El mite de Palamedes a la Grècia antiga: Aspectes canviants d'un interrogant cultural i històric

EL MITE DE PALAMEDES A LA GRECIA ANTIGA: ASPECTES CANVIANTS D'UN INTERROGANT CULTURAL I HISTORIC Josep An oni Clua Un dels mi es mes a ac ius de la li e a u a classica g ega i que ha des e lla , anma eix, minses ece ques pe pa dels ilolegs -especialmen en les llengües omaniques- des de la ja in e e- ada esi doc o al d'O. Jahn' , ha es a la llegenda mi ico-li e a ia de Palamedes. Palamedes, I'he oi epic amb a els possiblemen p ehome i-ques, ill de Nauplion i Climene2, que enia com a ge mans Eax i Nausimedon , i A gos com el seu b essol, e a pe als g ecs I'en- ca nació de la sa iesa i de l'enginy in en iu, de l'hon adesa i dels bene icis en e s els homes. El conside a en alho a el cas ípic de Jus izmo de, d'assassina d'un innocen , i ou un ex- celalen i a ac iu ins umen pe als discu sos declama o is o ccepidic icss dels so is es. A la se a pe sonali a s'associa en innomb ables descob imen s, els quals eien c<. . . 26 a cp@ne~o O. JAHN, Palamedes, Hambu g 1836. Aques a b e issima esi doc o al, malg a els seus innegables mb i s, es a a ama ada de desc ipcions o mals i no o nia pkic icamen in e p e acions. E a només un ecull me iculós dels esmen s sob e Palamedes o al lla g de la bibliog a ia g ega i lla ina. Segons al es e sions, d'Hesione o de Fili a. Sob e la genealogia i I'e imo- logia de Palamedes egeu E. WST, ~Palamedess RE, 36, 1943, 2.500-12, i APOLLODOR, Bibl., 111, I, o bé els Scholia in O es em Eu ipidis, Ox o d 1867, . 43. Sob e les se es a els possiblemen p ehomb iques egeu in a, n. 16. io n6~~po 65 d xo~o KaL ICEKOU~~~O~ a~6upow.. . ,, , segons diu el ma eix Palamedes en la se a apologia, so ida de mans de Go gies. Hom c eu que el seu nom enia el seu o igen en l'habili a o la des esa de la se a ma (~cahápq)~. Ce amen aques a in e p e a- ció s'esqueia mol bé al nos e in en o , ca d'una banda els iloso s p esoc a ics an a o ga mol a impo ancia a la ma huma- na pe l'ob a de l'home din e de la c eació, i d'al a banda, amb I'ad enimen del mo imen c<so is ic~ d'epoca classica, Palamedes a gqudi d'unes conno acions que l'a eina en cu iosamen a aques símbol. Les ges es de Palamedes da an de T oia an se ambé ema dels eies, ins al pun que ens han pe ingu agmen s de es agedies d'~s~ui1, So ocles i Eu ipides, a més d'au o s menys signi ica ius, que po en el nom de Palamedes. So ocles esc i i ambé dues agedies sob e la enjan~a del seu pa e Nauplion. D'al a banda, Palamedes apa eix ja en els Can s Cip is i se'l oba en les es o es lí iques d'un Pinda o d'un Es esico . Eu í- pides, Diogenes Lae ci i d'al es ens diuen d'ell que ingué el do de la poesia. Pla ó4 el i lla a de so is a, capas de e c eu e una esi a qualse ol i alho a la se a con a ia. En epoca d'A is o anes el nom de Palamedes s'ha ia e p o e bial i amba a signi ica home enginyósS. De la in ancia i jo enesa del nos e he oi la adició només ens deia un e simp oma ic que l'a eina a a d'al es he ois de mol a anomenada: la se a p ecos sa iesa. En e ec e, ambé ou Pala- medes ensinis a pel cen au e Qui ó. Doncs bé, de bell an u i, ens ha sob a la p ac icamen nulela in o mació sob e la jo enesa i les ges es de Palamedes abans de T oia. To enin en comp e les eo ies d'usene , de inals de segle passa , sob e les uncions pa icula s que ep esen a en els he ois, segons les quals es p escindia de mol es pe ipecies mí iques, ens hem plan eja an- ma eix si Palamedes e a un mi e pos e io als poemes home ics o Al es au o s in en en elaciona el nos e he oi amb el e me g ec xáhos, és a di , amb la so que sob e é a cadascú, des acan així el unes des í de Palamedes. Pe la inculació amb el ma pe pa de la amília del nos e he oi (Nhplion, hax, Nausimedon , la se a ma e (Clímene) s'ha olgu de i a ambé el nom de Palamedes de &yg, Miog, amb la lle a ii no malmen an eposada. RAT^, Fed e, 261 d. Vegeu, pe exemple, ARIST., G ano es, . 1451. si, en can i, s'esqueia se una peqa p egonamen a elada en la adició epica an e io . D'al a banda, pel que a al ieu pa e Niuplion, cal di que els ilolegs alexand ins eie en en ell una ce a incong uencia o anac onisme, ja que d'una banda e a conside a ill de Posidó i a mes e a un dels a gonau es, men e que de l'al a sob e i ia a la gue a de T oia i es enja a dels aqueus a Eubea quan aques s se'n oma en cap a G ecia. Aques a any pe comba e els anac onismes mi ologics oba el seu po a eu p incipal en Apol.loni de Rodes, a qui s'a ibueix un s emma cla i icado d'aques p oblema (I, pp. 133 i SS.). Po se hagi es a Nauplion la peqa cabdal pe pode esca i la in oducció de Palamedes en el cicle &pic, com eu em. Un dels na ado s dels Nos oi es eié manca d'un pe sona ge que des uís els g ecs quan aques s oma en ic o iosos de T oia, ca Posidó es a a lliga a la pe sona del loc i ~iax. Lla o s se li o e í Nauplion, l'o igina i i unes daimon ma í, que enia la se a seu a Eubea i ansme ia la o qa dels en s que p ocedien de T Acia. Així Nauplion se ia la o ma p ime amen in oduida en la llegen- da i calia, doncs, un compa io a o ésse mol p oxim a ell pe qui aques decidís enja -se. Les ca ac e ís iques que ha ia de eni el pe sona ge es co esponen pe ec amen amb l'ésse i eal de Palamedes. Tanma eix, Palamedes no enia es p opi d'un he oi home ic -es a di , que on o s els he ois demos en la se a g andesa mi janqan les se es accions, ell an sols ho a amb una mo innocen -, ni d'un esse di í, i aixo no és con a i a la adició, la qual dóna ben pocs es imonis del seu cul e. Les no ícies sob e la se a omba su en només en el co pus Philos a o um, i hom c eu que aques a in o mació que ens o neix Filos a no és del o e ade a, sinó ui de la imaginació li e a ia i amb a anys p opagandís ics. Basan -nos en els es imonis que pa len d'ob es desapa egudes, en agmen s pa i acis conse a s i en ob es sob e el nos e ema que ens han pe ingu , ac a em de desen olupa la se a ama mí ica, des de 1'~~ica ins a la Segona So is ica, in en an , en la mesu a del possible, d'assoli les nos es p opies in e p e acions6. Un dels es udis que més dades mí iques o neix sob e la ama mí ica del nos e pe sona ge és el de M. SZARMACH, aLe my he de Palambde a an la Els Cyp ia, la Palamedeia i el (<silenci d'Home *. In e p e acions sob e el Pala nedes epic. Les p ime es no icies sob e Palamedes apa eixen o es elacio- nades amb la gue a de T oia, i anma eix Home no l'esmen a ni a la Ilíada ni a I'Odissea7. El p ime documen li e a i an ic sob e Palamedes són els Can s Cip is, poemes que pe anyen al cicle &pic8. En aques s poemes es na a una e sio sob e el mi e de Palamedes segons la qual el nos e he oi desemmasca a Ulisses quan aques ac a a de simula ollia pe no ha e de p end e pa en I'expedició e s T oia. A egeix el ex que Palamedes p engué Telemac, el ill d'ulisses, pe al que, simulan malme- e'l, el seu pa e deposes el seu ingimen g. Doncs be, dues són les e e en cies indi ec es al nos e he oi i, les quals ens o neixen, . a més, les següen s no icies sob e Palamedes: a) Palamedes a descob i i desemmasca a la ingida ollia d'ulisses quan aques ac a a d'eludi el ju amen pe ana a la gue a de T oia. (P ocl., 1.119-121 Se .) b) Palamedes ou aido amen o ega pels seus companys d'a - mes, Odisseu i Diomedes, men e pesca a. (Paus., X, 31, 2=Kyp., . XXI, P ocl., 1.166) C) L'exe ci aqueu es oba a manca de i ualles, pe o Pala- medes a du al campamen les Oino opes, les es illes del agédie g ecque*, Eos, LXI, 1974, pp. 35-47, es udi que ac a em de comple a i de eba e en els pun s que s'escaigui. Aques eball s'a u a en els agics. Al es ob es de cai e diac onic sob e el mi e de Palamedes són la de J. A. WCHS, De a ie a e abula um T oica um quues iones, Colonia 1830, cap. VIII, o els dicciona is-l xics de Rosche (1884-1937), P elle -Robe (1887-1926), i G imal (1981). Segons la C es oma ia de P ocle sabem que aques a ingen ob a cons a a d'onze olums i que ac a a els esde enimen s an e io s a I'acció de la Iliudu. La adició mi og & ica pos e io mos a a dues e sions d'aques episodi: la p ime a empla~a a I'acció en els camps d'ulisses a aca, on ell junyia un ca all i un bou al ca o. A mes, Palamedes posa a el pe i Tel mac da an del ehicle (HYG., ab., 95 i SERV., ad Aen., 11, 81). En la segona e sio I'acció es p oduia al . palau d'ulisses, i Palamedes ingia occi -lo amb I'espasa desp és d'a abassa -lo dels b aqos de la se a ma e (APOL.LODOR, Bibl. epi . 3, 7). bCOFR6 (Alex.. 815- 819) ens diu que Ulisses a junyi al ca o un bou i un ase. Lac anci Placid (Achii ., 93) diu, al seu om, que Ulisses ingia ollia o semb an sal amb uns animals he e ogenis, sense especi ica quins e en. sace do deli d'Apol.10, que an p odui magicamen i, oli i bla de mo o. (Lyc., 57O=Kyp., . XX; Apd. Ep., 111, 10) Si anali zem lleuge amen aques s agmen s, de seguida ens adonem que el pape de Palamedes en els Cyp ia ens se eix en pa pe dis ingi aques s poemes dels home ics. Ens e e im conc e amen a la <<pesca>>, ac i i a poc eqüen o no escaien a un he oi home ic, i, d'al a banda, als e s nega ius que comenGa a assoli el pe sona ge Ulisses, en on del seu ol b illan issim en els poemes home ics. Un al e aspec e mol in e essan que ens plan egen els Cyp ia es com ep esen a en Palamedes els possibles au o s d'aques s poemes epics, és a di , Es asi, Hegesies o Hegesi. Dissen im de S an o dIo quan aques a i ma, amb un ce ai e escep ic, que no hi ha cap es imoni que ens digui que l'au o dels Cyp ia consi- de és Palamedes com un ma i , com c eien els esc ip o s del segle V. Ce amen , de es imonis di ec es no en enim, pe o si, en can i, d'indi ec es. P ac icamen o s els documen s li e a is pos e io s assenyalen la mo innocen de Palamedes. D'al a banda, possiblemen una pa dels Cyp ia ou una a is eia de Palamedes, la Palamedeia. Basan -se en un (c es imoni* sob e l'au o i a de Mnesees de Pa as, deixeble d'E a os enes, alguns c í ics han pensa que la pa mal dels Can s Cip is s'anomena a Palamedeia i comenGa a amb la in ocació a la musa Himno. En aques .can epicw sob e Pala nedes es ac a ien o s els momen s del mi e de Palamedes, i desconeixem si s'esmen a en ambé les se es in encions". Si e ec i amen accep em l'exis encia del can epic la Palamedeia i donem pe suposada la celeb i a de que gaudi el nos e mi e en plena epoca home ica, se'ns plan eja un nou p oblema, ell pe al com ou ac a ja des de I'An igui a : el silenci d'Home . És ce amen ince el nomb e d'esde enimen s mí ics pe - anyen s al cicle epic que an se conegu s pe Home , lle a de les egades en que el mes e de G ecia ho diu cla amen . El mi e de Palamedes esde é un cas so p enen i colpido en aques sen i . Com assenyala W. K~llmann'~, Palamedes és I'unic pe - W. B. STANFORD, The Ul sses The ne. Ox o d 1963, pp. 83-84. l1 Nosal es ens decan em pe c eu e que Palamedes apa eix com a <<p o os heu e es, en els lí ics. C . in u, n. 19. l2 W. KULLMANN, Die Quellen de Ilias (T oische Sagenk eis He mes, Ein- sona ge impo an que és absen en les epopeies home iques. Filos a , al seu om, a la Segona So is ica eia di a Apol.loni: ccsi Palamedes no ana mai a T oia, lla o s T oia mai no a exis i ,. Abans d'esmen a el lla g egui zell d'opinions sob e el silenci d'Home en e s Palamedes, diguem, pe o, que aques a qües ió esde é en pa g a ui a si enim en comp e el pos ula (canalis an, segons el qual els poemes home ics són l'ob a de di e en s poe es en di e en s pe íodes de emps. D'al a banda, i com mol bé assenyala D. L. PageI3 a p oposi del llib e esmen a de W. Kullmann sob e la p io i a empo al del cicle epic sob e la Ilíada, (c... si assumim un Únic Iliasdich e , no sabem quan a he e a , i quan a in en a . Podem especula , pe o no podem comp o a ,. Amb o , seguin un c i e i ccuni a is a*, I'opinió més gene ali zada és que Home a silencia el mi e de Palamedes, pe que el a igno a o in encionadamen . Ce amen Home deixa a a l'omb a aspec es del mi e -aspec es que el poe a p e e ia pe mol es aons silencia - i no hi ha dub e que exis ia una ce a selecció. Tanma eix, som del pa e que cal dona als indicis que Home coneixia Palamedes14 o a la impo ancia que es me eixen, i que pe an Home en coneixia el mi e. La se a omissió a la Ilíada es deu a la ansmu ació adical a la qual a so me e el pe sona ge d'ulisses. zelsch . 14), Wiesbaden 1960, pp. 301-302. Val a di , pe b, que els a gumen s esmen a s pe 0. JAHN, op. ci ., pp. 2-3, no són genys menysp eables. Jahn addueix el e que Pausinies, c~diligen issimus an iquo um ca minum epico uma, no a esnen sob e la Palamedeia i que a Es abó li passi desape cebu . l3 Class. Re ., 11 (1%1), pp. 205-209. Vegeu ambé A. SEVERYNS, L'An . Class., 30, 1%1, pp. 541-54. l4 Des de I'An igui a ins als nos es dies s'han ana 'succein abundan s eo ies sob e I'apa ició del mi e de Palamedes en I'epos. Malg a les se es espec i es a ian s, podem esquema i za o aques lla g egui zell d'opinions en dos g ans blocs bisics: I. Palamedes apa eix pe p ime a egada en els can s cip is, abans de la Ilíada i 1'Odissea.Home a silencia el mi e de Palamedes. Aques a sembla se I'opinió menys gene ali zada, o sia la que de ensa la p io i a empo al del cicle sob e la Ilíada. Vegeu, pe exemple, I'ob a de Kullmann sua a esmen ada. 1) W qub ho a igno a , ja que I'assassina d'un company d'a mes e a una noció es anya a la mo al epica, i de la qual no obem exemples en els can s home ics. Vegeu W. B. S~ANFORD, The Ulysses Theme, Ox o d 1954, p. 257, n. 2. 2) Cal no pensa en uns poemes homb ics enciclopedics, sinó en unes ob es li e a ies que pe la se a na u alesa e en una selecció dels esde enimen s. Pe an , no hi hagué un silenci exp és pe pa d'Home . C . M. SARMACH, .Le my he de Palamede a an la agédie g ecque , Eos. LXII, 1974, p. 38. D'al a banda, la majo pa de les ,in e p e acions sob e el Palamedes epic euen en ell la pe soni icació d'un poble no- g ec amb elacions amb G Gcia, i pe an an del nos e he oi un o as e mí ic, un *ba ba % pe ingu d'al es con ades llunyanes a la península balcanica sia Meno , Fenícia o C e a, e c. Esde é, doncs, Palamedes una pesa no escaien -segons alguns <<pe sona ge mí ic pos e io >>, segons d'al es <<genuiha pesa de la adició an iga,,-, amb o s els e s p opis d'un *he oi cul u a- li zado n i pocs d'un gue e . 3) El silenci d'Home és in enciona . El pe sona ge Palamedes no hau ia peds a Home la glo i icació d'ulisses. Vegeu Q . VELLAY, <La Palamé iie,, BUM. de /'Assoc. G. Budé, núm. 22, 1956, p. 55 i SS. Aques a opinió segueix el ela de Filos a en el seu He oicós. 3.1) La desa inenca en e Ulisses i Aquibles (Od., VIII, p. 75 i SS.) é a eu e amb la mo de Palamedes. Aquil4es enia com a amic Palamedes, com ens explica mol bé Filos a en el seu He oicós. Ulisses, al seu om, e a el més g an enemic de Palamedes. C . J.A. DAVISON, Rez. VON DER MOHLL, ~K i isches Hypomnema zu Ilias,,, NGA, 1954, p. 44, a Gij ingische Geleh e An eigen, CCVIII, 1954. 3.2) Home coneixia Palamedes i el seu assassina . En enim uns indicis: ' a) 6s simp oma ica I'absencia en el Ca 3eg de les Naus, de la ciu a de Niu- plia, en la egió de Diomedes. b) En el can I1 sembla conegu el pape de Palamedes en busca de les Oino opes. c.) L'amis a en e Ulisses i Diomedes po ésse deguda a una unió en I'assassi- na de Palamedes. d) Ja que el con ingu dels ~Nos oi, sembla se p essuposa en alguns pun s de la Iliadu, és possible la suposició que la i a de Nhplion, el pa e de Palamedes, os coneg~da pe Home . Vegeu W. KULLMANN, OP. ci .. pp. 301-302, i J.A. RJCHS, op. ci ., pp. 64-65, que apun a ja algun indici de la coneixenca de Palamedes pe pa d'Home . 3.3) EI e que Agamemnon eco di Am imedó conjun amen amb Menelau ha ia pe suadi Ulisses pe al que p engués pa en I'expedició con a T oia (Od.. XXIV, p. 115 i SS.) p essuposan que Home coneixia la his o ia de Palamedes. Vegeu A.C. BARSON, The F agmen s o Sophocles, 11, Camb idge 1917, p. 115. Abans ja ha ia es a sugge i pe J.O. SCHMIDT, Ulix Pos home icus. Be lín 1885, en el seu capí ol sob e els Can s cip is. 3.4) Palamedes ou un poe a epic i pe an Home el silencia in encionadamen pe en eja, egeu La SUDA, s. . Palamedes. 11. Palamedes, c eació dels poe es cíclics pos e io s a Home . Opinió de ensada, pe exemple, pe A. LESKY, His o ia de la li e a u a g iega, Mad id 1976 (Be n, 1963, ad. cas .), o i que no a e e encia a Palamedes en conc e . Alguns au o s mode ns (c . A. LANG, o bé E. HOWALD, in a) segueixen les opinions dels an ics, com Es abó, VIII, 368 D, o Cice ó, De o . 11, 97, que c eien que els agics g ecs ha ien c ea els pe sona ges de Nauplion i dels seus ills, a pa i del nom de la ciu a de Nhplia. Si no os així Home no hau ia deixa de pa la d'ells. Una bona pa dels cn ics essal a ambe la elació de Pala- medes amb Nauplia, una de les se es ciu a s d'o igen i oponim manlle a del seu pa e Nauplion. Uns assenyalen la con aposició en e Nauplia, pe anyen a l'hnbi jonico-a ic, i la es a de les ciu a s aquees. Uns al es la con aposen a Fenícia. Alguns olen eu e en Palamedes, habi an de Nauplia, la ep esen ació de la ci ili zació minoico-micenica quan a ansmisso de I'a de I'es- c ip u a en on a d'al es cabdills g ecs, igno an s d'aques a i ambe pe anyen s a I'ambi aqueu. Un ,al e e comú a quasi o es les in e p e acions sob e el Palamedes epic és que la se a elació amb el seu pa e Nau- plion, dclimon ma í, é quelcom d'ex ao dina i. Uns pensen que el pe sona ge Nauplion a se inco po a a Palamedes; d'al es que aixo es p oduí a la in e sa. Ningú, anma eix, ha des aca el seu ca ac e o igina iamen cc i anicn o <<daimonic, i el pos e io ac amen com a <<pe sona ge de la llegenda kpicanl5, pe o con- se an e s de la se a an iga condició - eco dem sinó les quali a s p ome eiques que enca a conse a Palamedes da an l'hos aquea, o la elació en e Eubea i Nauplia, com a lloc des d'on mí icamen Nhplion eia bu a els en s e s T aciaI6. IS Si que s'ha asssenyala , en can i, el e adaimonic, o a i anic, d'ambdós pe sona ges pe sepa a , (c . in a E. HOWALD, O bé M. DELCOURT). 16 Donem una explicació succin a i diac onica de les p incipals eo ies i in e p e acions sob e el <<Palamedes, epic: E. CURTIUS, aphonizie in A gosn, Rhein. Mus., VII, 1850, p. 455 i SS.: Pala- medes, pe soni icació de la cul u a que els g ecs ebe en dels enicis. Els in en s a ibuls a ell -els a s, les mesu es, la balan~a, les lle es- en són es imoni. Pe ako no é cap pa en iu amb els he ois d'A gos, i ep o I'odi i el menys- p eu amb que els g ecs acolli en els es ange s. A. LANG, aThe s o y o Palamedes,,, The wo ld o Home , Lond es 1910, pp. 188-%: Palamedes, he oi cul u ali zado pos home ic in odui' en I'epica oiana, conc e amen en els Can s cip is, pe in iuencies an iaquees. Palamedes e a un habi an de Nauplia, a la cos a, ciu a en elació amb A enes pe I'An ic i- nia de Calau ea, i pe an pe sona ge a o i pe als poe es jonico-a ics. E. HOWALD, aPalamedes,,, Geis ige A bei , núm. 6, Zu ic 1939, p. 7: Palamedes, ésse i eal, que només és comp ensible en elació amb el seu pa e Naupli dei ica ma ine . Palamedes és un a egi mí ic pos e io pe dona cohe encia a les accions de Naupli; pe an , li manquen la ca n i la sang d'un he oi g ec, pe que es ac a d'un pe sona ge in en a . E.D. WILIPS, aA sugges ion abou Palamedes,, Ame icun Jou nal o Philo- logy, núm. 78, Bal imo e, 1957, pp. 267-78, basan -se en R. GRAVES, G eek My hs (Los Mi os g iegos, Buenos Ai es 1967, 162, 6), i en pa en J. BERARD, &c i u e p e-alphabe ique e alphabe en I alie e dans les pays égeens,,, Minos, A la llum d'aques s e s esmen a s de Palamedes, no ens ha de sob a en pa el silenci d'Home , puix que aques no coneix es d'aques s als <<he ois cul u ali zado s~ en el camp aqueu, on ells es an o a del seu lloc. Si que es, en can i, e semblan que el poe a o poe es jonics au o s dels Cyp ia essin mo i Palamedes jus abans del comensamen de la Ilíada, conscien s e ec i amen que din e d'aques a epica no podien encaixa -lo17. Da an , doncs, d'aques ga buix d'opinions i eo ies, se ia endebades d'in en a a egi una al a no a in e p e ació que menysp ees les sua a esmen ades. És pe aixo que els nos es sugge imen s es an p egonamen ecolza s sob e an e io s in e - p e acions: Palamedes, o igina i daimon o di a~, esde ingu <<he oi cul u ali zado n i inse i en el cicle epic com a pe soni ica- ció o ansmissió de ce es cul u es que an in lui sob e G ecia (Fenícia, Jonia, la cul u a minoico-micenica, e c.); que ou cone- gu pe Home i que aques el silencia; pe sona ge que apa eix p ime amen documen a en els Can s Cip is sense o s els a i- bu s in en ius, que sí, en can i, possei a en els lí ics, ou al nos e en end e un he oi mí ic malamen <<assu us in abulas T oicas~, es e amen incula amb Nhplion i la ciu a de Nau- plia, pe soni icació alho a de la ebu jada in luencia enícia sob e G ecia i dels dominis jonico-a ics en el Pelopones. Palamedes es, doncs, mes a ia <<genulna peGa de la adició an iga, que <<un pe sona ge mí ic pos e io I8 *. Salamanca 1953, pp. 65-83: Palamedes, es el ep esen an da an de T oia, pe les se es in encions, dels aconseguimen s de la adició minoica, he e ada despks pels micenics. La llegenda can ia Palamedes de simple ansmisso de I'a de I'esc ip u a en in en o . Es guanya I'odi dels cabdills g ecs (micenics) pe qu sabe esc iu e e a mal is pe ells. M. DELCOURT, ~The Las Gian s~, His o y o Religions. IV, 2, Chicago 1965, pp. 20942, seguin en pa els es udis d'U.V. WILAMOWITZ, Aischylos In e p e- ionem. Be lin 1914, p. 146, i C. FRELLER-ROBERT, G iechische Heldensuge. 11, 1127, 1921: Palamedes, i a e he oi pic. Els seus in en s són ne as s pe aques a ma eixa condició se a. Palamedes, Filoc e i Aiax o en econegu s com an ics d~~i nones, pe o en ésse inse i s en I'epos an pe d e llu s ca ac ens iques i es ca egi en amb alues psicologiques. Només Palamedes conse a e s p ome eics. l7 Sob e la dis inció en e poe es jonics c eado s dels C p i i Home , ens hem basa en A. LANG, OP. ci .. pp. 188-96. l8 Un es udi excellen sob e els Cyp i i d'al es poemes epics g ecs a caics és el d'A. BERNABB, agmen o os de epica g iega a caicaa, BCG. Mad id 1979. Vegeu sob e o pp. 93-138. cials, na u als, d'homes capasos d'a on a pe ills en se ei de la humani a , e c. J?s, doncs, e iden que els enemics d'He acles i Odisseu, com assenyala F. DÜmmle 3'j, apa eguin com a eso is ai* en el sen i nega iu del e me, com a mes es de la alalacia o com a homes co ompu s pels so is es. I jus amen pe coneixe l'a e sio d'An ís enes en e s Palame- des enim el es imoni de Dio C isos om (O a io, 13.21), una ob a que el ma eix Dümmle ha mos a dependen dels esc i s d'An- is enes, oposa s a la <<no a paideia,, in odu'ida pe Palamedes. Dió C isbs om insis eix, so a la in luencia di ec a d'An is enes, en el e que la <<sa iesa>, de Palamedes el a du al acas. A més, una p o a e aen que Palamedes apa eixia en els dis- cu sos dlAn is enes és que Pla ó (Rep., VII, 522 c) es bu la dlAga nemnon pe que apa eix en els agics idículamen ca ac- e i za , sense sabe comp a , con a iamen a I'in en o dels nomb es, l'he oi Palamedes, i, segons D~m nle ,~' com a e enja del unes ac amen de Palamedes pe pa d'An is enes. Amba s a aques pun cal que ens p egun em com concebia Pla ó el mi e de Palamedes. D'una banda, com hem is en pa la de Go gies, e a l'objec e de les se es c í iques. El conside a a l'enca nacio dels so is es, con a is a I'espe i e i ablemen ilo- so ic. D'al a banda, esmen a Palamedes en e una llis a d'in en- o s mí ics (Lleis, 677 d). En la es a del co pus Pla onicum són escasses les al-lusions a Palamedes a pa les ja esmen ades. Doncs bé, aques a al-lusio a Pala nedes in en o oba, al nos e en end e, dues possibles explicacions: les conno acions que ja posseia plenamen Palamedes amb la ((idea de p o g es^ i la elació d'un dels seus p incipals in en s, I'al abe , amb el pas de la <<Ci ili zacio o al, a la <<Ci ili zacio de l'esc ip u au a G ecia. Conscien s del isc que suposa pa la d'unes qües ions an deba- udes i cc exades,,, gosem anma eix o e i un modus in e p e andi sob e la elació Pla ó-Palamedes. D'una banda, la ideologia de Pla ó sob e el p og és de I'home di e eix conside ablemen de la dels iloso s-so is es an e io s i dels p esoc a ics. A més, é dues e apes 38 : 36 F. WMMLER, aZum He akles des An is henes,,, Phil.. 50, 1891, p. 25. 3' F. DOMMLER, ibid.. p. 296. L'elemen cínic apa eixia ambé en el P l me- des d'Eu ipides ( . 580), on hi ha ia una al.lusiÓ cínica sob e I'en iquimen econ6mic dels aso oi,,, possiblemen posada en lla is d'ulisses. 38 Basem aques a classi icació en I'ob a de R. MONDOLFO, Ll comp ensid l del I. En el Timeu (22 c) i el C i ies (109 D) es diu que la c eació col-lec i a de la cul u a és pe iodicamen in e ompuda i ano ea- da pe les g ans ca is o es cosmiques. Aques a idea de des- ucció apa eix ambé en el mi e del Polí ic (pp. 269 i SS.) El e i able espe ó del p og és huma a ésse la <<necessi a >>, i d'aques a es an ap o i a els in en o s. Pe aixo el que la adició a anomena , doncs, dels déus l'ob ingue en mi jansan l'ense- nyamen i l'exe cici. A més, en el mi e del Polí ic els in en o s duen noms de déus -P ome eu, He es , A ena. 2. En les Lleis (677 D) eapa eixen els in en o s, pe o són ja o s humans. Reneixen con ínuamen les a s com a quelcom semp e nou pe que els homes semblen igno a que ja an exis i mol es gene acions abans. Les nos es a s no enen més de dos mil anys d'exis encia, des que an se descobe es unes pe Dedal, al es pe O eu, al es pe Palamedes, e c. La c eació de la cul u a esde é, doncs, ob a dels homes, i hi ha uns ac o s que se eixen d'espe ó. Com hem is , no és sols l'enginy d'uns de e mina s <<in en- o s~ el que a p odui el p og és de l'home, sinó ambé les se es necessi a s. Els in en o s, com Dkdal o Palamedes, in- d ien a se els que co onessin els mk i s dels homes. Es ac a, doncs, d'una isió global o uni e sal del p og és. A a bé, Pla ó no opina a que o es les echnai, els ui s del p og és, ossin degu- des a una única pe sonali a , com Palamedes, con a iamen a d'al es so is es i pensado s de inals del segle V, i que segons aques a concepció hagués suposa la des ucció del concep e bell i co ec e d'un desen olupamen cul u al p og essiu i g adual39. D'al a banda, Pla ó, en la se a República, ens dóna un dels es imonis més eloqüen s de la ans o mació que s'es a a ope an a Gkcia amb el pas de la <<Ci ili zació o al, a la c<Ci ili zació de I'esc ip u a>>. Pla ó exho a a comba e la poesia, e e in -se es- pecí icamen a l'epos com a pe illós obs acle men al pe al p o- g és in el-lec ual. Tanma eix, Pla ó no ebu ja a la <<poesia>, al com podia ésse llegida en un llib e. E a més a ia ccl'a o di suje o humano en I cul u c n igu . Buenos Ai es 1968, pp. 509-607, o i que I'au o no a palesa aques a classi icació, sinó que simplemen sembla insinua -la. 39 Aques concep e, segons W. NESTLE, Vom M~ hos zum Logo. S u ga 1975, pp. 330-31, a ésse p ime amen p onuncia pe Xeno anes i ep ks pe P o hgo es i d'al es. ap endimen o mnemonico (. . .) e la condizione di mimesi*, com ha assenyala E. A. Ha elocka. To e a .doxa,, o ccopinió~ el que no e a expe ikncia abs ac a i iloso ica, segons Pla ó. Ce amen necessi a a quelcom cons an i a empo al pe a la se a doc ina iloso ica, i aixo no li ho o nia l'epos, ca la psicologia de I'execuciÓ pd ica suposa a l'ap enen a ge mnemonic i no dona a possibili a de pode pensa o d'ésse cn ic. Pe o aixo Pla ó mi a a amb bons ulls el pas g adual de l'anal abe isme a l'al abe- isme comple , si bé aixo s'acompli quasi de ini i amen a comen- Camen s de I'epoca hel-lenis ica. Palamedes, in en o de l'al abe i pe soni icació de la idea de p og és, que a có e de boca en boca de o s els iloso s i a is es del segle V, e a la ep esen ació mí ica de la ans o mació a la qual assis ia en Pla ó i d'al es iloso s. Mol s d'ells oba en en aques mi e un ins umen adien pe a a egi -li unes conno acions que no enia ins alesho es. Palamedes, ema agic Sabem que a més del Palamedes d'Eu ipides, d'al es agics com ~s~uil, So ocles i el jo e As idaman an esc iu e ob es in i ulades Palamedes, que So ocles a esc iu e dues ob es més, el Nauplios Ka aplecSn i el Nauplios Pi caeus, men e que As i- daman , Lico ó i Filocles an esc iu e cadascú un Nauplios. To es aques es peces eien e e encia a Palamedes. L'a gumen dels Palamedes a esde eni més a i iciós i ans- o ma en mol s pun s en compa ació amb la senzillesa del ac- amen epic d'aques mi e4'. D'al a banda, e a el ma eix ap oxi- madamen en els es agics. El ema exigia una escena d'ag5n amb acusació i de ensa, mo iu aques que apa eix pe p ime a egada en els agics. Sob e la qües ió de I'a ibució dels a gumen s s'han ana suc- cein di e en s eo ies des de a un segle. El p oblema és a quin dels eics cal a ibui un segui de e sions sob e el mi e de 40 E.A. HAVELOCK, C~I ~ e o e cle e (.iuil il dellc ~(. i c . Ed. La e za, 1973 (P e uce o Plu o. Camb idge-Massachuse s 1963). cap. XII. 41 J. DUCH~MIN, L'Ayh duns I c gldie g ecque. Pans 1968, a i ma que apeu 45 e I'a abula ion é ai elle la mime chez les ois. Le suje meme exi- geai es ce ainemen une scbne de jugemen égulie , a ec accusa ion e de ensen, i anma eix al es es udiosos opinen que no hi e a a esquil aques judici. Palamedes no malmen basades en els ~igics~~. D'al a banda, si el ol del <<Palamedes epicn a se mol impo an des de bon comenqa nen , pel que es desp en de la se a apa ició a les a s plas iques, en can i, són escassos els es imonis de la ep esen a- ció del <<Palamedes agi , en qualse ol de les a s igu a i es. Nomes cal consul a les ob es ja classiques de L. Sechan o de Lane" pe adona -se de la p ac icamen absolu a manca de ma e ial4" . El Palamedes d'Esquil ens el podem imagina nomes en compa- ació amb el P ome eu encadena del ma eix au o 45. L'escolias a ad Aesch. Rom. 457 ens o neix una no icia segons la qual les in encions allí esmen ades apa eixen ambé en el Palamedes d'Esquil. Així doncs, els e sos que J. Es obeu posa a en elació 42 Reco dem aques es e sions: I. Epí ome del ps. Apol.lodo , 111; 1I.a. Higí, CV; n.b. Se i, ad Aen. 11, 81; 111. Schol. ad Eu . O es es, 432; IV. L'Odisseu ... del ps.- Alcidaman . Doncs bé, amb I'aju d'aques es e sions, de I'andisi lingiiis- ica -no mol ap o i ada, segons F. S o~ss~, aDie Palamedes-T agoedien de d ei g ossen T agike und das P oblem des Hypo hesis,,, Wiene S udien, LXXIX, 1966, p. 101- i amb els agmen s conse a s, C. ROBERT, G iechische Heldensa- ge, 1921, p. 1133, a opina que el Pulamedes d'&squil e a la e sio més senzilla, la de So ocles la més complexa i la d'Eunpides la més p o usa en de alls. Robe ou segui en I'essencial pe F. JOUAN, op. ci ., p. 345. Al es emp a i es han es a les ja esmen ades d'A. Pe usi i ecen men la de R. SCODEL, The T ojun T ilogy o Eu ipides, Go ingen 1980, qui c eu que la e sió d'Higí és I'a gumen del Pulamedes eu ipidi, o i que NAUCK (T . G . F g., p. 541) ja ho ha ia suposa amb an e io i a . 43 L. &CHAN,- É ~ídes su la ugédie g ecque duns ses uppo s uuec la cé umique, Pans 1967 (I.a ed. 1926); A. LANE, G eek po e y, Lond es 1973. 44 Si la on més abundan pel que a als es imonis sob e Palamedes són els <mi alls e uscs>,, anma eix els agics no an in lui en aques a pa igu a i a. En can i, sabem pe e e encies indi ec es que si que a cap i a els pin o s, conc e a- men Timan es, la mo pe lapidació de Palamedes, sens dub e ema ~-&&, pe qui? aques a e sio de la mo del nos e he oi e a p bpia.dels igics, desp és d'un judici. Ens obem més a d amb una al a se ie de ep esen acions plas iques on apa eixen Palamedes i d'al es he ois jugan als daus o a di e sos jocs d'a za , p ecisamen in enció de Palamedes. Cu iosamen els pin o s coneixien mol bé la llegenda agica, ca a més de ep esen a Palamedes i d'al es he ois jugan a un joc in en a en ci cums ancies bel.licoses pel ma eix Palamedes, associa en semp e en els seus quad es a he ois enemics d'ulisses. Basem aques a in o mació en I'a icle de S. KARUSU aDe E inde des Wii els. Das a es e g iechische my ische Po a ,,, Mi . des Deií schen A ch. Ins i .. LXXXVIII, Be lín 1973, pp. 55-65. 45 Donem pe suposada la se a au en ici a , malg a els dub es que an plan eja Wes phal, Niedzballa i W. Schmid (Un e suchungen zum ge essel en P ome he ís. 1926). amb el Desmo és dd'~squil ( . 454-459) deuen pe anye d'alguna mane a ambé al Palamedes, ca el . 182 N2 é mol a eu e amb els e sos del Desmo és6. En el Palamedes esquili o s els pe sona ges de I'acció es mouen. amb llibe a i esponsabili a . To s ells assumeixen, a més, les penes que esul en de les se es accions: Ulisses, en cau e amb in el-ligencia el seu enemic, i Agamemnon o denan la se a lapidació. A Bsquil es p odueix, al nos e en end e, el pas de la concepció *di ina, de les in encions a la concepció he oico-humana, ca aques es són ei indicades an pe P ome eu com pe Palamedes, men e que abans es conside a en nomes com un do de la di ini a . Quan al Palamedes de So ocles, di icil pe no di impossible esde é la se a econs ucció si no la concebem o man pa de la ilogia o mada pe aques a i dues agedies mes, el NaÚ- nh .0~ ~a anhko i el NaÚnA~os n e~a~ús, com mol be han p oposa Schmid i S ahlin4'. Pel que a a l'a gumen de la pesa, sembla que Palamedes, ep odi ionis eus,,, ana a en aques a ob a desmun an o es les objeccions que li eia l'acusado i que anma eix no e a en esa la se a de ensa, i, així doncs, mo ia íc ima de l'en eja@. No Aques a in o mació ens I'ha o nida H.J. W~E, De Ve lo ene Aischylos. Be lín 1%3, pp. 106-108. D'al a banda, el . 181 N2 en boca de Niuplion da an dels cabdills g ecs, jun amen amb d'al es on s (APD. Ep. VI,8; sch. ad O . 432; TZETZ.; sch. Lyc. 386 i 1093), ens assaben a que Nauplion, el pa e de Palamedes, ana al campamen aqueu a demana jus ícia desp és de la condemnació del seu ill. Així doncs, el de enso de Palamedes a Bsquil e a Nauplion, men e que a Eu ipides possiblemen e a Bax, ge mi del nos e he oi, pel que es desp en dels agmen s. A més, segons I'au o de I'edició Aeschyli e Soph. T gedic e e ... (Fi min Dido , Pans 1877), c<apud Aeschylum ce e ui hominis, qui bene i- cio um conscius, ix esponde c iminibus, sed magnanima o a ione me i a solum sua exponi *, pp. 262-63. E ec i amen , sembla que Palamedes no es de en- sa a de les acusacions d'ulisses més que en esmen de les se es in encions i bene icis, con a iamen al P lomedes dels al es au o s i al de Go gies, com hem is . 47 W. SCHMID i O. STAHLIN, Geschich e de G iechische l Li e i ~ . I, Munic 1940, pp. 443-46. Aques a ilogia es a ia, doncs, compos a pe dues pa s: 1) La mo de Palamedes; 2) La enjan~a de Nauplion, en dues pa s. 48 Aques a és, almenys, I'opinió de I'au o de I'edició Aeschyli e Soph.. F. Dido , Pans, 1877, pp. 262-63. D'al a banda, ambé M. SZARMACH, <Les agédies d'Eschyle e de Sophocle su Palamedes, Eos. 62, 1974, pp. 193-204, s'es ima més posse'im, d'al a banda, cap p o a que ens pe me i demos a I'exis encia d'un ag5n en el bell mig de la agedia, malg a que el ema ma eix ens deixi suposa -ho49. No hem de compa a ampoc el Filoc3 es so ocli amb el Pala- ~~elies d'aques ma eix au o pe al de comp end e un xic més aques segon, com han p oposa alguns au o s, ca en la p i- me a agedia Odisseu és ep esen a pe seguin el bé dels g ecs, men e que en el P l medes enja les injú ies que ha ebu del nos e he oi in en o . El agmen 438 N2 p esen a una se ie de p oblemes que an discu ible la se a in e p e ació. En p ime lloc, el e que Palame- des pa li en e ce a pe sona no ens ha de sob a s0. Tampoc la u ili zació del p onom oe o~ en comp es de ME, mes eqüen . De o I'ample en all de possibili a s c eiem que només se'l po en end e de dues mane es: 1. Al.lusiÓ a l'episodi de les Oino opes, si ua a més en 1'Epi- ome d'Apol-lodo (111, 10) du an la segona es ada a Aulida de l'exe ci en ocasió d'una am. Tze zes i Dic is ambé en pa len". 2. Po se és un discu s en boca d'Aquil.les, l'in im amic de Palamedes, en o ma d'elogi (El passa ge de l'Od., XI, 75, po se es basa en la mo de Palamedes). Finalmen , es po in e p e a com una apologia de Nauplion da an els aqueus. D'aco d amb la ca ac e i zació dels he ois pe pa de So ocles, Palamedes apa eixia en aques a agedia que a a ens ocupa com un pe sona ge d'eno me g andesa, llui an con a o i con a o s -con a o I'exe ci aqueu- comple amen sol i en on als decada -se pe I'en eja com a mo o de la enjanga en aques a pega. Pe a un in en de ecomposició del ema o a gumen egeu ambé el ecen es udi de J.M. LUC*, F gnlen os de Sóji~cles, Mad id 1983, pp. 244-46. 49 J. DUCHEMIN, op. ci .. pp. 69-70, ha abona ambé la hipo esi que hi hagués enca a un al e gi511: ~Philos a e (He . X, 7) e Tze zes, 390, appo en qu'Ajax ense eli Palamede malg é la dé ense d'Agamemnon . Al nos e en end e aques a conside ació és mol a iscada, puix que es basa només en dos es imonis, i en o cas e lec eixen e s a gumen als de les ag dies d'Eu ipides, conc e amen Filos a . 50 El agmen diu aixi (la aducció és nos a): .¿No a apai aga la am d'aquells, segons olun a di ina, i a descob i els passa emps més enginyosos pels que jeuen desp és del a ic de les ones ma ines, aixi com els jocs de peons i daus, plaen emei de I'oci?s. 51 Sob e aques episodi egeu F. JOUAN, op. ci .. p. 357. alo s de la socie a . Aques en on amen li epo a ia la mo en una caiguda abismal. D'al a banda, la in iga a gumen a1 sembla se més complexa en el cas del Palamedes eu ipidi, malg a que hagi es a sugge i que Eu ipides a imi a Bsquil'z. L'o iginali a d'Eu ipides de ia es a més a ia en l'espe i i en la sub ili a dels a gumen s e o- ics de la discussió en l'agón, que no en els e s. Sense en a en qües ions a gumen als ni en compa acions en e el Palamedes d'Eu ipides i el dels dos al es g ans agics - an ben es udiades, d'al a banda, pe I.A. HARTUNG (1844), F.G. WELCKER (1839), R. WAGNER (1891), T.B.L. WEBSTER (1967), F. STOESSL (1966), M. SZARMACH (1973), i da e amen pe R. SCODEL (1980 diguem pe o que aques a pesa o ma a pa de l'anomenada T ilogia T oiana, compos a pe 1'Alexan- d e, el Palamedes, i les T oianes, a més del d ama sa í ic Sísi . Aques a ilogia -o ag upamen he e ocli de emes amb p incipis anma eix ideologics comuns a o es elles, com ha demos a R. Scodel- a ésse ep esen ada du an la p ima e a del 415 aC, i o i que no esponia als esde enimen s de l'expedicio a Sicí- lia, ca enca a no s'ha ia p odui , sí que e a una con a la gue a i un c i en u isma con a la ciu a que acaba a de passa pe l'escandalos <<Saqueig de l'illa de mel os^^^. Doncs bé, de l'es udi dels agmen s del Palamedes d'Eu ípi- des, i enin en comp e el que pe soni ica a Palamedes pe als ce cles iloso ico-so is ics a enesos de la segona mei a del segle V' aC, hom po dedui que Palamedes a suposa pe a Eu í- pides una mos a e iden del seu desencís en e s la 11-lus a- cio i la <<idea de p og éss5n, o coincidin amb una Eapoca unes a 52 F. JOUAN, ibid., p. 361. 53 Segons exp essió encunyada pe L. PARMENTIER, %No ice de T oyennes,, Les Belles Le es, G. Budé. 1925, p. 6 i SS. s4 Vegeu A. RIVIER, Essai su le agique dPEu ipide. Lausana 1944 (Pans 1975), p. 157: aEu ipide eu enco e ai e se i son a au bien de la ci é menacée; mais la menace ien de I'a eugle nen des A héniens,. 55 Segons opinió d'E.R. DODDS, Los g iegos y 10 i acional, Mad id 1980 ( ad. cas .), cap. VI, p. 179. La aducció és nos a: <<Eu ípides e lec eix no sols la Il~lus ació, sinó ambé la eacció con a la Il~lus ació>>. Doncs bé, Palamedes sembla la pe soni icació d'aques a endkncia il4us ada en on d'ulisses i Agam nnon, que ep esen en en I'ob a la demagogia, la c uel a i la co a dia, I'indi idualisme i I'ambició de pode . pe a A enes an en polí ica ex e io com en polí ica in e na - eco dem en aques sen i el menysp eu an a e issa en e s els in el.lec uals capda an e s de la ideologia p og essis a a A enes. Palesa, doncs, el Palamedes d'Eu ípides aques a desil.lusiÓ, pe o ambé una ce a i onia en el e que els ma eixos <<he ois cul u a- li zado s~, els <<Humanis es. a an la le e, sucumbeixen a mans dels ma eixos homes. L'he oi basa en I'eikos i en la e i a i la sa iesa és ende oca pe la manca de cc acionali a , del món. D'al a banda, i seguin l'opinió de J. C. Kame beek, segons la qual ccon y che che ai en ain un poin de epe e cen al, une in en ion unique ou p édominan es6, c eiem que hi ha ambé una ce a ambigüi a i un doble sen i pel que a a la Jus izmo de o a la mo innocen de pala mede^^^. I pe exempli ica aques a ambigüi a es millo que eco da la De ensa de Palamedes de Go gies, on apa eix l'in en o de la <<llei esc i a,,. En el Palame- des eu ipidi s'em asi za la impo ancia de la in enció de I'esc ip- u a i es diu que una aule a a acaba amb el seu in en o ; i no sols com a conseqüencia de la in enció de l'esc ip u a, sinó ambé de la llei. La i onia adica, doncs, en el e que la llei (Nomos) po o na -se con a el seu millo de enso . L'ambigüi a i la i onia apa eixen ambé en el Palamedes polí ic i pa ida i de la pau. Segons R. Goossenss8, Palamedes és un iloso i un polí ic imagina i com el Teseu de les Sl plic~nn s. <<a e peu -C e un peu plus de ha diesse,,. Tanma eix, la cc epu- blica del Teseu*, go e nada pel millo ciu ada, és una excepció en el ea e d'Eu ipides, ca és el con a i de la eali a , i en el 415 aC Eu ipides ja no es e ia a dels di igen s de la democ acia a enesa. No hem d'oblida ampoc que Eu ipides no a se con- seqüen amb si ma eix pel que a a la se a concepció polí ica, pe que es deba ia en e el (<nacionalisme polí ic>> i el ecosmopo- li isme iloso icn, és a di , en e les se es aspi acions paci is es i 56 J. C. ~MBERBEEK, aMy he e Réali é dans I'Oeu e d9Eu ipide, En e . Fond. Ha d , VI, 1960, p. 5. s7 Co obo en aques a ambigüi a del Palamedes d'Eu ipides les pa aules de C. MIRALLES, In oducció a les T agedies d'Eu ipides, Ba celona 1981, p. 22: .un bon coneixedo de I'ob a d'Eunpides ha esc i que, si la poesia és el llengua ge de I'ambigiii a , cal concedi , més que a cap al e poe a, aques í ol a Eu ipides (A. RIVIER, OP. ci .. Pans 1975). El discu s pok ic d'Eunpides, en e ec e, s'assem- bla a un se pen i can ia de pell amb una acili a que de egades deixa as o ab. 58 R. GOOSSENS, Eu ipide e A henes, 111, B usel.les 1962, p. 515 i SS. els seus desigs de dominació. Doncs bé, a la llum d'aques es dades i dels agmen s conse a s del Palamedes ens obem amb una al a ambigüi a . El polí ic sa i, el iloso segons la ideologia pla onica, que <<no e u a les accions injus es>> ( . 910 N2) i que és l'unic capaG de <<domina mile s d'homes injus os,, ( . 584 N2), acaba essen ebu ja i sucumbeix. Pe capi I'essencia del Palamedes igic es millo que la sa i a i la pa a agodia dels esc ip o s cccomics>>. Pala nedes e a ja p o e bial pel que a a la se a sa iesa en epoca dYA is o- anes, i la concepció comica-popula eia del nos e he oi un ((sa i malpa a n. Finalmen , el <<Palamedes>> de la Segona So is ica, especialmen el de Filos a , no es, quan a *so is es>>, un mes e de cul u a li e i ia, sinó ui de la ehabili ació d'he ois que nomes ha ien es a al.ludi s pe Home ; es a di , Palamedes apa eix en I'ambi dels au o s co ec o s d'Home S9. Ce amen les e sions sob e Palamedes de Filos a i d'al es au o s, com Da es o Dic is, són c<quelcom a pa ,, e sions ama- ades d'imaginació i e o ica sense quasi con ingu . En el cas de I'He oicÓs de Filos a es ac a d'un dialeg en e un campe ol inya ai e i I'he oi P o esilau, en el qual se'ns diuen mol es coses no esmen ades pe Home . Així, pe exemple, explica P o esilau al campe ol que la e sió del mi e sob e Palamedes i el desem- masca amen dlUlisses és alsa. . S'ha pensa que 1'He oicÓs e lec ia una de les p eocupacions eligioses de l'epoca, a sabe , l'in en pe e iscola els cul es g ecs pagans, pe ana con a l'apogeu del c is ianisme i de les eligions o ien als, en boga alesho es60. Al ma ge de la e i a d'aques a concepció, hem de di que s'han is al es mo i acions pe I'elabo ació d'aques a ob a: <<la e i a de la gue a de T aia,, que no és al com Home la desc iu6', el eal^ o ehabili ació d'he ois que només ha ien es a al.ludi s pe Home -pe exem- ple, P o esilau-, o que ell ma eix in encionadamen ha ia negligi -com és el cas de Palamedes. 59 Sob e Filos a egeu T. MANTERO, Rice che .... i B.P. REARDON, Cou un s li é ai ea g ecs des Ile e IIIC sikcles up es J.C.. Les Belles Le es, Pa ís 1971. 60 Segons B.P. REARDON, OP. ci ., p. 187. 6' Aixo ha ia in e essa ja a au o s com Es esico o Lluc¡&, aques Úl im coe ani de Filbs a i ambé li e a i so is a. No es, doncs, exac a la denominació ((co ec o s d'Home ,,, ca en el cas conc e de Filos a es ac a a, més que d'una co ec- ció, d'un desen olupamen del que a la Zlíada ha ia només es a abludi . De e , i amb aixo cloem el nos e eball, suposa a la co ecció o sup essió de na acions home iques, i alho a la inse - ció de nous episodis, el e d'in odui Filos a en el seu He oicós a he ois com Aquil-les i Palamedes.