Les ceràmiques de vernís negre de Can Sotaterra a Solsona i l'estratigrafia comparada dels jaciments pre-romans del Solsonès

LES CERAMIQUES DE VERNÍS NEGRE DE CAN SOTATERRA A SOLSONA I L'ESTRATIGRAFIA COMPARADA DELS JACIMENTS PRE-R~MANS DEL SOLSONES Miquel Cu a i Mo e a La coneixen~a del món p e- oma en el Solsonks es onamen a p incipalmen en les in es igacions eali zades pe mosdn Joan Se a i Vila o du'm el p ime e q del p esen segle. Aques es exca acions, ecollides en un conjun de memo ies', són enca a a ui summamen aluoses i con i men la quali a cien í ica del seu au o an icipan -se a la majo ia dels seus coe anis. No obs an aixo, ansco egu més de mig segle d'aquelles i en l'es a ac ual de la in es igació a queologica a Ca alunya, les in e p e acions d'o d e his b ic i c onologic han so e en línies gene als algunes modi icacions. A pa i de 1971, i a a és de di e en s a icles, hem ana posan al dia la asca de mosskn Se a, i en conc e aquella que a e e encia al momen p e- oma, és a di , al p océs d'ibe i zació de les coma ques cen als de Ca alunya2. 1 J. SERRA I VILARO, Pohlc do ihé ico de Ci s eNuell Solsonc ). Mem. 27 de la J.S.E.A., Mad id 1918; Pohl do ihé ico de Anse es Oli~ s). Mem. 35 de la J.S.E.A. Mad id 1921, Pohlodo ihé ico de S n Mig~ el de So h . Mem. 44 de la J.S.E.A., Mad id 1922; Es cidn ihl icc , e m s omc n s y lle de e sigil.l c en Solson c. Mem. 63 de la U.S.E.A. Mad id 1924. * M. CURA I MORERA, aAp oximaci6 a I'es udi compa a iu del poblamen p e- oma a la Ca alunya Cen al*, Bol. A q. T c,. 113-120, Ta agona 1971-1972; Co l ih /c.ici LI I'es idi de les p ~hlc~ ~ions p e on mes de I'in e io de C ~lnns , I1 Cd4oqui In e nacional d'A queologia, Puigce da 1978; Apo ciones l cono- cimien o &I p oceso de ihe izc cidn en l in e io de C l~ iic . Ampu ias 3840, Ba celona 1976- 1978. El p esen eball é com a inali a p esen a el da e es udi, les mballes e ec uades dins ma eix del casc u ba de la ciu a de Solsona; i comple a a a és d'una es a ig a ia compa ada la isió global del p océs d'ibe i zació de la coma ca del Solsones. Hem d'assenyala que en el p esen eball solamen s'inclouen les oballes de ce imiques de e nís neg e p oceden s de Can So a e a, com els elemen s més an ics d'un conjun de ma e ials, on la majo pa ( e a sigiila a) sob epassen el can i d'E a i en en de ple en el pe íode de l'al impe i, allunyan -se del com- plex his o ic que inclou el p océs d'ibe i zació. L'in en a i i les ca ac e ís iques de les ce amiques de e nís neg e de Can So a e a és el següen : S -1 Peu d'una copa, segu amen de la o ma 68 de Lamboglia. Ve nís neg e b illan que es desp en amb acili a i que ecob eix o el agmen . Pas a ogenca osca, poc po o- sa. Campaniana A, da able e s la mei a del segle I1 aC. En la pa ex e na un g a i en signes ibe ics: sbaba. S -2 F agmen de base pe anyen possiblemen a la o ma 57 de Lamboglia. Ve nís neg e in ens, ben epa i en o a la se a supe icie in e na, que con as a amb la quali a do- len a i de ac e ugós de la pa ex e na. Pas a ogenca osca, mol po osa. Campanian A a dana, segle 11 aC. P esen a un g a i de dos signes: i . S -3 Tassa de la o ma 1 de Lamboglia. Ve nís neg e bla ós que s'esque da i sal a amb acili a ; ecob eix o el ag- men a excepció de la pa in e na del peu; aques digi als del emssai e. Pas a ogenca cla a, pohsa. Campania- na B, inals del segle 11 o inicis del I aC. G a i : lu . S -4 Tassa de la o ma 1 de Lamboglia. Ve nís neg e opac de bona quali a que no ecob eix la pa in e na de la base; aques digi als. Pas a g isa-g oguenca, po osa. En la pa in e io , deco ació de ce cles concen ics. Possible imi a- ció empo i ana de la Campaniana B, p ime a mei a del segle I aC. S -5 F agmen de base d'una assa de la o ma 1. Ve nís neg e amb onali a s g isenques. Pas a g oguenca osca, po osa. Deco ació de ce cles conc&n ics. Possible imi ació empo- i ana de la Campaniana B, inicis del segle I aC. G a i o man nexe: oe. SI-I 8, - - -------- - SI-I . . . . - - . - - - - - - - - L " ) 11-1 -i C,Y J '=ud Tassa de la o ma 1. Ve nís neg e opac de dis ibució i e- gula amb onali a s ama onades que s'in ensi iquen e s el cen e in e n del as; base ex e na amb aques digi als. Pas a g oguenca osca idkn ica al agmen an e io . Deco- ació de ce cles concbn ics. Imi ació empo i ana de la Campaniana B, inicis del segle I aC. G a i disposa en es línies: osnbalmu elkemn. F agmen de la base d'una possible assa de la o ma 1 de Lamboglia. Ve nís neg e opac en la se a supe ície in e - na i amb onali a s mem-liques i supe ície ugosa a l'ex- e na. Pas a beix- osada, po osa. Deco ació de ce cles condn ics. Campaniana B, inicis del segle I aC. G a i o amen incís amb ca ac e s lla ins: PIL. Tassa de la o ma 1 de Lamboglia. Ve nís descu a en o- es les se es supe ícies, ugós i amb onali a s ama ona- des; la base es p esen a mancada de e nís i amb aques digi als del e issai e. Pas a g oguenca osca, po osa. T es ce cles concbn ics o men la se a deco ació in e na. Imi ació empo i ana de la Campaniana B, segle I aC. Tassa de pa e s con exes, o ma 2 de Lamboglia. Ve nís neg e poc cu a de onali a s ama onades que sal a amb acili a . Pas a osada cla a, po osa. Campaniana B, p i- me e g del segle I aC. Base de pyxis, o ma 3 de Lamboglia. Ve nís neg e opac amb algunes onali a s ama onades cla es. A gila osada cla a, po osa. Campaniana B, segona mei a del segle I1 aC. G a i de es signes en ca ac e s ibe ics: kan . Base de pyxis, o ma 3. Ve nís i pas a iden iques al ag- men an e io . Campaniana B. G a i : ka. Base de pyxis, o ma 3. Ve nís neg e opac amb onali a s bla oses. A gila id n ica a les dues an e io s. Campania- na B, G a i : lbas. F agmen de peu d'una copa inde e minada. Ve nís neg e opac amb onali a s ama onades. Pas a ogenca ama o- nada, po osa. Campaniana A, segle 11 aC. G a i : m. Aques a pesa ou pe o ada i eu ili zada possiblemen com usaiola. Pa in e io d'un pla de la o ma 5 de Lamboglia. Ve nís neg e opac que es dis ibueix i egula men sob e una su- pe icie ugosa. A gila osada cla a, po osa. P esen a una deco ació de ce cles concbn ics i es ies ob ades amb ode a. Campaniana B, segona mei a del segle 11 aC. G a i : os. Pla de la o ma 5 de Lamboglia. Ve nís neg e opac dis i- bui sob e una supe ície ugosa aga an algunes onali a s ama onades cla es. Pas a beix-g oguenca, po osa. Imi a- cio- empo i ana de la Campaniana B, segle I aC. Base, o ma inde e minada amb peu cu i ec e. Ve nís neg e amb onali a s ama onades epa ides i egula - men . A gila ogenca osca, mol po osa. Campaniana A a dana, da able a inals del segle 11 o inicis del I aC. G a i d'un sol signe: o. Base d'una pi e a de la o ma 8 de Lamboglia. Ve nís ne- g e opac epa i i egula men que no ecob eix la pa in ema de la base. Pas a colo beix po osa. El cen e in- em p esen a una deco ació de ipus losangic. Imi ació empo i ana de la Campaniana B, p ime a mei a del se- gle I aC. Base d'una pa e a de o ma inde e minada. Ve nís i pas a idin iques al agmen an e io . Imi ació empo i ana de la Campaniana B. En la base ex e na p esen a dos g a i s: u elom. F agmen de la pa e d'un pla possiblemen de la o ma 5 de Lamboglia. Ve nís neg e opac amb onali a s ama o- nades. A gila colo beix po osa. Res es d'una deco ació d'es ies ob ades amb ode a. Imi ació empu i ana de la Campaniana B, p ime a mei a del segle I aC. G a i incomple :. . . s e. F agmen . Ve nís neg e opac sob e supe ície ugosa. Pas a g oguenca osada. Campaniana B. G a i o amen incís: i. F agmen . Ve nís neg e amb onali a s bla oses sob e supe ícies ugoses. Pas a osada cla a, po osa, Campa- niana B. G a i incomple : a... F agmen . Ve nís neg e opac que sal a acilmen , amb onali a s ama onades. Pas a osada cla a, po osa. Cam- paniana B. G a i incomple : . . .bas.. . Ge e a que ha pe du la se a nansa, assimilable a la o ma 11 de Lamboglia. Ve nís neg e opac mol al e a que ecob eix o a la supe ície ex e na ins a la mo llu a in ema de la o a. Pas a g isenca. Da able del segle 11 aC. L'es udi d'aques es cehiques, malg a que no cons i ueixen un conjun massa nomb ós, no deixa d'apo a -nos algunes con- clusions in e essan s. A més, s'ha de eni en comp e la desconei- xenGa de momen d'al es sec o s d'habi a din e del nucli u ba de Solsona, que, si exis ien, pod ien modi ica la isió ac ual. a) To es aques es ce~iques de e nís neg e o men un con- jun mol homogeni, da able a pa i de la segona mei a del segle 11 aC pe p olonga -se du an el segle I aC. b) Con i ma les a i macions d'En ic Sanma í sob e les ce& miques de e nís neg e de San Miquel de So ba3 amb un pe cen- a ge equi alen en e les Campanianes B i les imi acions empo i- anes d'aques es, així com la p edncia d'algunes cehiques ab icades a E i ia (cehiques de Cosa), i en el nos e cas la ge e a (S -23)4. C) La di usió de l'esc ip u a ibk ica a les con ades de I'in e io de Ca alunya en una epoca a dana, el segle 11 aC, i sens dub e imposada pe la p esencia mili a s i el domini polí ic de ac o dels omans, assegu en l'assen amen del p océs d'ibe i zació com una e apa d'uni o misme cul u al del em o i. El con ex his o ic del p océs d'ibe i zació a a es de les es a ig a ies compa ades dels jacimen s p e- omans del Solson&s Si de inim la ibe i zació com un p océs més o menys lla g de can is econbmics, socials i cul u als que so eixen les comuni a s au oc ones pe l'es ímul d'unes iníluencies ohies d'o igen medi- e ani, on es subs i ueix el egim de p oducció au osu icien pel d'acumulacio de p ime es ma e ies que els pe me l'accés al món capi alis a-come cia1 de l'an igui a , la coma ca del Solsones ens o e eix a a és dels seus jacimen s a queolbgics o a la sequencia d'aques p océs. 3 E. SAN MART^ GREGO, E e , p o.uim ció o I ce imicc de e nís neg e del pohl de S Miq ~el de So ho. I Col.loqui In e nacional d'A queologia, Cypsela, 1, Gi ona 1976. J. P. MOREL, Ce n ic,~,e Comp i ien e: Les o nles. Ecole F ancaise de Roma, 1981 . I, pp. 340 i 355. M. TARADELL, L o i ic. ici6 on l de Te ell i ge. I1 Col.loqui In e na- cional d'A queologia, Puigce da 1978. El pobla de Cas ell ell, que domina la ciu a de Solsona, o e eix en la se a ase més an iga, Cas eil el -ZZZ, la p ime a p eskncia de ma e ials impo a s (Mo es de coll cilínd ic, u nes d'o elie es, ce imiques g egues d'occiden ) din e d'un conjun indígena de ce imiques a ma que esponen a una adició del B onze Final I1 amb in iukncies de la cul u a dels cc umuls occi- den als~. Aques a ocupació queda ia da ada a pa i del segle VI1 i pa del segle VI aC, es imonian la i ali a de l'impac e medi- e ani e s les zones llunyanes de la cos a6. El pobla d'Anse esc , amb la se a peculia ca ac e ís ica u ba- na, si ua a 12 km. de Solsona, sob e el Ca dene , o e eix les p ime es ce amiques locals ob ades a o n, que imi en p o o ips cehics d'o igen medi e ani (kylyx, oenochoes.. .) i que p esen a una c onologia7 de la segona mei a del segle VI i del aC. Els elemen s mes an ics de San Miquel de So bn són de inals del segle aC. Pe o aques jacimen p esen a una lla ga c o- nologia, ja que a iba a omani za -se, i a manca de no es ex- ca acions esul a di ícil de pode dis ingi els seus di e en s pe íodes A inals del segle aC s'ocupa de nou Cas ell ell (Cns eN- ell-ZI), pe 6 d'ell no en sabem gai ebé es, ja que els eballs agncoles I'm p ic icamen des nii 9. Finalmen enim can So c e c -mo iu del p esen eball- i que cons i ueix el nucli inicial de I'ac ual Solsona, i que addui ia la p eskncia de la Se elsis de Tol~meu'~, que es cons i ueix segons les ce hmiques es udiades a ol an s de I'any 150 aC com un possible assaig de concen ació de població a la plana pe pa dels conque ido s omans. A pa i de l'any 100 aC s'inicia la de ini i a con igu ació i o gani zació poli ico-adminis a- i a del e i o i que culmina ii a I'al impe i: les colonies i els J. SERRA I VILAR6, El poblado ihé ico de Cas ell ell, op. ci . M. CURA I MO- RERA, Apo ciones l co ~ocimie l o .... op. i . ' J. SERRA 1 VILAR6, El pohl do ihé ico e 1 A ~se es .... op. ci . M. CURA 1 MORERA, Co z ih cici (1 I'es di .... op. (,; . J. SERRA I VILAR6, El pohl do ihé ico de S l Mig el .... op. ci . E. SAN- MART^ C~RECO , G ell p o. im ci i.. . . o/>. ci . Exis eix enca a una al a ase, Cns elluell-I, que co espond ia possiblemen a una ila omana (J. SERRA I VILAR^, ,El pohl do ihé ico de C s ell ell .... 01.' c'i .). l0 TOLOMEU, 11, 6, 71. municipis com a en i a s ju ídiques del món oma. D'aques e anscenden al queda a exclosa l'an iga Solsona, possiblemen e- duicia a icus dependen d'algun al e m~nicipi~~, i aques a manca d'en i a ju ídica pe pa dels omans condiciona a o a la se a his o ia com a com a o bisba manca I2. A la zona de I'in e io es cons a a una manca de municipis omans, i sembla que an omand e o mes de p opie a comunal, enca a que possiblemen en mol s casos aques es comuni a s o en englobades en o mes de dependencia so a p opie- a is mmans o indígenes. Així, el possible ici s de Solsona queda ia es imonia pels opbnims de B ichs o T ib ichs de la se a odalia. Pe la se a posició geogzi íca ella podia queda inclosa din e del municipi de lcsso (Guissona). l2 Pe aons conjun u als de p o ecció eligiosa, Felip I1 li a o ga un bisba el 1594.