~
EL
TEXT
CRÍTIC
DE
L'ORA
MARITIUA
D'AVI~
Pe e Villalba i Va neda
Les edicions
El 25 d'oc ub e de 1488, Víc o Pisanus eia a la llum una pu-
blicació de 119 olis, in-4.0, a Venhcia. L'exempla ep oduia un
manusc i que no ens ha a iba .
El
manusc i pe du con enia qua e poemes de Ru us Fes us
A ienus (57 olis), una aducció lla ina pa cial amb comen a i del
Phaenomenon' d'A a e a pe Ge minic i una al a e a pe Cice ó;
inalmen , un poema de Quin Se enus sob e medicina.
Així, doncs, l'edi io p inceps2 de Pisanus es con e ia en la p ime a
on de I'O a Ma i ima.
L'ob a d'A ik d'aquell manusc i comp enia un poema de 31 he-
xime es dedica a Fla ii My meicus, ambé con enia una pa i asi
d'A a en 1.878 hexhme es, una pa i asi de la geog a ia de Dionís
el Pe iege a en 1.393 hexhme es, i una p ime a pa d'un poema
geog i ic in i ula O ae Ma i imae libe p imus, de 713 íme es
iimbics, amb llacunes i amb la da e a pa mu ilada.
Res en cbpies manusc i es de 1'O a Ma i ima pos e io s a l'edi io
p inceps de Pisanus, amb les ma eixes llacunes i sense apo a es de
'
A i; hi e on els
Phaenomena
(1.325
e sos) i els
P ognos ica
(553
e sos) d'A a ,
i hi a egeix nomb osos de alls manlle a s a iloso s i as bnoms.
Pe angu ? a ]'an iga Biblio eca Es a al de Pnisia, que a ui co espon a la
biblio eca es a al de la S i ung P eussische Kul u besi z, anomenada ins a a
Wes deu sche Biblio hek, segons S ich eno h.
nou al ex edi a , la qual cosa pe me de conclou e que p o enen
d'una ma eixa on manusc i a. Aixb no obs an , la p ime a d'aques-
es cbpies manusc i es, conse ada a Leiden3, o e eix algunes lli~ons
di e en s. Aques a col~lació ou ob a d'Ab aha n O elius (1527-
1598), amb alguns e ocs e s pe And eu Scho us i Pe e Sch i e ius.
És, doncs, una cbpia de ilua es imonial, i l'au o mos a un g an
espec e pel ex que copia, o esmenan -ne algun e o . Nosal es el
ci a em amb la lle a O.
Schul en4 c eu que el manusc i d'o elius és una cbpia de I'edició
de Pisanus, i les se es a ian s, simples conjec u es.
Pe al a banda, un segon manusc i 5 amb els e sos 52-163, sense
a ian s signi ica i es, pod ia se ambé una cbpia de I'edició
eneciana.
El manusc i d'o elius comp en la Desc p io ewae, pa i asi de
I'ob a geog i ica de Dionís el Pe iege a, i l'O a Ma i ima amb el
í ol següen : Ru i Fes i A ieni de O a Ma i ima si e de Tau ici
pon i sinu. O elius eballi sob e el ma eix manusc i de Pisanus i,
possiblemen , sob e un de la ma eixa amília en el qual de ia es a
esc i el i ol lla g ci a .
Quan a I'exis encia d'al es manusc i s, el es imoni de Jaume
Bonga s (1554-1612) ho p o a, quan, el 1597, esc iu a Joaquim
Came a ius: ((e ad illius ipsius A ieni O am ma i imam a ias
le~ iones,,~.
Els edi o s pos e io s, o enin en comp e les dues p ime es
edicions, hi in odui en di e ses co eccions, algunes de les quals
nosal es ebu gem, pe qu; no es an p ou onamen ades, i op em pe
la llieó de Pisanus.
Així, doncs, les edicions més impo an s són les següen s:
1488: Víc o Pisanus, Venccia.
1590: P. Pi hou, Epig amma a e poema a e e a, Pa ís.
1634: P. Melián, Ru i Fes i A ieni. u. c. Hispani Ope a quae ex an ,
Mad id.
'
Ms. XXI: (ex Biblio heca PETRI SCHRIVERII) AVIEN1
/
Desc ip io o bis
e ae
/
e
/
o ae Ma i imae.
/
Colla a
/
Cum MSo exempla i, Manu
/
ABRAHAM1
ORTELII
/
desc ip io
/
Cui e ANDREAS SCHOTTVS e
/
PETRVS SCHRIVE-
RIUS
/
quaedam adiece an .
A
SCHULTEN,
Fon es Hispaniae An iquae,
ol.
I,
A ieno, O a Ma i ima,
Ba celona
1955*,
55.
Codex Amb osianus
D.
52.
e.
C .
A.
HOLDER,
Ru i
Fes i A ieni Ca mina,
Innsb uck
1887,
XV-XVI.
1712:
J.
Hudson, Geog aphiae e e is scnp o es G aeci, ol. IV,
Ox o d.
1713:
M. Mai ai e, Ope a e agmen a e e um poe a um La ino-
um P o ano um e Ecclesias ico um, ol. 11, Lond es.
171 7:
Dionysii o bis desc ip io, cum Eus a hii commen a iis e
Anonymi pa aph asi g aeca. Accedun An iquae Ve siones P isciani
e R. Fes i A ieni, Ox o d.
1737:
J.
As uc, Mémoi es pou l'his oi e na u elle de Languedoc,
con é <<Rima ques su la desc ip ion que Fes us A ienus a ai e de
la cb e de la Gaule na bonnaise*, Pa is.
1766:
Collec io Pisau ensis, ol. IV, Pesa o.
1789:
Sain e-C oix, Geog . min. an ., a Jou nal des Sa an s.
1792:
J.
We nsdo , Poe ae la ini mino es, ol.
V,
Helms ad .
1809:
Collec ion des géog aphes la ins, Es asbu g.
1825:
N.
E. Lemai e, Biblio heca classica La ina, Pa is.
1835:
Miguel Co és y López, a Dicciona i0 geog a ico, Mad id.
1842:
C. Panckoucke, a Seconde sé ie de la Biblio hique la ine-
ancaise aduc ions nou elles des au eu s la ins a ec le ex e en
ega d depuis Ad ien jusqu'i G égoi e de Tou s, Pa is.
1848:
J.
A. Giles, eedició de la de We nsdo , Lond es.
1887:
Al ed Holde , Ru i Fes i A ieni Ca mina, Innsb uck, eim-
p esa l'any
1965
a Hildesheim.
1906:
Re ue des é udes anciennes XVIII,
4
( acsímil de I'edi io
p inceps del passa ge e e i a la cos a del Languedoc).
1909:
A. Blázquez, dins El Pe iplo de Nimilco, Mad id.
1922:
Adol Schul en, Fon es Hispaniue An iquae, ol.
I,
A ieno,
O a Ma i ima, Ba celona-Be lin.
1923:
A. Blázquez, A ieno, O a Ma i ima, Mad id.
1934:
A.
Be helo , Fes us A ienus, O a Ma i ima, Pa is.
1955:
A. Schul en, segona edició, Ba celona.
1968:
D ie ich S ich eno h, Ru us Fes us A ienus, O a Ma i ima,
Da ms ad .
1977:
J.
P. Mu phy, Ru us Fes us A ienus, O a Ma i ima, Chicago.
L'apa a c í ic
El c i e i que segui em consis i i a e o na les llisons que
publiquen les di e ses edicions a les o mes de l'edi io p inceps,
semp e que es pugui oba sen i al e s, malg a els es o gos que
aixb compo i. Aixo és aixi pe que no accep em la majo ia de les
llisons massa agosa ades o massa plane es que p oposen els edi o s i
comen a is es.
Tampoc no adme em el can i d'o d e de e sos pe al de
conse a millo el il conduc o de la na ació. En aques sen i cal
no oblida que, so in , els ilblegs s'han ex alimi a en el seu zel pe
acla i els ex os clhssics.
Fa em esmen , sob e o , de les di e ses llisons que a ec en el
signi ica de ce s mo s c í ics, aixi com ambé el seu ús i el cas
d'algunes pa aules. No comen a em les al es d'o og a ia ni el que
hom conside a lapsus calami o lapsus one icus. També cal eco da
que a egades alguns edi o s han conside a o mes e bnies el que,
en eali a , queda jus i ica en la Cla is Diploma ica que publica
Holde . Aques es o mes <<equi ocades, són, més a ia , ics o og h-
ics dels copis es o esponen a la moda ipog h ica al momen de e
la imp essió, i, de egades, no ansme en més que un ici de
p onunciació (<<llei del mínim es o p). També cal eni p esen el
gus d'A ie pe les o mes a caiques.
Les aons mk iques no poden ésse in ocades d'una mane a
absolu a a I'ho a de p oposa un can i de pa aules. Són nomb osos
el e sos me icamen inco ec es, les subs i ucions en els peus
impa ells és una cons an , la qual cosa es oba, a egades, en el sis2
me e.
Les lliGons7 que jus i iquem són les següen s:
V.
2:
sinus u: si us Hudson. No hi ha necessi a de can i, ca no es
ac a d'explica la si uació de la ma Thu ica, sinó d'explica les
se es cos es amb llu s eplecs. És un mo ex ensamen usa pe A i2
en o es les se es ob es. T aducció: <<que la conca de la ma Thu ica
pugui ésse coneguda,,. Hudson deu eni en comp e el Maes i si us
del e s 33. La llisó de Hudson només queda explicada pe aons
me iques.
V.
3: his u: bis
0.
His és l'an eceden del quos del e s següen .
T aducció: *pe aquells qui els con ins da e s de les e es man enen
allunya s*.
V.
10:
quam Pi hou: qua
w.
L'esmena de Pi hou és necessh ia pe
exigincies sin ic iques; no a ec a la me ica.
'
Ci a em el nom comple de i'edi o o del comen a is a.
A
més,
signi ica a
I'edi io
p inceps,
i
O,
la d'o elius. Pe al es comen a is es, ens eme em a I'ob a de
Molde .
V.
13: ag es is e du i Pi hou: hoc esse du um O: ag es is id ui i
Heinsius8: o es is e du eo u. Adme em la llisó de Pi hou, pe qul.
és la que s'ap opa més a l'edi io p inceps. T aducció: .es p opi d'una
pe sona no ci ili zada i insensible>,.
V.
14: locum u: loco O. La llisó d'o elius és la més icil
d'en ada, o sia, in odui un abla iu loca iu o ad e bial. Pe 6 el e b
esse és aquí copula iu, de mane a que locum és un a ibu en acusa iu
de eme , subjec e de l'in ini iu. T aducció: .que u e s, pe a mi, el
lloc dels ills,,, o sia, més li e i iamen , .que u, pe a mi, ocupes el
lloc dels ills,.
V.
15: esse amo e O: esse amo u. La lli@ de l'edi io p inceps és
del o inco ec a.
V.
16: ni sciam e Pi hou: mi ce e (misi isse O). Adme em la
llisó de Pi hou pe la se a lbgica con ex ual. La de no és iable.
V.
17: ue e um Ba h9: e um We nsdo : ues a um u. La co ec-
ció de Ba h es basa en la cons an diplomi ica d'A il.. Així, es
apa eix en lloc de e, i la a s'usa so in en lloc d'una e. Pe an , ues(=
ue) a(= e) um.
V.
26: pa en is Pi hou: pa en u. La llisó de no és iable.
V.
27: locuple ius Pi hou: locuplecius u. La g a ia de és una de
les a iables diplomi iques d'A il. o sa cons an s.
V.
29: pa ci ui i Pi hou: pa e ui i . La co ecció de Pi hou espon
a una de les a iables diplomi iques.
V.
30: summa : summam Pi hou. La
a
lla ga inal de pa aula po
co espond e a -am, segons la clau diplomi ica. Aquí, pe o, cal
conse a aques abla iu. -noui u: nou0 We nsdo : la lli~ó de és
co ec a, ca conco da amb mune is del ma eix e s. T aducció ( .
29-30): *Dona el que hom demana
és,
ce amen , senyal d'un home
no gasiu; augmen a -ho, a més, amb I'inc emen d'un egal nou és
p opi d'un espe i gene ós i o ~a libe al*.
V.
33: quis Pi hou: qui u. Hom adme la lli $ de Pi hou només
pe aons mk iques (qui esse ).
V.
40: lepo e Pi hou: lepo em u. Esmena necessi ia pe aons
sin ic iques. -iunximus Pi hou: uiximus (diximus O). L'esmena
de Pi hou es po explica pe la clau diplomi ica. T aducció: Na la
se a íncli a desc ipció
[...I
he a egi mol es coses*.
V.
44: Ca iae dic us sc ipsi: Ca yandynus O: Ca yandaeus Hein-
C .
A.
HOLDER,
OP.
& .,
XLVI
(1760).
C .
A.
HOLDER,
OP.
ci .,
XXXIII.

sius: ca iae di us . Nosal es p oposem la llisó que ja apa eix al e s
372, malg a que la mli ica no quedi solucionada; les al es llisons
ampoc no la esolen. T aducció: c<Escilax de la Ca ia,.
V.
45: ille
:
inde Heinsius. És innecessi ia la co ecció.
T aducció: uel cPleb e Pausimacn.
V.
48: popula is Pi hou: popula i . La co ecció es jus i ica pe la
clau diploma ica (-i lla ga és equi alen a -is).
V.
58:
si u : sinu
O.
P e e im man eni la llisó de l'edi io
p inceps, malg a que es con a é amb les egles mli iques. En aques
sen i , egeu el comen a i del e s
2.
V.
65: ceu : e u Heinsius. Man enim la llisó de , malg a que es
con a é amb la mli ica. A i; usa ambé ceu amb alo de e u als
Phaenomena, . 175, 196.
V.
101: No isque nescio quis an e Hudson: Nolussque .
V.
104: Face e mo em : Ace e e no un Nonius": Face e e
no un Holde . Conse em la llisó de , pe qu6 in e p e em ace e
com un in ini iu his b ic, del qual deplin exe e. Es ac a d'un e s
mii icamen i egula . Quan a la cons ucció ace e mo em, ens
basem en un pa able1 de Li i (XXXV, 35, 13): ece a sibi mo em
Alexamenus nunc cum y anno in e paucos o dines ci cumeundi
monendique eum. T aducció dels e sos 103 i 104: <<Ce , no enen
el cos um d'engalza llu s naus amb oncs de pi ni d'a e com se sol
e n.
V.
121: egnis : emis O: segnis Pi hou. Cal espec a egnis; la
aducció que en esul a és en enedo a: *de la ma eixa mane a l'aigua
de la ma pe esosa no es mou en els seus dominis,. La in oducció de
emis, .a cops de em., no s'escau al con ex .
V.
126: aqua um O: qua um . La co ecció és e iden , i I'e o
p o é del e que la pa aula an e io acaba en ocal.
V.
146: supe : sup a Opi z". Accep em la llisó o igini ia, ca el
seu alo ad e bial pe me una aducció co ec a. A més, 1'Gs de
sup a malme ia la co ecció mli ica.
V. 150: Sa dum : So dum We nsdo . La llisó o iginal és
co ec a, ca la Madi e ania e a anomenada ambé Ma Sa da, pe
l'illa de Sa denya. No ha exis i la Ma So da.
V.
151: edi u
:
pedi i Bu mann12. La llisó o igina ia pe me una
'O
C .
A.
HOLDER, op.
ci ., LI1 (1608).
"
C .
A.
HOLDER, op.
ci ., LI11 (1637).
l2
C .
A.
HOLDER,
OP.
ci ., XXXVI (1731).
aducció en enedo a: ccs'es én una singla u a de se dies de e o n, o
ccd'un e o n de se dies,.
V. 158: gu gi is : gu gi es Hudson. Cal no oblida les o mes
a caiques dels acusa ius plu als.
V. 184: ag es is smpsi: aeg es Holde : aeg e es
0:
ag es i . Pe
aons ecollides a la clau diplomi ica, la
-i
d'ag es i és lla ga, la qual
cosa equi al a -is. T aducció: ceés
di icl
de c eu e el que se'n con a,.
V. 189: splendo em Pi hou: splendo e . Adme em la llisó de
Pi hou, ca splendo em és subjec e de l'inesse.
V. 196: Lucis : Ligus Sch ade 13. Els lígu s no ocupa en aques s
pa a ges. Lucis po se I'an eceden del poble lusi l.
V. 199: se umum : sinum V sin14: Se um
C.
Mulle : Sae um
Holde . L'o og a ia co ec a de és sae umum. Hom po en end e-
ho com un nom de lloc, pe 6 elaciona , sens dub e, amb els dels
Sae es del e s 195. Pe aixb aduim: * ambé hi ha l'illa Poe anion
de e s Se umum
(=
de e s la egió dels Se es),.
V. 204: si . Conse em el si malg a que el e s sigui massa lla g,
i li donem un alo empo al.
V. 210: pinguesci : pinguesci Pi hou. P e e im conse a I'in ini-
iu passiu de
,
i el em dependen d'un e b de llengua. T aducció:
ecca hom diu que, aquí, o el ons és espessi pel llo ,,.
V. 214: mos Pi hou: mox . És usada, a egades, la g a ia d'una x
inal de pa aula en lloc d'una s o d'una .
V. 217: la us : la e Opi z. Conse em la llisó de pe aons
con ex uals. El e e ( . 217) es e e eix a un lloc o i l'aigua po
xoca i causa e e esc ncia, la qual cosa a pensa en la p es ncia de
ocam; les cab es, ci ades a con inuació ( . 218), solen péixe pe
llocs ocallosos o mun anyencs. Finalmen , ambé aons sin i iques
poden e in e p e a la us saxeum com un acusa iu d'ex ensió o bé
com un acusa iu a la g ega. T aducció: as'hi es én el li o al al lla g
d'un lanc
ocall ós^,
o *el li o al hi es én un lanc
ocall ós^^
(c .
Ve g.,
Aen. 11, 210, 392; IV, 137; Li . XXVII, 37, 12; O ., Me . VII, 161),
que equi alen a (cel li o al s'hi es én amb un lanc ocallós*.
V. 223: Ta esius Pi hou: a esus . En 1'O a Ma i ima es oben
qua e o mes: Ta esius, Ta essius, Ta esus i Ta essus. La di e-
ncia de I'ús de s/ss no a ec a la m ica; en aques sen i cal
conclou e que I'imp esso i els copis es no hi p es a en gai e a enció.
l3
C .
A.
HOLDER,
op.
ci .,
LVII-LVIII.
l4
C .
A.
HOLDER,
op.
d .,
LX
(1884).
En g ec la o ma es p esen a semp e amb doble sigma. La o ma
Ta esius/Ta essius en on de Ta essus/Ta esus é un alo
d'adjec iu, enca a que en g ec po se ambé un subs an iu (He od.
IV, 192). Així, la o ma Ta essius com a adjec iu apa eix als e sos
54, 113, 179, 223, 254, 265, 308,423, 428
i
463, i com a subs an iu al
e s 332. En aques da e cas es pod ia a ibui a l'exigencia mk ica
del e s. Ta essus és semp e el nom de la ciu a ( e sos 85 i 269) i
del iu homonim ( e sos 225 i 284). El cu iós d'aques a pa aula és
que sembla condemnada -i aqui sí que és pe aons me iques- a
ocupa unes places ixes din e del ime e ihmbic: a I'inici del e s
( e sos 113, 179, 225, 284, 308, 428 i 463) i al inal ( e sos 54, 223,
254, 265, 332 i 423). Apa eix Ta essus segui de p ius als e sos 85 i
269, al inal del ime e.
V. 227: ad u: omi i Pi hou, e iam eliqui. Nosal es, en el nos e
es o s pe espec a el ex p imigeni, la hi deixem.
La
p eposició ad
po indica elació a una cosa. T aducció: upel que a als seus pics
excelsos, pe o, s'enlai enn. El e s, amb o , é una síl.laba de més.
V. 249: e u: ab O: ex Pi hou. Cal conse a la llisó de u, o i que
la de Pi hou soluciona el p oblema me ic.
V. 252: amnem u: amni Pi hou. Conse em l'acusa iu de egi
pe adiace .
V. 272: agge O: age u. La llisó dYO elius es lhgica, dóna un
cai e a queologic a l'aspec e que o e eix una ciu a en unada. En
aques cas, col.labo a a e ,co ec a la me ica del e s. En supo
seu, eco dem que l'o og a ia de les consonan s dobles és mol
a iable en l'edició de Pisanus.
V. 275: a nen u: an um Pi hou. Solució hcil, la de Pi hou. Cal
conse a la llisó més an iga, pe que no hi ha ni aons semhn iques
ni me iques que obliguin el can i. T aducció: <<A a bé, an g an ou
el seu pode i, nogensmenys, la se a glo ia,,.
V. 284: Libus ino Be helo : Ligus ino u. Adme em la a ian ,
pe que sabem que els lígu s no ocupa en aques e i o i
(c .
e s
41
7, Libys ide).
V. 290: me idiana u: me idianas O. No cal el can i. T aducció:
<<banya els ind e s me idionals del país,,. diui a is : ci i a es O.
Man enim la llisó p ime a. Cal eni en comp e que, aqui, ciui as no
a e e encia a la ciu a , sinó al seu hin e land, i, do-s, hom la po
adui pe país i nació.
V. 325: locus
u:
lacum We nsdo . Co iecció innecessh ia. T aduc-
ció: ai l'ind e p o egeix el b as de ma ,.
V. 327: e u He cules : e un He culem O. Co ecció inneces-
si ia. Es ac a d'una cons ucció pe sonal.
V.
349: e iugi : u cei Nonius. La bona olun a de Nonius li a
pe d e la ima ge eal que Pisanus dóna a Calpe, és a di , la d'un go
pe a beu e, de base a odonida, gi a de cap pe a all. Un u ceus é
la o ma d'un chn i o d'un ge o. El mo iugum signi ica,
p ecisamen , cim d'una mun anya. Pe an , la aducció que
p oposem és la següen :
((1
Calpe, pe al a banda, es diu, a G kcia,
d'una o ma conca a i amb I'aspec e d'una cosa cilínd ica i amb
pun a,, ( e sos 348-349).
V. 359: a es : a e Heinsius. La co ecció és innecessh ia. Ra es
és el subjec e de l'in ini iu in ehi. T aducció: ((que les naus
es ange es s'hi a iben,.
V. 362: ac u iacens add. Hudson. No adme em aques a egi ó.
V. 363: mane e : made e We nsdo : mana e Oddius15. Conse -
em la lli66 an iga, pe quk hom n'ob é un sen i lhgic pe al e s, i
p hc icamen equi al al e b esse. T aducció: *con a que la ma del
ol an i la de la o a, en una g an ex ensió, con inua
(=
és) mol poc
p o unda,,.
V.
367: p op e : p ope a We nsdo . Can i innecessa i, ca
p op e a les uncions de p eposició, i egeix anum. T aducció:
((ap opa -s'hi pe mo iu del emple,.
V. 369: cymba : cymbam O. O elius a cymbam subjec e de
l'in ini iu e i. El ce és que cymba es h en abla iu i é conce a
l'adjec iu leui. El subjec e de
e i ha de se un acusa iu de pe sona,
an icipa al e s 366 pe mi jh de l'inde ini simple quem. T aducció:
aEuc émon ( . 350)
[...I
diu que di igeix
[...I,
i, amb l'emba cació
lleuge a.,,
V. 369: uix : sic We nsdo . Can i nnnecessa i.
V. 372: ca iae dic us : Ca yandinus O: Ca yandaeus Pi hou:
Ca yandenus Meineke. Val la lli66 més an iga, o i que la de Pi hou
és enginyosa. Compa eu-la amb el comen a i del e s 44.
V. 389: c assio e Ba h: c assio em . Adme em la lliqó de Ba h,
pe al que conce i amb die. T aducció: ((i pe sis eixi un cel d'una
lluo més obscu a>>.
V. 391: ci cumla a o Hudson: ci cum la a u
.
Po ac a -se
d'una co ecció apa en , ja que la clau diplomh ica es imonia que
Pisanus usa so in la lle a u en lloc de la
o.
Reco dem ambé que, en
''
Addendis ad Hudsoni ed.,
ol.
IV.
1717,
pp.
80-83.