la lipida del segle
IX
de I'aba A an-
discle, obada en la es au ació de la
o e' ominica de Tá a a, Zamo a, na-
u almen elacionada amb el cenobi
p imi iu.
J.
Menéndez Pidal (aLa basí-
lica de San ianes de P a ia. O iedo*)
ac a dels eballs a queol6gics du s a
e me en la basílica undada en e
774
i
783.
amb es udi de les es uc u es.
que pe me en de eu e (esquema 111)
la plan a de la p imi i a basílica. Cal
des aca en e les oballes un ag-
men de la insc ipció pe duda
(IHC
145)
del ei Silo. M. Men é (eia p é-
sen a ion de I'a che de Noé dans les
Bea us*), s'ocupa d'un ema conc e ,
amb un allau de on s i sob e o amb
una anilisi d'elles quan a jus i icació
d'una ep esen ació, o llegin a pa -
i d'elles les il.luminacions addu'ldes.
amb una pa mol impo an que in-
cideix en els p eceden s paleoc is ians,
o ob bizan ins
i bizan ins. amb c í ica
de les on s sugge ides ins a a. C eu
M. Men é que hem de pensa en la
exegkica medie al hisphica, pe al
de jus i ica unes ima ges que les in-
luencies ex e nes no poden jus i ica
comple amen . Unes econside acio-
nes en o no al agmen o
4
de Silos*
en o ma de diileg, de ineixen paleo-
g a icamen (Díaz
y
Díaz, Mundó) el
agmen com del segle
IX,
I'o igen.
As i ies (Williams, Dhz
y
Díaz), la
deco ació (Fon aine, Schlunk,
Ainaud, Mundó, Vázquez de Pa ga.
Palol, We ckmeis e , Klein, Díaz
y
Díaz, Ch is e, Cid), amb les se es im-
plicacions ex uals.
.
P op de dues-cen es pagines de li-
mines acu adamen imp eses comple-
en i il.lus en aques impo an es o c
edi o ial, d'una quali a que co es-
pon al seu objec e, en una eali zació
que combina una g an ni idesa de i-
pus amb una dis ibució de pigina
que en a una edició cien í ica amb un
ni ell de biblih il. Tanca el e ce o-
lum un índex gene al, un d'au o s i
un de p ocedencies de les il.lus a-
cions.
Cal que ens elici em d'aques a pu-
blicació, o pensan que el seu e a d
po queda compensa pe la se a ma-
e iali a que a alua enca a més un
ons excepcional, ui d'un Simposi
d'un igo i ni ell an cien í ic i o ga-
ni za iu que e lec eixen no només les
con ibucions, ans ambé els col.10-
quis. La consolidació del Cen o de Es-
udios Bea o de Liébana ha d'ésse
una eali a sob e un onamen an
sblid.
M.
Maye
A. ANGLADA
ANFRUNS,
Las
ob as de Paaano publicadas
po
V.
Nogue a
y
ediaón c i ica
del Libe de paeni en ibus
Discu so leído en la solemne ape -
u a del cu so 1982-1983
Uni e sidad de Vaiencia.
Sec e a iado de Publicaciones,
VaiPncia 1982, 92 pp.
La Iliqó inaugu al del p o esso An-
gel Anglada és. la mos a d'una dedi-
cació minuciosa i acu ada al lla g de
mol s anys, a I'es udi de Pacii de Ba -
celona i e lec eix mol cla amen el
seu coneixemen del ema en el seu
aspec e his h ic. S'ocupa -desp és
d'una b eu p esen ació dels eballs
o ien a s a l'edició de Pacil en les
g ans col~leccions d'au o s c is ians i
d'a alua I'apo ació de J.Ph.
W.
Bo le s-, del ema p incipal del seu
discu s, l'edició enca egada pel bisbe
de Ba celona Josep ~li4n al alencil
Vicen Nogue a, la se a mo i ació i ca-
ac e ís iques. Cada un dels seus as-
pec es és comen a pe I'au o no no-
més des d'un pun de is a jus i ica-
iu, sinó ambé en la compa anca
amb I'es a ac ual de cada qües ió.
Des ilen da an dels nos es ulls les
dades biog ii iques de Pacil, la c ono-
logia de la se a ida i ob es, la igu a
de Dex e i la de Semp onil, a més del
ca ileg es able pe -~ogue a de les
ob es', amb la consegiien discussió des
dels p opis pun s de is a de A. An-
glada i de la c í ica mode na, o ac-
an a con inuació I'a ibució d'al es
dos ac a s pe Dom Mo in en
1913
i
la se a p hpia ec i icació. Una pa
mol impo an d'aques eball Es
I'es udi del ex de l'edició de V. No-
gue a on I'emdició de I'au o no no-
més de ec a les on s, ans ambé els
e o s en la se a consul a i u ili zació,
o posan -la en elació amb Ics lec u-
es p kies i pos e io s. Cal des aca en
aques cas 1'excel.len alo ació que a
Anglada de la in luincia de Pé ez Ba-
ye i de la se a biblio eca en el desen-
olupamen de la asca edi o a de No-
gue a. El coneixemen di ec e de la
adició en qui basa el seu ex Nogue-
a, pe me a I'au o de e o a una si-
ic d'apo acions mol aluoses sob e
I'en o n dels edi o s de Pacil i sob e-
o espec e als judicis i ap eciacions de
Nogue a. Les obse acions an mol
més enlli del de all e udi , i s'endin-
sen en I'examen p o und de la adició
del ex i les se es implicacions, en la
se a b e e a . Només a all d'exemple
poden] indica la alo ació de l'edició
de E. Fló ez, pe dona un exemple
hisplnic, o I'in e essan comen a i
d'Anglada a p opasi de les esmenes
de La inus La inius de Vi e bo.
C eiem e i ablemen in e essan el
coneAemen dels c i e is c í ics de
V. Nogue a, pa icula men pe a I'cs-
u li dels del segle XVIII.NO al a, com
Es d'espe a , la in luencia de Nogue a
en edicions pos e io s, com és la de
1881
de Ba celona i la de
L.
Rubio.
ambé de Ba celona. el
1958.
Tanca
aques a pa una alo ació de la a-
ducció cas ellana de Nogue a i la se a
in ldncia en aduc o s pos e io s,
com mossin Llo ens Ribe i Jaume Fl-
b egas
(c : Fa en ia
5
/
1, 1983,
pp.
89-
92,
pe a un comen a i del ma eix An-
glada sob e aques a úl ima) i els elogis
que ha ebu . Un aphdix documen al
amb qua e ca es de Josep Climen ,
bisbe de Ba celona, un edic e d'aques
i una ca a de Vicen Nogue a a Filix
Ama comple en les dades d'aques a
p ime a pa .
La
segona pa d'aques opuscle
comp in I'cdició del
De Paeni en ibus
de Pacil, que Es un a enc del que se 2
I'edició de Pacil d'hngel Anglada i
dels seus c i e is. Cal ema ca el
codi-
cum s emma
on ens mos a ben cla a-
men la dependincia dels cadexs. Es
mol impo an la ubicació de la
Co-
LLec io ex dic is
XiI
Pa n m
i al ma eix
emps queda cla el e que onamen i
A. Anglada la se a edició només sob e
el
Reginensis
331,
el
Lugdunensis
5804
i,
el Vi y-le-F ancois
2,
edu' a
un i només conegu en ep oducció o-
os h ica. El seu apa a , pe &, ecull el
G a inopoli anus
262 i el
Pa isinus
2182,
a
més de les conjec u es de o s
els edi o s an e io s. Com e lec eix el
moni um
que an ecedeix I'edició, una
ano ació manusc i a, en I'exempla
que essenyem, de I'edi o
,
a egeix:
Vlie
,
Mnemosyne
1895, que cal consi-
de a , en conseqii ncia. No en a em
en el de all i minuciosi a de I'edició,
que a acompanyada d'un apa a de
e e encia de passa ges de les Sag ades
Esc ip u es. Comple en la isió que
podem eni del ac a i del seu p océs
de ansmissió ex ual unes no es com-
plemen kies a I'apa a c í ic, on es
combinen dades que no ind ien ca-
buda a I'apa a , pe 6 que jus i iquen
lec u es dels manusc i s i dels edi o s;
queda especialmen palesa la o ma de
eballa de Flo us de Liió, i ambé
amb es udis de colome ia com el de
IX,
4-5, 239.
L'opuscle es clou amb un índex de
Noms P opis, un ú il índex analí ic i
un índex de passa ges pacianeus co-
men a s, on una no a manusc i a del
ma eix au o en el nos e exempla ens
a no a I'omissió de les e e encies a la
Ephla
I
(1,l p. 31; 1,2 p. 37; 2,l
pp. 28,31; 2,2 pp. 29,31; 2,3 p. 28;
2,4 p. 24; 2,2 p. 26; 3,5 p. 27; 5,3
p. 29; 5,8 pp. 25,29; 6,l p. 26; 6,4
p. 30; 7,5 p. 24), que indiquem pe a
u ili a dels lec o s.
Cal espe a que el p ime Iliu a-
men de I'edició de Pacih que ens a el
ca ed h ic de la Uni e si a de Val n-
~~~
cia &gel Anglada -que ja ha es a
p ecedi pe nomb osos es udis p e is
d'al ni ell du an mol s anys- es e-
gi ben a ia segui pe una edició p o-
pe a d'un ex , la di icul a del qual
ens a enca a més palesa el eball mi-
nuciós de I'edi o , que en un p océs
p og essiu d'ap oximació ens a o e-
in uns ui s cada egada més ma-
du s. El discu s inaugu al dlhgel
Anglada sob e I'edició de V. Nogue a
ben cla amen depassa l'objec iu del
í ol, que queda gai ebé com a p e ex
d'una p esen ació de I'es a ac ual dels
es udis pacianeus i la p o a en una p i-
me a ob a dels c i e is i esul a s d'una
asca p epa a 6 ia d'edició, que ha de
co ona una asca pacien de mol s
anys.
M. Maye