Fragment d'un epítom del Glossarium Ansileubi de la primera meitat del segle X

FRAGMENT D'UN EPÍTOM DEL GLOSSARIUM ANSILEUBI DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE X* Jesús Al u o i Pe ucho De egades les gua des de cbdexs e es amb ulls sol s d'an e io s manusc i s en pe gamí p opo cionen so p eses ag adables i poden ésse d'un in e ks ema cable'. Aques sembla que és el cas d'un oli de manusc i que es conse a ac ualmen a 1'A xiu Diocesl de Ba celona2, ecupe a p ecisamen pe qui ha ia se i de p o ecció a un llib e3. El con ingu d'aques agmen co espon a un compendi del Libe Glossa um, al amen di Glossa ium Ansileubi4, i <<a ull paleog ii ic, cal es abli la se a &pia en o n de la p ime a mei a del Haig d'ag ai al doc o Josep M. Ma í Bone , di ec o de I'A xiu Diocesh de Ba celona, així com als a xi e s Mn. L. Niqui i Mn. F. Miquel, les mol es acili a s que en aques a ocasió, com en an es al es, m'han p opo ciona pe al de du a e me aques eball. ' Vegeu al espec e les pa aules del p o esso A. M. MUNDO a la G an Enciclopkdia Ca alana, ol. 8, Ba celona 1975 s. . -gua da ., i del ma eix au o -Les col~leccions de agmen s de manusc i s a Ca alunya., Fa en ia, 2/2, Bella e a 1980, pp. 115-23. * Pel que a a aques a xiu hom po consul a J. SANABRE, El A chi o Diocesano de Ba celona, Ba celona 1947, i J. M. MART[ BONET, A chi o Diocesano de Ba celona. O ganig ama, Ba celona 1977. ' Ens hem de dold e, pe o, del desconeixemen de la na u alesa, les ca ac e ís iques i la p o inen~a d'aques llib e esgua da amb el nos e oli; de o a mane a, com de seguida eu em, la al a d'in o mació sob e el libe adens no és un obs acle pe a de e mina I'o igen del agmen . .I L'edició d'aques glossa i ou a ch ec de W. M. LINDSAY, J. F. MOUNTFORD i J. WHATMOUGH, Glossa ia la ina, I, Pa is 1926. segle deses i si ua el seu o igen en e es ca alanes6. Si aques es dues p emisses, basades en l'anilisi de les pa icula i a s paleog i iques del ex que examina é o segui , no són e bnies, ens obem, pel momen , da an l'exemple de glossa i lla í de p o inen~a ca alana més an ic7 i, malg a el seu ca ic e incomple , da an l'únic es imoni pe a a conegu del Glossa ium Ansileubi a casa nos a8. Pe b passem p ime a desc iu e aques oli codicolbgicamen 9: F ag. 6 de Ba celona, A xiu Diocesilo. Glossa ium Ansileubi (com- pendi). En pe gamí d'una g uixi ia mi jana i an a p ima. Ac ual- men de 335 mm x 207 mm, amb el cos a esque e del ec o e alla de dal a baix. Abans, po se de 335 mm x 247 mm. Punxa , ben mani es , al ma ge d e ; lineamen ho i zon al en blanc, mol ma ca , i un xic més enue el e ical, que so in és ansg edi . Esc ip u a a dos co ondells, de en a-sis a lles cada un a ec o i e so, pe bé que la segona columna del e so inc emen a aques nomb e en una uni a si comp em com a a lla la con inuació en sob elinia del inal de la explicació de la glossa, que no a cab e en una sola a lla. No é in e columni. Caixa d'esc i u a de 278 mm x + 177 mm. Lle a minúscula ca olina, d'una sola mi. El p o esso A. M. Mundó, mol amablemen , ha olgu e isa i co obo a aques a ap eciació c onolbgica. Vegeu la no a 3. ' No c ec que sigui exage a de conside a -10 el més an ic, ja que el g up de glossa is con ingu s en el ckleb e cbdex Ripoll 74, conse a a I'A xiu de la Co ona d'A agó, o i que ambé es po conside a pe anyen a la dhcima cen ú ia, s'a ansa més al segle XI que no pas el nos e agmen . Vegeu M. MAYER, *La lexicog a ia la ina en Ca aluña*, Ac as del Cong eso Español de Es udios Chsicos, Mad id 1978, pp. 741-50, especialmen p. 742. S'han ocupa dels glossa is del manusc i de Ripoll LI. NICOLAU D'OLWER, <Un glossai e de Vi gile e Ju énal*; A chi um La ini a is Medii Ae i, IV, 1928, pp. 104-13; .Les glossai es de Ripoll., A ch. Lu i. Med. Ae i, IV, 1928, pp. 138-52; J. LLAURO, .Las glosa ies de Ripoll., Analec a Sac a Ta aconensia, 111, 1927, pp. 331-89; IV, 1928, pp. 271-341; i J. M. CASAS HOMS, .Vocabula i ilingüe del segle XI,,, Miscellanea Bíblica B. Ubach, Mon se a 1954, pp. 449-58. Pe a una pano imica de I'e olució de la lexicog a ia lla ina a Ca alunya, egeu M. MAYER, op. ci ., i A. J. SOBERANAS, *Les edicions ca alanes del dicciona i de Neb ija., Ac es del qua colJoqui in e nacional de llengua i li e a u a ca alanes, Publicacions de I'Abadia de Mon se a 1977, pp. 141-203. Pe a aques a b eu desc ipció in en o de segui les o ien acions o mulades pe P. BOHIGAS, A. M. MUND~, A. J. SOBERANAS, *No mes pe a la desc ipció codicologica dels manusc i s., Biblio economia, XXX-XXXI, núms. 77-78, 1973-1974, pp. 93-99. 'O La nume ació d'aques agmen és p o iso ia i co espon a la que jo ma eix li he dona , ja que, pe in i ació del doc o J. M. Ma í Bone , es ic es udian els agmen s de manusc i s conse a s a I'A xiu Episcopal. L'aspec e gene al d'aques a és el d'una esc ip u a espon inia, enden a inclina -se cap a la d e a; egula , en gene al, en el duc us i en el mbdul, pe b sense g ans mi amen s cal.lig i ics. Les minúscules són de mida uni o me (d'uns 2 mm d'alsada) i les majúscules de egades una mica desiguals, cosa que al cos a d'unes a lles de l'esc i so in ondulades, no obs an les línies de guia ge del pau a , an la imp essió d'una es e ica inacabada, sac i icada al egada en a es de la no able eloci a assolida i jus i icada po se pel ca ic e u ili a i del ex . De o a mane a, l'esc i i, segu amen més capas que mi a , abunda en e s cu sius, com els nexos eqüen s en e lle es con igües que són degu s a la apidesa del asa , exponen inequí oc d'una ce a pe ícia, que, d'al a banda, no li impedeix d'incó e en equi ocacions. Pel que a a les lle es majúscules, disposem d'escasses mos es: les que ens donen les inicials dels lemma a, la A i la B en aques cas, i d'algun exemple escadusse o ni pel ex de les explicacions, la I, la L i la N, conc e amen . La A és uncial o ípica minúscula ca olina, pe b de mbdul g an, de asos mol ma ca s i o sa g uixu s, amb el segon aG bas an inclina , con i iamen al de la a minúscula, que el é més ec e. La B, ambé ben pa icula i zada i de agos o s, po se capi al o minúscula ca olina de mida g ossa. La I es oba gene almen a inicial de glossa i és semblan a una 1 minúscula, de la qual es di e encia pel pal, de e ex p im pe b c eixen en la I, i d'inici g uixu i dec eixen en la I. La I é ambé un pe i supo en la base. D'al a banda, en una ocasió obem una I al a enmig de pa aula (maIo es, 103), i ambé a comensamen de mo sense que la majúscula es jus i iqui (Iugis, 61), cosa que eco da el cos um de I'esc ip u a isigb ica. La L només apa eix dues egades. Té un a ac o ea p onuncia i és de cos pa egu al de la 1 minúscula, pe o men e en aques a el pal e ical i el aq ho i zon al són ma ca s gene almen en un sol emps, de o ma que la base queda a odonida, en la majúscula els dos e s es di e encien i o men un angle ec e en la base. La da e a mos a de majúscula és la N, es imoniada solamen una egada. Es ac a d'una capi al. En e les minúscules, és de essal a la a, amb un segon as, al com he di , més ec e que inclina , i un semice cle que pa eix de la mei a d'aquell pal o del seu e ex. La d no és mai uncial. La e ep esen a la ocal i el di ong ae mono onga , pe 6 mai no és caudada. La és mol angula i no a odonida, com és usual. La g gai ebé semp e é el aq in e io obe . La z é el as ho i zon al supe io ondula i i'in e io mol eplega sob e ell ma eix. El pal que uneix aques s aqos és semp e inclina . Una egada, com ja he indica , obem una I al a enmig de pa aula. Respec e a les ab e ia u es, les més eqüen s són les degudes a suspensió. En són una mos a: cb cum ou*& exemplum +Ln& gillonem ' L+ impe a o 1 l G in e medium ,IS nam pd TG non om-c nomen - -~ pa e ~uZ quam En o d e de eqü ncia énen a con inuació les ab e iacions pe con acció i pe signes especials. Són exemple de les p ime es: Mii asse un k n~ q benedice e & i& de endi populi ai quad " Cal ad e i que en aques cas el signe d'ab e ia u a no és, com en al es, un aG ec e, sinó ondula . I de les segones: obm np ele an o um && gladius labo ibus poni u iJw p esidi0 X P o CU'Y supe 4 No hi ha cap ab e ia u a pe lle es sob esc i es; si en can i, un nomen sac um: Jj deus. Pel que a als nexes p o inen s de la adició, no de la cu si i a , hi obse o s , c i la ípica lligadu a pe a e , sola o en composició. d). es d d& dic ~m k e pe ine i&,,&/ sus inen En el ex hom cons a a ambé la p esincia de di e ses co ec- cions. Aques es s'hi an pe aspa d'una lle a sob e a C au o i- bus, 3), pe sob eposició de la lle a co ec a di ec amen damun l'equi ocada (numquam, 26), pe a lla de la lle a e ada i supe posició de l'esmenada (semo um, 33; ob unsus, 102) i, inal- men , pe expun uació de la lle a cancel.lada i supe posició de la co egida (bal euml*, 93). Cal ad e i , pe o, que no hi cons a o cap ec i icació pe sob e del ni ell d'una sola lle a. La in a és de colo ma ó, pe b la p ime a lle a de cada lemma, semp e en e I'espai del doble lineamen e ical, és en gene al d'una onali a més osca, bé pe la insis incia en els aqos amb la ma eixa in a o bé pe la sob eposició d'aques a en una al a de colo de a onja. La in a d'aques colo ema ca ambé pe jux aposició els pa in esis d'inclusió a la línia" i és p esen , així ma eix, en la l2 En aques cas s'obse a una p ime a ec i icació pe sob eposició di ec a de la lle a co egida i una segona esmena pe expun uació i supe posició. l3 Dono aques nom als signes que indiquen la p olongació del ex de la glossa pe sob e o pe so a de la línia no mal d'explicació, on aques a no ha cabu . caplle a B que in odueix el p ime lemma de la si ie de pa aules comengades pe aques a consonan ; l'in e io de 1'1.111 supe io de la lle a i l'in e io dels agos pa ablels que con o men el semice cle in e io es an pin a s de a onja. Dins aques apa a cal des aca , d'al a banda, que en algunes lle es inicials s'ha pe du la in a ma ó i sols ha pe du a l'a a onjada. To es aques es ca ac e is iques donen a la pagina un ce colo i . La pun uació del ex és di e sa. El signe més ca ac e ís ic és una a lle a inclinada de d e a a esque a i un pun a so a (!), que equi al als nos es dos pun s i p ecedeix l'explicació de cada glossa. Alguna egada, pe b, aques ma eix signe co espon a la nos a coma. Amb o , la pausa que nosal es no malmen em amb coma és ep esen a- da amb el pun (.), si bé cal e no a que de egades aques signe és sob e segons els c i e is mode ns. El pun i inal queda ma ca semp e amb dos pun s en disposició e ical (:). L'úl im signe de quk haig d'assenyala la p esincia és el ja e e i pe a indica les con inuacions d'explicacions que no caben en l'espai no malmen ese a a les glosses. Aques signe é o ma de L no mal o capgi ada 1, i po se g a ia a aq simple o doble. Els accen s g ii ics, pe la se a pa , són del o inexis en s. Respec e a les inicials, algui el ja di en pa la de les majúscules i de la in a. To es aques es ca ac e is iques sua a essenyades, les c ec ípiques dels ex os de la desena cen ú ia, i més conc e amen de la se a p ime a mei a , a la qual a ibueixo, doncs, el agmen del glossa i. Del seu o igen ca al;, en i, po se n'és un indici no menysp eable les eminisckncies de ca ic e isigb ic que hom hi obse a, com la I al a, l'o og a ia hu bs i e h, o ins i o l'ús de consonan simple en eclesia. La in lukncia de l'esc ip u a isigo ica, com se sap14, és pa icula men no able en els diplomes ca alans de l'kpoca indicada. Re o nan al con ingu del glossa i, cal eco da que el nos e agmen con é el Glossa ium Ansileubi, pe 6 en una e sió mes eduida que la donada a conkixe en l'edició de W. M. Lindsay, J. F. Moun o d i J. Wha mough. N'és, pe an , un compendi15. En l4 Vegeu A. MILLARES CARLO, T a ado de Paleog a ia .espa iolu. Con la colabo a- ción de J. M. Ruiz Asencio, Mad id 1983', ol. I, p. 154. Is Sob e els epí oms a l'eda mi jana, egeu G. GOETZ, Co pus glossa io um La ino um, 6 ols., Leipzig 1888-1901, en conc e el capí ol *De medii ae i quibusdam epi omis e epi oma o ibus,,, ol I, pp. 165-90, on esmen a di e sos codexs que són po ado s de glossa is basa s onamen almen en el Libe glossa um. Respec e e ec e, dels es-cen s in -i-dos lemma a inclosos en la susdi a edició des de auspice, p ime e me que obem glossa 16, ins a beu e, l'úl im, nosal es només en disposem de cen en a-un. És ce , pe b, que algunes explicacions d'un ma eix lemma enen di e en s en ades en la susdi a edició, men e que en el nos e exempla s'han uni ica ". I aixb sense que hi al i una mos a del cas in e s, ce amen mol poc ep esen a i a, donada la se a indi iduali a 18. Cal ad e i , d'al a banda, que la majo ia de eus sup imides en el nos e glossa i són de on isido iana: seixan a-se , de les quals in -i- es co esponen a lemma a que ja han ebu una explicació i qua an a-qua e a lemma a no de ini s en el nos e agmen . Les es an s glosses pe anyen a on s di e ses, qua an a-una a lemma a ambé explica s i cinquan a-dues a e mes nous19. Pel que a a la u ili a més es ic amen ilolbgica del nos e oli, és de no a que, malg a el seu ca iic e doblemen agmen a i, en el con ingu i en el supo , o e eix algunes a ian s ex uals d'in e is. Així, a bones i dóna ce i ica d'ence a di e en s co eccions que els edi o s del Glossa ium Ansileubi es an eu e obliga s a e al ex dels cbdexs en qui basa en llu edició. No cal sinó obse a les lec u es iuuan e, 1; au o~ibus~~, 3; po a is, 13; gillonem, 54, i Baiam, 84. Pe una al a pa , segu amen ambé és lec u a p e e ible sub pa en i celo, 45. als quals obse a: -Ne dubi o quin ne sic quidem o am ma e iem exhause im: sed quae a uli sa is demons an quan a auc o i a e hoc magnum lexicon pe plus quam qua uo saecula loue i ., p. 190. Una mos a hispinica d'aques s epí oms del Glossa ium Ansileubi ja ou donada pe M. ARTIGAS, *F agmen o de un glosa io la inom, Re is a de Filologia Espa iola, (1914), pp. 245-274. A més, sob e els glossa is a Hispinia, egeu M. C. D~AZ y D ~z, Las p ime as glosas hispánicas, Ba celona 1978. l6 El pe gamí es a e alla a I'al u a d'aques ocable, pe o I'explicació no deixa . . dub es espec e a quin lemma es e e eix. l7 Vegeu, pe exemple, els lemma a auspicia, 7; aus e i as, 10; au umaba , 35; auxilio, 39; auxilio es , 40; auxilium, 41; Baco, 68, Baccus, 75; ba e 78; Ba , 86; ba a um, 98; ba ba us, 102, i ba ba i, 105. Es ac a del lemma au , 23-24 p esumiblemen glossa dues egades. El glossa i és e alla en aques a al u a. La glossa bauban 125 ambé és I'únic exemple d'explicació més lla ga en el nos e agmen que en els codexs. l9 La manca de co espondencia nume ica en e aques s cen seixan a lemma a, a les on s dels quals acabo de e e i -me, i els cen no an a-un que es desp 2n que al en segons I'edició de 1'Academia B i inica es deu, na u almen , al e sua a explica que so in algunes glosses de I'edició de Lindsay enen di e en s en ades, men e les nos es es an uni icades. 'O Inicialmen , pe o, I'esc i i ha ia esc i acu o ibus. Pe b si bé aques es a ian s són millo s, més nomb oses són les pi jo s21. Vegeu, si no, adne, 29; a~ umaba ~~, 35; aud, 36; axes, 46; inscius iugis uacce, 61; Ba a, 69; Bac io, 72; e imus, g essus, 78; baianula, 80; quibi, 80; bahm e, 87; biben es, 88; inc o um, 96; uenigines, 97; eleuans, 1 11 ; u is, 114; Basu ides: uacce nbe es, 11 5; bascausas, 116; base22, 118; ad uobis, 122; pa em, 124; banchalem, 126 i caleiamen a, 127. Al cos a d'aques es se ies hi ha enca a un g up de coincidencies en e o s -de egades simplemen o og ii ics- en e el agmen i els cbdexs emp a s en l'edició de I'Academia B i iinica. Són els següen s: p omissione, 6; aqua, 14; libi um, 21; au a dens: euexi ad e he a, 27; au quin23, 31; a~ um~~, 33; s ~l icia~~, 51; baccalem, 54; baccanei, 56; baccapulus, 57; baccene, 65; baccue, 70; bacculus, 72; baccunis, 74; bagina, 79; ba chocabas, 105; ba i, 109; baselum, 117; basilla, 119 i baxem, 129. El nos e exempla ambé p esen a un g up de a ian s que, si no són millo s, almenys esul en igualmen accep ables. Heus-les aqui: ad po en ium pe ine , 24; ex imabam, 34; ex imo, 37; bacca um, 60; melius uada , 77; amus, 81, i unc us, 95. No hi manquen ampoc les lec u es que s'apa en del ex dels al es cbdexs, pe b que an en aques s com en aquell són e bnies. Tal és el cas de [...]emi ue o: non nobis auen e nomen, 30; Baccalus, 53; us icus, s ul us, 74; po am, 84; baluas, 90; bania, 94; bawus, 114, i ba illum, 123. Haig d'assenyala , així ma eix, que el lemma au icona u dels cbdexs, co egi pe auc iona o , de ia o e i en el nos e glossa i una o ma híb ida, segons el que hom hi po llegi : [...]ana o , 28. En algunes ocasions, d'al a banda, els nos es lemma a énen en un '' Ad e eixo, pe o, que, dona que no he ingu accés di ec e als manusc i s base de l'edició de Lindsay-Moun o d-Wha mough, que massa egades es al ien el ex de les glosses eme en a d'al es edicions pe qul. de ue e nummi, em queda el dub e de si aquells codexs po en una lec u a igual o millo que la del meu agmen . Pe an , el que dic espec e a les a ian s pi jo s del p esen exempla ha de queda , en alguns casos, penden de con on ació amb els susdi s manusc i s. Així, adne, 29; agendo, 32; Bac io, 72; quibi, 80; ad uobis, 122; pa em, 124, i caleiamen a, 127. 22 L'e o aqui és possible que es degui a un simple obli pe pa de I'esc i i de aga la a lle a que indica ab e ia u a de nasal. '' Aques e o és p ic icamen segu que cons a en el nos e agmen , o i que la o ma au no s'hi po eu e pe que el pe gamí és e alla a la se a al u a. '' Valgui el que hem di en la no a an e io . 25 Aquí haig de e la ma eixa obse ació que en la no a 21. o d e in e i espec e al dels cbdexs: ba i , 11 1-ba i us, 112, i baxea, 127-baxeas, 128; i una egada, en i, hom oba ambé in e i I'o d e dels e mes de l'explicació, en ba i, 109. Pe úl im, haig de deixa cons hncia d'un mo an asma, pe emp a la e minologia del p o esso J. Ba~ a das*~. Em e e eixo a Baso , ocable ui d'un e o de cbpia mo i a , sens dub e, pe qui I'esc i h a conside a que la B inicial del p ime lemma comenqa pe aques a lle a en el glossa i que li se ia de model en la ansc ipció -que de ia eni , com és usual, una mida més g an-, co esponia a la da e a pa aula de la se ie comenqada pe A, Aso en aques cas, que alho a e a un e o pe Azo . Aques a doble con usió explica que la de inició no mal de Azo , aixb és occisus2', s'apliqui a Baso . D'al a banda, pel que a a la segona de inició que el nos e agmen a ibueix a Baso : domus id es eclesia (sic), al egada es pugui explica sob e la base de la pa aula Aso -a a si amb g a ia co ec a-, que signi ica a ium i aulaz8, subs an ius que hom po e e i al emple de Déu, és a di , a un sen i equi alen al dels e mes de la nos a glossa. Malg a els e o s de cbpia, aques pe i agmen de glossa i és un documen de alo pe a la nos a his b ia cul u al. Glossa i 1 [...I: iuuan e. [...]a: po en a, augu ia, p odigia. [...]bus au o ibus. [...liis: in iniciis uel po es a e. 5 [...]u n es iniciu n alicuius ei. [...]um: p o essio, p o nissione. [...lm: exemplum, p o essio uel augu iu n, id es , auis signum. [...I: nomen uen i. [...I: i a a. 26 Vegeu J. BASTARDAS, .Mo s an asmes en el lla í medie al de Ca alunya*, Es udis Romanies, VIII, 1961, p. 1, on de ineix aques a mena de pa aules com les que són up oduc e d'e o s de copia, pe o a egades ambé d'e o s de ansc ipció i ins i o d'e ades d'imp em a*. 27 Vegeu F. WUTZ, Onomas ica sac a. Un e suchungen zum Libe in e p e a ionis nominum Heb aico um des H1. Hie onymus, 2 ols., Leipzig 1914-1915, p. 97. 28 Vegeu F. Wm, op. ci ., pp. 379 i 741.