Recensions

I'ob a de Luci e de Cllle , i que cal que ens elici em pel e que sigui ob a d'un memb e de la Uni e si a de Ba celona i de la se a escola. M. Maye RUTH SCODEL Tbe T ojan Tdogy o Eun'pides Go ingen: Vandenhoeck und Rup ech 1980 (Hypomnema a He 60). L'any 415 a.C Eu ípides a aconse- gui el segon p emi en les G ans o Dio- nislaques* amb l' üexand~e, el Pa a- medes, Les T oianes i la se a ob a sa í- ica SGi (c : Elil, Vana His o ia, ii, 8 i I'escoli d'A is b anes a es Aus, . 842). El p oblema que s'ha plan eja des de a emps és si Eu ípidcs es p oposa- a amb aaues es ob es de e iscola I'an iga es uc u a ilolbgica del emps d'Esquil o si es ac a a només d'un ag upamen he e bcli de emes sense connexió. A ui, anma eix, po- dem di amb o a ce esa que aques . - ag upamen seguia les pau es de la acon enció~ d'alesho es, malg a algu- na excepció. Aques és doncs I'objec iu global del llib e de Ru h Scodel: in en a e- cons ui I'A exand e amb els pocs agmen s papi acis que ens han pe - ingu , conjec u a les lííies a gumen- als i ideolbgiques del Pa amedes, pe al d'esb ina el e i able sen i de Les T oianes i així pode ana enlll en la in e p e ació de la <T ilogia oiana* i del d ama sa í ic Sis.$ Segons les c í iques que s'han e sob e aques es udi, el p opbsi del Ili- b e se sos é sob e so a* pel cadc e endenciós i especula iu del seus a gu- men s. C eiem, pe b, que la econs- ucció d'una agedia no Es quelcom més quime ic ni menys in e essan que la econs ucció a queolbgica que es a d'un emple g ec i que, anma- eix, ningú no gosa posa en dub e. Amb o , som conscien s que una as- ca com la que ha emp es Scodel és de- licada i di ícil si pensem en la imagina- ció i el geni dlEu ípides, an supe io als de mol s del seus imi ado s i c í ics. Com assenyala la ilbloga anglesa, la se a ob a segueix els assaigs de Gilbe Mu ay sob e el ema. Malg a que Scodel no ho decla i obe amen , el e me pa acha mi, encunya pe Mu- ay pe exp essa la idea iigica comu- na a les es ob es, i que e a di que .. . he hings called good a e hose ha should be called e il, he hings pu sued hose ha should be lcd om,. . .* és, al nos e en end e, un dels lei mo i s que la nos a au o a emp a pe a la se a demos ació de la unici a de la e alogia. Quan al Pa amedes, dissen im amb Scodel en els seus p essupasi s quan anali za l'agon* d'aques a agedia pe duda, basan -se en la De ensa de Pa anzedes del so is a Gó gias, com a on li e kia p incipal d'Eu ípides. Tampoc c eiem que os L'Encomi d'He/ena, del ma eix Gó gias, la on de L 'agon de es T oianes. Scodel sem- bla oblida la c onologia d'aques en- comi apun ada pe P euss (De Eu ip. Helena, Leipzig, 191 I) en e les T oia- nes i la Helena dlEu ípides, i pe an pos e io a I'ob a de Ga gies. Pe al a banda, el Palamedes és da a abans del 411 a.C. pe E. Maus (He mes, MUI). Blass (A . Be eds. I, 77, 3) con i ma la nos a opinió quan diu: aDie T agodie des Eu ipides is die - on Go gias im Palamedes- be- nu z e nich w. No igno em, pe a, que Pohlenz (Nach . d. Go . Ges. d. Wiss., 1920) i d'al es an emplaca L'Encomi d'Helena abans de les T oianes: anma eix Scodel no a es- men de'les di icul a s c onol6giques i mun a la se a econs ucció sob e hi- pa esis enca a no o almen acla ides. En la se a econs ucció del Pdame- des, un cop anali zades les di e en s emp a i es pe esb ina quin e a el seu a gumen , d'aco d amb els ag- men s conse a s i la adició indi ec- a, a iba Scodel a la conclusió que la e sió d'Higí és la mos a més p ope a a I'ob a eu ipídea. Nauck (T . G . F . p. 541) ja ha ia suposa que Higí a e- p odu' a I'a gumen w, i anma eix Sco- del no I'esmen a. Una al a objecció a la me i a ia ob a de Scodel és que no u ili zi docu- men ació accesd ia de ce hica i a s plb iques en gene al, pe a les se es econs uccions. Sembla ebu ia la on inesgo able que o neix la icono- g a ia pe a I'es udi de ag dies pe - dudes, i que L. Sichan (&udes su la ag. g ec. dans ses appom a ec la cé- a.) a sabe ap o i a d'una mane a sis ema ica. C eiem, anma eix, que Scodel ha sabu oba una mesu a jus a en e I'excés d'i naginació d'alguns c í ics i la se e i a d'ob es com la de Nauck i d'al es, que, basan -se en els ex os, ac en només de classi ica -10s. Les conclusions a qu a iba Scodel ens semblen mol ence ades. Ha sa- bu eu e mol bé el aca ac e so ís ic* de la *T ilogia oiana*; els p oblemes é ics, eolbgics i socials que plan eja; la base i acional de I'uni e s que es des- p n d'aques es agedies, i que l'iíni- ca so ida que es a als pe sona ges és una ce a consolació en la aglij ia* que can a an les pos e io s gene acions. Josep An oni Clua C.H. ROBERTS and T.C. SKEAT The bi h o he codex London. Published o The B i ish Academy by he Ox o d Uni e si y P ess. 1983 78 pp. + 6 12mines. El llib e que a a a iba a les nos es mans és i no és una no e a . Ens expli- ca em. El p o esso C.H. Robe s, del S . John's College d'Ox o d a esc iu- e ja una monog a ia sob e el ema, i- ulada The codex i publicada als P o- ceedings o The Bn ish Academy, 40 (1954), PP. 169-204. Aques a icle es- a a basa , al seu o n, al i com eco- neix C.H. Robe s, en dues lec u es e- es sob e Paleog a ia a 1'Uni e si y Co- llege de Lond es, el gene de 1953. Aquell el?all, desp és de la eina d'in es igació eali zada des d'aque- lles da es, ha ia de se e isa , pe a la g andl ia de la a e isió~ a supe a en mol el concep e de eimp essió i així