Recensions

la lipida del segle IX de I'aba A an- discle, obada en la es au ació de la o e' ominica de Tá a a, Zamo a, na- u almen elacionada amb el cenobi p imi iu. J. Menéndez Pidal (aLa basí- lica de San ianes de P a ia. O iedo*) ac a dels eballs a queol6gics du s a e me en la basílica undada en e 774 i 783. amb es udi de les es uc u es. que pe me en de eu e (esquema 111) la plan a de la p imi i a basílica. Cal des aca en e les oballes un ag- men de la insc ipció pe duda (IHC 145) del ei Silo. M. Men é (eia p é- sen a ion de I'a che de Noé dans les Bea us*), s'ocupa d'un ema conc e , amb un allau de on s i sob e o amb una anilisi d'elles quan a jus i icació d'una ep esen ació, o llegin a pa - i d'elles les il.luminacions addu'ldes. amb una pa mol impo an que in- cideix en els p eceden s paleoc is ians, o ob bizan ins i bizan ins. amb c í ica de les on s sugge ides ins a a. C eu M. Men é que hem de pensa en la exegkica medie al hisphica, pe al de jus i ica unes ima ges que les in- luencies ex e nes no poden jus i ica comple amen . Unes econside acio- nes en o no al agmen o 4 de Silos* en o ma de diileg, de ineixen paleo- g a icamen (Díaz y Díaz, Mundó) el agmen com del segle IX, I'o igen. As i ies (Williams, Dhz y Díaz), la deco ació (Fon aine, Schlunk, Ainaud, Mundó, Vázquez de Pa ga. Palol, We ckmeis e , Klein, Díaz y Díaz, Ch is e, Cid), amb les se es im- plicacions ex uals. . P op de dues-cen es pagines de li- mines acu adamen imp eses comple- en i il.lus en aques impo an es o c edi o ial, d'una quali a que co es- pon al seu objec e, en una eali zació que combina una g an ni idesa de i- pus amb una dis ibució de pigina que en a una edició cien í ica amb un ni ell de biblih il. Tanca el e ce o- lum un índex gene al, un d'au o s i un de p ocedencies de les il.lus a- cions. Cal que ens elici em d'aques a pu- blicació, o pensan que el seu e a d po queda compensa pe la se a ma- e iali a que a alua enca a més un ons excepcional, ui d'un Simposi d'un igo i ni ell an cien í ic i o ga- ni za iu que e lec eixen no només les con ibucions, ans ambé els col.10- quis. La consolidació del Cen o de Es- udios Bea o de Liébana ha d'ésse una eali a sob e un onamen an sblid. M. Maye A. ANGLADA ANFRUNS, Las ob as de Paaano publicadas po V. Nogue a y ediaón c i ica del Libe de paeni en ibus Discu so leído en la solemne ape - u a del cu so 1982-1983 Uni e sidad de Vaiencia. Sec e a iado de Publicaciones, VaiPncia 1982, 92 pp. La Iliqó inaugu al del p o esso An- gel Anglada és. la mos a d'una dedi- cació minuciosa i acu ada al lla g de mol s anys, a I'es udi de Pacii de Ba - celona i e lec eix mol cla amen el seu coneixemen del ema en el seu aspec e his h ic. S'ocupa -desp és d'una b eu p esen ació dels eballs o ien a s a l'edició de Pacil en les g ans col~leccions d'au o s c is ians i d'a alua I'apo ació de J.Ph. W. Bo le s-, del ema p incipal del seu discu s, l'edició enca egada pel bisbe de Ba celona Josep ~li4n al alencil Vicen Nogue a, la se a mo i ació i ca- ac e ís iques. Cada un dels seus as- pec es és comen a pe I'au o no no- més des d'un pun de is a jus i ica- iu, sinó ambé en la compa anca amb I'es a ac ual de cada qües ió. Des ilen da an dels nos es ulls les dades biog ii iques de Pacil, la c ono- logia de la se a ida i ob es, la igu a de Dex e i la de Semp onil, a més del ca ileg es able pe -~ogue a de les ob es', amb la consegiien discussió des dels p opis pun s de is a de A. An- glada i de la c í ica mode na, o ac- an a con inuació I'a ibució d'al es dos ac a s pe Dom Mo in en 1913 i la se a p hpia ec i icació. Una pa mol impo an d'aques eball Es I'es udi del ex de l'edició de V. No- gue a on I'emdició de I'au o no no- més de ec a les on s, ans ambé els e o s en la se a consul a i u ili zació, o posan -la en elació amb Ics lec u- es p kies i pos e io s. Cal des aca en aques cas 1'excel.len alo ació que a Anglada de la in luincia de Pé ez Ba- ye i de la se a biblio eca en el desen- olupamen de la asca edi o a de No- gue a. El coneixemen di ec e de la adició en qui basa el seu ex Nogue- a, pe me a I'au o de e o a una si- ic d'apo acions mol aluoses sob e I'en o n dels edi o s de Pacil i sob e- o espec e als judicis i ap eciacions de Nogue a. Les obse acions an mol més enlli del de all e udi , i s'endin- sen en I'examen p o und de la adició del ex i les se es implicacions, en la se a b e e a . Només a all d'exemple poden] indica la alo ació de l'edició de E. Fló ez, pe dona un exemple hisplnic, o I'in e essan comen a i d'Anglada a p opasi de les esmenes de La inus La inius de Vi e bo. C eiem e i ablemen in e essan el coneAemen dels c i e is c í ics de V. Nogue a, pa icula men pe a I'cs- u li dels del segle XVIII.NO al a, com Es d'espe a , la in luencia de Nogue a en edicions pos e io s, com és la de 1881 de Ba celona i la de L. Rubio. ambé de Ba celona. el 1958. Tanca aques a pa una alo ació de la a- ducció cas ellana de Nogue a i la se a in ldncia en aduc o s pos e io s, com mossin Llo ens Ribe i Jaume Fl- b egas (c : Fa en ia 5 / 1, 1983, pp. 89- 92, pe a un comen a i del ma eix An- glada sob e aques a úl ima) i els elogis que ha ebu . Un aphdix documen al amb qua e ca es de Josep Climen , bisbe de Ba celona, un edic e d'aques i una ca a de Vicen Nogue a a Filix Ama comple en les dades d'aques a p ime a pa . La segona pa d'aques opuscle comp in I'cdició del De Paeni en ibus de Pacil, que Es un a enc del que se 2 I'edició de Pacil d'hngel Anglada i dels seus c i e is. Cal ema ca el codi- cum s emma on ens mos a ben cla a- men la dependincia dels cadexs. Es mol impo an la ubicació de la Co- LLec io ex dic is XiI Pa n m i al ma eix emps queda cla el e que onamen i A. Anglada la se a edició només sob e el Reginensis 331, el Lugdunensis 5804 i, el Vi y-le-F ancois 2, edu' a un i només conegu en ep oducció o- os h ica. El seu apa a , pe &, ecull el G a inopoli anus 262 i el Pa isinus 2182, a més de les conjec u es de o s els edi o s an e io s. Com e lec eix el moni um que an ecedeix I'edició, una ano ació manusc i a, en I'exempla que essenyem, de I'edi o , a egeix: Vlie , Mnemosyne 1895, que cal consi- de a , en conseqii ncia. No en a em en el de all i minuciosi a de I'edició, que a acompanyada d'un apa a de e e encia de passa ges de les Sag ades Esc ip u es. Comple en la isió que podem eni del ac a i del seu p océs de ansmissió ex ual unes no es com- plemen kies a I'apa a c í ic, on es combinen dades que no ind ien ca- buda a I'apa a , pe 6 que jus i iquen lec u es dels manusc i s i dels edi o s; queda especialmen palesa la o ma de eballa de Flo us de Liió, i ambé amb es udis de colome ia com el de IX, 4-5, 239. L'opuscle es clou amb un índex de Noms P opis, un ú il índex analí ic i un índex de passa ges pacianeus co- men a s, on una no a manusc i a del ma eix au o en el nos e exempla ens a no a I'omissió de les e e encies a la Ephla I (1,l p. 31; 1,2 p. 37; 2,l pp. 28,31; 2,2 pp. 29,31; 2,3 p. 28; 2,4 p. 24; 2,2 p. 26; 3,5 p. 27; 5,3 p. 29; 5,8 pp. 25,29; 6,l p. 26; 6,4 p. 30; 7,5 p. 24), que indiquem pe a u ili a dels lec o s. Cal espe a que el p ime Iliu a- men de I'edició de Pacih que ens a el ca ed h ic de la Uni e si a de Val n- ~~~ cia &gel Anglada -que ja ha es a p ecedi pe nomb osos es udis p e is d'al ni ell du an mol s anys- es e- gi ben a ia segui pe una edició p o- pe a d'un ex , la di icul a del qual ens a enca a més palesa el eball mi- nuciós de I'edi o , que en un p océs p og essiu d'ap oximació ens a o e- in uns ui s cada egada més ma- du s. El discu s inaugu al dlhgel Anglada sob e I'edició de V. Nogue a ben cla amen depassa l'objec iu del í ol, que queda gai ebé com a p e ex d'una p esen ació de I'es a ac ual dels es udis pacianeus i la p o a en una p i- me a ob a dels c i e is i esul a s d'una asca p epa a 6 ia d'edició, que ha de co ona una asca pacien de mol s anys. M. Maye