Fragment d'una traducció catalana medieval dels Moralia in Iob de Sant Gregori el Gran

FRAGMENT D'UNA TRADUCCIÓ CATALANA MEDIEVAL DELS MORALIA IN IOB DE SANT GREGORI EL GRAN Jesús Al u o i Pe ucho Els Mo alia in lob de san G ego i an gaudi , com al es ob es del g an pon í ex, d'una no able di usió a eu d'Eu opa du an o a l'eda mi jana. El nomb e conside able de manusc i s pe in- gu s d'aques a epoca així ho palesa1. Ca alunya no a se una excepció en l'in e es gene al sen i pels esc i s de san G ego i el G an. Les biblio eques i a xius de casa nos a enca a en conse - en dexs o agmen s, que són el es imoni més eloqüen de l'exi li e a i del papa2. No cal sinó mi a I'ex ensissima abula. haud exhaus iua, codicu n, qui nos a ad empo a Mo alia G ego ii Magni adun , con inguda en els P olegome- nu de I'edició del Co pus Ch is iano um. Vegeu Sonc i G ego ii Magni ope a. Mo alia in lob. Lib i I-X. Cu a e s udio MARC1 ADRIAEN, B epols 1979, pp. XIV-XXIX. A més, d'aques a ob a de san G ego i se'n an e mol s compendis, els més an ics dels quals, a ca ec de Pa e i, Tai6 de Sa agossa i La hcen, quasi són con empo anis del ma eix model. Vegeu al espec e R. WASSELYNCK, -Les com- pila ions des "Mo alia in Job" du VIIe au XIIe sibcle-, Reche ches de Théologie Ancienne e Médié ale. XXIX (1%2), pp. 5-32. Pe limi a -me als exemples més an ics, ci a é sols els codexs i els agmen s isigb ics que, conse a s a casa nos a, són esmen a s en el epe o i d'Agus in MILLARES CARLO, T a ado de Paleog a ia Espaiola, 3 ols., Mad id 1983, e ce a edició amb la col.labo ació de José Manuel Ruiz Asencio, en conc e , ol. I, pp. 323-42; Ba celona, A xiu Capi ula , 102 (segle x); Ba celona, Biblio eca de Ca alunya, 2541-11 (segle IX)+ Mon se a , Biblio eca del Mones i , 1104-VI (segle Ix). A aques es mos es es po a egi enca a un nou agmen isigb ic que acabo Pe o les ob es de san G ego i no sols es an di ond e en I'o iginal lla í sinó que ambé es an eu e a a o ides pe di e ses aduccions a llengües e nacles. Ca alunya no ou ampoc un cas a pa en aques e eny. Els Dialogi3, 1'Epis ula ad Secundinum, les Homiliae in E angelia XL, el Regis um epis ula um i els Mo- alin in Iob an se asllada s a la nos a llengua4. Dels Mo alia in Iob, en conc e , disposa em ins a a d'unes poques no icies de l'ob a aduida5, enca a que, pel que sé, cap exempla d'a- de publica a Fa en ia, 612 (1984), pp. 127-36, on, pe ce , I'ab e ia u a dñium, pe e o d'imp em a, es desen olupa dominum en comp es de dominium (p. 132). El pa e VILLANUEVA, en el seu cbleb e Viaje li e a io a las iglesias de España, 22 ds., Mad id-Valbncia 1803-1852, ci a qua e exemples de I'ob a: I'exempla ja esmen a de Ba celona, A xiu Ca ed alici ( . XVIII, pp. 93-95); un exempla de Vic, A xiu de la Ca ed al ( . VI, p. 77) i un exempla de Gi ona, A xiu Capi ula ( . XII, p. 118), aixi com un incunable de Mallo ca, que es oba al con en dels capuixins ( . XXII, pp. 223-224). Pe als codexs i incunables ci a s pe1,P. Villanue a en la se a ob a, egeu I. FVIG i ERRETI? i M. ASSUMPTA G~NER, Index codicologic del (<Viaje li e a io~ de Jaume Villanue a (en cu s de publicació pe 1'Ins i u d'Es udis Ca alans). Aques a ob a gaudí de an a popula i a que san G ego i ins i o e a conegu com G ego i el del Dialeg. Vegeu al espec e la Ga siae monachi Cuxanensis epis ola ad Oli am episcopum Ausonensem de ini iis monas e ii Cuxa- nensis e de sac is eliquiis in eo cus odi is, publicada pe P. de MARCA, Ma ca Hispanica siue limes Hispanicus, hoc es geog aphica e his o ica desc ip io Ca aloniae, Ruscinonis e ci cumjacen ium populo um ab anno 817 ad annum 1258, ed. S. Baluzius, Pa isiis 1688, ap. 222, col. 1072-1082, pa icula men la col. 1078, on hom diu: Sun eliquiae bea i G ego ii dialogi, qui Pon i ex Romae o dina us caelibem i am duxi . Els es p ime s llib es de la aducció ca alana d'aques a ob a han es a edi a s a cu a de mossen Jaume Bo a ull. Vegeu San GREGORI, Dialegs, ol. I, Ba cino, Ba celona 1931. Més ecen men , A. J. Sobe anas n'ha acaba I'edició. Vegeu San GREGORI, Dialegs, ol. 11, Ba cino, Ba celona 1x8. M'ha es a de summa u ili a pe a eplega aques es dades el eball inedi T aduccions ca alanes deb San s Pa es del p o esso A. M. Mundó, a qui ag aeixo que I'hagi posa a la me a disposició, aixi com que m'hagi ajuda a soluciona alguns pun s oscos d'aques eball. F. TORRES AMAT, Memo ias pa a ayuda a o ma un dicciona i0 c i ico de 10s esc i o es ca alanes, y da alguna idea de la an igua y mode na li e a u a de Ca aluña, Ba~celona 1836, esmen a, a la p. 698, uns <<Didogos y mo als de S. G ego i, adui s en ca ala pe un ca alle de Ge ona pe la ins ucció de son ill*. Aques es aduccions es conse a en, segons el ma eix au o , a la Biblio eca episcopal. També obem una e e encia als Mo als adu'i s al ca ala en una lle a de la eina Iolanda ad e~ada a Ramon Alemany de Ce elló, en la qual li eclama <clos Mo als de Job en omanp. Aques a ca a duu la da a de 6 de ma q de 1382. ques es e sions no s'ha conse a . es pe aixo que po eni in e ks el agmen de la aducció ca alana del celeb e comen a i g ego ia que a a p esen o. Es ac a del agmen 24 de 1'A xiu Diocesa de Ba celona, que es un sol oli que se i de cobe a a un Manuale ins umen o um del segle XVI-XVII, malau adamen de p o inen~a desconeguda6, i que p esen a un es a de conse ació o ~a malmes en el ec o i bas an bo en el e so. L'analisi de les ca ac e ís iques pale~g ~ques i codicologiques del agmen a que el si ui' en la segona mei a del segle XIV. La desc ipció codicologica és com segueix: Ba celona, A xiu Diocesa, ag. 24. T aducció ca alana dels Mo alia in Zob7. Pe - gamí d'espesso no mal i an a g uixu . Foli ac ualmen e alla i amb o a s. De 398 mm x 282 mm. Punxa als ma ges la e al i in e io ac uals del oli. Lineamen , sols e ical, a pun a seca. Esc ip u a a dues columnes, de 45 a lles cada una8. Caixa d'es- c ip u a de 272 mm x 185 mm. In e columni de 20 mm gai ebé , semp e espec a o ansg edi pe la inclusió d'un maxim de es lle es. Signe en o ma de línia e ical amb dues con exi a s cen als i co ona amb es pun e s en disposició iangula , que sembla eni l'objec iu de sub a lla la impo ancia del pa ag a ema ca . S'hi obse a un í ol co en . L'esc ip u a es una go ica cu si a mol cla a, ípica dels docu- Fou plblicada pe J. VIELLIARD, aNou eaux documen s su la cul u e ca alane au moyen &gep. Es udis Uni e si a is Ca alans. XV (1930), p. 27. Uns anys més a d, el 3 de juliol de 1385, I'in an Joan, en demana en p és ec al ma eix Ramon Alemany de Ce elló les C bniques d'Angla e a, li diu que ano us en p ena axi com eu del Mo al de Job, de que us ha iem emp a e no 1 poguem ha en,. Vegeu al espec e A. Rus10 I LLUCH, Documen s pe I'his o ia de la cul u a ca alana mig-e al, 2 ols, Ba celona 1908-1921. La ca a sua a essenyada co espon, en conc e , al doc. CCCLXVI, ol. I, p. 330. En l'ln en a i de lib es de Dona Ma ia Reyna Da ago e de les Sicilies de 1458, publica en Recull de Tex es Ca alans An ichs, ol. VIII, Ba celona 1907, es llegeix en la p. 14: al em un al e lib e in i ula 10s Mo als de Job, de o ma majo ab cube es de us , cube de cuy o neg e ab bolles e es ga e s de pape sis e na de p egamin. Al ma ge la e al esque e, en la se a pa in e io , s'hi po llegi bé manuale ins umen o um, pe o no hi ha cap e e encia di ec a de la se a p ocedencia. El í ol de ia se en singula , segons es desp kn de les pa aules in oduc- o ies al comenGamen del cinque llib e. La segona columna del e so, pe o, només é 41 a lles pe I'espai que ocupa la lle a inicial del cinque llib e i pe la sepa ació que hi ha en e el inal del qua llib e i el comenG del següen . men s no a ials ca alans de l'kpoca; d'una sola ma, pe o en qua e es ils: un pe al ex p opiamen di ( ipus A), un al e pe als e sicles del llib e de Job que són objec e de comen a i -aques- a modali a d'aspec e més lib a i- ( ipus B), un e ce pe a indica el comenGamen d'un nou llib e ( ipus C) i un qua pe al í ol co en ( ipus D)9. Cadascuna d'aques es a ian s es di e en- cia bisicamen pel modul i g uix de la lle a, cosa que implica can is de ploma: el més g an és l'emp a pe a les ci es bíbliques que es comen en i el més pe i pe al ex ; els al es dos ipus de a ian s esc ip u als enen una mida mi jana, simila en e ells. ~o 's qua e es ils, pe o, p esen en unes ca ac e ís iques comu- nes de eali zació. El seu aspec e gene al és egula , bas an angulós i amb lleuge íssima endencia a gi a -se cap a la d e a. El duc us es o sa cons an . Abunden els con as s de aGos g uixu s i p ims en una ma eixa lle a (no an eqüen s, pe o, en els ipus B, C, i D, que p esen en unes lle es de asa mes g uixu ), i els nexos d'unió en e lle es con igües, pe aó de la apidesa i de- simbol u a amb que s'execu en els asos, no hi al en. La calalig a- ia es bona i ob a d'un esc i a expe , que a gala de bon gus , sen i de l'ha monia i p opo ció, i palesa una ma habil, de aqa segu . Malg a la cu a que posa en la copia, pe o, come e o s que no semp e co egeixi0. La bella caplle a de ilig ana que encapGala el comenG del cinque llib e dels Mo als -1'execuciÓ de la qual m'a e i ia a a ibui a una al a ma- deno a un expe il-luminado . Aques a inicial és d'una g an elegancia, amb la deco ació ili o me ca ac- e ís ica de l'epoca. Tocan a les ab e ia u es, haig de di que, excepció e a d'una ab e ia u a pe con acció i de l'exp essió de l'o dinal ((cinquen pe mi ja de la lle a nume al .V. i d'una e sob eposada que apa eixen en el ipus d'esc ip u a C, sols el ex p opiamen di ( ipus A) en p esen a". I n'hi ha pe suspensió, con acció, pe A aques s es ils po se es pod ia a egi una al a a ian : la que co espon a les lle es mol pe i es de les pa aules esc i es damun la a lla pe causa d'un obli an e io . Pe o les se es ca ac ens iques són id n iques a les del ipus A, de les quals sols es di e encia pel modul mes pe i . l0 Alguns d'aques s e o s donen o igen a cons ~ccions g ama icals sense il.laci6 logica, pe o aques a cons a ació -g eu, si be no in eqüen en els copis- es no a que desme eixin els seus men s de bon cal4ig a . l1 I aixo an en el ipus no mal de la se a esc ip u a com en la a ian de modul mes pe i u ili zada pe a la inclusió de mo s o lle es oblidades. lle es sob esc i es i pe signes especials, sense que hi al i una mos a de nomen sac um, segons hom po eu e en els quad es adjun s. La in a és de colo ma ó cla . La pun uació, mol escassa: p ac icamen sols hom hi oba una línia obliqua, mol enue, que indica pausa mi jana o encamen de pa aula a inal de a lla. Abans de majúscula sols en una ocasió sembla ha e -hi un pun ; en els al es casos aques hi manca. El signe d'in e ogació al a ambé en les p egun es. Les lle es amb alo nume al queden em- ma cades en e dos pun e s, els quals es enen el seu ús a I'a icle inde ini , ep esen a pe la lle a nume al <(i>>. La inclusió en el ex de mo s oblida s s'indica pe es pun e s de disposició iangula o dues línies en o ma de alcó. Quan l'obli co espon sols a una lle a, no hi ha cap signe especial. Els e o s es co egeixen di ec amen amb una o dues a lles. Els calde ons in odueixen els e sicles bíblics, els quals alho a es an sub a - lla s. Cap pa aula no po a accen g A ic, pe o sí que abunden els signes diac í ics damun la i. La inicial, com he di , e deco ació ili o me de colo e mell cla , blau i lila. Els calde ons són d'un blau e dós bas an osc, excep e un en e mell. El sub a lla dels e sicles ambé es en e mell. L'esc ip u a del ipus C e la ma eixa onali a e mella dels calde ons i sub a lla s. El í ol co en es d'un ma ó mes cla que el del ex . To es aques es ca ac e ís iques sua a essenyades, a egides a l'es udi compa a iu d'al es manusc i s da a s, em an suposa , com ja he indica , una da ació si uable en la segona mei a del segle XIV. Respec e al ex p opiamen di , hom po obse a en p ime lloc una aducció mol lliu e de l'o iginal lla í, cosa que no con adiu el cos um de l'epoca, en que in e essa mes ep odui el con ingu que dona la co espdndencia exac a de les pa aule~'~. Des d'un pun de is a es ilís ic, la e sió no es especialmen ema cable. El seu in e es es a més a ia en la dada socio-cul u al que ep esen a abans que en el alo li e a i o a ís ic de que és 12 Respec e als aduc o s de l'kpo$a, egeu les pa aules de J. Rus16 I BALA- GUER, De /'Eda Mi jana al Renaixemen , Ba celona 19792, p. 59, <<No és la di icul a del llengua ge o d'in ep e a la lle a de les sen encies la que ponde en da an del lec o , sinó la mol majo d'exp essa -ne I'espe i s. Vegeu, a més, la no a 17. po ado aI3. Si s'ha de essal a algun m& i , el p ime és po se que la aduccio sembla ha e es a e a di ec amen del lla í: en el ex ca ala s'han man ingu alguns lla inismes (peccúnia, cali- gen, is ícia, hic), que abonen aques a suposició. Pe o cal no a ambe que la e sio no semp e es su icien men luida i que alguna egada es eu en osquida pe una cons ucció anacolú ica. Enca a que aques a, sens dub e, es deguda mes a dis acció del copis a que no pas a lag an inep i ud del aduc o i4. Pe Úl im, haig d'assenyala que les pa icula i a s lingüís iques del ex -com la con usió mol eqüen de a i e i, de egades, ambe en e o i uI5- an pensa en un dialec e del ca ala o ien al, i, mes conc e amen , en un dialec e gi oní16. Si el llengua ge del aduc o ou espec a pel copis a, hom po p essuposa , doncs, un o igen gi oní pe al ex , igual que pe a la aduccio ca alana medie al dels Dialegs l7 . l3 Pel que a al alo li e a i de les aduccions e ec uades du an el egna de Pe e el Ce imoniós, pe íode en qul: possiblemen es a e ec ua la que comen o, egeu J. ~BIO I BALAGUER, His o ia de la li e a u a ca alana, ol. I, Ba celona 1984, p. 141. Respec e al nomb e de aduccions en emps del ma eix mona ca, egeu A. RUBd I ~uCH, op. ci ., ol. 11, p. XXIV, i <<La cul u a ca alana en el egna de Pe e IIb, Es udis Uni e si a is Ca alans, VI11 (1914), pp. 219-47, especialmen la p. 234. 14 Vegeu la no a 10. 15 Aques a con usió comenGa a a io a p ecisamen en els ex os del segle XIV. Vegeu J. NADAL-M. PRATS, His o ia de la llengua ca alana. I 1 Dels inicis ins al segle XV, Ba celona 1982, pp. 41 1 i 528. Aques es pa icula i a s lingiiis iques, i al es, es oben ambé en el manusc i A de la e sio ca alana dels Dialegs de san G ego i, el qual se i de base pe a I'edi- cio de Bo a ull i Sobe anas. Vegeu sob e aques pa icula I'apendix de 4a susdi a edició, on A. J. Sobe anas es udia els p incipals e s lingiiis ics de la e sio dels uDidegsn, op. ci ., pp. 177-87. '6 Les ma eixes ca ac ens iques que A.J. Sobe anas a eu e en el manusc i A dels Dialegs de San G ego i, que li an pe me e de conside a que la aduccio u ou e a cap al no d-es del P incipa s (op. ci .. p. 9), s'obse en en la p esen e sio o en lloc de e (dou e), k sense wau (can), uu edu'i a o da e a k o g (co , go dona ), conse ació de n inal (amones acion), p dua de la del g up -n inal (ha én), plu als masculins en -es ( i uoses), g a ia un pe a I'ad e bi on. 17 Vegeu la no a an e io i la no a 5. La cons a ació que an el manusc i 101 de Ta agona, Biblio eca P o incial, que con é la aducció dels Dialegs (el ms. A de I'edició de Bo a ull-Sobe anas), com el agmen de qui: ac o p esen in ca ac ens iques comunes de llengua ge i pe anyin a la ma eixa cen ú ia em a pensa en un ma eix cen e p oduc o gi oní i po se en un ma eix aduc o . Aques a da e a suposició conco da ia bé amb la e e hcia de To es Ama a un ma eix aduc o pe als Diulegs i pe als Mo als Pel que a a l'edició del ex espec o l'o og a ia al maxim. Nomes egula i zo l'accen uació, la pun uació i l'ús de u i u. TEXT (Pe al ex lla í c . CC. ol. CXLIII., ed. M. Ad iaen, lib. IV, XXXV, 3-lib. V, I, 15) Pe que o die no cessa de demana 10 dou e de la mo , a la qual pe la sua emp ació appo a o humanal lina ge, co el p es 5 al hom en pa adís, (. . .) ha én-10 la peccúnia de peca e de mo , pe que c exenl en 10 mon la iniqui a , demana a o jo n ab usu es. Pe que pa lan 10 il de Déu Jhesuc is diu: Lo ju ge 104 liu a a al demanado . La eu del qual és la sua mal ade amones acion, pe que la o es oym la sua eu quan pe 61 som emp a s, mas no4 obeym quan a e1 con es am ben, donques diu Job dels jus s: No han obeyda la eu del demanado o del emp ado . Co , jassia que oyssen la emp ació del diable, no la obejien, ans la menysp ea en. Mas pe al con que hom de bon co ama olen e s (. . .) pe la sua boca pa lan souen (. . .) pe amo d'a~o Job con ha ie g an desig e g an amo a la glo ia celes ial al e egade pa le d'ela e diu: Lo poch e.1 g an son aquí e.1 súbdi (.. .) de la senyo ia de son se(...). Con en aques mon (...) seu- e (....) a Nos e Senyo Jhesuc is pus pe manen que no 10s al es, pe amo d'a~o en (...) s'an ay als posa s en mayo deg( ...) e en mayo glo ia que no C...) con així con en aques mon 10 .i. sobis l'al e de me i s e de bonas ob as, xi en la glo ia celes ial se a-10 .i. mes go dona que l'al e, pe que diu Jhesuc is que: En la casa del meu Pa e ha mol es cases. Co , ja zsia que o z eeben e aien la glo ia celes ial, empe o, can no son assi es a s aguals en me i s, no se an aguals en glo ia, ja zsia que-s engua cadescun pe pega de la glo ia en que se a e a~o pe al con hau a en si ( egeu la no a 5). L'única ese a a aques a conjec u a és que el aduc o dels Dicilegs és li e al ( egeu la in oducció de I'edició d'A. J. SOBERANAS, OP. ci ., p. 8), men e que el dels Mo ls és lliu e. 6s cla que no podem desca a la possibili a que el nos e aduc o ho os no dels Mo als s ic o sensu, sinó d'algun compendi d'aques s, an abundan s que enca a n'hi ha d'inedi s, que no he pogu consul a ( egeu al espec e R. WASSELYNCK, op. ci .). L'es il del ex ca ala, a més, és o ~a semblan en ambdues aduccions. goyg acaba de la glo ia en que se a posa l'al e, la qual cosa con 6s ben sig ica 2 en la inya, de la qual diu la Sc ip u a que: To s aquels quan ebayla en ague en sengle s dine s, ja zsia que o s agual nen no aguessen ebayla . Axi ma ex se + en la glo ia celes ial, pe que pa lan lo psalmis a, qui diu e del poch que diu Job ací que son3 en la glo ia celes ial ha ie di : La mia inpe ec- cion ha is e 10s eus uyls e en lo eu lib e se an o s esc i z. E en al e loch diu Nos e Senyo : Ha beney s o s aquels qui-ls4 emen, 10s pe i s ab 10s g ans. Pe qu4.s seguex ben que4 si en hi se& anch de senyo , co esc i és que o hom qui a peca és si en de peca e no senes aho, co hom aén peca so sme si ma ex a senyo ia de peca o de iniqui a . E ay al senyo ia con e- dim can del peca nos go dam e a é1 ab o a nos e o qa con es am e del peca en aques mon peni encia em e ab plo s e ab gemechs el lauam e.1 nedeam. Empe o, jassia que axi mol es egades en aques mon 10 pecado plo 10s peca z, no li és ce si Déu 101s (...) con memb en si ben5 10s peca z que ha comeses, mas nos (...) si dignamen an acabade 10s a plo a s, pe que es a en6 paho de ha e 7 la glo ia e enal pe g an pensamen que ha de la g( ...) uesa dels pe( ...) sia que desempa assi 10s peca s, ha paho del gua don quin se a. Pe que, men e és en es a p esen ida, no po ésse di anch, mas se en . Donques la és 10 si en anch del senyo , qo és en la glo ia celes ial, un no hau a dub e queel peca no li sia pe dona , un 10 peca a memo ia no se a apo a . Mas po ia ací ésse e .i. dup e ay al: si neguna memo ia del peca no és e a en pa adís. Com hau a hom goyg que del peca sia deliu a ni com a a hom g acias a Jhesuc is del peca que ha pe dona , si4 peca que-s pasa és del o ya oblida ? Pe que diu 10 psalmis a: Yo, Senyo , can a é les ues mise ico - dies e e namen . E con si po ie e que negun egonegués que agues eabudes g acies ni mise ico dies de Jhesuc is , si no li memb a en que os es a mesquí e pecado ?. Po enca a aqi ésse e a al e demanda e ques io: con si po a e que l'anima del pecado aie acabada bene en u anqas en pa adís, si en e 10s goys ha memb anqa dels seus peca s?. Mas ha sol e les di es qiies- ions9 de em no a que axi com nosal es a a es an en goyg1° e en aleg ia lons memb e alscunes egades is icia e desplee ja haü , axí aquels qui son en glo ia podem" ha e memo ia dels peca s a éls pe dona s sens min a de bene en u anqa e e nal, co mol es egades s'esdeuén que hom és San e que ememb a a hom les dolo s e-1s ebayls que hom ha so e i s en la malal ia sens dolo neguna, ans ay an con a hom més memb en les malal ies ay an menysI2 p eha hom e ama la sani a . Donques se a en la glo ia celes ial ememb ansa de la colpa e del peca sens negun ebayl de la nos e olen a , ans és ac eximen de aleg ia e de g an jocundi a . Axi donques, la o es sens o anug eu em en la glo ia celes ial 10s nos es mals com a a ehem sens neguna caligen del nos e en enimen les eneb es ma e ials, co , ja ssia qo que ehem sia escu , pe aso no som en 10 nos e en enimen exo ba s. Axi ma ex, donques, aquels qui se an en la glo ia celes ial e an lao s e g acies a Jhesuc is de mise ico dia que en e s Cls hau a mos ade sens g euye de la lu consciencia, ja ssia lu s memb a la mid ia en que en emps pasa se an es a s. Concluam, donques, que pe al con 10 epos de la glo ia celes ial axi eeb 10s g ans e-Is ui uoses que 10s pochs de ui u s no desempa a, deh'ia ben Job que: Lo poch e-1 g an son aquí. I pe al con 10s pecado s ha Jhesuc is con e i s hau an memo ia de la is icia mundanal o dels peca s pe dona s sens que lu bene- en u ansa min ade a els no se a, pe amo de ~o deh'ia Job que4 si en o súbdi hi se& anch de o a senyo ia. Aqi comenqa 10 . e. lib e sob e Lo mo al de Job, so es, 10 p olech. Com 10s judicis de Déu els sec e s sien a nós o amaga s, con si po e que en aques a p esen ida alcunes egades 10s bons ayen mal els mals ayen ben?. Empe o, ja ssia que que" en aquela mane a demondi a sien 10s sec e s de Déu amaga s mol , son pus amaga s quan 10s bons han ben e.ls mals han mal. Co , quan 10s bons han mal els mals han ben, es pe en u a pe al que, si 10s bons han peca ni e a , que so exen ací peni encia e aso pe al que en I'al e segle sien de la dampnacio e e nal deliu a s e go da s e que 10s mals p enguen asi gua don dels béns que ych an pe al que en I'al e segle sien puni s en les penes e e nals. Pe que dix Ab aam al ~ich'~ hom, puys que o en in e n a c ema gi a : Rememb e' , a e, que en l'al e segle aguis mol s bens e La ze mol s mal s. Mas, can 10s bons han así ben e-Is mals hic han mal, és cosa o no ce a si-ls bons eeben aqi bens pe al que o die c eschen de ben en meylo e pe al que Nos e Senyo Déus lus dóna asi bens en es a p esen ida pe qo que lus don u mens en I'al e. És axí ma ex dels mals cosa no <ce a, quan so e emI5 asi mal, si4 eeben pe al ques F agmen 24 de 1'A xiu Dioced de Ba celona F agmen 24 de 1'A xiu Dioced de Ba celona