FRAGMENT D'UNA TRADUCCIÓ CATALANA
MEDIEVAL DELS
MORALIA IN IOB
DE SANT GREGORI EL GRAN
Jesús Al u o
i
Pe ucho
Els
Mo alia in lob
de san G ego i an gaudi , com al es ob es
del g an pon í ex, d'una no able di usió a eu d'Eu opa du an
o a l'eda mi jana. El nomb e conside able de manusc i s pe in-
gu s d'aques a epoca així ho palesa1. Ca alunya no a se una
excepció en l'in e es gene al sen i pels esc i s de san G ego i el
G an. Les biblio eques
i
a xius de casa nos a enca a en conse -
en dexs o agmen s, que són el es imoni més eloqüen de
l'exi li e a i del papa2.
No cal sinó mi a I'ex ensissima
abula. haud exhaus iua, codicu n, qui
nos a ad empo a Mo alia G ego ii Magni adun ,
con inguda en els
P olegome-
nu
de I'edició del
Co pus Ch is iano um.
Vegeu
Sonc i G ego ii Magni ope a.
Mo alia in lob. Lib i I-X.
Cu a e s udio
MARC1
ADRIAEN, B epols 1979,
pp. XIV-XXIX.
A més, d'aques a ob a de san G ego i se'n an e mol s compendis, els més
an ics dels quals, a ca ec de Pa e i, Tai6 de Sa agossa i La hcen, quasi són
con empo anis del ma eix model. Vegeu
al
espec e R. WASSELYNCK, -Les com-
pila ions des "Mo alia in Job" du VIIe au XIIe sibcle-,
Reche ches de Théologie
Ancienne e Médié ale.
XXIX (1%2), pp. 5-32.
Pe limi a -me als exemples més an ics, ci a é sols els codexs i els agmen s
isigb ics que, conse a s a casa nos a, són esmen a s en el epe o i d'Agus in
MILLARES
CARLO,
T a ado de Paleog a ia Espaiola,
3 ols., Mad id 1983, e ce a
edició amb la col.labo ació de José Manuel Ruiz Asencio, en conc e , ol. I,
pp. 323-42; Ba celona, A xiu Capi ula , 102 (segle x); Ba celona, Biblio eca de
Ca alunya, 2541-11 (segle IX)+ Mon se a , Biblio eca del Mones i , 1104-VI (segle
Ix).
A aques es mos es es po a egi enca a un nou agmen isigb ic que acabo
Pe o les ob es de san G ego i no sols es an di ond e en
I'o iginal lla í sinó que ambé es an eu e a a o ides pe di e ses
aduccions a llengües e nacles. Ca alunya no ou ampoc un cas
a pa en aques e eny. Els
Dialogi3, 1'Epis ula ad Secundinum,
les
Homiliae in E angelia
XL,
el
Regis um epis ula um
i els
Mo-
alin in Iob
an se asllada s a la nos a llengua4. Dels
Mo alia
in Iob,
en conc e , disposa em ins a a d'unes poques no icies
de l'ob a aduida5, enca a que, pel que sé, cap exempla d'a-
de publica a
Fa en ia,
612 (1984), pp. 127-36, on, pe ce , I'ab e ia u a
dñium,
pe e o d'imp em a, es desen olupa
dominum
en comp es de
dominium
(p. 132).
El pa e VILLANUEVA, en el seu cbleb e
Viaje li e a io a las iglesias de España,
22 ds., Mad id-Valbncia 1803-1852, ci a qua e exemples de I'ob a: I'exempla ja
esmen a de Ba celona, A xiu Ca ed alici ( . XVIII, pp. 93-95); un exempla de
Vic, A xiu de la Ca ed al ( . VI, p. 77) i un exempla de Gi ona, A xiu Capi ula
( . XII, p. 118), aixi com un incunable de Mallo ca, que es oba al con en dels
capuixins ( . XXII, pp. 223-224).
Pe als codexs i incunables ci a s pe1,P. Villanue a en la se a ob a, egeu I.
FVIG
i
ERRETI?
i M. ASSUMPTA G~NER,
Index codicologic del (<Viaje li e a io~ de
Jaume Villanue a
(en cu s de publicació pe 1'Ins i u d'Es udis Ca alans).
Aques a ob a gaudí de an a popula i a que san G ego i ins i o e a
conegu com
G ego i el del Dialeg.
Vegeu al espec e la
Ga siae monachi
Cuxanensis epis ola ad Oli am episcopum Ausonensem de ini iis monas e ii Cuxa-
nensis e de sac is eliquiis in eo cus odi is,
publicada pe P. de MARCA,
Ma ca
Hispanica siue limes Hispanicus, hoc es geog aphica e his o ica desc ip io
Ca aloniae, Ruscinonis e ci cumjacen ium populo um ab anno
817
ad annum
1258,
ed. S. Baluzius, Pa isiis 1688, ap. 222, col. 1072-1082, pa icula men la
col. 1078, on hom diu:
Sun eliquiae
bea i G ego ii dialogi,
qui Pon i ex Romae
o dina us caelibem i am duxi .
Els es p ime s llib es de la aducció ca alana d'aques a ob a han es a
edi a s a cu a de mossen Jaume Bo a ull. Vegeu San GREGORI,
Dialegs,
ol. I,
Ba cino, Ba celona 1931. Més ecen men , A.
J.
Sobe anas n'ha acaba I'edició.
Vegeu San
GREGORI,
Dialegs,
ol. 11, Ba cino, Ba celona 1x8.
M'ha es a de summa u ili a pe a eplega aques es dades el eball inedi
T aduccions ca alanes deb San s Pa es
del p o esso
A.
M. Mundó, a qui
ag aeixo que I'hagi posa a la me a disposició,
aixi
com que m'hagi ajuda a
soluciona alguns pun s oscos d'aques eball.
F.
TORRES AMAT,
Memo ias pa a ayuda a o ma un dicciona i0 c i ico de
10s esc i o es ca alanes, y da alguna idea de la an igua
y
mode na li e a u a de
Ca aluña,
Ba~celona 1836, esmen a, a la p. 698, uns <<Didogos y mo als de
S.
G ego i, adui s en ca ala pe un ca alle de Ge ona pe la ins ucció de son ill*.
Aques es aduccions es conse a en, segons el ma eix au o , a la Biblio eca
episcopal.
També
obem una e e encia als Mo als adu'i s al ca ala en una lle a de la
eina Iolanda ad e~ada a Ramon Alemany de Ce elló, en la qual li eclama <clos
Mo als de Job en omanp. Aques a ca a duu la da a de 6 de ma q de 1382.
ques es e sions no s'ha conse a . es pe aixo que po eni
in e ks el agmen de la aducció ca alana del celeb e comen a i
g ego ia que a a p esen o. Es ac a del agmen
24
de 1'A xiu
Diocesa de Ba celona, que es un sol oli que se i de cobe a a un
Manuale ins umen o um
del segle XVI-XVII, malau adamen de
p o inen~a desconeguda6, i que p esen a un es a de conse ació
o ~a malmes en el ec o i bas an bo en el e so. L'analisi de les
ca ac e ís iques pale~g ~ques i codicologiques del agmen a
que el si ui' en la segona mei a del segle
XIV.
La desc ipció codicologica és com segueix: Ba celona, A xiu
Diocesa, ag.
24.
T aducció ca alana dels
Mo alia in Zob7.
Pe -
gamí d'espesso no mal i an a g uixu . Foli ac ualmen e alla i
amb o a s. De
398
mm x
282
mm. Punxa als ma ges la e al i
in e io ac uals del oli. Lineamen , sols e ical, a pun a seca.
Esc ip u a a dues columnes, de
45
a lles cada una8. Caixa d'es-
c ip u a de
272
mm x
185
mm. In e columni de
20
mm gai ebé
,
semp e espec a o ansg edi pe la inclusió d'un maxim de es
lle es. Signe en o ma de línia e ical amb dues con exi a s
cen als i co ona amb es pun e s en disposició iangula , que
sembla eni l'objec iu de sub a lla la impo ancia del pa ag a
ema ca . S'hi obse a un í ol co en .
L'esc ip u a es una go ica cu si a mol cla a, ípica dels docu-
Fou plblicada pe J. VIELLIARD, aNou eaux documen s su la cul u e ca alane au
moyen &gep.
Es udis Uni e si a is Ca alans.
XV
(1930),
p.
27.
Uns anys més a d, el
3
de juliol de
1385,
I'in an Joan, en demana en p és ec
al ma eix Ramon Alemany de Ce elló les C bniques d'Angla e a, li diu que ano
us en p ena axi com eu del Mo al de Job, de que us ha iem emp a e no
1
poguem
ha en,. Vegeu al espec e A. Rus10
I
LLUCH,
Documen s pe I'his o ia de la
cul u a ca alana mig-e al,
2
ols, Ba celona
1908-1921.
La ca a sua a essenyada
co espon, en conc e , al doc. CCCLXVI, ol. I, p.
330.
En
l'ln en a i de lib es de Dona Ma ia Reyna Da ago e de les Sicilies de
1458,
publica en
Recull de Tex es Ca alans An ichs,
ol. VIII, Ba celona
1907,
es
llegeix en la p.
14:
al em un al e lib e in i ula
10s Mo als de Job,
de o ma majo
ab cube es de us , cube de cuy o neg e ab bolles e es ga e s de pape
sis e na de p egamin.
Al ma ge la e al esque e, en la se a pa in e io , s'hi po llegi bé
manuale
ins umen o um,
pe o no hi ha cap e e encia di ec a de la se a p ocedencia.
El í ol de ia se en singula , segons es desp kn de les pa aules in oduc-
o ies
al
comenGamen del cinque llib e.
La
segona columna del e so, pe o, només é
41
a lles pe I'espai que ocupa
la lle a inicial del cinque llib e i pe la sepa ació que hi ha en e el inal del qua
llib e
i
el comenG del següen .
men s no a ials ca alans de l'kpoca; d'una sola ma, pe o en qua e
es ils: un pe al ex p opiamen di ( ipus A), un al e pe als
e sicles del llib e de Job que són objec e de comen a i -aques-
a modali a d'aspec e més lib a i- ( ipus B), un e ce pe a
indica el comenGamen d'un nou llib e ( ipus C) i un qua pe al
í ol co en ( ipus D)9. Cadascuna d'aques es a ian s es di e en-
cia bisicamen pel modul i g uix de la lle a, cosa que implica
can is de ploma: el més g an és l'emp a pe a les ci es bíbliques
que es comen en
i
el més pe i pe al ex ; els al es dos ipus de
a ian s esc ip u als enen una mida mi jana, simila en e ells.
~o 's qua e es ils, pe o, p esen en unes ca ac e ís iques comu-
nes de eali zació. El seu aspec e gene al és egula , bas an
angulós i amb lleuge íssima endencia a gi a -se cap a la d e a. El
duc us es o sa cons an . Abunden els con as s de aGos g uixu s
i p ims en una ma eixa lle a (no an eqüen s, pe o, en els ipus
B,
C,
i
D,
que p esen en unes lle es de asa mes g uixu ), i els
nexos d'unió en e lle es con igües, pe aó de la apidesa i de-
simbol u a amb que s'execu en els asos, no hi al en. La calalig a-
ia es bona i ob a d'un esc i a expe , que a gala de bon gus ,
sen i de l'ha monia i p opo ció,
i
palesa una ma habil, de aqa
segu . Malg a la cu a que posa en la copia, pe o, come e o s
que no semp e co egeixi0.
La bella caplle a de ilig ana que encapGala el comenG del
cinque llib e dels
Mo als
-1'execuciÓ de la qual m'a e i ia a
a ibui a una al a ma- deno a un expe il-luminado . Aques a
inicial és d'una g an elegancia, amb la deco ació ili o me ca ac-
e ís ica de l'epoca.
Tocan a les ab e ia u es, haig de di que, excepció e a d'una
ab e ia u a pe con acció i de l'exp essió de l'o dinal ((cinquen
pe mi ja de la lle a nume al
.V.
i
d'una
e
sob eposada que
apa eixen en el ipus d'esc ip u a
C,
sols el ex p opiamen di
( ipus
A)
en p esen a".
I
n'hi ha pe suspensió, con acció, pe
A aques s es ils po se es pod ia a egi una al a a ian : la que co espon a
les lle es mol pe i es de les pa aules esc i es damun la a lla pe causa d'un obli
an e io . Pe o les se es ca ac ens iques són id n iques a les del ipus
A,
de les
quals sols es di e encia pel modul mes pe i .
l0
Alguns d'aques s e o s donen o igen a cons ~ccions g ama icals sense
il.laci6 logica, pe o aques a cons a ació -g eu, si be no in eqüen en els copis-
es no a que desme eixin els seus men s de bon cal4ig a .
l1
I
aixo an en el ipus no mal de la se a esc ip u a com en la a ian de
modul mes pe i u ili zada pe a la inclusió de mo s o lle es oblidades.
lle es sob esc i es i pe signes especials, sense que hi al i una
mos a de
nomen sac um,
segons hom po eu e en els quad es
adjun s.
La in a és de colo ma ó cla . La pun uació, mol escassa:
p ac icamen sols hom hi oba una línia obliqua, mol enue, que
indica pausa mi jana o encamen de pa aula a inal de a lla.
Abans de majúscula sols en una ocasió sembla ha e -hi un pun ;
en els al es casos aques hi manca. El signe d'in e ogació al a
ambé en les p egun es. Les lle es amb alo nume al queden em-
ma cades en e dos pun e s, els quals es enen el seu ús a I'a icle
inde ini , ep esen a pe la lle a nume al <(i>>. La inclusió en el
ex de mo s oblida s s'indica pe es pun e s de disposició
iangula o dues línies en o ma de alcó. Quan l'obli co espon
sols a una lle a, no hi ha cap signe especial. Els e o s es
co egeixen di ec amen amb una o dues a lles. Els calde ons
in odueixen els e sicles bíblics, els quals alho a es an sub a -
lla s. Cap pa aula no po a accen g A ic, pe o sí que abunden els
signes diac í ics damun la
i.
La inicial, com he di , e deco ació
ili o me de colo e mell cla , blau i lila. Els calde ons són d'un
blau e dós bas an osc, excep e un en e mell. El sub a lla dels
e sicles ambé es en e mell. L'esc ip u a del ipus
C
e la
ma eixa onali a e mella dels calde ons i sub a lla s. El í ol
co en es d'un ma ó mes cla que el del ex .
To es aques es ca ac e ís iques sua a essenyades, a egides a
l'es udi compa a iu d'al es manusc i s da a s, em an suposa ,
com ja he indica , una da ació si uable en la segona mei a del
segle
XIV.
Respec e al ex p opiamen di , hom po obse a en p ime
lloc una aducció mol lliu e de l'o iginal lla í, cosa que no
con adiu el cos um de l'epoca, en que in e essa mes ep odui el
con ingu que dona la co espdndencia exac a de les pa aule~'~.
Des d'un pun de is a es ilís ic, la e sió no es especialmen
ema cable. El seu in e es es a més a ia en la dada socio-cul u al
que ep esen a abans que en el alo li e a i o a ís ic de que és
12
Respec e als aduc o s de l'kpo$a, egeu les pa aules de
J.
Rus16
I
BALA-
GUER,
De /'Eda Mi jana al Renaixemen ,
Ba celona
19792,
p.
59,
<<No és la
di icul a del llengua ge o d'in ep e a la lle a de les sen encies la que ponde en
da an del lec o , sinó la mol majo d'exp essa -ne I'espe i s. Vegeu, a més, la
no a
17.

po ado aI3. Si s'ha de essal a algun m& i , el p ime és po se
que la aduccio sembla ha e es a e a di ec amen del lla í: en
el ex ca ala s'han man ingu alguns lla inismes (peccúnia, cali-
gen, is ícia, hic), que abonen aques a suposició. Pe o cal no a
ambe que la e sio no semp e es su icien men luida
i
que
alguna egada es eu en osquida pe una cons ucció anacolú ica.
Enca a que aques a, sens dub e, es deguda mes a dis acció del
copis a que no pas a lag an inep i ud del aduc o i4.
Pe Úl im, haig d'assenyala que les pa icula i a s lingüís iques
del ex -com la con usió mol eqüen de
a
i
e
i, de egades,
ambe en e
o
i uI5- an pensa en un dialec e del ca ala o ien al,
i,
mes conc e amen , en un dialec e gi oní16. Si el llengua ge del
aduc o ou espec a pel copis a, hom po p essuposa , doncs,
un o igen gi oní pe al ex , igual que pe a la aduccio ca alana
medie al dels
Dialegs
l7
.
l3
Pel que a al alo li e a i de les aduccions e ec uades du an el egna de
Pe e el Ce imoniós, pe íode en qul: possiblemen es a e ec ua la que comen o,
egeu J.
~BIO I
BALAGUER,
His o ia de la li e a u a ca alana,
ol.
I,
Ba celona
1984,
p.
141. Respec e al nomb e de aduccions en emps del ma eix mona ca,
egeu A.
RUBd I
~uCH,
op. ci .,
ol.
11,
p.
XXIV, i <<La cul u a ca alana en el
egna de Pe e
IIb,
Es udis Uni e si a is Ca alans,
VI11 (1914), pp. 219-47,
especialmen la p. 234.
14
Vegeu la no a 10.
15
Aques a con usió comenGa a a io a p ecisamen en els ex os del segle
XIV.
Vegeu J. NADAL-M.
PRATS,
His o ia de la llengua ca alana.
I
1
Dels inicis ins al
segle
XV,
Ba celona 1982, pp. 41 1 i 528.
Aques es pa icula i a s lingiiis iques, i al es, es oben ambé en el manusc i A
de la e sio ca alana dels
Dialegs
de san G ego i, el qual se i de base pe a I'edi-
cio de Bo a ull i Sobe anas. Vegeu sob e aques pa icula I'apendix de 4a susdi a
edició, on A. J. Sobe anas es udia els p incipals e s lingiiis ics de la e sio dels
uDidegsn,
op. ci .,
pp. 177-87.
'6
Les ma eixes ca ac ens iques que A.J. Sobe anas a eu e en el manusc i
A
dels
Dialegs
de San G ego i, que li an pe me e de conside a que la aduccio
u ou e a cap al no d-es del P incipa s
(op. ci ..
p. 9), s'obse en en la p esen
e sio
o
en lloc de
e
(dou e),
k
sense wau (can),
uu
edu'i a
o
da e a
k
o
g
(co ,
go dona ), conse ació de
n
inal (amones acion), p dua de la
del g up
-n
inal
(ha én), plu als masculins en
-es
( i uoses), g a ia
un
pe a I'ad e bi
on.
17
Vegeu la no a an e io i la no a 5.
La cons a ació que an el manusc i 101 de Ta agona, Biblio eca P o incial,
que con é la aducció dels
Dialegs
(el ms.
A
de I'edició de Bo a ull-Sobe anas),
com el agmen de qui: ac o p esen in ca ac ens iques comunes de llengua ge i
pe anyin a la ma eixa cen ú ia em a pensa en un ma eix cen e p oduc o gi oní
i po se en un ma eix aduc o . Aques a da e a suposició conco da ia bé amb la
e e hcia de To es Ama a un ma eix aduc o pe als
Diulegs
i pe als
Mo als
Pel que a a l'edició del ex espec o l'o og a ia al maxim.
Nomes egula i zo l'accen uació, la pun uació i l'ús de
u
i
u.
TEXT
(Pe
al
ex lla í
c .
CC. ol. CXLIII., ed.
M.
Ad iaen, lib. IV,
XXXV, 3-lib. V, I, 15)
Pe que o die no cessa de demana
10
dou e de la mo , a la
qual pe la sua emp ació appo a o humanal lina ge, co el
p es 5
al
hom en pa adís,
(.
.
.)
ha én-10 la peccúnia de peca e de
mo , pe que c exenl en
10
mon la iniqui a , demana a o jo n
ab usu es. Pe que pa lan
10
il de Déu Jhesuc is diu: Lo ju ge
104 liu a a
al
demanado . La eu del qual és la sua mal ade
amones acion, pe que la o es oym la sua eu quan pe 61 som
emp a s, mas no4 obeym quan a e1 con es am ben, donques diu
Job dels jus s: No han obeyda la eu del demanado o del
emp ado . Co , jassia que oyssen la emp ació del diable, no la
obejien, ans la menysp ea en. Mas pe al con que hom de bon
co ama olen e s
(.
.
.)
pe la sua boca pa lan souen
(.
.
.)
pe amo
d'a~o Job con ha ie g an desig e g an amo
a
la glo ia celes ial
al e egade pa le d'ela e diu: Lo poch e.1 g an son aquí e.1 súbdi
(..
.)
de la senyo ia de son se(...). Con en aques mon
(...)
seu-
e
(....)
a Nos e Senyo Jhesuc is pus pe manen que no 10s al es,
pe amo d'a~o en
(...)
s'an ay als posa s en mayo deg(
...)
e en
mayo glo ia que no
C...)
con així con en aques mon
10
.i. sobis
l'al e de me i s e de bonas ob as, xi en la glo ia celes ial se a-10
.i.
mes go dona que l'al e, pe que diu Jhesuc is que: En la
casa del meu Pa e ha mol es cases. Co , ja zsia que o z eeben e
aien la glo ia celes ial, empe o, can no son assi es a s aguals en
me i s, no se an aguals en glo ia, ja zsia que-s engua cadescun
pe pega de la glo ia en que se a e a~o pe al con hau a en si
( egeu la no a
5).
L'única ese a a aques a conjec u a és que el aduc o dels
Dicilegs
és li e al ( egeu la in oducció de I'edició d'A.
J.
SOBERANAS,
OP. ci .,
p.
8),
men e que el dels
Mo ls
és lliu e. 6s cla que no podem desca a la
possibili a que el nos e aduc o ho os no dels Mo als
s ic o sensu,
sinó
d'algun compendi d'aques s, an abundan s que enca a n'hi ha d'inedi s, que no he
pogu consul a ( egeu al espec e
R.
WASSELYNCK,
op. ci .).
L'es il del ex
ca ala,
a
més, és o ~a semblan en ambdues aduccions.
goyg acaba de la glo ia en que se a posa l'al e, la qual cosa con
6s ben sig ica 2 en la inya, de la qual diu la Sc ip u a que: To s
aquels quan ebayla en ague en sengle s dine s, ja zsia que o s
agual nen no aguessen ebayla . Axi ma ex se + en la glo ia
celes ial, pe que pa lan lo psalmis a, qui diu e del poch que diu
Job
ací
que son3 en la glo ia celes ial ha ie di : La mia inpe ec-
cion ha is e 10s eus uyls e en lo eu lib e se an o s esc i z. E en
al e loch diu Nos e Senyo : Ha beney s o s aquels qui-ls4
emen, 10s pe i s ab 10s g ans. Pe qu4.s seguex ben que4 si en
hi se& anch de senyo , co esc i és que o hom qui a peca és
si en de peca e no senes aho, co hom aén peca so sme si
ma ex a senyo ia de peca o de iniqui a . E ay al senyo ia con e-
dim can del peca nos go dam e a é1 ab o a nos e o qa
con es am e del peca en aques mon peni encia em e ab plo s e
ab gemechs el lauam e.1 nedeam. Empe o, jassia que axi mol es
egades en aques mon 10 pecado plo 10s peca z, no li és ce si
Déu 101s
(...)
con memb en si ben5 10s peca z que ha comeses,
mas nos
(...)
si dignamen an acabade 10s a plo a s, pe que es a
en6 paho de ha e 7 la glo ia e enal pe g an pensamen que ha
de la g(
...)
uesa dels pe(
...)
sia que desempa assi 10s peca s, ha
paho del gua don quin se a. Pe que, men e és en es a p esen
ida, no po ésse di anch, mas se en . Donques la és
10
si en anch del senyo , qo és en la glo ia celes ial, un no hau a
dub e queel peca no li sia pe dona , un
10
peca a memo ia no
se a apo a . Mas po ia ací ésse e .i. dup e ay al: si neguna
memo ia del peca no és e a en pa adís. Com hau a hom goyg
que del peca sia deliu a ni com a a hom g acias a Jhesuc is del
peca que ha pe dona , si4 peca que-s pasa és del o ya oblida ?
Pe que diu
10
psalmis a: Yo, Senyo , can a é les ues mise ico -
dies e e namen .
E
con si po ie e que negun egonegués que
agues eabudes g acies ni mise ico dies de Jhesuc is , si no li
memb a en que os es a mesquí e pecado ?. Po enca a aqi ésse
e a al e demanda e ques io: con si po a e que l'anima del
pecado aie acabada bene en u anqas en pa adís, si en e 10s goys
ha memb anqa dels seus peca s?. Mas ha sol e les di es qiies-
ions9 de em no a que axi com nosal es a a es an en goyg1° e
en aleg ia lons memb e alscunes egades is icia e desplee ja
haü , axí aquels qui son en glo ia podem" ha e memo ia dels
peca s a éls pe dona s sens min a de bene en u anqa e e nal, co
mol es egades s'esdeuén que hom és San e que ememb a a hom
les dolo s e-1s ebayls que hom ha so e i s en la malal ia sens
dolo neguna, ans ay an con a hom més memb en les malal ies
ay an menysI2 p eha hom e ama la sani a . Donques se a en la
glo ia celes ial ememb ansa de la colpa e del peca sens negun
ebayl de la nos e olen a , ans és ac eximen de aleg ia e de
g an jocundi a . Axi donques, la o es sens o anug eu em en la
glo ia celes ial 10s nos es mals com a a ehem sens neguna
caligen del nos e en enimen les eneb es ma e ials, co , ja ssia
qo que ehem sia escu , pe aso no som en
10
nos e en enimen
exo ba s. Axi ma ex, donques, aquels qui se an en la glo ia
celes ial e an lao s e g acies a Jhesuc is de mise ico dia que
en e s Cls hau a mos ade sens g euye de la lu consciencia,
ja ssia lu s memb a la mid ia en que en emps pasa se an es a s.
Concluam, donques, que pe al con
10
epos de la glo ia celes ial
axi eeb 10s g ans e-Is ui uoses que 10s pochs de ui u s no
desempa a, deh'ia ben Job que: Lo poch e-1 g an son aquí.
I
pe
al con 10s pecado s ha Jhesuc is con e i s hau an memo ia de
la is icia mundanal o dels peca s pe dona s sens que lu bene-
en u ansa min ade a els no se a, pe amo de ~o deh'ia Job que4
si en o súbdi hi se& anch de o a senyo ia.
Aqi comenqa
10
. e. lib e sob e Lo mo al de Job, so es,
10
p olech.
Com 10s judicis de Déu els sec e s sien a nós o amaga s, con
si po e que en aques a p esen ida alcunes egades 10s bons
ayen mal els mals ayen ben?. Empe o, ja ssia que que" en
aquela mane a demondi a sien 10s sec e s de Déu amaga s mol ,
son pus amaga s quan 10s bons han ben e.ls mals han mal. Co ,
quan 10s bons han mal els mals han ben, es pe en u a pe al
que, si 10s bons han peca ni e a , que so exen ací peni encia e
aso pe al que en I'al e segle sien de la dampnacio e e nal
deliu a s e go da s e que 10s mals p enguen asi gua don dels béns
que ych an pe al que en I'al e segle sien puni s en les penes
e e nals. Pe que dix Ab aam al ~ich'~ hom, puys que o en
in e n a c ema gi a : Rememb e' , a e, que en l'al e segle
aguis mol s bens e La ze mol s mal s. Mas, can 10s bons han así
ben e-Is mals hic han mal, és cosa o no ce a si-ls bons eeben
aqi bens pe al que o die c eschen de ben en meylo e pe al
que Nos e Senyo Déus lus dóna asi bens en es a p esen ida
pe
qo
que lus don u mens en I'al e. És axí ma ex dels mals
cosa no <ce a, quan so e emI5 asi mal, si4 eeben pe al ques
F agmen
24
de
1'A xiu
Dioced
de
Ba celona

F agmen
24
de 1'A xiu Dioced de Ba celona