El text crític de l'Ora Marítima d'Aviè

~ EL TEXT CRÍTIC DE L'ORA MARITIUA D'AVI~ Pe e Villalba i Va neda Les edicions El 25 d'oc ub e de 1488, Víc o Pisanus eia a la llum una pu- blicació de 119 olis, in-4.0, a Venhcia. L'exempla ep oduia un manusc i que no ens ha a iba . El manusc i pe du con enia qua e poemes de Ru us Fes us A ienus (57 olis), una aducció lla ina pa cial amb comen a i del Phaenomenon' d'A a e a pe Ge minic i una al a e a pe Cice ó; inalmen , un poema de Quin Se enus sob e medicina. Així, doncs, l'edi io p inceps2 de Pisanus es con e ia en la p ime a on de I'O a Ma i ima. L'ob a d'A ik d'aquell manusc i comp enia un poema de 31 he- xime es dedica a Fla ii My meicus, ambé con enia una pa i asi d'A a en 1.878 hexhme es, una pa i asi de la geog a ia de Dionís el Pe iege a en 1.393 hexhme es, i una p ime a pa d'un poema geog i ic in i ula O ae Ma i imae libe p imus, de 713 íme es iimbics, amb llacunes i amb la da e a pa mu ilada. Res en cbpies manusc i es de 1'O a Ma i ima pos e io s a l'edi io p inceps de Pisanus, amb les ma eixes llacunes i sense apo a es de ' A i; hi e on els Phaenomena (1.325 e sos) i els P ognos ica (553 e sos) d'A a , i hi a egeix nomb osos de alls manlle a s a iloso s i as bnoms. Pe angu ? a ]'an iga Biblio eca Es a al de Pnisia, que a ui co espon a la biblio eca es a al de la S i ung P eussische Kul u besi z, anomenada ins a a Wes deu sche Biblio hek, segons S ich eno h. nou al ex edi a , la qual cosa pe me de conclou e que p o enen d'una ma eixa on manusc i a. Aixb no obs an , la p ime a d'aques- es cbpies manusc i es, conse ada a Leiden3, o e eix algunes lli~ons di e en s. Aques a col~lació ou ob a d'Ab aha n O elius (1527- 1598), amb alguns e ocs e s pe And eu Scho us i Pe e Sch i e ius. És, doncs, una cbpia de ilua es imonial, i l'au o mos a un g an espec e pel ex que copia, o esmenan -ne algun e o . Nosal es el ci a em amb la lle a O. Schul en4 c eu que el manusc i d'o elius és una cbpia de I'edició de Pisanus, i les se es a ian s, simples conjec u es. Pe al a banda, un segon manusc i 5 amb els e sos 52-163, sense a ian s signi ica i es, pod ia se ambé una cbpia de I'edició eneciana. El manusc i d'o elius comp en la Desc p io ewae, pa i asi de I'ob a geog i ica de Dionís el Pe iege a, i l'O a Ma i ima amb el í ol següen : Ru i Fes i A ieni de O a Ma i ima si e de Tau ici pon i sinu. O elius eballi sob e el ma eix manusc i de Pisanus i, possiblemen , sob e un de la ma eixa amília en el qual de ia es a esc i el i ol lla g ci a . Quan a I'exis encia d'al es manusc i s, el es imoni de Jaume Bonga s (1554-1612) ho p o a, quan, el 1597, esc iu a Joaquim Came a ius: ((e ad illius ipsius A ieni O am ma i imam a ias le~ iones,,~. Els edi o s pos e io s, o enin en comp e les dues p ime es edicions, hi in odui en di e ses co eccions, algunes de les quals nosal es ebu gem, pe qu; no es an p ou onamen ades, i op em pe la llieó de Pisanus. Així, doncs, les edicions més impo an s són les següen s: 1488: Víc o Pisanus, Venccia. 1590: P. Pi hou, Epig amma a e poema a e e a, Pa ís. 1634: P. Melián, Ru i Fes i A ieni. u. c. Hispani Ope a quae ex an , Mad id. ' Ms. XXI: (ex Biblio heca PETRI SCHRIVERII) AVIEN1 / Desc ip io o bis e ae / e / o ae Ma i imae. / Colla a / Cum MSo exempla i, Manu / ABRAHAM1 ORTELII / desc ip io / Cui e ANDREAS SCHOTTVS e / PETRVS SCHRIVE- RIUS / quaedam adiece an . A SCHULTEN, Fon es Hispaniae An iquae, ol. I, A ieno, O a Ma i ima, Ba celona 1955*, 55. Codex Amb osianus D. 52. e. C . A. HOLDER, Ru i Fes i A ieni Ca mina, Innsb uck 1887, XV-XVI. 1712: J. Hudson, Geog aphiae e e is scnp o es G aeci, ol. IV, Ox o d. 1713: M. Mai ai e, Ope a e agmen a e e um poe a um La ino- um P o ano um e Ecclesias ico um, ol. 11, Lond es. 171 7: Dionysii o bis desc ip io, cum Eus a hii commen a iis e Anonymi pa aph asi g aeca. Accedun An iquae Ve siones P isciani e R. Fes i A ieni, Ox o d. 1737: J. As uc, Mémoi es pou l'his oi e na u elle de Languedoc, con é <<Rima ques su la desc ip ion que Fes us A ienus a ai e de la cb e de la Gaule na bonnaise*, Pa is. 1766: Collec io Pisau ensis, ol. IV, Pesa o. 1789: Sain e-C oix, Geog . min. an ., a Jou nal des Sa an s. 1792: J. We nsdo , Poe ae la ini mino es, ol. V, Helms ad . 1809: Collec ion des géog aphes la ins, Es asbu g. 1825: N. E. Lemai e, Biblio heca classica La ina, Pa is. 1835: Miguel Co és y López, a Dicciona i0 geog a ico, Mad id. 1842: C. Panckoucke, a Seconde sé ie de la Biblio hique la ine- ancaise aduc ions nou elles des au eu s la ins a ec le ex e en ega d depuis Ad ien jusqu'i G égoi e de Tou s, Pa is. 1848: J. A. Giles, eedició de la de We nsdo , Lond es. 1887: Al ed Holde , Ru i Fes i A ieni Ca mina, Innsb uck, eim- p esa l'any 1965 a Hildesheim. 1906: Re ue des é udes anciennes XVIII, 4 ( acsímil de I'edi io p inceps del passa ge e e i a la cos a del Languedoc). 1909: A. Blázquez, dins El Pe iplo de Nimilco, Mad id. 1922: Adol Schul en, Fon es Hispaniue An iquae, ol. I, A ieno, O a Ma i ima, Ba celona-Be lin. 1923: A. Blázquez, A ieno, O a Ma i ima, Mad id. 1934: A. Be helo , Fes us A ienus, O a Ma i ima, Pa is. 1955: A. Schul en, segona edició, Ba celona. 1968: D ie ich S ich eno h, Ru us Fes us A ienus, O a Ma i ima, Da ms ad . 1977: J. P. Mu phy, Ru us Fes us A ienus, O a Ma i ima, Chicago. L'apa a c í ic El c i e i que segui em consis i i a e o na les llisons que publiquen les di e ses edicions a les o mes de l'edi io p inceps, semp e que es pugui oba sen i al e s, malg a els es o gos que aixb compo i. Aixo és aixi pe que no accep em la majo ia de les llisons massa agosa ades o massa plane es que p oposen els edi o s i comen a is es. Tampoc no adme em el can i d'o d e de e sos pe al de conse a millo el il conduc o de la na ació. En aques sen i cal no oblida que, so in , els ilblegs s'han ex alimi a en el seu zel pe acla i els ex os clhssics. Fa em esmen , sob e o , de les di e ses llisons que a ec en el signi ica de ce s mo s c í ics, aixi com ambé el seu ús i el cas d'algunes pa aules. No comen a em les al es d'o og a ia ni el que hom conside a lapsus calami o lapsus one icus. També cal eco da que a egades alguns edi o s han conside a o mes e bnies el que, en eali a , queda jus i ica en la Cla is Diploma ica que publica Holde . Aques es o mes <<equi ocades, són, més a ia , ics o og h- ics dels copis es o esponen a la moda ipog h ica al momen de e la imp essió, i, de egades, no ansme en més que un ici de p onunciació (<<llei del mínim es o p). També cal eni p esen el gus d'A ie pe les o mes a caiques. Les aons mk iques no poden ésse in ocades d'una mane a absolu a a I'ho a de p oposa un can i de pa aules. Són nomb osos el e sos me icamen inco ec es, les subs i ucions en els peus impa ells és una cons an , la qual cosa es oba, a egades, en el sis2 me e. Les lliGons7 que jus i iquem són les següen s: V. 2: sinus u: si us Hudson. No hi ha necessi a de can i, ca no es ac a d'explica la si uació de la ma Thu ica, sinó d'explica les se es cos es amb llu s eplecs. És un mo ex ensamen usa pe A i2 en o es les se es ob es. T aducció: <<que la conca de la ma Thu ica pugui ésse coneguda,,. Hudson deu eni en comp e el Maes i si us del e s 33. La llisó de Hudson només queda explicada pe aons me iques. V. 3: his u: bis 0. His és l'an eceden del quos del e s següen . T aducció: *pe aquells qui els con ins da e s de les e es man enen allunya s*. V. 10: quam Pi hou: qua w. L'esmena de Pi hou és necessh ia pe exigincies sin ic iques; no a ec a la me ica. ' Ci a em el nom comple de i'edi o o del comen a is a. A més, signi ica a I'edi io p inceps, i O, la d'o elius. Pe al es comen a is es, ens eme em a I'ob a de Molde . V. 13: ag es is e du i Pi hou: hoc esse du um O: ag es is id ui i Heinsius8: o es is e du eo u. Adme em la llisó de Pi hou, pe qul. és la que s'ap opa més a l'edi io p inceps. T aducció: .es p opi d'una pe sona no ci ili zada i insensible>,. V. 14: locum u: loco O. La llisó d'o elius és la més icil d'en ada, o sia, in odui un abla iu loca iu o ad e bial. Pe 6 el e b esse és aquí copula iu, de mane a que locum és un a ibu en acusa iu de eme , subjec e de l'in ini iu. T aducció: .que u e s, pe a mi, el lloc dels ills,,, o sia, més li e i iamen , .que u, pe a mi, ocupes el lloc dels ills,. V. 15: esse amo e O: esse amo u. La lli@ de l'edi io p inceps és del o inco ec a. V. 16: ni sciam e Pi hou: mi ce e (misi isse O). Adme em la llisó de Pi hou pe la se a lbgica con ex ual. La de no és iable. V. 17: ue e um Ba h9: e um We nsdo : ues a um u. La co ec- ció de Ba h es basa en la cons an diplomi ica d'A il.. Així, es apa eix en lloc de e, i la a s'usa so in en lloc d'una e. Pe an , ues(= ue) a(= e) um. V. 26: pa en is Pi hou: pa en u. La llisó de no és iable. V. 27: locuple ius Pi hou: locuplecius u. La g a ia de és una de les a iables diplomi iques d'A il. o sa cons an s. V. 29: pa ci ui i Pi hou: pa e ui i . La co ecció de Pi hou espon a una de les a iables diplomi iques. V. 30: summa : summam Pi hou. La a lla ga inal de pa aula po co espond e a -am, segons la clau diplomi ica. Aquí, pe o, cal conse a aques abla iu. -noui u: nou0 We nsdo : la lli~ó de és co ec a, ca conco da amb mune is del ma eix e s. T aducció ( . 29-30): *Dona el que hom demana és, ce amen , senyal d'un home no gasiu; augmen a -ho, a més, amb I'inc emen d'un egal nou és p opi d'un espe i gene ós i o ~a libe al*. V. 33: quis Pi hou: qui u. Hom adme la lli $ de Pi hou només pe aons mk iques (qui esse ). V. 40: lepo e Pi hou: lepo em u. Esmena necessi ia pe aons sin ic iques. -iunximus Pi hou: uiximus (diximus O). L'esmena de Pi hou es po explica pe la clau diplomi ica. T aducció: Na la se a íncli a desc ipció [...I he a egi mol es coses*. V. 44: Ca iae dic us sc ipsi: Ca yandynus O: Ca yandaeus Hein- C . A. HOLDER, OP. & ., XLVI (1760). C . A. HOLDER, OP. ci ., XXXIII. sius: ca iae di us . Nosal es p oposem la llisó que ja apa eix al e s 372, malg a que la mli ica no quedi solucionada; les al es llisons ampoc no la esolen. T aducció: c<Escilax de la Ca ia,. V. 45: ille : inde Heinsius. És innecessi ia la co ecció. T aducció: uel cPleb e Pausimacn. V. 48: popula is Pi hou: popula i . La co ecció es jus i ica pe la clau diploma ica (-i lla ga és equi alen a -is). V. 58: si u : sinu O. P e e im man eni la llisó de l'edi io p inceps, malg a que es con a é amb les egles mli iques. En aques sen i , egeu el comen a i del e s 2. V. 65: ceu : e u Heinsius. Man enim la llisó de , malg a que es con a é amb la mli ica. A i; usa ambé ceu amb alo de e u als Phaenomena, . 175, 196. V. 101: No isque nescio quis an e Hudson: Nolussque . V. 104: Face e mo em : Ace e e no un Nonius": Face e e no un Holde . Conse em la llisó de , pe qu6 in e p e em ace e com un in ini iu his b ic, del qual deplin exe e. Es ac a d'un e s mii icamen i egula . Quan a la cons ucció ace e mo em, ens basem en un pa able1 de Li i (XXXV, 35, 13): ece a sibi mo em Alexamenus nunc cum y anno in e paucos o dines ci cumeundi monendique eum. T aducció dels e sos 103 i 104: <<Ce , no enen el cos um d'engalza llu s naus amb oncs de pi ni d'a e com se sol e n. V. 121: egnis : emis O: segnis Pi hou. Cal espec a egnis; la aducció que en esul a és en enedo a: *de la ma eixa mane a l'aigua de la ma pe esosa no es mou en els seus dominis,. La in oducció de emis, .a cops de em., no s'escau al con ex . V. 126: aqua um O: qua um . La co ecció és e iden , i I'e o p o é del e que la pa aula an e io acaba en ocal. V. 146: supe : sup a Opi z". Accep em la llisó o igini ia, ca el seu alo ad e bial pe me una aducció co ec a. A més, 1'Gs de sup a malme ia la co ecció mli ica. V. 150: Sa dum : So dum We nsdo . La llisó o iginal és co ec a, ca la Madi e ania e a anomenada ambé Ma Sa da, pe l'illa de Sa denya. No ha exis i la Ma So da. V. 151: edi u : pedi i Bu mann12. La llisó o igina ia pe me una 'O C . A. HOLDER, op. ci ., LI1 (1608). " C . A. HOLDER, op. ci ., LI11 (1637). l2 C . A. HOLDER, OP. ci ., XXXVI (1731). aducció en enedo a: ccs'es én una singla u a de se dies de e o n, o ccd'un e o n de se dies,. V. 158: gu gi is : gu gi es Hudson. Cal no oblida les o mes a caiques dels acusa ius plu als. V. 184: ag es is smpsi: aeg es Holde : aeg e es 0: ag es i . Pe aons ecollides a la clau diplomi ica, la -i d'ag es i és lla ga, la qual cosa equi al a -is. T aducció: ceés di icl de c eu e el que se'n con a,. V. 189: splendo em Pi hou: splendo e . Adme em la llisó de Pi hou, ca splendo em és subjec e de l'inesse. V. 196: Lucis : Ligus Sch ade 13. Els lígu s no ocupa en aques s pa a ges. Lucis po se I'an eceden del poble lusi l. V. 199: se umum : sinum V sin14: Se um C. Mulle : Sae um Holde . L'o og a ia co ec a de és sae umum. Hom po en end e- ho com un nom de lloc, pe 6 elaciona , sens dub e, amb els dels Sae es del e s 195. Pe aixb aduim: * ambé hi ha l'illa Poe anion de e s Se umum (= de e s la egió dels Se es),. V. 204: si . Conse em el si malg a que el e s sigui massa lla g, i li donem un alo empo al. V. 210: pinguesci : pinguesci Pi hou. P e e im conse a I'in ini- iu passiu de , i el em dependen d'un e b de llengua. T aducció: ecca hom diu que, aquí, o el ons és espessi pel llo ,,. V. 214: mos Pi hou: mox . És usada, a egades, la g a ia d'una x inal de pa aula en lloc d'una s o d'una . V. 217: la us : la e Opi z. Conse em la llisó de pe aons con ex uals. El e e ( . 217) es e e eix a un lloc o i l'aigua po xoca i causa e e esc ncia, la qual cosa a pensa en la p es ncia de ocam; les cab es, ci ades a con inuació ( . 218), solen péixe pe llocs ocallosos o mun anyencs. Finalmen , ambé aons sin i iques poden e in e p e a la us saxeum com un acusa iu d'ex ensió o bé com un acusa iu a la g ega. T aducció: as'hi es én el li o al al lla g d'un lanc ocall ós^, o *el li o al hi es én un lanc ocall ós^^ (c . Ve g., Aen. 11, 210, 392; IV, 137; Li . XXVII, 37, 12; O ., Me . VII, 161), que equi alen a (cel li o al s'hi es én amb un lanc ocallós*. V. 223: Ta esius Pi hou: a esus . En 1'O a Ma i ima es oben qua e o mes: Ta esius, Ta essius, Ta esus i Ta essus. La di e- ncia de I'ús de s/ss no a ec a la m ica; en aques sen i cal conclou e que I'imp esso i els copis es no hi p es a en gai e a enció. l3 C . A. HOLDER, op. ci ., LVII-LVIII. l4 C . A. HOLDER, op. d ., LX (1884). En g ec la o ma es p esen a semp e amb doble sigma. La o ma Ta esius/Ta essius en on de Ta essus/Ta esus é un alo d'adjec iu, enca a que en g ec po se ambé un subs an iu (He od. IV, 192). Així, la o ma Ta essius com a adjec iu apa eix als e sos 54, 113, 179, 223, 254, 265, 308,423, 428 i 463, i com a subs an iu al e s 332. En aques da e cas es pod ia a ibui a l'exigencia mk ica del e s. Ta essus és semp e el nom de la ciu a ( e sos 85 i 269) i del iu homonim ( e sos 225 i 284). El cu iós d'aques a pa aula és que sembla condemnada -i aqui sí que és pe aons me iques- a ocupa unes places ixes din e del ime e ihmbic: a I'inici del e s ( e sos 113, 179, 225, 284, 308, 428 i 463) i al inal ( e sos 54, 223, 254, 265, 332 i 423). Apa eix Ta essus segui de p ius als e sos 85 i 269, al inal del ime e. V. 227: ad u: omi i Pi hou, e iam eliqui. Nosal es, en el nos e es o s pe espec a el ex p imigeni, la hi deixem. La p eposició ad po indica elació a una cosa. T aducció: upel que a als seus pics excelsos, pe o, s'enlai enn. El e s, amb o , é una síl.laba de més. V. 249: e u: ab O: ex Pi hou. Cal conse a la llisó de u, o i que la de Pi hou soluciona el p oblema me ic. V. 252: amnem u: amni Pi hou. Conse em l'acusa iu de egi pe adiace . V. 272: agge O: age u. La llisó dYO elius es lhgica, dóna un cai e a queologic a l'aspec e que o e eix una ciu a en unada. En aques cas, col.labo a a e ,co ec a la me ica del e s. En supo seu, eco dem que l'o og a ia de les consonan s dobles és mol a iable en l'edició de Pisanus. V. 275: a nen u: an um Pi hou. Solució hcil, la de Pi hou. Cal conse a la llisó més an iga, pe que no hi ha ni aons semhn iques ni me iques que obliguin el can i. T aducció: <<A a bé, an g an ou el seu pode i, nogensmenys, la se a glo ia,,. V. 284: Libus ino Be helo : Ligus ino u. Adme em la a ian , pe que sabem que els lígu s no ocupa en aques e i o i (c . e s 41 7, Libys ide). V. 290: me idiana u: me idianas O. No cal el can i. T aducció: <<banya els ind e s me idionals del país,,. diui a is : ci i a es O. Man enim la llisó p ime a. Cal eni en comp e que, aqui, ciui as no a e e encia a la ciu a , sinó al seu hin e land, i, do-s, hom la po adui pe país i nació. V. 325: locus u: lacum We nsdo . Co iecció innecessh ia. T aduc- ció: ai l'ind e p o egeix el b as de ma ,. V. 327: e u He cules : e un He culem O. Co ecció inneces- si ia. Es ac a d'una cons ucció pe sonal. V. 349: e iugi : u cei Nonius. La bona olun a de Nonius li a pe d e la ima ge eal que Pisanus dóna a Calpe, és a di , la d'un go pe a beu e, de base a odonida, gi a de cap pe a all. Un u ceus é la o ma d'un chn i o d'un ge o. El mo iugum signi ica, p ecisamen , cim d'una mun anya. Pe an , la aducció que p oposem és la següen : ((1 Calpe, pe al a banda, es diu, a G kcia, d'una o ma conca a i amb I'aspec e d'una cosa cilínd ica i amb pun a,, ( e sos 348-349). V. 359: a es : a e Heinsius. La co ecció és innecessh ia. Ra es és el subjec e de l'in ini iu in ehi. T aducció: ((que les naus es ange es s'hi a iben,. V. 362: ac u iacens add. Hudson. No adme em aques a egi ó. V. 363: mane e : made e We nsdo : mana e Oddius15. Conse - em la lli66 an iga, pe quk hom n'ob é un sen i lhgic pe al e s, i p hc icamen equi al al e b esse. T aducció: *con a que la ma del ol an i la de la o a, en una g an ex ensió, con inua (= és) mol poc p o unda,,. V. 367: p op e : p ope a We nsdo . Can i innecessa i, ca p op e a les uncions de p eposició, i egeix anum. T aducció: ((ap opa -s'hi pe mo iu del emple,. V. 369: cymba : cymbam O. O elius a cymbam subjec e de l'in ini iu e i. El ce és que cymba es h en abla iu i é conce a l'adjec iu leui. El subjec e de e i ha de se un acusa iu de pe sona, an icipa al e s 366 pe mi jh de l'inde ini simple quem. T aducció: aEuc émon ( . 350) [...I diu que di igeix [...I, i, amb l'emba cació lleuge a.,, V. 369: uix : sic We nsdo . Can i nnnecessa i. V. 372: ca iae dic us : Ca yandinus O: Ca yandaeus Pi hou: Ca yandenus Meineke. Val la lli66 més an iga, o i que la de Pi hou és enginyosa. Compa eu-la amb el comen a i del e s 44. V. 389: c assio e Ba h: c assio em . Adme em la lliqó de Ba h, pe al que conce i amb die. T aducció: ((i pe sis eixi un cel d'una lluo més obscu a>>. V. 391: ci cumla a o Hudson: ci cum la a u . Po ac a -se d'una co ecció apa en , ja que la clau diplomh ica es imonia que Pisanus usa so in la lle a u en lloc de la o. Reco dem ambé que, en '' Addendis ad Hudsoni ed., ol. IV. 1717, pp. 80-83.