EL MITE DE PALAMEDES A LA
GRECIA
ANTIGA: ASPECTES CANVIANTS
D'UN INTERROGANT CULTURAL
I
HISTORIC
Josep An oni Clua
Un dels mi es mes a ac ius de la li e a u a classica g ega i que
ha des e lla , anma eix, minses ece ques pe pa dels ilolegs
-especialmen en les llengües omaniques- des de la ja in e e-
ada esi doc o al d'O. Jahn'
,
ha es a la llegenda mi ico-li e a ia
de Palamedes.
Palamedes, I'he oi epic amb a els possiblemen p ehome i-ques,
ill de Nauplion i Climene2, que enia com a ge mans Eax i
Nausimedon , i A gos com el seu b essol, e a pe als g ecs I'en-
ca nació de la sa iesa i de l'enginy in en iu, de l'hon adesa i
dels bene icis en e s els homes. El conside a en alho a el cas
ípic de
Jus izmo de,
d'assassina d'un innocen , i ou un ex-
celalen
i
a ac iu ins umen pe als discu sos declama o is o
ccepidic icss dels so is es. A la se a pe sonali a s'associa en
innomb ables descob imen s, els quals eien
c<.
. .
26 a cp@ne~o
O.
JAHN,
Palamedes,
Hambu g
1836.
Aques a b e issima esi doc o al,
malg a els seus innegables mb i s, es a a ama ada de desc ipcions o mals i no
o nia pkic icamen in e p e acions. E a només un ecull me iculós dels esmen s
sob e Palamedes o al lla g de la bibliog a ia g ega i lla ina.
Segons al es e sions, d'Hesione o de Fili a. Sob e la genealogia i I'e imo-
logia de Palamedes egeu E.
WST,
~Palamedess
RE,
36, 1943,
2.500-12,
i
APOLLODOR,
Bibl.,
111,
I,
o bé els
Scholia
in
O es em Eu ipidis,
Ox o d
1867,
.
43.
Sob e les se es a els possiblemen p ehomb iques egeu
in a,
n.
16.
io n6~~po
65
d xo~o
KaL
ICEKOU~~~O~
a~6upow..
.
,,
,
segons
diu el ma eix Palamedes en la se a apologia, so ida de mans de
Go gies.
Hom c eu que el seu nom enia el seu o igen en l'habili a o la
des esa de la se a ma (~cahápq)~. Ce amen aques a in e p e a-
ció s'esqueia mol bé al nos e in en o , ca d'una banda els
iloso s p esoc a ics an a o ga mol a impo ancia a la ma huma-
na pe l'ob a de l'home din e de la c eació, i d'al a banda, amb
I'ad enimen del mo imen c<so is ic~ d'epoca classica, Palamedes
a gqudi d'unes conno acions que l'a eina en cu iosamen a
aques símbol.
Les ges es de Palamedes da an de T oia an se ambé ema
dels
eies,
ins al pun que ens han pe ingu agmen s de es
agedies d'~s~ui1, So ocles i Eu ipides, a més d'au o s menys
signi ica ius, que po en el nom de
Palamedes.
So ocles esc i i
ambé dues agedies sob e la enjan~a del seu pa e Nauplion.
D'al a banda, Palamedes apa eix ja en els
Can s Cip is
i
se'l
oba en les es o es lí iques d'un Pinda o d'un Es esico . Eu í-
pides, Diogenes Lae ci i d'al es ens diuen d'ell que ingué el do
de la poesia. Pla ó4 el i lla a de so is a, capas de e c eu e una
esi a qualse ol i alho a la se a con a ia. En epoca d'A is o anes
el nom de Palamedes s'ha ia e p o e bial i amba a signi ica
home enginyósS.
De la in ancia i jo enesa del nos e he oi la adició només ens
deia un e simp oma ic que l'a eina a a d'al es he ois de mol a
anomenada: la se a p ecos sa iesa. En e ec e, ambé ou Pala-
medes ensinis a pel cen au e Qui ó. Doncs bé, de bell an u i,
ens
ha
sob a la p ac icamen nulela in o mació sob e la jo enesa i
les ges es de Palamedes abans de T oia. To enin en comp e les
eo ies d'usene , de inals de segle passa , sob e les uncions
pa icula s que ep esen a en els he ois, segons les quals es
p escindia de mol es pe ipecies mí iques, ens hem plan eja an-
ma eix si Palamedes e a un mi e pos e io als poemes home ics o
Al es au o s in en en elaciona el nos e he oi amb el e me g ec xáhos, és
a di , amb la so que sob e é a cadascú, des acan així el unes des í de
Palamedes. Pe la inculació amb el ma pe pa de la amília del nos e he oi
(Nhplion,
hax,
Nausimedon , la se a ma e (Clímene) s'ha olgu de i a ambé el
nom de Palamedes de &yg, Miog, amb la lle a
ii
no malmen an eposada.
RAT^,
Fed e,
261
d.
Vegeu, pe exemple,
ARIST.,
G ano es,
.
1451.
si, en can i, s'esqueia se una peqa p egonamen a elada en la
adició epica an e io .
D'al a banda, pel que a al ieu pa e Niuplion, cal di que els
ilolegs alexand ins eie en en ell una ce a incong uencia o
anac onisme, ja que d'una banda e a conside a ill de Posidó i a
mes e a un dels a gonau es, men e que de l'al a sob e i ia a la
gue a de T oia i es enja a dels aqueus a Eubea quan aques s
se'n oma en cap a G ecia. Aques a any pe comba e els
anac onismes mi ologics oba el seu po a eu p incipal en
Apol.loni de Rodes, a qui s'a ibueix un s emma cla i icado
d'aques p oblema
(I,
pp.
133
i SS.).
Po se hagi es a Nauplion la peqa cabdal pe pode esca i la
in oducció de Palamedes en el cicle &pic, com eu em. Un dels
na ado s dels Nos oi es eié manca d'un pe sona ge que des uís
els g ecs quan aques s oma en ic o iosos de T oia, ca Posidó
es a a lliga a la pe sona del loc i ~iax. Lla o s se li o e í
Nauplion, l'o igina i
i
unes daimon ma í, que enia la se a seu a
Eubea
i
ansme ia la o qa dels en s que p ocedien de T Acia.
Així Nauplion se ia la o ma p ime amen in oduida en la llegen-
da
i
calia, doncs, un compa io a o ésse mol p oxim a ell pe qui
aques decidís enja -se. Les ca ac e ís iques que ha ia de eni
el pe sona ge es co esponen pe ec amen amb l'ésse i eal de
Palamedes.
Tanma eix, Palamedes no enia es p opi d'un he oi home ic
-es a di , que on o s els he ois demos en la se a g andesa
mi janqan les se es accions, ell an sols ho a amb una mo
innocen -, ni d'un esse di í,
i
aixo no és con a i a la adició,
la qual dóna ben pocs es imonis del seu cul e. Les no ícies sob e
la se a omba su en només en el co pus Philos a o um,
i
hom
c eu que aques a in o mació que ens o neix Filos a no és del
o e ade a, sinó ui de la imaginació li e a ia i amb a anys
p opagandís ics.
Basan -nos en els es imonis que pa len d'ob es desapa egudes,
en agmen s pa i acis conse a s i en ob es sob e el nos e ema
que ens han pe ingu , ac a em de desen olupa la se a ama
mí ica, des de 1'~~ica ins a la Segona So is ica, in en an , en la
mesu a del possible, d'assoli les nos es p opies in e p e acions6.
Un dels es udis que més dades mí iques o neix sob e la ama mí ica del
nos e pe sona ge és el de
M.
SZARMACH,
aLe
my he de Palambde a an la
Els
Cyp ia,
la
Palamedeia
i el (<silenci d'Home *.
In e p e acions sob e el Pala nedes
epic.
Les p ime es no icies sob e Palamedes apa eixen o es elacio-
nades amb la gue a de T oia,
i
anma eix Home no l'esmen a ni
a la Ilíada ni a I'Odissea7. El p ime documen li e a i an ic sob e
Palamedes són els Can s Cip is, poemes que pe anyen al cicle
&pic8. En aques s poemes es na a una e sio sob e el mi e de
Palamedes segons la qual el nos e he oi desemmasca a Ulisses
quan aques ac a a de simula ollia pe no ha e de p end e
pa en I'expedició e s T oia. A egeix el ex que Palamedes
p engué Telemac, el ill d'ulisses, pe al que, simulan malme-
e'l, el seu pa e deposes el seu ingimen g. Doncs be, dues són
les
e e en cies
indi ec es al nos e he oi i, les quals ens o neixen,
.
a
més, les següen s no icies sob e Palamedes:
a)
Palamedes a descob i i desemmasca a la ingida ollia
d'ulisses quan aques ac a a d'eludi el ju amen pe ana a la
gue a de T oia. (P ocl.,
1.119-121
Se .)
b)
Palamedes ou aido amen o ega pels seus companys d'a -
mes, Odisseu
i
Diomedes, men e pesca a. (Paus.,
X,
31,
2=Kyp.,
.
XXI,
P ocl.,
1.166)
C)
L'exe ci aqueu es oba a manca de i ualles, pe o Pala-
medes a du al campamen les Oino opes, les es illes del
agédie g ecque*,
Eos,
LXI,
1974,
pp.
35-47,
es udi que ac a em de comple a i
de eba e en els pun s que s'escaigui. Aques eball s'a u a en els agics.
Al es ob es de cai e diac onic sob e el mi e de Palamedes són la de
J.
A.
WCHS,
De a ie a e abula um T oica um quues iones,
Colonia
1830,
cap.
VIII,
o
els dicciona is-l xics de Rosche
(1884-1937),
P elle -Robe
(1887-1926),
i G imal
(1981).
Segons la
C es oma ia
de P ocle sabem que aques a ingen ob a cons a a
d'onze olums i que ac a a els esde enimen s an e io s a I'acció de la
Iliudu.
La adició mi og & ica pos e io mos a a dues e sions d'aques episodi: la
p ime a empla~a a I'acció en els camps d'ulisses a aca, on ell junyia un ca all i
un bou al ca o. A mes, Palamedes posa a el pe i Tel mac da an del ehicle
(HYG.,
ab.,
95
i
SERV.,
ad
Aen.,
11,
81).
En la segona e sio I'acció es p oduia al
.
palau d'ulisses,
i
Palamedes ingia occi -lo amb I'espasa desp és d'a abassa -lo
dels b aqos de la se a ma e
(APOL.LODOR,
Bibl.
epi .
3, 7). bCOFR6
(Alex..
815-
819)
ens diu que Ulisses a junyi al ca o un bou i un ase. Lac anci Placid
(Achii .,
93)
diu, al seu om, que Ulisses ingia ollia o semb an sal amb uns
animals he e ogenis, sense especi ica quins e en.
sace do deli d'Apol.10, que an p odui magicamen i, oli
i
bla
de mo o. (Lyc., 57O=Kyp., .
XX;
Apd.
Ep.,
111,
10)
Si anali zem lleuge amen aques s agmen s, de seguida ens
adonem que el pape de Palamedes en els
Cyp ia
ens se eix en
pa pe dis ingi aques s poemes dels home ics. Ens e e im
conc e amen a la <<pesca>>, ac i i a poc eqüen o no escaien a
un
he oi home ic, i, d'al a banda, als e s nega ius que comenGa
a assoli el pe sona ge Ulisses, en on del seu ol b illan issim en
els poemes home ics.
Un al e aspec e mol in e essan que ens plan egen els
Cyp ia
es
com ep esen a en Palamedes els possibles au o s d'aques s
poemes epics, és a di , Es asi, Hegesies o Hegesi. Dissen im de
S an o dIo quan aques a i ma, amb un ce ai e escep ic, que no
hi ha cap es imoni que ens digui que l'au o dels
Cyp ia
consi-
de és Palamedes com un ma i , com c eien els esc ip o s del
segle
V.
Ce amen , de es imonis di ec es no en enim, pe o si,
en can i, d'indi ec es. P ac icamen o s els documen s li e a is
pos e io s assenyalen la mo innocen de Palamedes. D'al a
banda, possiblemen una pa dels
Cyp ia
ou una
a is eia
de
Palamedes, la
Palamedeia.
Basan -se en un (c es imoni* sob e l'au o i a de Mnesees de
Pa as, deixeble d'E a os enes, alguns c í ics han pensa que la
pa mal dels
Can s Cip is
s'anomena a
Palamedeia
i
comenGa a
amb la in ocació a la musa Himno. En aques .can epicw sob e
Pala nedes es ac a ien o s els momen s del mi e de Palamedes, i
desconeixem si s'esmen a en ambé les se es in encions". Si
e ec i amen accep em l'exis encia del can epic la
Palamedeia
i
donem pe suposada la celeb i a de que gaudi el nos e mi e en
plena epoca home ica, se'ns plan eja un nou p oblema, ell pe
al com ou ac a ja des de I'An igui a :
el silenci d'Home .
És
ce amen ince el nomb e d'esde enimen s mí ics pe -
anyen s al cicle epic que an se conegu s pe Home , lle a de
les egades en que el mes e de G ecia ho diu cla amen . El
mi e de Palamedes esde é un cas so p enen i colpido en aques
sen i . Com assenyala
W.
K~llmann'~, Palamedes és I'unic pe -
W.
B.
STANFORD,
The
Ul sses
The ne.
Ox o d
1963,
pp.
83-84.
l1
Nosal es ens decan em pe c eu e que Palamedes apa eix com a <<p o os
heu e es, en els lí ics.
C .
in u,
n.
19.
l2
W.
KULLMANN,
Die Quellen de Ilias (T oische Sagenk eis
He mes, Ein-

sona ge impo an que és absen en les epopeies home iques.
Filos a , al seu om, a la Segona So is ica eia di a Apol.loni:
ccsi Palamedes no ana mai a T oia, lla o s T oia mai no a exis i ,.
Abans d'esmen a el lla g egui zell d'opinions sob e el
silenci
d'Home
en e s Palamedes, diguem, pe o, que aques a qües ió
esde é en pa g a ui a si enim en comp e el pos ula (canalis an,
segons el qual els poemes home ics són l'ob a de di e en s poe es
en di e en s pe íodes de emps. D'al a banda, i com mol bé
assenyala
D.
L. PageI3 a p oposi del llib e esmen a de
W.
Kullmann sob e la p io i a empo al del cicle epic sob e la
Ilíada,
(c...
si assumim un Únic
Iliasdich e ,
no sabem quan a he e a , i
quan a in en a . Podem especula , pe o no podem comp o a ,.
Amb o , seguin un c i e i ccuni a is a*, I'opinió més gene ali zada
és que Home a silencia el mi e de Palamedes, pe que el a
igno a o in encionadamen . Ce amen Home deixa a a l'omb a
aspec es del mi e -aspec es que el poe a p e e ia pe mol es
aons silencia - i no hi ha dub e que exis ia una ce a selecció.
Tanma eix, som del pa e que cal dona als indicis que Home
coneixia Palamedes14 o a la impo ancia que es me eixen,
i
que
pe an Home en coneixia el mi e. La se a omissió a la
Ilíada
es
deu a la ansmu ació adical a la qual a so me e el pe sona ge
d'ulisses.
zelsch .
14),
Wiesbaden
1960,
pp.
301-302.
Val a di , pe b, que els a gumen s
esmen a s pe
0.
JAHN,
op. ci .,
pp.
2-3,
no són genys menysp eables. Jahn
addueix el e que Pausinies, c~diligen issimus an iquo um ca minum epico uma, no
a esnen sob e la
Palamedeia
i que a Es abó li passi desape cebu .
l3
Class. Re .,
11 (1%1),
pp.
205-209.
Vegeu ambé A. SEVERYNS,
L'An .
Class.,
30, 1%1,
pp.
541-54.
l4
Des de I'An igui a ins als nos es dies s'han ana 'succein abundan s
eo ies sob e I'apa ició del mi e de Palamedes en
I'epos.
Malg a les se es
espec i es a ian s, podem esquema i za o aques lla g egui zell d'opinions en
dos g ans blocs bisics:
I.
Palamedes apa eix pe p ime a egada en els
can s cip is,
abans de la
Ilíada
i
1'Odissea.Home a silencia el mi e de Palamedes.
Aques a sembla se I'opinió
menys gene ali zada, o sia la que de ensa la p io i a empo al del cicle sob e la
Ilíada.
Vegeu, pe exemple, I'ob a de Kullmann sua a esmen ada.
1)
W qub ho a igno a , ja que I'assassina d'un company d'a mes e a una
noció es anya a la mo al epica, i de la qual no obem exemples en els can s
home ics. Vegeu W.
B.
S~ANFORD,
The Ulysses Theme,
Ox o d
1954,
p.
257,
n.
2.
2)
Cal no pensa en uns poemes homb ics enciclopedics, sinó en unes ob es
li e a ies que pe la se a na u alesa e en una selecció dels esde enimen s. Pe
an , no hi hagué un silenci exp és pe pa d'Home .
C .
M.
SARMACH, .Le
my he de Palamede a an la agédie g ecque ,
Eos.
LXII,
1974,
p.
38.
D'al a banda, la majo pa de les ,in e p e acions sob e el
Palamedes epic euen en ell la pe soni icació d'un poble no-
g ec amb elacions amb G Gcia, i pe an an del nos e he oi un
o as e mí ic, un *ba ba % pe ingu d'al es con ades llunyanes
a la península balcanica
sia
Meno , Fenícia o C e a, e c.
Esde é, doncs, Palamedes una pesa no escaien -segons alguns
<<pe sona ge mí ic pos e io >>, segons d'al es <<genuiha pesa de la
adició an iga,,-, amb o s els e s p opis d'un *he oi cul u a-
li zado n i pocs d'un gue e .
3) El silenci d'Home és in enciona . El pe sona ge Palamedes no hau ia
peds a Home la glo i icació d'ulisses. Vegeu
Q .
VELLAY, <La Palamé iie,,
BUM. de /'Assoc. G. Budé,
núm. 22, 1956, p. 55 i SS. Aques a opinió segueix el
ela de Filos a en el seu
He oicós.
3.1) La desa inenca en e Ulisses i Aquibles
(Od.,
VIII, p. 75 i SS.)
é
a eu e
amb la mo de Palamedes. Aquil4es enia com a amic Palamedes, com ens explica
mol
bé
Filos a en el seu
He oicós.
Ulisses, al seu om, e a el més g an enemic
de Palamedes. C . J.A. DAVISON, Rez.
VON
DER
MOHLL, ~K i isches Hypomnema
zu
Ilias,,,
NGA,
1954, p. 44, a
Gij ingische Geleh e An eigen,
CCVIII, 1954.
3.2) Home coneixia Palamedes i el seu assassina . En enim uns indicis:
'
a)
6s simp oma ica I'absencia en el Ca 3eg de les Naus, de la ciu a de Niu-
plia, en la egió de Diomedes.
b)
En el can I1 sembla conegu el pape de Palamedes en busca de les
Oino opes.
c.)
L'amis a en e Ulisses i Diomedes po ésse deguda a una unió en I'assassi-
na de Palamedes.
d)
Ja que el con ingu dels ~Nos oi, sembla se p essuposa en alguns pun s de
la
Iliadu,
és possible la suposició que la i a de Nhplion, el pa e de Palamedes, os
coneg~da pe Home . Vegeu
W.
KULLMANN,
OP. ci ..
pp. 301-302, i J.A. RJCHS,
op. ci .,
pp. 64-65, que apun a ja algun indici de la coneixenca de Palamedes pe
pa d'Home .
3.3) EI e que Agamemnon eco di Am imedó conjun amen amb Menelau
ha ia pe suadi Ulisses pe al que p engués pa en I'expedició con a T oia
(Od..
XXIV, p. 115 i SS.) p essuposan que Home coneixia la his o ia de Palamedes.
Vegeu A.C. BARSON,
The F agmen s o Sophocles,
11, Camb idge 1917, p. 115.
Abans ja ha ia es a sugge i pe J.O. SCHMIDT,
Ulix Pos home icus.
Be lín 1885,
en el seu capí ol sob e els
Can s cip is.
3.4) Palamedes ou un poe a epic i pe an Home el silencia in encionadamen
pe en eja, egeu La SUDA,
s. . Palamedes.
11.
Palamedes, c eació dels poe es cíclics pos e io s a Home .
Opinió de ensada,
pe exemple, pe A. LESKY,
His o ia de
la
li e a u a g iega,
Mad id 1976 (Be n,
1963, ad. cas .), o i que no a e e encia a Palamedes en conc e . Alguns au o s
mode ns
(c .
A. LANG, o bé
E.
HOWALD,
in a)
segueixen les opinions dels an ics,
com Es abó, VIII, 368 D, o Cice ó,
De o .
11, 97, que c eien que els agics g ecs
ha ien c ea els pe sona ges de Nauplion i dels seus ills, a pa i del nom de la
ciu a de Nhplia. Si no os així Home no hau ia deixa de pa la d'ells.
Una bona pa dels cn ics essal a ambe la elació de Pala-
medes amb Nauplia, una de les se es ciu a s d'o igen i oponim
manlle a del seu pa e Nauplion. Uns assenyalen la con aposició
en e Nauplia, pe anyen a l'hnbi jonico-a ic, i la es a de les
ciu a s aquees. Uns al es la con aposen a Fenícia. Alguns olen
eu e en Palamedes, habi an de Nauplia, la ep esen ació de la
ci ili zació minoico-micenica quan a ansmisso de I'a de I'es-
c ip u a en on a d'al es cabdills g ecs, igno an s d'aques a i
ambe pe anyen s a I'ambi aqueu.
Un ,al e e comú a quasi o es les in e p e acions sob e el
Palamedes epic és que la se a elació amb el seu pa e Nau-
plion,
dclimon
ma í, é quelcom d'ex ao dina i. Uns pensen que
el pe sona ge Nauplion a se inco po a a Palamedes; d'al es
que aixo es p oduí a la in e sa. Ningú, anma eix, ha des aca el
seu ca ac e o igina iamen cc i anicn o <<daimonic,
i
el pos e io
ac amen com a <<pe sona ge de la llegenda kpicanl5, pe o con-
se an e s de la se a an iga condició - eco dem sinó les
quali a s p ome eiques que enca a conse a Palamedes da an
l'hos aquea, o la elació en e Eubea i Nauplia, com a lloc des
d'on mí icamen Nhplion eia bu a els en s e s T aciaI6.
IS
Si que s'ha asssenyala , en can i, el e adaimonic, o a i anic, d'ambdós
pe sona ges pe sepa a ,
(c . in a
E.
HOWALD,
O bé
M.
DELCOURT).
16
Donem una explicació succin a i diac onica de les p incipals eo ies
i
in e p e acions sob e el <<Palamedes, epic:
E.
CURTIUS,
aphonizie in A gosn,
Rhein. Mus.,
VII,
1850,
p.
455
i
SS.:
Pala-
medes, pe soni icació de la cul u a que els g ecs ebe en dels enicis. Els in en s
a ibuls a ell -els a s, les mesu es, la balan~a, les lle es- en són es imoni.
Pe ako no é cap pa en iu amb els he ois d'A gos,
i
ep o I'odi i el menys-
p eu amb que els g ecs acolli en els es ange s.
A.
LANG,
aThe s o y o Palamedes,,,
The wo ld o Home ,
Lond es
1910,
pp.
188-%:
Palamedes, he oi cul u ali zado pos home ic in odui' en I'epica
oiana, conc e amen en els
Can s cip is,
pe in iuencies an iaquees. Palamedes
e a un habi an de Nauplia, a la cos a, ciu a en elació amb A enes pe I'An ic i-
nia de Calau ea, i pe an pe sona ge a o i pe als poe es jonico-a ics.
E.
HOWALD,
aPalamedes,,,
Geis ige A bei ,
núm.
6,
Zu ic
1939,
p.
7:
Palamedes,
ésse i eal, que només és comp ensible en elació amb el seu pa e Naupli dei ica
ma ine . Palamedes és un a egi mí ic pos e io pe dona cohe encia a les accions
de Naupli; pe an , li manquen la ca n i la sang d'un he oi g ec, pe que es ac a
d'un pe sona ge in en a .
E.D.
WILIPS,
aA sugges ion abou Palamedes,,
Ame icun Jou nal o Philo-
logy,
núm.
78,
Bal imo e,
1957,
pp.
267-78,
basan -se en
R.
GRAVES,
G eek
My hs (Los Mi os g iegos,
Buenos Ai es
1967, 162, 6),
i en pa en
J.
BERARD,
&c i u e p e-alphabe ique e alphabe en I alie e dans les pays égeens,,,
Minos,
A
la llum d'aques s e s esmen a s de Palamedes, no ens ha de
sob a en pa el silenci d'Home , puix que aques no coneix es
d'aques s als <<he ois cul u ali zado s~ en el camp aqueu, on ells
es an o a del seu lloc.
Si
que es, en can i, e semblan que el
poe a o poe es jonics au o s dels
Cyp ia
essin mo i Palamedes
jus abans del comensamen de la Ilíada, conscien s e ec i amen
que din e d'aques a epica no podien encaixa -lo17.
Da an , doncs, d'aques ga buix d'opinions i eo ies, se ia
endebades d'in en a a egi una al a no a in e p e ació que
menysp ees les sua a esmen ades. És pe aixo que els nos es
sugge imen s es an p egonamen ecolza s sob e an e io s in e -
p e acions: Palamedes, o igina i
daimon
o di a~, esde ingu
<<he oi cul u ali zado n i inse i en el cicle epic com a pe soni ica-
ció o ansmissió de ce es cul u es que an in lui sob e G ecia
(Fenícia, Jonia, la cul u a minoico-micenica, e c.); que ou cone-
gu pe Home i que aques el silencia; pe sona ge que apa eix
p ime amen documen a en els
Can s Cip is
sense o s els a i-
bu s in en ius, que sí, en can i, possei a en els lí ics, ou al
nos e en end e un he oi mí ic malamen <<assu us in abulas
T oicas~, es e amen incula amb Nhplion
i
la ciu a de Nau-
plia, pe soni icació alho a de la ebu jada in luencia enícia sob e
G ecia i dels dominis jonico-a ics en el Pelopones. Palamedes es,
doncs, mes a ia <<genulna peGa de la adició an iga, que <<un
pe sona ge mí ic pos e io I8
*.
Salamanca 1953, pp. 65-83: Palamedes, es el ep esen an da an de T oia, pe les
se es in encions, dels aconseguimen s de la adició minoica, he e ada despks
pels micenics. La llegenda can ia Palamedes de simple ansmisso de I'a de
I'esc ip u a en in en o . Es guanya I'odi dels cabdills g ecs (micenics) pe qu
sabe esc iu e e a mal is pe ells.
M.
DELCOURT,
~The Las Gian s~,
His o y
o
Religions.
IV, 2, Chicago 1965,
pp. 20942, seguin en pa els es udis d'U.V.
WILAMOWITZ,
Aischylos In e p e-
ionem.
Be lin 1914, p. 146, i C.
FRELLER-ROBERT,
G iechische Heldensuge.
11,
1127, 1921: Palamedes, i a e he oi pic. Els seus in en s són ne as s pe aques a
ma eixa condició se a. Palamedes, Filoc e
i
Aiax o en econegu s com an ics
d~~i nones,
pe o en ésse inse i s en
I'epos
an pe d e llu s ca ac ens iques i es
ca egi en amb alues psicologiques. Només Palamedes conse a e s p ome eics.
l7
Sob e la dis inció en e poe es jonics c eado s dels
C p i
i
Home , ens
hem basa en
A.
LANG,
OP. ci ..
pp. 188-96.
l8
Un es udi excellen sob e els
Cyp i
i
d'al es poemes epics g ecs a caics
és el d'A.
BERNABB,
agmen o os
de epica g iega a caicaa,
BCG.
Mad id 1979.
Vegeu sob e o pp. 93-138.
cials, na u als, d'homes capasos d'a on a pe ills en se ei de la
humani a , e c. J?s, doncs, e iden que els enemics d'He acles i
Odisseu, com assenyala
F.
DÜmmle 3'j, apa eguin com a eso is ai*
en el sen i nega iu del e me, com a mes es de la alalacia o com
a
homes co ompu s pels so is es.
I
jus amen pe coneixe l'a e sio d'An ís enes en e s Palame-
des enim el es imoni de Dio C isos om
(O a io,
13.21), una ob a
que el ma eix Dümmle ha mos a dependen dels esc i s d'An-
is enes, oposa s a la <<no a paideia,, in odu'ida pe Palamedes.
Dió C isbs om insis eix, so a la in luencia di ec a d'An is enes,
en el e que la <<sa iesa>, de Palamedes el a du al acas.
A més, una p o a e aen que Palamedes apa eixia en els dis-
cu sos dlAn is enes és que Pla ó
(Rep.,
VII,
522 c) es bu la
dlAga nemnon pe que apa eix en els agics idículamen ca ac-
e i za , sense sabe comp a , con a iamen a I'in en o dels
nomb es, l'he oi Palamedes, i, segons D~m nle ,~' com a e enja
del unes ac amen de Palamedes pe pa d'An is enes.
Amba s a aques pun cal que ens p egun em com concebia
Pla ó el mi e de Palamedes. D'una banda, com hem is en pa la
de Go gies, e a l'objec e de les se es c í iques. El conside a a
l'enca nacio dels so is es, con a is a I'espe i e i ablemen ilo-
so ic. D'al a banda, esmen a Palamedes en e una llis a d'in en-
o s mí ics
(Lleis,
677
d). En la es a del
co pus Pla onicum
són escasses les al-lusions a Palamedes a pa les ja esmen ades.
Doncs bé, aques a al-lusio a Pala nedes in en o oba, al nos e
en end e, dues possibles explicacions: les conno acions que ja
posseia plenamen Palamedes amb la ((idea de
p o g es^
i
la elació
d'un dels seus p incipals in en s, I'al abe , amb el pas de la
<<Ci ili zacio o al, a la <<Ci ili zacio de l'esc ip u au a G ecia.
Conscien s del isc que suposa pa la d'unes qües ions an deba-
udes i cc exades,,, gosem anma eix o e i un
modus in e p e andi
sob e la elació Pla ó-Palamedes. D'una banda, la ideologia de
Pla ó sob e el p og és de I'home di e eix conside ablemen de la
dels iloso s-so is es an e io s i dels p esoc a ics. A més, é dues
e apes
38
:
36
F.
WMMLER,
aZum He akles des An is henes,,,
Phil..
50, 1891, p. 25.
3'
F.
DOMMLER,
ibid..
p. 296. L'elemen cínic apa eixia ambé en el
P l me-
des
d'Eu ipides ( . 580), on hi ha ia una al.lusiÓ cínica sob e I'en iquimen
econ6mic dels aso oi,,, possiblemen posada en lla is d'ulisses.
38
Basem aques a classi icació en I'ob a de
R.
MONDOLFO,
Ll comp ensid l del

I.
En el
Timeu
(22 c)
i
el
C i ies
(109
D) es diu que la c eació
col-lec i a de la cul u a és pe iodicamen in e ompuda i ano ea-
da pe les g ans ca is o es cosmiques. Aques a idea de des-
ucció apa eix ambé en el mi e del
Polí ic
(pp.
269
i SS.) El
e i able espe ó del p og és huma a ésse la <<necessi a >>, i
d'aques a es an ap o i a els in en o s. Pe aixo el que la adició
a anomena , doncs, dels déus l'ob ingue en mi jansan l'ense-
nyamen i l'exe cici.
A
més, en el mi e del
Polí ic
els in en o s
duen noms de déus -P ome eu, He es , A ena.
2.
En les
Lleis
(677 D) eapa eixen els in en o s, pe o
són ja
o s humans.
Reneixen con ínuamen les a s com a quelcom
semp e nou pe que els homes semblen igno a que ja an exis i
mol es gene acions abans. Les nos es a s no enen més de dos
mil anys d'exis encia, des que an se descobe es unes pe
Dedal, al es pe O eu, al es pe Palamedes, e c. La c eació de
la cul u a esde é, doncs, ob a dels homes, i hi ha uns ac o s que
se eixen d'espe ó.
Com hem is , no és sols l'enginy d'uns de e mina s <<in en-
o s~ el que a p odui el p og és de l'home, sinó ambé les
se es necessi a s. Els in en o s, com Dkdal o Palamedes, in-
d ien a se els que co onessin els mk i s dels homes. Es ac a,
doncs, d'una isió global o uni e sal del p og és. A a bé, Pla ó no
opina a que o es les
echnai,
els ui s del p og és, ossin degu-
des a una única pe sonali a , com Palamedes, con a iamen a
d'al es so is es
i
pensado s de inals del segle
V,
i
que segons
aques a concepció hagués suposa la des ucció del concep e bell i
co ec e d'un desen olupamen cul u al p og essiu
i
g adual39.
D'al a banda, Pla ó, en la se a
República,
ens dóna un dels
es imonis més eloqüen s de la ans o mació que s'es a a ope an
a Gkcia amb el pas de la <<Ci ili zació o al, a la c<Ci ili zació de
I'esc ip u a>>. Pla ó exho a a comba e la poesia, e e in -se es-
pecí icamen a
l'epos
com a pe illós obs acle men al pe al p o-
g és in el-lec ual. Tanma eix, Pla ó no ebu ja a la <<poesia>,
al
com podia ésse llegida en un llib e. E a més a ia ccl'a o di
suje o humano en
I
cul u c n igu .
Buenos Ai es 1968, pp. 509-607, o i que
I'au o no
a
palesa aques a classi icació, sinó que simplemen sembla insinua -la.
39
Aques concep e, segons
W.
NESTLE,
Vom M~ hos zum Logo.
S u ga
1975, pp. 330-31, a ésse p ime amen p onuncia pe Xeno anes
i
ep ks pe
P o hgo es
i
d'al es.
ap endimen o mnemonico
(.
.
.)
e la condizione di mimesi*, com ha
assenyala
E.
A.
Ha elocka. To e a .doxa,, o ccopinió~ el que no
e a expe ikncia abs ac a i iloso ica, segons Pla ó. Ce amen
necessi a a quelcom cons an i a empo al pe a la se a doc ina
iloso ica, i aixo no li ho o nia l'epos, ca la psicologia de
I'execuciÓ pd ica suposa a l'ap enen a ge mnemonic i no dona a
possibili a de pode pensa o d'ésse cn ic. Pe o aixo Pla ó
mi a a amb bons ulls el pas g adual de l'anal abe isme a l'al abe-
isme comple , si bé aixo s'acompli quasi de ini i amen a comen-
Camen s de I'epoca hel-lenis ica. Palamedes, in en o de l'al abe
i
pe soni icació de la idea de p og és, que a có e de boca en
boca de o s els iloso s i a is es del segle
V,
e a la ep esen ació
mí ica de la ans o mació a la qual assis ia en Pla ó i d'al es
iloso s. Mol s d'ells oba en en aques mi e un ins umen adien
pe a a egi -li unes conno acions que no enia ins alesho es.
Palamedes, ema agic
Sabem que a més del Palamedes d'Eu ipides, d'al es agics
com ~s~uil, So ocles
i
el jo e As idaman an esc iu e ob es
in i ulades Palamedes, que So ocles a esc iu e dues ob es més,
el Nauplios Ka aplecSn
i
el Nauplios Pi caeus, men e que As i-
daman , Lico ó i Filocles an esc iu e cadascú un Nauplios.
To es aques es peces eien e e encia a Palamedes.
L'a gumen dels Palamedes a esde eni més a i iciós
i
ans-
o ma en mol s pun s en compa ació amb la senzillesa del ac-
amen epic d'aques mi e4'. D'al a banda, e a el ma eix ap oxi-
madamen en els es agics. El ema exigia una escena d'ag5n
amb acusació
i
de ensa, mo iu aques que apa eix pe p ime a
egada en els agics.
Sob e la qües ió de I'a ibució dels a gumen s s'han ana suc-
cein di e en s eo ies des de a un segle. El p oblema és a quin
dels eics cal a ibui un segui de e sions sob e el mi e de
40
E.A.
HAVELOCK,
C~I ~ e o e cle e (.iuil il dellc ~(. i c .
Ed. La e za, 1973
(P e uce
o
Plu o.
Camb idge-Massachuse s 1963). cap.
XII.
41
J.
DUCH~MIN,
L'Ayh
duns I c gldie g ecque.
Pans 1968, a i ma que
apeu 45 e I'a abula ion é ai elle la mime chez les ois. Le suje meme exi-
geai es ce ainemen une scbne de jugemen égulie , a ec accusa ion e
de ensen,
i
anma eix al es es udiosos opinen que no hi e a a esquil aques judici.
Palamedes no malmen basades en els ~igics~~. D'al a banda, si
el ol del <<Palamedes epicn a se mol impo an des de bon
comenqa nen , pel que es desp en de la se a apa ició a les a s
plas iques, en can i, són escassos els es imonis de la ep esen a-
ció del <<Palamedes
agi ,
en qualse ol de les a s igu a i es.
Nomes cal consul a les ob es ja classiques de
L.
Sechan o de
Lane" pe adona -se de la p ac icamen absolu a manca de
ma e ial4"
.
El
Palamedes
d'Esquil ens el podem imagina nomes en compa-
ació
amb
el
P ome eu encadena
del ma eix au o 45. L'escolias a
ad Aesch. Rom. 457 ens o neix una no icia segons la qual les
in encions allí esmen ades apa eixen ambé en el
Palamedes
d'Esquil. Així doncs, els e sos que
J.
Es obeu posa a en elació
42
Reco dem aques es e sions: I. Epí ome del ps. Apol.lodo , 111; 1I.a. Higí,
CV;
n.b. Se i, ad Aen. 11, 81; 111. Schol. ad Eu . O es es, 432; IV.
L'Odisseu
...
del
ps.-
Alcidaman . Doncs bé, amb I'aju d'aques es e sions, de I'andisi lingiiis-
ica -no mol ap o i ada, segons
F.
S o~ss~, aDie Palamedes-T agoedien de d ei
g ossen T agike und das P oblem des Hypo hesis,,,
Wiene S udien,
LXXIX,
1966, p. 101- i amb els agmen s conse a s, C. ROBERT,
G iechische Heldensa-
ge,
1921, p. 1133, a opina que el
Pulamedes
d'&squil e a la e sio més senzilla,
la de So ocles la més complexa i la d'Eunpides la més p o usa en de alls. Robe
ou segui en I'essencial pe
F.
JOUAN,
op. ci .,
p. 345. Al es emp a i es han
es a les ja esmen ades d'A. Pe usi i ecen men la de
R.
SCODEL,
The T ojun
T ilogy o Eu ipides,
Go ingen 1980, qui c eu que la e sió d'Higí és I'a gumen
del
Pulamedes
eu ipidi, o i que NAUCK
(T . G . F g.,
p. 541) ja ho ha ia suposa
amb an e io i a .
43
L.
&CHAN,-
É ~ídes su la ugédie g ecque duns ses uppo s uuec la
cé umique,
Pans 1967 (I.a ed. 1926);
A.
LANE,
G eek po e y,
Lond es 1973.
44
Si la on més abundan pel que a als es imonis sob e Palamedes són els
<mi alls e uscs>,, anma eix els agics no an in lui en aques a pa igu a i a. En
can i, sabem pe e e encies indi ec es que si que a cap i a els pin o s, conc e a-
men Timan es, la mo pe lapidació de Palamedes, sens dub e ema ~-&&,
pe qui? aques a e sio de la mo del nos e he oi e a p bpia.dels igics, desp és
d'un judici. Ens obem més a d amb una al a se ie de ep esen acions plas iques
on apa eixen Palamedes i d'al es he ois jugan als daus o a di e sos jocs d'a za ,
p ecisamen in enció de Palamedes. Cu iosamen els pin o s coneixien mol bé la
llegenda agica, ca a més de ep esen a Palamedes i d'al es he ois jugan a un
joc in en a en ci cums ancies bel.licoses pel ma eix Palamedes, associa en
semp e en els seus quad es a he ois enemics d'ulisses. Basem aques a in o mació
en I'a icle de S. KARUSU aDe E inde des Wii els. Das a es e g iechische
my ische Po a ,,,
Mi . des Deií schen A ch. Ins i ..
LXXXVIII, Be lín 1973,
pp. 55-65.
45
Donem pe suposada la se a au en ici a , malg a els dub es que an
plan eja Wes phal, Niedzballa
i
W. Schmid
(Un e suchungen zum ge essel en
P ome he ís.
1926).
amb el
Desmo és
dd'~squil ( .
454-459)
deuen pe anye d'alguna
mane a ambé
al
Palamedes,
ca el .
182
N2 é mol a eu e
amb els e sos del
Desmo és6.
En el
Palamedes
esquili o s els pe sona ges de I'acció es
mouen. amb llibe a i esponsabili a . To s ells assumeixen, a
més, les penes que esul en de les se es accions: Ulisses, en
cau e amb in el-ligencia el seu enemic, i Agamemnon o denan la
se a lapidació.
A
Bsquil es p odueix,
al
nos e en end e, el pas de la concepció
*di ina, de les in encions a la concepció he oico-humana, ca
aques es són ei indicades an pe P ome eu com pe Palamedes,
men e que abans es conside a en nomes com un do de la
di ini a .
Quan al
Palamedes
de So ocles, di icil pe no di impossible
esde é la se a econs ucció si no la concebem o man pa de
la ilogia o mada pe aques a i dues agedies mes, el NaÚ-
nh .0~ ~a anhko i el NaÚnA~os n e~a~ús, com mol be han
p oposa Schmid i S ahlin4'.
Pel que a a l'a gumen de la pesa, sembla que Palamedes,
ep odi ionis eus,,, ana a en aques a ob a desmun an o es les
objeccions que li eia l'acusado i que anma eix no e a en esa la
se a de ensa, i, així doncs, mo ia íc ima de l'en eja@. No
Aques a in o mació ens I'ha o nida
H.J.
W~E,
De Ve lo ene Aischylos.
Be lín 1%3, pp. 106-108. D'al a banda, el . 181 N2 en boca de Niuplion da an
dels cabdills g ecs, jun amen amb d'al es on s
(APD.
Ep. VI,8; sch. ad O . 432;
TZETZ.;
sch. Lyc. 386 i 1093), ens assaben a que Nauplion, el pa e de Palamedes,
ana
al
campamen aqueu a demana jus ícia desp és de la condemnació del seu ill.
Així doncs, el de enso de Palamedes a Bsquil e a Nauplion, men e que a
Eu ipides possiblemen e a Bax, ge mi del nos e he oi, pel que es desp en dels
agmen s. A més, segons I'au o de I'edició
Aeschyli e Soph. T gedic e e
...
(Fi min Dido , Pans 1877), c<apud Aeschylum ce e ui hominis, qui bene i-
cio um conscius, ix esponde c iminibus, sed magnanima o a ione me i a solum
sua exponi *, pp. 262-63. E ec i amen , sembla que Palamedes no es de en-
sa a de les acusacions d'ulisses més que en esmen de les se es in encions
i
bene icis, con a iamen al
P lomedes
dels al es au o s
i
al de Go gies, com hem
is .
47
W.
SCHMID
i O.
STAHLIN,
Geschich e de G iechische l Li e i ~ .
I,
Munic
1940,
pp. 443-46. Aques a ilogia es a ia, doncs, compos a pe dues pa s:
1)
La
mo de Palamedes; 2) La enjan~a de Nauplion, en dues pa s.
48
Aques a és, almenys, I'opinió de I'au o de I'edició
Aeschyli e Soph..
F.
Dido , Pans, 1877, pp. 262-63. D'al a banda, ambé M.
SZARMACH,
<Les agédies
d'Eschyle e de Sophocle su Palamedes,
Eos.
62, 1974, pp. 193-204, s'es ima més
posse'im, d'al a banda, cap p o a que ens pe me i demos a
I'exis encia d'un
ag5n
en el bell mig de la agedia, malg a que el
ema ma eix ens deixi suposa -ho49.
No hem de compa a ampoc el
Filoc3 es
so ocli amb el
Pala-
~~elies
d'aques ma eix au o pe al de comp end e un xic més
aques segon, com han p oposa alguns au o s, ca en la p i-
me a agedia Odisseu és ep esen a pe seguin el bé dels g ecs,
men e que en el
P l medes
enja les injú ies que ha ebu del
nos e he oi in en o .
El agmen
438
N2 p esen a una se ie de p oblemes que an
discu ible la se a in e p e ació. En p ime lloc, el e que Palame-
des pa li en e ce a pe sona no ens ha de sob a s0. Tampoc la
u ili zació del p onom oe o~ en comp es de
ME,
mes eqüen . De
o I'ample en all de possibili a s c eiem que només se'l po
en end e de dues mane es:
1.
Al.lusiÓ a l'episodi de les Oino opes, si ua a més en 1'Epi-
ome d'Apol-lodo
(111,
10)
du an la segona es ada a Aulida de
l'exe ci en ocasió d'una am. Tze zes
i
Dic is ambé en pa len".
2.
Po se és un discu s en boca d'Aquil.les, l'in im amic de
Palamedes, en o ma d'elogi (El passa ge de l'Od.,
XI,
75,
po se
es basa en la mo de Palamedes). Finalmen , es po in e p e a
com una apologia de Nauplion da an els aqueus.
D'aco d amb la ca ac e i zació dels he ois pe pa de So ocles,
Palamedes apa eixia en aques a agedia que a a ens ocupa com
un pe sona ge d'eno me g andesa, llui an con a o
i
con a o s
-con a o I'exe ci aqueu- comple amen sol
i
en on als
decada -se pe I'en eja com a mo o de la enjanga en aques a pega. Pe a un
in en de ecomposició del ema o a gumen egeu ambé el ecen es udi de
J.M.
LUC*,
F gnlen os
de
Sóji~cles,
Mad id
1983,
pp.
244-46.
49
J.
DUCHEMIN,
op. ci ..
pp.
69-70,
ha abona ambé la hipo esi que hi hagués
enca a un al e
gi511:
~Philos a e
(He .
X,
7)
e Tze zes,
390,
appo en qu'Ajax
ense eli Palamede malg é la dé ense d'Agamemnon . Al nos e en end e aques a
conside ació és mol a iscada, puix que es basa només en dos es imonis, i en o
cas e lec eixen e s a gumen als de les ag dies d'Eu ipides, conc e amen
Filos a .
50
El agmen diu aixi (la aducció és nos a): .¿No a apai aga la am
d'aquells, segons olun a di ina, i a descob i els passa emps més enginyosos
pels que jeuen desp és del a ic de les ones ma ines, aixi com els jocs de peons i
daus, plaen emei de I'oci?s.
51
Sob e aques episodi egeu
F.
JOUAN,
op. ci ..
p.
357.

alo s de la socie a . Aques en on amen li epo a ia la mo
en una caiguda abismal.
D'al a banda, la in iga a gumen a1 sembla se més complexa
en el cas del Palamedes eu ipidi, malg a que hagi es a sugge i
que Eu ipides a imi a Bsquil'z. L'o iginali a d'Eu ipides de ia
es a més a ia en l'espe i i en la sub ili a dels a gumen s e o-
ics de la discussió en l'agón, que no en els e s.
Sense en a en qües ions a gumen als ni en compa acions en e
el Palamedes d'Eu ipides i el dels dos al es g ans agics - an
ben es udiades, d'al a banda, pe I.A.
HARTUNG
(1844),
F.G.
WELCKER
(1839),
R.
WAGNER
(1891), T.B.L.
WEBSTER
(1967),
F.
STOESSL
(1966),
M.
SZARMACH
(1973), i da e amen pe
R.
SCODEL
(1980 diguem pe o que aques a pesa o ma a
pa de l'anomenada T ilogia T oiana, compos a pe 1'Alexan-
d e, el Palamedes, i les T oianes, a més del d ama sa í ic Sísi .
Aques a ilogia -o ag upamen he e ocli de emes amb p incipis
anma eix ideologics comuns a o es elles, com ha demos a
R.
Scodel- a ésse ep esen ada du an la p ima e a del 415 aC,
i
o i que no esponia als esde enimen s de l'expedicio a Sicí-
lia, ca enca a no s'ha ia p odui , sí que e a una
con a la gue a i un c i en u isma con a la ciu a que acaba a
de passa pe l'escandalos <<Saqueig de l'illa de
mel os^^^.
Doncs bé, de l'es udi dels agmen s del Palamedes d'Eu ípi-
des, i enin en comp e el que pe soni ica a Palamedes pe als
ce cles iloso ico-so is ics a enesos de la segona mei a del segle
V'
aC, hom po dedui que Palamedes a suposa pe a Eu í-
pides una mos a e iden del seu desencís en e s la 11-lus a-
cio i la <<idea de p og éss5n, o coincidin amb una Eapoca unes a
52
F.
JOUAN,
ibid.,
p.
361.
53
Segons exp essió encunyada pe L. PARMENTIER, %No ice de T oyennes,,
Les Belles Le es,
G.
Budé.
1925, p.
6
i
SS.
s4
Vegeu A. RIVIER,
Essai su le agique dPEu ipide.
Lausana 1944 (Pans
1975), p. 157: aEu ipide eu enco e ai e se i son a au bien de la ci é
menacée; mais la menace ien de I'a eugle nen des A héniens,.
55
Segons opinió d'E.R.
DODDS,
Los g iegos
y
10
i acional,
Mad id 1980
( ad. cas .), cap. VI, p. 179. La aducció és nos a: <<Eu ípides e lec eix no sols
la Il~lus ació, sinó ambé la eacció con a la Il~lus ació>>. Doncs bé, Palamedes
sembla la pe soni icació d'aques a endkncia il4us ada en on d'ulisses i
Agam nnon, que ep esen en en I'ob a la demagogia, la c uel a i la co a dia,
I'indi idualisme i I'ambició de pode .
pe a A enes an en polí ica ex e io com en polí ica in e na
- eco dem en aques sen i el menysp eu an a e issa en e s els
in el.lec uals capda an e s de la ideologia p og essis a a A enes.
Palesa, doncs, el
Palamedes
d'Eu ípides aques a desil.lusiÓ, pe o
ambé una ce a i onia en el e que els ma eixos <<he ois cul u a-
li zado s~, els <<Humanis es.
a an la le e,
sucumbeixen a mans
dels ma eixos homes. L'he oi basa en
I'eikos
i en la e i a
i
la
sa iesa és ende oca pe la manca de cc acionali a , del món.
D'al a banda, i seguin l'opinió de
J.
C.
Kame beek, segons la
qual ccon
y
che che ai en ain un poin de epe e cen al, une
in en ion unique ou p édominan es6, c eiem que hi ha ambé una
ce a ambigüi a i un doble sen i pel que a a la
Jus izmo de
o
a
la mo innocen de
pala mede^^^.
I
pe exempli ica aques a
ambigüi a es millo que eco da la
De ensa de Palamedes
de
Go gies, on apa eix l'in en o de la <<llei esc i a,,. En el
Palame-
des
eu ipidi s'em asi za la impo ancia de la in enció de I'esc ip-
u a i es diu que una aule a a acaba amb el seu in en o ;
i
no
sols com a conseqüencia de la in enció de l'esc ip u a, sinó ambé
de la llei. La i onia adica, doncs, en el e que la llei
(Nomos)
po o na -se con a el seu millo de enso .
L'ambigüi a
i
la i onia apa eixen ambé en el Palamedes polí ic
i
pa ida i de la pau. Segons
R.
Goossenss8, Palamedes és un
iloso
i
un polí ic imagina i com el Teseu de les
Sl plic~nn s.
<<a e
peu -C e un peu plus de ha diesse,,. Tanma eix, la cc epu-
blica del Teseu*, go e nada pel millo ciu ada, és una excepció en
el ea e d'Eu ipides, ca és el con a i de la eali a ,
i
en el
415 aC Eu ipides ja no es e ia a dels di igen s de la democ acia
a enesa. No hem d'oblida ampoc que Eu ipides no a se con-
seqüen amb si ma eix pel que a a la se a concepció polí ica,
pe que es deba ia en e el (<nacionalisme polí ic>>
i
el ecosmopo-
li isme iloso icn, és a di , en e les se es aspi acions paci is es i
56
J.
C.
~MBERBEEK,
aMy he e Réali é dans I'Oeu e d9Eu ipide,
En e .
Fond. Ha d ,
VI,
1960, p. 5.
s7
Co obo en aques a ambigüi a del
Palamedes
d'Eu ipides les pa aules de
C. MIRALLES, In oducció a les
T agedies d'Eu ipides,
Ba celona 1981, p.
22:
.un
bon coneixedo de I'ob a d'Eunpides ha esc i que, si la poesia és el llengua ge de
I'ambigiii a , cal concedi , més que a cap al e poe a, aques í ol a Eu ipides
(A.
RIVIER,
OP.
ci ..
Pans 1975). El discu s pok ic d'Eunpides, en e ec e, s'assem-
bla a un se pen
i
can ia de pell amb una acili a que de egades deixa as o ab.
58
R.
GOOSSENS,
Eu ipide e A henes,
111,
B usel.les
1962,
p. 515 i
SS.
els seus desigs de dominació. Doncs bé, a la llum d'aques es
dades i dels agmen s conse a s del Palamedes ens obem amb
una al a ambigüi a . El polí ic sa i, el iloso segons la ideologia
pla onica, que <<no e u a les accions injus es>> ( .
910
N2)
i que
és l'unic capaG de <<domina mile s d'homes injus os,, ( .
584
N2),
acaba essen ebu ja i sucumbeix.
Pe capi I'essencia del Palamedes igic es millo que la
sa i a i la pa a agodia dels esc ip o s cccomics>>. Pala nedes
e a ja p o e bial pel que a a la se a sa iesa en epoca dYA is o-
anes, i la concepció comica-popula eia del nos e he oi un ((sa i
malpa a
n.
Finalmen , el <<Palamedes>> de la Segona So is ica, especialmen
el de Filos a , no es, quan a *so is es>>, un mes e de cul u a
li e i ia, sinó ui de la ehabili ació d'he ois que nomes ha ien
es a al.ludi s pe Home ; es a di , Palamedes apa eix en I'ambi
dels au o s co ec o s d'Home S9.
Ce amen les e sions sob e Palamedes de Filos a
i
d'al es
au o s, com Da es o Dic is, són c<quelcom a pa ,, e sions ama-
ades d'imaginació i e o ica sense quasi con ingu . En el cas de
I'He oicÓs de Filos a es ac a d'un dialeg en e un campe ol
inya ai e i I'he oi P o esilau, en el qual se'ns diuen mol es coses
no esmen ades pe Home . Així, pe exemple, explica P o esilau
al campe ol que la e sió del mi e sob e Palamedes i el desem-
masca amen dlUlisses és alsa.
.
S'ha pensa que 1'He oicÓs e lec ia una de les p eocupacions
eligioses de l'epoca, a sabe , l'in en pe e iscola els cul es
g ecs pagans, pe ana con a l'apogeu del c is ianisme i de les
eligions o ien als, en boga alesho es60. Al ma ge de la e i a
d'aques a concepció, hem de di que s'han is al es mo i acions
pe I'elabo ació d'aques a ob a: <<la e i a de la gue a de
T aia,,
que no és al com Home la desc iu6', el
eal^
o ehabili ació
d'he ois que només ha ien es a al.ludi s pe Home -pe exem-
ple, P o esilau-, o que ell ma eix in encionadamen ha ia negligi
-com és el cas de Palamedes.
59
Sob e Filos a egeu
T.
MANTERO,
Rice che
....
i
B.P.
REARDON,
Cou un s
li é ai ea g ecs des
Ile
e
IIIC
sikcles up es J.C..
Les Belles Le es, Pa ís
1971.
60
Segons B.P.
REARDON,
OP. ci .,
p.
187.
6'
Aixo
ha ia in e essa ja a au o s com Es esico o Lluc¡&, aques Úl im
coe ani de Filbs a
i
ambé li e a
i
so is a.
No es, doncs, exac a la denominació ((co ec o s d'Home ,,, ca
en el cas conc e de Filos a es ac a a, més que d'una co ec-
ció, d'un desen olupamen del que a la
Zlíada
ha ia només es a
abludi . De e , i amb aixo cloem el nos e eball, suposa a la
co ecció o sup essió de na acions home iques,
i
alho a la inse -
ció de nous episodis, el e d'in odui Filos a en el seu
He oicós
a he ois com Aquil-les i Palamedes.