I'ob a de Luci e de Cllle , i que cal
que ens elici em pel e que sigui
ob a d'un memb e de la Uni e si a
de Ba celona i de la se a escola.
M. Maye
RUTH
SCODEL
Tbe T ojan Tdogy o Eun'pides
Go ingen: Vandenhoeck und
Rup ech
1980
(Hypomnema a
He
60).
L'any
415
a.C Eu ípides a aconse-
gui el segon p emi en les G ans o Dio-
nislaques* amb
l' üexand~e, el Pa a-
medes, Les T oianes
i
la se a ob a sa í-
ica
SGi (c :
Elil,
Vana His o ia,
ii,
8
i
I'escoli d'A is b anes a
es Aus,
.
842).
El p oblema que s'ha plan eja des
de a emps és si Eu ípidcs es p oposa-
a amb aaues es ob es de e iscola
I'an iga es uc u a ilolbgica del
emps d'Esquil o si es ac a a només
d'un ag upamen he e bcli de emes
sense connexió. A ui, anma eix, po-
dem di amb o a ce esa que aques
.
-
ag upamen seguia les pau es de la
acon enció~ d'alesho es, malg a algu-
na excepció.
Aques és doncs I'objec iu global
del llib e de Ru h Scodel: in en a e-
cons ui
I'A exand e
amb els pocs
agmen s papi acis que ens han pe -
ingu , conjec u a les lííies a gumen-
als i ideolbgiques del
Pa amedes,
pe
al d'esb ina el e i able sen i de
Les
T oianes
i així pode ana enlll en la
in e p e ació de la <T ilogia oiana* i
del d ama sa í ic
Sis.$
Segons les c í iques que s'han e
sob e aques es udi, el p opbsi del Ili-
b e se sos é sob e so a* pel cadc e
endenciós i especula iu del seus a gu-
men s. C eiem, pe b, que la econs-
ucció d'una agedia no Es quelcom
més quime ic ni menys in e essan
que la econs ucció a queolbgica que
es a d'un emple g ec i que, anma-
eix, ningú no gosa posa en dub e.
Amb o , som conscien s que una as-
ca com la que ha emp es Scodel és de-
licada i di ícil si pensem en la imagina-
ció i el geni dlEu ípides, an supe io
als de mol s del seus imi ado s i c í ics.
Com assenyala la ilbloga anglesa, la
se a ob a segueix els assaigs de Gilbe
Mu ay sob e el ema. Malg a que
Scodel no ho decla i obe amen , el
e me
pa acha mi,
encunya pe Mu-
ay pe exp essa la idea iigica comu-
na a les es ob es, i que e a di que
..
.
he hings called good a e hose
ha should be called e il, he hings
pu sued hose ha should be lcd
om,.
.
.*
és, al nos e en end e, un
dels
lei mo i s
que la nos a au o a
emp a pe a la se a demos ació de la
unici a de la e alogia.
Quan al
Pa amedes,
dissen im amb
Scodel en els seus p essupasi s quan
anali za l'agon* d'aques a agedia
pe duda, basan -se en la
De ensa de
Pa anzedes
del so is a Gó gias, com a
on li e kia p incipal d'Eu ípides.
Tampoc c eiem que os
L'Encomi
d'He/ena,
del ma eix Gó gias, la on
de
L 'agon de es T oianes.
Scodel sem-
bla oblida la c onologia d'aques en-
comi apun ada pe P euss (De Eu ip.
Helena, Leipzig, 191 I) en e
les T oia-
nes
i la
Helena
dlEu ípides, i pe an
pos e io a I'ob a de Ga gies. Pe al a
banda, el
Palamedes
és da a abans
del 411 a.C. pe E. Maus (He mes,
MUI).
Blass (A . Be eds.
I,
77,
3)
con i ma la nos a opinió quan diu:
aDie T agodie des Eu ipides is die
- on Go gias im Palamedes- be-
nu z e nich w. No igno em, pe a, que
Pohlenz (Nach . d. Go . Ges. d.
Wiss., 1920) i d'al es an emplaca
L'Encomi d'Helena
abans de
les
T oianes:
anma eix Scodel no a es-
men de'les di icul a s c onol6giques i
mun a la se a econs ucció sob e hi-
pa esis enca a no o almen acla ides.
En la se a econs ucció del
Pdame-
des,
un cop anali zades les di e en s
emp a i es pe esb ina quin e a el
seu a gumen , d'aco d amb els ag-
men s conse a s i la adició indi ec-
a, a iba Scodel a la conclusió que la
e sió d'Higí és la mos a més p ope a
a I'ob a eu ipídea. Nauck (T . G . F .
p. 541) ja ha ia suposa que Higí a e-
p odu' a I'a gumen w, i anma eix Sco-
del no I'esmen a.
Una al a objecció a la me i a ia
ob a de Scodel és que no u ili zi docu-
men ació accesd ia de ce hica i a s
plb iques en gene al, pe a les se es
econs uccions. Sembla ebu ia la
on inesgo able que o neix la icono-
g a ia pe a I'es udi de ag dies pe -
dudes, i que
L.
Sichan
(&udes su la
ag. g ec. dans ses appom a ec la cé-
a.)
a sabe ap o i a d'una mane a
sis ema ica.
C eiem, anma eix, que Scodel ha
sabu oba una mesu a jus a en e
I'excés d'i naginació d'alguns c í ics i
la se e i a d'ob es com la de Nauck
i d'al es, que, basan -se en els ex os,
ac en només de classi ica -10s.
Les conclusions a qu a iba Scodel
ens semblen mol ence ades. Ha sa-
bu eu e mol bé el aca ac e so ís ic*
de la *T ilogia oiana*; els p oblemes
é ics, eolbgics i socials que plan eja; la
base i acional de I'uni e s que es des-
p n d'aques es agedies, i que l'iíni-
ca so ida que es a als pe sona ges és
una ce a consolació en la aglij ia* que
can a an les pos e io s gene acions.
Josep An oni Clua
C.H.
ROBERTS
and
T.C.
SKEAT
The bi h o he codex
London. Published o
The B i ish Academy by he
Ox o d Uni e si y P ess.
1983
78
pp.
+
6
12mines.
El llib e que a a a iba a les nos es
mans és i no és una no e a . Ens expli-
ca em. El p o esso C.H. Robe s, del
S . John's College d'Ox o d a esc iu-
e ja una monog a ia sob e el ema, i-
ulada
The codex
i
publicada als
P o-
ceedings o The Bn ish Academy,
40
(1954), PP. 169-204. Aques a icle es-
a a basa , al seu o n, al i com eco-
neix C.H. Robe s, en dues lec u es e-
es sob e Paleog a ia a 1'Uni e si y Co-
llege de Lond es, el gene de 1953.
Aquell el?all, desp és de la eina
d'in es igació eali zada des d'aque-
lles da es, ha ia de se e isa , pe a la
g andl ia de la a e isió~ a supe a en
mol el concep e de eimp essió i així