FRAGMENT D'UN EPÍTOM DEL
GLOSSARIUM
ANSILEUBI
DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE
X*
Jesús Al u o
i
Pe ucho
De egades les gua des de cbdexs e es amb ulls sol s d'an e io s
manusc i s en pe gamí p opo cionen so p eses ag adables i poden
ésse d'un in e ks ema cable'. Aques sembla que és el cas d'un oli
de manusc i que es conse a ac ualmen a 1'A xiu Diocesl de
Ba celona2, ecupe a p ecisamen pe qui ha ia se i de p o ecció a
un llib e3. El con ingu d'aques agmen co espon a un compendi
del Libe Glossa um, al amen di Glossa ium Ansileubi4, i <<a ull
paleog ii ic, cal es abli la se a &pia en o n de la p ime a mei a del
Haig d'ag ai al doc o Josep M. Ma í Bone , di ec o de I'A xiu Diocesh de
Ba celona, així com als a xi e s Mn. L. Niqui i Mn.
F.
Miquel, les mol es acili a s
que en aques a ocasió, com en an es al es, m'han p opo ciona pe al de du a e me
aques eball.
'
Vegeu al espec e les pa aules del p o esso A.
M.
MUNDO a la
G an Enciclopkdia
Ca alana,
ol.
8,
Ba celona
1975
s. .
-gua da ., i del ma eix au o -Les col~leccions de
agmen s de manusc i s a Ca alunya.,
Fa en ia,
2/2,
Bella e a
1980,
pp.
115-23.
*
Pel que a a aques a xiu hom po consul a
J.
SANABRE,
El A chi o Diocesano de
Ba celona,
Ba celona
1947,
i
J.
M.
MART[ BONET,
A chi o Diocesano de Ba celona.
O ganig ama,
Ba celona
1977.
'
Ens hem de dold e, pe o, del desconeixemen de la na u alesa, les ca ac e ís iques
i la p o inen~a d'aques llib e esgua da amb el nos e oli; de o a mane a, com de
seguida eu em, la al a d'in o mació sob e el
libe adens
no
és
un obs acle pe a
de e mina I'o igen del agmen .
.I
L'edició d'aques glossa i ou
a
ch ec de W.
M.
LINDSAY, J.
F.
MOUNTFORD i
J. WHATMOUGH,
Glossa ia la ina,
I,
Pa is
1926.
segle deses i si ua el seu o igen en e es ca alanes6. Si aques es dues
p emisses, basades en l'anilisi de les pa icula i a s paleog i iques del
ex que examina é o segui , no són e bnies, ens obem, pel
momen , da an l'exemple de glossa i lla í de p o inen~a ca alana
més an ic7 i, malg a el seu ca ic e incomple , da an l'únic
es imoni pe a a conegu del
Glossa ium Ansileubi
a casa nos a8.
Pe b passem p ime a desc iu e aques oli codicolbgicamen 9:
F ag.
6
de Ba celona, A xiu Diocesilo.
Glossa ium Ansileubi
(com-
pendi). En pe gamí d'una g uixi ia mi jana i an a p ima. Ac ual-
men de
335
mm
x
207
mm, amb el cos a esque e del ec o e alla
de dal a baix. Abans, po se de
335
mm
x
247
mm. Punxa , ben
mani es , al ma ge d e ; lineamen ho i zon al en blanc, mol ma ca ,
i un xic més enue el e ical, que so in és ansg edi . Esc ip u a a
dos co ondells, de en a-sis a lles cada un a ec o i e so, pe bé
que la segona columna del e so inc emen a aques nomb e en una
uni a si comp em com a a lla la con inuació en sob elinia del inal
de la explicació de la glossa, que no a cab e en una sola
a lla. No é in e columni. Caixa d'esc i u a de
278
mm
x
+
177
mm. Lle a minúscula ca olina, d'una sola mi.
El p o esso A. M. Mundó, mol amablemen , ha olgu e isa i co obo a
aques a ap eciació c onolbgica.
Vegeu la no a
3.
'
No c ec que sigui exage a de conside a -10 el més an ic, ja que el g up de
glossa is con ingu s en el ckleb e cbdex Ripoll
74,
conse a a I'A xiu de la Co ona
d'A agó, o i que ambé es po conside a pe anyen a la dhcima cen ú ia, s'a ansa
més al segle
XI
que no pas el nos e agmen . Vegeu M. MAYER, *La lexicog a ia
la ina en Ca aluña*,
Ac as del
Cong eso Español de Es udios Chsicos,
Mad id
1978,
pp.
741-50,
especialmen p.
742.
S'han ocupa dels glossa is del manusc i de Ripoll LI. NICOLAU D'OLWER,
<Un
glossai e de Vi gile e Ju énal*;
A chi um La ini a is Medii Ae i,
IV,
1928,
pp.
104-13;
.Les glossai es de Ripoll.,
A ch. Lu i. Med. Ae i,
IV,
1928,
pp.
138-52;
J. LLAURO,
.Las
glosa ies
de Ripoll.,
Analec a Sac a Ta aconensia,
111,
1927,
pp.
331-89;
IV,
1928,
pp.
271-341;
i
J.
M.
CASAS HOMS, .Vocabula i ilingüe del segle
XI,,,
Miscellanea Bíblica
B.
Ubach,
Mon se a
1954,
pp.
449-58.
Pe a una pano imica de I'e olució de la lexicog a ia lla ina a Ca alunya, egeu
M. MAYER,
op. ci .,
i A.
J.
SOBERANAS, *Les edicions ca alanes del dicciona i de
Neb ija.,
Ac es del qua colJoqui in e nacional de llengua
i
li e a u a ca alanes,
Publicacions de I'Abadia de Mon se a
1977,
pp.
141-203.
Pe a aques a b eu desc ipció in en o de segui les o ien acions o mulades pe P.
BOHIGAS, A. M. MUND~, A.
J.
SOBERANAS, *No mes pe a la desc ipció codicologica
dels manusc i s.,
Biblio economia,
XXX-XXXI, núms.
77-78, 1973-1974,
pp.
93-99.
'O
La nume ació d'aques agmen és p o iso ia
i
co espon a la que jo ma eix li he
dona , ja que, pe in i ació del doc o J. M. Ma í Bone , es ic es udian els agmen s
de manusc i s conse a s a I'A xiu Episcopal.
L'aspec e gene al d'aques a és el d'una esc ip u a espon inia,
enden a inclina -se cap a la d e a; egula , en gene al, en el duc us i
en el mbdul, pe b sense g ans mi amen s cal.lig i ics. Les minúscules
són de mida uni o me (d'uns
2
mm d'alsada) i les majúscules de
egades una mica desiguals, cosa que al cos a d'unes a lles de
l'esc i so in ondulades, no obs an les línies de guia ge del pau a ,
an la imp essió d'una es e ica inacabada, sac i icada al egada en
a es de la no able eloci a assolida i jus i icada po se pel ca ic e
u ili a i del ex . De o a mane a, l'esc i i, segu amen més capas
que mi a , abunda en e s cu sius, com els nexos eqüen s en e
lle es con igües que són degu s a la apidesa del asa , exponen
inequí oc d'una ce a pe ícia, que, d'al a banda, no li impedeix
d'incó e en equi ocacions.
Pel que a a les lle es majúscules, disposem d'escasses mos es: les
que ens donen les inicials dels lemma a, la
A
i la B en aques cas, i
d'algun exemple escadusse o ni pel ex de les explicacions, la
I,
la
L
i la
N,
conc e amen .
La
A
és uncial o ípica minúscula ca olina, pe b de mbdul g an, de
asos mol ma ca s i o sa g uixu s, amb el segon aG bas an
inclina , con i iamen al de la a minúscula, que el é més ec e.
La B, ambé ben pa icula i zada i de agos o s, po se capi al o
minúscula ca olina de mida g ossa.
La
I
es oba gene almen a inicial de glossa i és semblan a una
1
minúscula, de la qual es di e encia pel pal, de e ex p im pe b
c eixen en la
I,
i d'inici g uixu i dec eixen en la
I.
La
I
é ambé un
pe i supo en la base. D'al a banda, en una ocasió obem una
I
al a enmig de pa aula (maIo es,
103),
i ambé a comensamen de mo
sense que la majúscula es jus i iqui (Iugis,
61),
cosa que eco da el
cos um de I'esc ip u a isigb ica.
La
L
només apa eix dues egades.
Té
un a ac o ea p onuncia i és
de cos pa egu al de la
1
minúscula, pe o men e en aques a el pal
e ical i el aq ho i zon al són ma ca s gene almen en un sol
emps, de o ma que la base queda a odonida, en la majúscula els
dos e s es di e encien i o men un angle ec e en la base.
La da e a mos a de majúscula és la
N,
es imoniada solamen
una egada. Es ac a d'una capi al.
En e les minúscules, és de essal a la a, amb un segon as, al
com he di , més ec e que inclina , i un semice cle que pa eix de la
mei a d'aquell pal o del seu e ex.
La
d
no és mai uncial.
La
e
ep esen a la ocal i el di ong
ae
mono onga , pe 6 mai no
és caudada.
La
és mol angula i no a odonida, com és usual.
La
g
gai ebé semp e é el aq in e io obe .
La
z
é el as ho i zon al supe io ondula i i'in e io mol
eplega sob e ell ma eix. El pal que uneix aques s aqos és semp e
inclina .
Una egada, com ja he indica , obem una
I
al a enmig de
pa aula.
Respec e a les ab e ia u es, les més eqüen s són les degudes a
suspensió. En són una mos a:
cb
cum
ou*&
exemplum
+Ln&
gillonem
'
L+
impe a o 1
l
G
in e
medium
,IS
nam
pd
TG
non
om-c
nomen
-
-~
pa e
~uZ
quam
En o d e de eqü ncia énen
a
con inuació les ab e iacions pe
con acció i pe signes especials. Són exemple de les p ime es:
Mii
asse un
k
n~ q
benedice e
& i&
de endi
populi
ai
quad
"
Cal ad e i que en aques cas el signe d'ab e ia u a no és, com en al es, un aG
ec e, sinó ondula .
I
de les segones:
obm np
ele an o um
&&
gladius
labo ibus
poni u
iJw
p esidi0
X
P o
CU'Y
supe
4
No hi ha cap ab e ia u a pe lle es sob esc i es; si en can i, un
nomen sac um:
Jj
deus.
Pel que a als nexes p o inen s de la adició, no de la cu si i a , hi
obse o s ,
c
i la ípica lligadu a pe a e , sola o en composició.
d).
es
d d&
dic ~m
k
e
pe ine
i&,,&/
sus inen
En el ex hom cons a a ambé la p esincia de di e ses co ec-
cions. Aques es s'hi an pe aspa d'una lle a sob e a C au o i-
bus, 3), pe sob eposició de la lle a co ec a di ec amen damun
l'equi ocada (numquam, 26), pe a lla de la lle a e ada i
supe posició de l'esmenada (semo um, 33; ob unsus, 102) i, inal-
men , pe expun uació de la lle a cancel.lada i supe posició de la
co egida (bal euml*, 93). Cal ad e i , pe o, que no hi cons a o cap
ec i icació pe sob e del ni ell d'una sola lle a.
La in a és de colo ma ó, pe b la p ime a lle a de cada lemma,
semp e en e I'espai del doble lineamen e ical, és en gene al d'una
onali a més osca, bé pe la insis incia en els aqos amb la ma eixa
in a o bé pe la sob eposició d'aques a en una al a de colo de
a onja. La in a d'aques colo ema ca ambé pe jux aposició els
pa in esis d'inclusió a la línia" i és p esen , així ma eix, en la
l2
En aques cas s'obse a una p ime a ec i icació pe sob eposició di ec a de la
lle a co egida i una segona esmena pe expun uació i supe posició.
l3
Dono aques nom als signes que indiquen la p olongació del ex de la glossa pe
sob e o pe so a de la línia no mal d'explicació, on aques a no ha cabu .

caplle a
B
que in odueix el p ime lemma de la si ie de pa aules
comengades pe aques a consonan ; l'in e io de
1'1.111
supe io de la
lle a i l'in e io dels agos pa ablels que con o men el semice cle
in e io es an pin a s de a onja. Dins aques apa a cal des aca ,
d'al a banda, que en algunes lle es inicials s'ha pe du la in a
ma ó i sols ha pe du a l'a a onjada. To es aques es ca ac e is iques
donen a la pagina un ce colo i .
La pun uació del ex és di e sa. El signe més ca ac e ís ic és una
a lle a inclinada de d e a a esque a i un pun a so a
(!),
que equi al
als nos es dos pun s i p ecedeix l'explicació de cada glossa. Alguna
egada, pe b, aques ma eix signe co espon a la nos a coma. Amb
o , la pausa que nosal es no malmen em amb coma és ep esen a-
da amb el pun
(.),
si bé cal e no a que de egades aques signe és
sob e segons els c i e is mode ns. El pun i inal queda ma ca
semp e amb dos pun s en disposició e ical
(:).
L'úl im signe de quk haig d'assenyala la p esincia és el ja e e i
pe a indica les con inuacions d'explicacions que no caben en l'espai
no malmen ese a a les glosses. Aques signe é o ma de
L
no mal o capgi ada
1,
i po se g a ia a aq simple o doble.
Els accen s g ii ics, pe la se a pa , són del o inexis en s.
Respec e a les inicials, algui el ja di en pa la de les majúscules i
de la in a.
To es aques es ca ac e is iques sua a essenyades, les c ec ípiques
dels ex os de la desena cen ú ia, i més conc e amen de la se a
p ime a mei a , a la qual a ibueixo, doncs, el agmen del glossa i.
Del seu o igen ca al;, en i, po se n'és un indici no menysp eable
les eminisckncies de ca ic e isigb ic que hom hi obse a, com la
I
al a, l'o og a ia hu bs i e h, o ins i o l'ús de consonan simple en
eclesia. La in lukncia de l'esc ip u a isigo ica, com se sap14, és
pa icula men no able en els diplomes ca alans de l'kpoca indicada.
Re o nan al con ingu del glossa i, cal eco da que el nos e
agmen con é el Glossa ium Ansileubi, pe 6 en una e sió mes
eduida que la donada a conkixe en l'edició de W. M. Lindsay,
J.
F.
Moun o d i
J.
Wha mough. N'és, pe an , un compendi15. En
l4
Vegeu A. MILLARES CARLO,
T a ado de Paleog a ia .espa iolu.
Con la colabo a-
ción de
J.
M. Ruiz Asencio, Mad id 1983', ol.
I,
p. 154.
Is
Sob e els epí oms a l'eda mi jana, egeu
G.
GOETZ,
Co pus glossa io um
La ino um,
6
ols., Leipzig 1888-1901, en conc e el capí ol *De medii ae i
quibusdam epi omis e epi oma o ibus,,, ol
I,
pp. 165-90, on esmen a di e sos codexs
que són po ado s de glossa is basa s onamen almen en el
Libe glossa um.
Respec e
e ec e, dels es-cen s in -i-dos lemma a inclosos en la susdi a edició
des de auspice, p ime e me que obem glossa 16, ins a beu e,
l'úl im, nosal es només en disposem de cen en a-un. És ce ,
pe b, que algunes explicacions d'un ma eix lemma enen di e en s
en ades en la susdi a edició, men e que en el nos e exempla s'han
uni ica ".
I
aixb sense que hi al i una mos a del cas in e s,
ce amen mol poc ep esen a i a, donada la se a indi iduali a 18.
Cal ad e i , d'al a banda, que la majo ia de eus sup imides en el
nos e glossa i són de on isido iana: seixan a-se , de les quals
in -i- es co esponen a lemma a que ja han ebu una explicació i
qua an a-qua e a lemma a no de ini s en el nos e agmen . Les
es an s glosses pe anyen a on s di e ses, qua an a-una a lemma a
ambé explica s i cinquan a-dues a e mes nous19.
Pel que a a la u ili a més es ic amen ilolbgica del nos e oli, és
de no a que, malg a el seu ca iic e doblemen agmen a i, en el
con ingu i en el supo , o e eix algunes a ian s ex uals d'in e is.
Així, a bones i dóna ce i ica d'ence a di e en s co eccions que
els edi o s del Glossa ium Ansileubi es an eu e obliga s a e al ex
dels cbdexs en qui basa en llu edició. No cal sinó obse a les
lec u es iuuan e,
1;
au o~ibus~~,
3;
po a is,
13;
gillonem, 54, i Baiam,
84. Pe una al a pa , segu amen ambé és lec u a p e e ible sub
pa en i celo, 45.
als quals obse a:
-Ne
dubi o quin ne sic quidem o am ma e iem exhause im: sed
quae a uli sa is demons an quan a auc o i a e hoc magnum lexicon pe plus quam
qua uo saecula loue i ., p.
190.
Una mos a hispinica d'aques s epí oms del
Glossa ium Ansileubi
ja ou donada pe
M.
ARTIGAS, *F agmen o de un glosa io la inom,
Re is a de Filologia Espa iola,
(1914),
pp.
245-274.
A més, sob e els glossa is a Hispinia, egeu
M.
C.
D~AZ
y
D ~z,
Las p ime as glosas hispánicas,
Ba celona
1978.
l6
El pe gamí es a e alla a I'al u a d'aques ocable, pe o I'explicació no deixa
.
.
dub es espec e a quin lemma es e e eix.
l7
Vegeu, pe exemple, els lemma a
auspicia,
7;
aus e i as,
10;
au umaba ,
35;
auxilio,
39;
auxilio es ,
40;
auxilium,
41;
Baco,
68,
Baccus,
75;
ba e
78;
Ba ,
86;
ba a um,
98;
ba ba us,
102,
i
ba ba i,
105.
Es ac a del lemma
au ,
23-24
p esumiblemen glossa dues egades. El glossa i
és e alla en aques a al u a. La glossa
bauban
125
ambé és I'únic exemple
d'explicació més lla ga en el nos e agmen que en els codexs.
l9
La manca de co espondencia nume ica en e aques s cen seixan a lemma a, a les
on s dels quals acabo de e e i -me, i els cen no an a-un que es desp 2n que al en
segons I'edició de 1'Academia B i inica es deu, na u almen , al e sua a explica que
so in algunes glosses de I'edició de Lindsay enen di e en s en ades, men e les
nos es es an uni icades.
'O
Inicialmen , pe o, I'esc i i ha ia esc i
acu o ibus.
Pe b si bé aques es a ian s són millo s, més nomb oses són les
pi jo s21. Vegeu, si no, adne,
29;
a~ umaba ~~,
35;
aud,
36;
axes,
46;
inscius iugis uacce,
61;
Ba a,
69;
Bac io,
72;
e imus, g essus,
78;
baianula,
80;
quibi,
80;
bahm e,
87;
biben es,
88;
inc o um,
96;
uenigines,
97;
eleuans,
1 11
;
u is,
114;
Basu ides: uacce nbe es,
11 5;
bascausas,
116;
base22,
118;
ad uobis,
122;
pa em,
124;
banchalem,
126
i caleiamen a,
127.
Al cos a d'aques es se ies hi ha enca a un g up de coincidencies
en e o s -de egades simplemen o og ii ics- en e el agmen i
els cbdexs emp a s en l'edició de I'Academia B i iinica. Són els
següen s: p omissione,
6;
aqua,
14;
libi um,
21;
au a dens: euexi ad
e he a,
27;
au quin23,
31;
a~ um~~,
33;
s ~l icia~~,
51;
baccalem,
54;
baccanei,
56;
baccapulus,
57;
baccene,
65;
baccue,
70;
bacculus,
72;
baccunis,
74;
bagina,
79;
ba chocabas,
105;
ba i,
109;
baselum,
117;
basilla,
119
i baxem,
129.
El
nos e exempla ambé p esen a un g up de a ian s que, si no
són millo s, almenys esul en igualmen accep ables. Heus-les aqui:
ad
po en ium pe ine ,
24;
ex imabam,
34;
ex imo,
37;
bacca um,
60;
melius uada ,
77;
amus,
81,
i unc us,
95.
No hi manquen ampoc les lec u es que s'apa en del ex dels
al es cbdexs, pe b que an en aques s com en aquell són e bnies.
Tal és el cas de [...]emi ue o: non nobis auen e nomen,
30;
Baccalus,
53;
us icus, s ul us,
74;
po am,
84;
baluas,
90;
bania,
94;
bawus,
114,
i ba illum,
123.
Haig d'assenyala , així ma eix, que el lemma au icona u dels
cbdexs, co egi pe auc iona o , de ia o e i en el nos e glossa i una
o ma híb ida, segons el que hom hi po llegi : [...]ana o ,
28.
En
algunes ocasions, d'al a banda, els nos es lemma a énen en un
''
Ad e eixo, pe o, que, dona que no he ingu accés di ec e als manusc i s base
de l'edició de
Lindsay-Moun o d-Wha mough,
que massa egades es al ien el ex de
les glosses eme en a d'al es edicions pe qul.
de ue e nummi,
em queda el dub e de si
aquells codexs po en una lec u a igual o millo que la del meu agmen . Pe an , el
que dic espec e a les a ian s pi jo s del p esen exempla ha de queda , en alguns
casos, penden de con on ació amb els susdi s manusc i s. Així,
adne,
29;
agendo,
32;
Bac io,
72;
quibi,
80;
ad uobis,
122;
pa em,
124,
i
caleiamen a,
127.
22
L'e o aqui és possible que es degui a un simple obli pe pa de I'esc i i de
aga la a lle a que indica ab e ia u a de nasal.
''
Aques e o és p ic icamen segu que cons a en el nos e agmen , o i que la
o ma
au
no s'hi po eu e pe que el pe gamí és e alla a la se a al u a.
''
Valgui el que hem di en la no a an e io .
25
Aquí haig de e la ma eixa obse ació que en la no a
21.
o d e in e i espec e al dels cbdexs: ba i , 11 1-ba i us, 112, i
baxea, 127-baxeas, 128; i una egada, en i, hom oba ambé in e i
I'o d e dels e mes de l'explicació, en ba i,
109.
Pe úl im, haig de deixa cons hncia d'un mo an asma, pe
emp a la e minologia del p o esso
J.
Ba~ a das*~. Em e e eixo a
Baso , ocable ui d'un e o de cbpia mo i a , sens dub e, pe qui
I'esc i h a conside a que la B inicial del p ime lemma comenqa
pe aques a lle a en el glossa i que li se ia de model en la
ansc ipció -que de ia eni , com és usual, una mida més g an-,
co esponia a la da e a pa aula de la se ie comenqada pe A, Aso en
aques cas, que alho a e a un e o pe Azo . Aques a doble con usió
explica que la de inició no mal de Azo , aixb és occisus2', s'apliqui a
Baso .
D'al a banda, pel que a a la segona de inició que el nos e
agmen a ibueix a Baso : domus id es eclesia (sic), al egada es
pugui explica sob e la base de la pa aula Aso -a a si amb g a ia
co ec a-, que signi ica a ium i aulaz8, subs an ius que hom po
e e i al emple de Déu, és a di , a un sen i equi alen al dels e mes
de la nos a glossa.
Malg a els e o s de cbpia, aques pe i agmen de glossa i és un
documen de alo pe a la nos a his b ia cul u al.
Glossa i
1
[...I: iuuan e.
[...]a: po en a, augu ia, p odigia.
[...]bus au o ibus.
[...liis: in iniciis uel po es a e.
5
[...]u n es iniciu n alicuius ei.
[...]um: p o essio, p o nissione.
[...lm: exemplum, p o essio uel augu iu n, id es , auis signum.
[...I: nomen uen i.
[...I: i a a.
26
Vegeu
J.
BASTARDAS,
.Mo s an asmes en el lla í medie al de Ca alunya*,
Es udis
Romanies,
VIII,
1961, p.
1,
on de ineix aques a mena de pa aules com les que són
up oduc e d'e o s de copia, pe o a egades ambé d'e o s de ansc ipció i ins
i
o
d'e ades d'imp em a*.
27
Vegeu
F.
WUTZ,
Onomas ica sac a. Un e suchungen zum Libe in e p e a ionis
nominum Heb aico um des H1. Hie onymus,
2
ols., Leipzig 1914-1915, p.
97.
28
Vegeu
F.
Wm,
op.
ci .,
pp.
379
i
741.