La "Qüestió Avienea"

Pe e Villalba i Va neda El ex de I'O a Ma i ima ha so e di e ses manipulacions pe pa dels edi o s, algunes de les quals cal ebu ja en e amen . El e mes no o i, pe o, és o a una eo ia que ha es a elabo ada en o n de les on s i la o mació de ini i a de I'ob a. Així com els al es es poemes d'A ie són una pa a asi d'ob es g egues conegudes, i, pe an , hom po a alua el g au de dependencia i de c ea i i a , alguns comen a is es han assegu a que I'O a Ma i- ima ambé és una pa i asi d'una ob a g ega pe duda, del segle VI aC, o, ins i o , una aducció en lla í i en e s d'aquella ob a que un au o g ec del segle I aC hau ia esc i en e s. To aques aonamen , pe o, no s'es in ola sob e cap base ilologica sMida ni sob e una adició li e a ia documen ada. El doleg ha de qües iona -se semp e les eo ies que ep dels seus an ecesso s: es ['anomena ecel cien í ic o c í ic. És en aques sen i , doncs, que i ulem aques apa a la c<qües iÓ a ie- neaw, ja que I'O a Ma i ima, com I'ob a d'Home , ha es a qües- ionada quan a la se a pa e ni a i quan a ce s con ingu s que no se ien mes que in e e encies d'au o s g ecs que les in o- dui ien en la lla ga singladu a de la adició li e a ia, que com- p end ia uns deu segles. A. Be helo ende oca aques es eo ies amb la se a edició de I'any 1934. La se a c í ica es a basada en aons cien í iques objec i ables, i les se es conjec u es són aonables. Aixo no obs an , J.P. Mu phy, I'edi o més modem (1977), enca a dona a p eeminencia a les eo ies an e io s. Es ac a, doncs, d'una ob a al amen con o e ida, an des de la pe spec i a ilologica com des del camp his o ico-a queologic. Vegem-ho. Ja hem ci a , al p ime a icle, les edicions de 1'O a Ma i i- ma. A a cal es udia les hipo esis que edi o s i es udiosos han p ojec a sob e l'ob a, quan a les se es on s i a la se a edaccio de ini i a sob e o . Desp és de l'edicio d'o elius, Pi hou es limi a a co egi e o s amb o sa ence , i no p oposa cap eo ia sob e la composició de l'ob a. Melian no hi a egeix es de nou. Vossl in odueix algunes co eccions en els agmen s que publica i Hudson no p esen a cap pa icula i a , i en la ma eixa línia es man é Mai ai e. SchoningZ econeix en 1'O a Ma i ima un au o g ec de Ma sella o d'Alexand ia. We nsdo indica que A ie només u ili za au o s de di e ses epoques. Uke 3 hi a algunes esmenes. Lelewe14 a i ma que A ie u ili za pe a la edaccio de la pa de o a de I'es e el pe iple d'Himilc6, i, pe a la segona, al es au o s an ics. Co es con é mol es e ades, pe o uí de enom a Espanya ins al 1922. Mo e s5 insis eix en la in luencia d1HimilcÓ, pe o nega l'exis- encia de Ta essos. Ch is 6 assegu a que el p ojec e de 1'O a Ma i ima es una pa de I'ob a pe duda de Pi eas. De Saulcy7 come é e o s en el seu comen a i de la cos a de Na bona. MÜllenhoF si ua el pe iple en el segle Vi aC; c eu en un in e polado del segle i1 aC. El p ime au o se ia de Ca ago, o sia, Himilcó. Ta essos no exis í; c eu que la ci a dels cel es ( . 133) es una in e polació; que les illes Oes imnides són I landa i Angla e a; que I'au o desconeix la cos a de 1'Ocea i que dóna C . A. HOLDER, Ruji Fes i A ieni Ca mina. Innsb uck 1887, LXII. 2 G. SCHONING, aVon den Beg i en und de Kenn nis, welche man on unse en no dischen Lande n nach den Zei en des P olemaus und bis zu den sog. mi le en Zei en ha e , Hisio ische Abhandlungen de kgl. Gesellsch a d. Wiss. zu Kopenhagen, ol. V, Copenhague 1791, pp. 141-330. F . AUG. UKERT, Geog aphie de G iechen und Rome , ol. 1, Weima 1821. J. LELE~EL, Die En deckungen de Ca iage und G iechen, Be lin 1831. F anz Ca l MOVERS, Die Phoniiie , Be lin 1849-1856. W. CHRIST, A ien und die iil esien Nach ichien übe Ibe ien und die Wes küs e Eu opas. Abhandl. de baye . Akad., Munic 1865. F. DE SAULCY, & ude opog aphique su I'O a Ma i ima de Ru us Fes us A ienus,, Re ue u chéologique XV, 1867, pp. 54-62 i 81-98. A. de Gu schmid el segueix (Kl. Sch . IV = Li . Zen ., 1871). no icies alses dels e i o is supe io s del iu Rodan. Müllenho , doncs, que no és un edi o d'A ie sinó un comen a is a, és el c eado de o a una eo ia que po encia ia Schul en. La c i ica gene al, pe o, conside a que la geog a ia hel4enis ica i omana de desp és de Tucidides no hi és usada, i que, pe an , el pe iple an ic degué esse esc i al segle IV aC9. Ki che Io c eu que A ie u ili za dos pe iples, un pe a la cos a medi e ania i un al e pe al ma ex e io . Ma x" po encia aques a hipo esi, i c egué que el pe iple occiden al e a del segle I1 aC, men e que el medi e ani hau ia es a esc i en e els anys 400-350 aC. Na u almen , Schul en ho ebu ja. Blazquez e o na a la idea de la in luencia del pe iple d'HimilcÓ. F anck12 ad e eix que les cos es ac uals són di e en s de les desc i es pe l'ob a d'A ie. Es e en enca a qua e edicions medioc es desp és de la de We nsdo (1809, 1825, 1842, 1848), ins que Holde éu una g an sín esi de o es les edicions i es udis p eceden s, i eballa sob e l'edi io p inceps. La se a edició es al ia la consul a de les edi- cions i comen a is an e io s. Schul en, l'in a igable buscado de Ta essos i un dels da e s g ans e udi s del segle XX, ou idel a las esis p oposades pe Müllenho i les po a ins a les da e es conseqüencies, amb una g an segu e a , basan -se en les millo s ob es geog siques del seu emps i isi an pe sonalmen o es les cos es desc i es pel pe iple. Exposa em els pun s p incipals de la eo ia de Schul en. A la pagina 12 de la segona edició diu que, a més de les on s ci ades pe A ie, l'ob a neix (<de una uen e mas an igua, o sea del Pe iplo (sic), que hacia el año 520 a. JC. un au o ma sellés habia compues o sob e su iaje ma í im0 de Ta essos a Ma sella, adicionada con la desc ipción de las cos as del Océano desde la Oes imnida (B e aña) a Ta essos, la cua1 habia omado de 10s C. MULLER, Philologische An eige 111 (1871), 456-461, i aDie O a Ma i ima des A ienus,, Philologus XXXII (1873), 106-121; C. F. UNGER, aDe Pe iplus des A ienus,, Philologus, Supp1.-Bd. IV (1882), 189-280; A. SONNY, De Massiliensi- bus ebus (Diss.), Do pa , 1887; A. ATENSTAEDT, De Heca aei agmen is (Diss.), Leipzig 1891. 'O G. KIRCHER, ~In o no all'O a ma i ima di A ieno e alle sue on ¡,,, S udi s o ici 11, 1893. E. MARX, RE, s. . *A ienusn. l2 J. F~ANCK, Bei age iu geog aphischen E kla ung de O a Ma i ima A iens (Diss.), Wü zbu g 1913. Ta esios que na egaban has a la Oes imnida, y con la desc ip- cion de las islas de I landa y G an B e aña y del li o al de F isia, que 10s Ta esios habian ap endido de 10s Oes imnicos. ~Pa ece absu do que un au o del siglo IV dC u ilice, pa a desc ibi las cos as, un au o casi 900 años mas an iguo que el; pe o hay que ene en cuen a que en onces las uen es e an an o mas es imadas cuan o mas an iguas e a i.,, A i ma que aques au o ha de se g ec, basan -se en 1'6s eqüen de noms geog a ies en g ec; a més, que ha ia de eni un o igen jonic, onamen an -se en dues o es o mes de noms esc i es en dialec e jonic; ha ia de se de Massalia, pe que el pe iple ac a més lla gamen o el que a e e encia al món de Ta essos ( . 265-303) i de Massalia ( . 630-713), ja que la u a Masdlia-Ta essos e a cons an men e a pels massalio es; i se- gueixen al es aons de ca ac e nega iu (pp. 14-15). La da a del 520 aC es i e ocable pe que la ba alla d'Alalia (535 aC) anca el co ne s als massalio es, ja que un suposa p ime ac a (509 aC) en e ca aginesos i omans ba a a en- ca a més el pas al co ne s dels massalio es, alia s dels omans, i, malmen , pe que el pe iple no ci a Empú ies ni Roses, un- dades -diu- abans del 500 aC @p. 15-16). Schul en ac a A ie de oman ic, pe que li ag aden les coses an igues i {(es aba inclinado mas que o os a ales in es igaciones omán icas a causa de su o igen e usco, pueblo de men alidad abs usa, dado al a an po las cosas mis e i os as^ (p. 12). I conclou: ((El au o del Pe iplo es pues el mas an iguo en e 10s geog a os g iegos que se nos han conse ado, ya que es an e io a Heca eo, siendo el Pe iplo al mismo iempo uno de 10s p ime os lib os g iegos esc i os en p osau (p. 16). La p ime a a i mació no és exac a, ja que Anaximand e (610- 546 aC) ingué una concepció geog iúica de la e a i éu el p ime mapa (?) dels g ecs. La segona a i mació és g a u'i a. Pe a Schul en, I'au o del seu p ime pe iple ha ia de se Eu imenes (segle VI aC), que a desc iu e I'Ocea occiden al. La se a ob a, pe o, és pe duda (pp. 16-17). Ca pen e 13 a depend e A i6 de l'ob a de Pi ees, i p oposa com a da a del pe iple el segle IV aC. l3 Rhys CARPENTER, Beyond de Pilla s o He cules: he Classical Wo ld Seen h ough he Eyes o i s Disco e e s, No a Yo k 1%6. El p ime pe iple, segons Schul en, ingué els seus in e pola- do s: un mes e g ec del segle I aC, que pod ia se Escimne, el qual manlle a dades al ca agines Himilco (segles VI-V aC) i a d'al es, pe o sob e o d'E o (segle IV aC), i ell ma eix hi éu les se es in e polacions. Schul en ambé concedeix a A ie la se a apo ació al ex p imigeni (pp. 43-55). En sín esi, Schul en insis eix: <<El pe iplo ma sellés del año hacia 500 a. JC. edac ado en p osa ue pues o hacia 100 a. JC. en e sos ime os po un maes o g iego. Es e maes o g iego añadio al pe iplo in e polaciones. Es as in e polaciones, en pa e, es an sacadas de É o o, en pa e son del mismo maes o. Tal ob a del maes o g iego ue aducida al la in po A ieno hacia el 400 d.C. añadiendo in e polaciones p opias en pa e doc as, en pa e e oneas.>> (p. 54) Schul en ci a en aques a segona edició, mol b eumen , l'edicio i es udi de Be helo (p. 63) amb ases menysp ea i es, com <<se equi oco en 10s asun os mas impo an es,, <<no siendo ilologo sino ingenie o, Be helo no e a ap o pa a in e p e a a A ieno,. Sens dub e, l'edicio de Be helo 14 és igo osa (apa a c í ic massa es ingi ), i ep esen a el eball més se iós del segle XX sob e I'ob a d'A ie. Segueix I'edicio de Holde ; u ili za les lliqons de Pisanus, O elius, Pi hou, Hudson i We nsdo . Conse a les o mes o ~g~ques del segle IV dc. El ex deno a, de egades, una al a de decisió en ce es co eccions o qa cla es. Be helo p oposa el que A ib ma eix diu que ha e , i assig- na els segles VI-IV aC pe a la majo pa del ma e ial usa . Nega, doncs, l'o igen massalio a del pe iple. Conside a que els oes imnis son un poble cel a que s'es engué pe B e anya i les Illes B i aniques, des d'on emig a en cap a Ju landia i Dinama ca. Pe an , els e sos 129-145 con enen e s his o ies que poden pe hye als segles XII-XI aC. Schul en, en can i, c eu que els oes imnis e en lígu s. La c i ica, pe o, s'inclina més cap a la esi de Be helo . Els a essis ind ien de Líbia, segons Be helo , men e que pe a Schul en se ien o igina is de 1'~sia Meno . Be helo no adme ampoc l'o igen a ica dels ibe s. Cal ci a aquí l'es udi monog a ic de Césa Peman15 sob e el món a essi, el qual es basa en I'O a Ma i ima ( . 53-424). l4 A. BERTHELOT, Fes us A ienus, O a Ma i ima, Pans 1934. Is C. WMAN, El pasaje a ésico de A ieno, CSIC, Mad id 1941. Aques es udi és igo ós i ic en no es dades a queologiques i geologiques mol Ú ils a I'ho a de les iden i icacions. Com hom po obse a , I'es udi queda obe . Quan a la nos a posició, cal di que em o s els es o ~os possibles pe a se idels a I'edi io p inceps, i que, quan a la in e p e ació, som més pa ida is de les esis de Be helo que de les de Schul en. Les on s d'A ie Pel que a a les on s li e i ies, A ie és mol explíci : <<Em as p egun a , si e'n eco des, quina e a la si uació de la Ma Maeo- ica. Jo sabia que Sal-lus i I'ha ia donada (...) Així, doncs, a la se a íncli a desc ipció (. . .) he a egi mol es coses manlle ades als comen a is d'un g an nomb e d'esc ip o s. >>Hom hi oba & doncs, Heca eu de Mile i Hel-lanic de Lesbos; ambé, Fileu d'A enes, Escíiax de la Ca ia, el celeb e Pausímac, que el po i al món l'an iga Samos, i, més enca a, Damas , ill de la noble Sige, i Baco is, o iünd de Rodes, ambé Euc emó, ciu ada de la capi al de 19A ica, Cleó de Sicília, el ma eix He o- do , de Tu ion; inalmen , aquell qui ou la g an lo ia de I'elo- qüencia, l'a enenc Tucidides.~ ( . 32-50) So in , A ie a e e encia a l'an igui a d'allo que diu amb ases que insis eixen en I'ús de on s an igues, o les on s que ell u ili za li o neixen dades mol an igues ( . 78, 91, 108, 192, 291, 427, 429, 440, 467, 476,7493, 498, 507, 585, 591, 682, 690). A egades in oca l'o igen an ic de la dada d'una mane a ge- ne ica C equens a c o i as, . 186; pl~ imi, . : 249; ple ique, . 681) i, d'al es, la dada és d'o igen g ec ( . 262, 323, 435, 456, 682, 690). Els nadius de la egió ambé són un es imoni alid del que diu ( . 95, 184, 214, 429, 61 1, 645). Pa s i dades p opies d'A ie: el p oleg ( . 1-79), la se a isi a a Cadis ( . 273-274), les ci es de Vi gili ( . 220) i de Plau e ( . 347), quan econeix que s'ha d'es end e més en la desc ipció del Rodan ( . 631-636), quan es queixa dels noms es anys ( . 676- 679) i quan a e e encies a coses que ja ha di en el ex ( . 146, 304-307, 3 17, 33-334, 416-418, 628-630). Conclusió Les conclusions d'una in es igació no poden ésse mai de ini- i es i, mol menys, quan el ma e ial in es iga esd en condi- cions mol depaupe ades. Alesho es, el e eny és mol abona pe a o a mena de conjec u es, d'in encions i d'e o s, al com hem in en a exposa en aques es udi. Nosal es semp e, i sob e o en casos com aques , obse em una ac i ud de espec e pe l'ob a i l'au o objec es de la in es i- gació al com ens han a iba a les nos es mans. Així, doncs, no adme em in encions en 1'O a Ma i ima, ni lexiques ni in e p e a- i es. Accep em, pe o, les conjec u es i les eo ies que enen una base e ma o que poden eni -la des del pun de is a ilologic, his o ic i a queologic. No es cien í ic adme e les dis incions que a Schul en quan a ibueix e sos a d'al es o~ s que no siguin les ci ades pel ma eix A ie. El deso d e na a iu que alguns comen a is es hi obse en, cal a ibui -10 a dues possibili a s: que l'au o ma eix es pe dés i que no acabes de poli la se a ob a, o que la ansmissió pos e io , pe pa dels copis es i ins i o pe pa de Pisanus ma eix, aspasses sense ole o pe un malen es alguns e sos. L'ob a, doncs, in i ulada O a Ma i ima i a ibu'ida a Ru Fes A ie ou esc i a pe un ma eix au o , no exis eix cap al a ob a que. ell pa a asegi il pe anda, es a e a sob e una bibliog a ia an iga, l'au o no eu mai el ia ge (queda pe esb ina la se a es ada a Cadis, . 273-274), i no exis í un massalio a ni un mes e g ec que esc i issin en nme es iambics un ex en p osa del segle VI aC.