
.)
i que p esen a
una c onologia7 de la segona mei a del segle
VI
i
del
aC.
Els elemen s mes an ics de San
Miquel
de So bn són de inals
del segle
aC. Pe o aques jacimen p esen a una lla ga c o-
nologia, ja que a iba a omani za -se, i a manca de no es ex-
ca acions esul a di ícil de pode dis ingi els seus di e en s
pe íodes
A inals del segle
aC s'ocupa de nou Cas ell ell (Cns eN-
ell-ZI), pe 6 d'ell no en sabem gai ebé es, ja que els eballs
agncoles
I'm
p ic icamen des nii 9.
Finalmen enim can So c e c -mo iu del p esen eball-
i
que cons i ueix el nucli inicial de I'ac ual Solsona, i que addui ia
la p eskncia de la Se elsis de Tol~meu'~, que es cons i ueix
segons les ce hmiques es udiades a ol an s de I'any
150
aC
com un possible assaig de concen ació de població a la plana
pe pa dels conque ido s omans.
A
pa i de l'any
100
aC
s'inicia la de ini i a con igu ació
i
o gani zació poli ico-adminis a-
i a del e i o i que culmina ii a I'al impe i: les colonies
i
els
J.
SERRA
I
VILAR6,
El poblado ihé ico de Cas ell ell, op. ci .
M.
CURA
I
MO-
RERA,
Apo ciones l co ~ocimie l o
....
op.
i .
'
J.
SERRA 1 VILAR6,
El pohl do ihé ico e 1 A ~se es
....
op.
ci .
M.
CURA
1
MORERA,
Co z ih cici
(1
I'es di
....
op.
(,; .
J.
SERRA I VILAR6,
El pohl do ihé ico de S l Mig el
....
op.
ci .
E.
SAN-
MART^
C~RECO
,
G ell p o. im ci i.. .
.
o/>. ci .
Exis eix enca a una al a ase,
Cns elluell-I,
que co espond ia possiblemen
a una ila omana
(J.
SERRA
I
VILAR^,
,El pohl do ihé ico de C s ell ell ....
01.'
c'i .).
l0
TOLOMEU,
11,
6,
71.
municipis com a en i a s ju ídiques del món oma. D'aques e
anscenden al queda a exclosa l'an iga Solsona, possiblemen e-
duicia a
icus
dependen d'algun al e m~nicipi~~,
i
aques a manca
d'en i a ju ídica pe pa dels omans condiciona a o a la se a
his o ia com a com a o bisba manca I2.
A
la zona de I'in e io es cons a a una manca de municipis omans, i sembla
que an omand e o mes de p opie a comunal, enca a que possiblemen en mol s
casos aques es comuni a s o en englobades en o mes de dependencia so a p opie-
a is mmans o indígenes. Així, el possible
ici s
de Solsona queda ia es imonia
pels opbnims de B ichs o T ib ichs de la se a odalia. Pe la se a posició
geogzi íca ella podia queda inclosa din e del municipi de
lcsso
(Guissona).
l2
Pe aons conjun u als de p o ecció eligiosa, Felip
I1
li a o ga un bisba
el 1594.