Pe e Villalba
i
Va neda
El
ex de I'O a Ma i ima ha so e di e ses manipulacions pe
pa dels edi o s, algunes de les quals cal ebu ja en e amen . El
e mes no o i, pe o, és o a una eo ia que ha es a elabo ada
en o n de les on s
i
la o mació de ini i a de I'ob a. Així com els
al es es poemes d'A ie són una pa a asi d'ob es g egues
conegudes, i, pe an , hom po a alua el g au de dependencia i
de c ea i i a , alguns comen a is es han assegu a que I'O a Ma i-
ima ambé és una pa i asi d'una ob a g ega pe duda, del segle
VI
aC,
o, ins i o , una aducció en lla í
i
en e s d'aquella
ob a que un au o g ec del segle
I
aC hau ia esc i en e s. To
aques aonamen , pe o, no s'es in ola sob e cap base ilologica
sMida ni sob e una adició li e a ia documen ada.
El doleg ha de qües iona -se semp e les eo ies que ep dels
seus an ecesso s: es ['anomena ecel cien í ic o c í ic. És en
aques sen i , doncs, que i ulem aques apa a la c<qües iÓ a ie-
neaw, ja que I'O a Ma i ima, com I'ob a d'Home , ha es a qües-
ionada quan a la se a pa e ni a
i
quan a ce s con ingu s que
no se ien mes que in e e encies d'au o s g ecs que les in o-
dui ien en la lla ga singladu a de la adició li e a ia, que com-
p end ia uns deu segles.
A. Be helo ende oca aques es eo ies amb la se a edició de
I'any
1934.
La se a c í ica es a basada en aons cien í iques
objec i ables, i les se es conjec u es són aonables. Aixo no
obs an ,
J.P.
Mu phy, I'edi o més modem
(1977),
enca a dona a
p eeminencia a les eo ies an e io s. Es ac a, doncs, d'una ob a
al amen con o e ida, an des de la pe spec i a ilologica com
des del camp his o ico-a queologic. Vegem-ho.
Ja hem ci a , al p ime a icle, les edicions de 1'O a Ma i i-
ma. A a cal es udia les hipo esis que edi o s
i
es udiosos han
p ojec a sob e l'ob a, quan a les se es on s
i
a la se a edaccio
de ini i a sob e o .
Desp és de l'edicio d'o elius, Pi hou es limi a a co egi e o s
amb o sa ence , i no p oposa cap eo ia sob e la composició de
l'ob a. Melian no hi a egeix es de nou. Vossl in odueix algunes
co eccions en els agmen s que publica i Hudson no p esen a
cap pa icula i a ,
i
en la ma eixa línia es man é Mai ai e.
SchoningZ econeix en 1'O a Ma i ima un au o g ec de Ma sella
o d'Alexand ia. We nsdo indica que A ie només u ili za au o s
de di e ses epoques. Uke 3 hi a algunes esmenes. Lelewe14
a i ma que A ie u ili za pe a la edaccio de la pa de o a de
I'es e el pe iple d'Himilc6,
i,
pe a la segona, al es au o s
an ics. Co es con é mol es e ades, pe o uí de enom a Espanya
ins al
1922.
Mo e s5 insis eix en la in luencia d1HimilcÓ, pe o nega l'exis-
encia de Ta essos. Ch is 6 assegu a que el p ojec e de 1'O a
Ma i ima es una pa de I'ob a pe duda de Pi eas. De Saulcy7
come é e o s en el seu comen a i de la cos a de Na bona.
MÜllenhoF si ua el pe iple en el segle
Vi
aC; c eu en un
in e polado del segle
i1
aC. El p ime au o se ia de Ca ago, o
sia, Himilcó. Ta essos no exis í; c eu que la ci a dels cel es
( .
133)
es una in e polació; que les illes Oes imnides són I landa i
Angla e a; que I'au o desconeix la cos a de 1'Ocea
i
que dóna
C .
A. HOLDER,
Ruji Fes i A ieni Ca mina.
Innsb uck 1887, LXII.
2
G.
SCHONING,
aVon den Beg i en und de Kenn nis, welche man on
unse en no dischen Lande n nach den Zei en des P olemaus und bis zu den sog.
mi le en Zei en ha e ,
Hisio ische Abhandlungen de kgl. Gesellsch a d. Wiss.
zu Kopenhagen,
ol. V, Copenhague 1791, pp. 141-330.
F . AUG. UKERT,
Geog aphie de G iechen und Rome ,
ol.
1,
Weima 1821.
J.
LELE~EL,
Die En deckungen de Ca iage und G iechen,
Be lin 1831.
F anz Ca l MOVERS,
Die Phoniiie ,
Be lin 1849-1856.
W.
CHRIST,
A ien und die iil esien Nach ichien übe Ibe ien und die
Wes küs e Eu opas.
Abhandl. de baye . Akad., Munic 1865.
F.
DE
SAULCY,
& ude opog aphique su I'O a Ma i ima de Ru us Fes us
A ienus,,
Re ue u chéologique
XV,
1867, pp. 54-62
i
81-98.
A. de Gu schmid el segueix (Kl. Sch . IV
=
Li . Zen ., 1871).
no icies alses dels e i o is supe io s del iu Rodan. Müllenho ,
doncs, que no és un edi o d'A ie sinó un comen a is a, és el
c eado de o a una eo ia que po encia ia Schul en.
La c i ica gene al, pe o, conside a que la geog a ia hel4enis ica
i omana de desp és de Tucidides no hi és usada, i que, pe an ,
el pe iple an ic degué esse esc i al segle
IV
aC9. Ki che Io
c eu que A ie u ili za dos pe iples, un pe a la cos a medi e ania
i un al e pe al ma ex e io . Ma x" po encia aques a hipo esi, i
c egué que el pe iple occiden al e a del segle
I1
aC, men e que
el medi e ani hau ia es a esc i en e els anys 400-350 aC.
Na u almen , Schul en ho ebu ja. Blazquez e o na a la idea de la
in luencia del pe iple d'HimilcÓ. F anck12 ad e eix que les cos es
ac uals són di e en s de les desc i es pe l'ob a d'A ie.
Es e en enca a qua e edicions medioc es desp és de la de
We nsdo (1809, 1825, 1842, 1848), ins que Holde éu una g an
sín esi de o es les edicions
i
es udis p eceden s, i eballa sob e
l'edi io p inceps. La se a edició es al ia la consul a de les edi-
cions i comen a is an e io s.
Schul en, l'in a igable buscado de Ta essos
i
un dels da e s
g ans e udi s del segle
XX,
ou idel a las esis p oposades pe
Müllenho i les po a ins a les da e es conseqüencies, amb una
g an segu e a , basan -se en les millo s ob es geog siques del seu
emps i isi an pe sonalmen o es les cos es desc i es pel
pe iple.
Exposa em els pun s p incipals de la eo ia de Schul en.
A
la
pagina 12 de la segona edició diu que,
a
més de les on s ci ades
pe A ie, l'ob a neix (<de una uen e mas an igua, o sea del Pe iplo
(sic), que hacia el año 520 a. JC. un au o ma sellés habia
compues o sob e su iaje ma í im0 de Ta essos a Ma sella,
adicionada con la desc ipción de las cos as del Océano desde la
Oes imnida (B e aña) a Ta essos, la cua1 habia omado de 10s
C.
MULLER,
Philologische An eige
111
(1871), 456-461, i aDie O a Ma i ima
des A ienus,,
Philologus
XXXII (1873), 106-121;
C.
F.
UNGER, aDe Pe iplus des
A ienus,,
Philologus,
Supp1.-Bd. IV (1882), 189-280; A. SONNY,
De Massiliensi-
bus ebus
(Diss.), Do pa , 1887; A. ATENSTAEDT,
De Heca aei agmen is
(Diss.),
Leipzig 1891.
'O
G.
KIRCHER, ~In o no all'O a ma i ima di A ieno e alle sue on ¡,,,
S udi
s o ici
11, 1893.
E.
MARX,
RE,
s. .
*A ienusn.
l2
J.
F~ANCK,
Bei age iu geog aphischen E kla ung de O a Ma i ima
A iens
(Diss.), Wü zbu g 1913.
Ta esios que na egaban has a la Oes imnida, y con la desc ip-
cion de las islas de I landa y G an B e aña
y
del li o al de F isia,
que 10s Ta esios habian ap endido de 10s Oes imnicos.
~Pa ece absu do que un au o del siglo
IV
dC u ilice, pa a
desc ibi las cos as, un au o casi 900 años mas an iguo que el;
pe o hay que ene en cuen a que en onces las uen es e an an o
mas es imadas cuan o mas an iguas
e a i.,,
A i ma que aques au o ha de se g ec, basan -se en 1'6s
eqüen de noms
geog a ies
en g ec; a més, que ha ia de eni un
o igen jonic, onamen an -se en dues o es o mes de noms
esc i es en dialec e jonic; ha ia de se de Massalia, pe que el
pe iple ac a més lla gamen o el que a e e encia al món de
Ta essos ( . 265-303) i de Massalia ( . 630-713), ja que la u a
Masdlia-Ta essos e a cons an men e a pels massalio es;
i
se-
gueixen al es aons de ca ac e nega iu (pp. 14-15).
La
da a del 520 aC es i e ocable pe que la ba alla d'Alalia
(535 aC) anca el co ne s als massalio es, ja que un suposa
p ime ac a (509 aC) en e ca aginesos i omans ba a a en-
ca a més el pas al co ne s dels massalio es, alia s dels omans,
i, malmen , pe que el pe iple no ci a Empú ies ni Roses, un-
dades -diu- abans del 500 aC @p. 15-16).
Schul en ac a A ie de oman ic, pe que li ag aden les coses
an igues
i
{(es aba inclinado mas que o os a ales in es igaciones
omán icas a causa de su o igen e usco, pueblo de men alidad
abs usa, dado al a an po las cosas
mis e i os as^
(p.
12).
I
conclou: ((El au o del Pe iplo es pues el mas an iguo en e 10s
geog a os g iegos que se nos han conse ado, ya que es an e io a
Heca eo, siendo el Pe iplo al mismo iempo uno de 10s p ime os
lib os g iegos esc i os en p osau (p. 16).
La p ime a a i mació no és exac a, ja que Anaximand e
(610-
546 aC) ingué una concepció geog iúica de la e a i éu el p ime
mapa
(?)
dels g ecs. La segona a i mació és g a u'i a.
Pe a Schul en, I'au o del seu p ime pe iple ha ia de se
Eu imenes (segle
VI
aC), que a desc iu e I'Ocea occiden al.
La se a ob a, pe o, és pe duda (pp. 16-17).
Ca pen e 13 a depend e A i6 de l'ob a de Pi ees, i p oposa
com a da a del pe iple el segle
IV
aC.
l3
Rhys
CARPENTER,
Beyond de Pilla s o He cules: he Classical Wo ld Seen
h ough he Eyes o i s Disco e e s,
No a
Yo k
1%6.
El p ime pe iple, segons Schul en, ingué els seus in e pola-
do s: un mes e g ec del segle
I
aC, que pod ia se Escimne, el
qual manlle a dades al ca agines Himilco (segles VI-V aC) i a
d'al es, pe o sob e o d'E o (segle IV aC), i ell ma eix hi éu
les se es in e polacions. Schul en ambé concedeix a A ie la se a
apo ació al ex p imigeni (pp. 43-55).
En sín esi, Schul en insis eix: <<El pe iplo ma sellés del año
hacia 500 a. JC. edac ado en p osa ue pues o hacia 100 a. JC. en
e sos ime os po un maes o g iego. Es e maes o g iego
añadio al pe iplo in e polaciones. Es as in e polaciones, en pa e,
es an sacadas de É o o, en pa e son del mismo maes o. Tal ob a
del maes o g iego ue aducida al la in po A ieno hacia el 400
d.C. añadiendo in e polaciones p opias en pa e doc as, en pa e
e oneas.>> (p.
54)
Schul en ci a en aques a segona edició, mol b eumen , l'edicio
i
es udi de Be helo (p. 63) amb ases menysp ea i es, com <<se
equi oco en 10s asun os mas impo an es,, <<no siendo ilologo
sino ingenie o, Be helo no e a ap o pa a in e p e a a A ieno,.
Sens dub e, l'edicio de Be helo 14 és igo osa (apa a c í ic massa
es ingi ),
i
ep esen a el eball més se iós del segle
XX
sob e
I'ob a d'A ie. Segueix I'edicio de Holde ; u ili za les lliqons de
Pisanus, O elius, Pi hou, Hudson
i
We nsdo . Conse a les
o mes o ~g~ques del segle IV dc. El ex deno a, de egades,
una al a de decisió en ce es co eccions o qa cla es.
Be helo p oposa el que A ib ma eix diu que ha e ,
i
assig-
na els segles VI-IV aC pe a la majo pa del ma e ial usa .
Nega, doncs, l'o igen massalio a del pe iple. Conside a que els
oes imnis son un poble cel a que s'es engué pe B e anya i les
Illes B i aniques, des d'on emig a en cap a Ju landia i Dinama ca.
Pe an , els e sos 129-145 con enen e s
his o ies
que poden
pe hye als segles XII-XI aC. Schul en, en can i, c eu que els
oes imnis e en lígu s. La c i ica, pe o, s'inclina més cap a la esi
de Be helo . Els a essis ind ien de Líbia, segons Be helo ,
men e que pe a Schul en se ien o igina is de 1'~sia Meno .
Be helo no adme ampoc l'o igen a ica dels ibe s.
Cal ci a aquí l'es udi monog a ic de Césa Peman15 sob e el
món a essi, el qual es basa en I'O a Ma i ima ( . 53-424).
l4
A.
BERTHELOT,
Fes us A ienus, O a Ma i ima,
Pans
1934.
Is
C.
WMAN,
El
pasaje a ésico de A ieno,
CSIC,
Mad id
1941.

Aques es udi és igo ós i ic en no es dades a queologiques i
geologiques mol Ú ils a I'ho a de les iden i icacions.
Com hom po obse a , I'es udi queda obe . Quan a la nos a
posició, cal di que em o s els es o ~os possibles pe a se idels
a
I'edi io p inceps,
i
que, quan a la in e p e ació, som més
pa ida is de les esis de Be helo que de les de Schul en.
Les
on s
d'A ie
Pel que a a les on s li e i ies, A ie és mol explíci : <<Em as
p egun a , si e'n eco des, quina e a la si uació de la Ma Maeo-
ica. Jo sabia que Sal-lus i I'ha ia donada
(...)
Així, doncs, a la
se a íncli a desc ipció
(.
.
.)
he a egi mol es coses manlle ades als
comen a is d'un g an nomb e d'esc ip o s.
>>Hom hi oba & doncs, Heca eu de Mile i Hel-lanic de Lesbos;
ambé, Fileu d'A enes, Escíiax de la Ca ia, el celeb e Pausímac,
que el po i al món l'an iga Samos, i, més enca a, Damas , ill de
la noble Sige, i Baco is, o iünd de Rodes, ambé Euc emó,
ciu ada de la capi al de 19A ica, Cleó de Sicília, el ma eix He o-
do , de Tu ion; inalmen , aquell qui ou la g an lo ia de I'elo-
qüencia, l'a enenc Tucidides.~ ( . 32-50)
So in , A ie a e e encia a l'an igui a d'allo que diu amb
ases que insis eixen en I'ús de on s an igues, o les on s que ell
u ili za li o neixen dades mol an igues ( . 78, 91, 108, 192, 291,
427, 429, 440, 467, 476,7493, 498, 507, 585, 591, 682, 690).
A egades in oca l'o igen an ic de la dada d'una mane a ge-
ne ica
C equens a c o i as,
. 186;
pl~ imi,
.
:
249;
ple ique,
. 681) i, d'al es, la dada és d'o igen g ec ( . 262, 323, 435, 456,
682, 690). Els nadius de la egió ambé són un es imoni alid del
que diu ( . 95, 184, 214, 429, 61 1,
645).
Pa s
i
dades p opies d'A ie: el p oleg ( . 1-79), la se a isi a
a Cadis ( . 273-274), les ci es de Vi gili ( . 220) i de Plau e ( .
347), quan econeix que s'ha d'es end e més en la desc ipció del
Rodan ( . 631-636), quan es queixa dels noms es anys ( . 676-
679)
i
quan a e e encies a coses que ja ha di en el ex ( . 146,
304-307, 3 17, 33-334, 416-418, 628-630).
Conclusió
Les conclusions d'una in es igació no poden ésse mai de ini-
i es i, mol menys, quan el ma e ial in es iga esd en condi-
cions mol depaupe ades. Alesho es, el e eny és mol abona pe
a o a mena de conjec u es, d'in encions i d'e o s, al com hem
in en a exposa en aques es udi.
Nosal es semp e, i sob e o en casos com aques , obse em
una ac i ud de espec e pe l'ob a i l'au o objec es de la in es i-
gació al com ens han a iba a les nos es mans. Així, doncs, no
adme em in encions en 1'O a Ma i ima, ni lexiques ni in e p e a-
i es. Accep em, pe o, les conjec u es i les eo ies que enen una
base e ma o que poden eni -la des del pun de is a ilologic,
his o ic i a queologic.
No es cien í ic adme e les dis incions que a Schul en quan
a ibueix e sos a d'al es o~ s que no siguin les ci ades pel
ma eix A ie.
El deso d e na a iu que alguns comen a is es hi obse en, cal
a ibui -10 a dues possibili a s: que l'au o ma eix es pe dés
i
que
no acabes de poli la se a ob a, o que la ansmissió pos e io ,
pe pa dels copis es i ins i o pe pa de Pisanus ma eix,
aspasses sense ole o pe un malen es alguns e sos.
L'ob a, doncs, in i ulada O a Ma i ima i a ibu'ida a Ru Fes
A ie ou esc i a pe un ma eix au o , no exis eix cap al a ob a
que. ell pa a asegi il pe anda, es a e a sob e una bibliog a ia
an iga, l'au o no eu mai el ia ge (queda pe esb ina la se a
es ada a Cadis, .
273-274),
i no exis í un massalio a ni un
mes e g ec que esc i issin en nme es iambics un ex en p osa
del segle
VI
aC.