UN
NOU
FRAGMENT
VISIG&"I'C
DELS
MORALlA IN IOB
DE SANT GREGORI EL GRAN: EL
106
DE SOLSONA,
ARXIU
CATEDRALICI
Jesús Al u o
i
Pe ucho
El
1930
1'il.lus e a quebleg
i
medie alis a moss n Joan Se a i Vila 6
publicP un agmen isigb ic de la se a col~lecció pa icula , que con e-
nia els
Mo alia
in
Iob
de san G ego i el G an1. Aques ull, segons con a
el ma eix e udi au o , ha ia se i de cobe es a un manual d'ac es de la
pa bquia de La Sel a, ac ual lloga e del municipi de Na s (Solson s),
cosa que li éu pensa que p ocedi ia de l'an ic cenobi de san Pe e de
G audescales2. La da a que mossen Se a li a ibuí ou el segle
IX
pe
conside a que la se a esc ip u a e a una isigb ica pu ap3.
En una ecen isi a a 1'A xiu dela Ca ed al de Solsona he oba en e
les ca pe es que gua den els agmen s de cbdexs un nou ull isigb ic
-el
106-,
que en anali za -10 ha esul a se ge m5 de I'edi a pel doc-
1
Vegeu J. SERRA
I
VILARO, aNo es d'a xiu. Un agmen isig6 ic dels "Mo als" de san
G ego i el G ans,
Analec a Sac a Ta aconensia,
6
(1930), pp. 300-303.
Desconec el pa ado ac ual d'aques agmen . El que diu A. MILLARES CARLO.
T a ado
de Paieog a ia Española,
3 ols., Mad id 1983, e ce a edició amb la col.labo aci6 de
J.M. Ru z ASENCIO, en el ol. 1, p. 323, pel que a a la se a conse ació a la Biblio eca de
Ca alunya és equi oca , ja que. segons em comunica el seu conse ado , D . AJ. Sobe a-
nas, en aques a biblio eca. no hi és.
Aques e o segu amen es deu a con usió en e el ull edi a pe mossen Se a i el ag-
men Ba celona, Bibl. de Ca alunya 2541-11, que ambé con é els
Mo aha in lob
(segle IX) i
p ocedeix de Se a eix. Aques da e agmen pe anyia al ma eix c6dex que el agmen
de Mon se a , Bibl. del Mones i 1104-V, i ambdós enen un p obable o igen a agoncs.
Vegeu al espec e A.M. MUND~. aNo as pa a la his o ia de la esc i u a isigó ica en su pe-
íodo p imi i o ,
Bi ium. Homenaje a M.C. Diaz
y
Diaz,
Mad id 1983, p. 192.
*
J. SERRA
I
VILARO,
OP. ci .,
p. 300.
3
Ibzdem,
p. 303.
o Se a: és de la ma eixa mi, da a, o igen, p ocedincia i ca ac e ís i-
ques codicolbgiques en gene al.
El agmen publica pe mossin Se a ja ou sumi iamen desc i pe
ell ma eix, la qual cosa m'es al ia que jo m'hi en e ingui i em pe me
de cen a -me en I'anilisi codico16gica4 del nou agmen que p esen o
pe al de sub a lla la elació de pa en iu en e ambdós ulls.
F agmen
106
de Solsona, A xiu Ca ed alici.
Mo alia in Iob.
En pe -
gamí de g uixi ia mi jana i mides i egula s, d'uns 355 mm. x
267
mm., amb un o a al cos a esque e del ec o, que a ec a algunes
lle es. L'es a de conse ació del e so és mol dolen i o jus po Ilegi -
se el seu con ingu amb llum neg e. Ma ques de punxa als ma ges supe-
io i in e io i al cen e ac ual del oli. Lineamen a pun a seca, ma ca
en el e so i ep odu en el ec o pe elleu. Les línies de pau a e ical
són dobles a banda i banda de cada una de les dues columnes en qui és
esc i el ex . L'espai inclBs en e les dues a lles e icals de la pa es-
que a de cada columna es ese en pe a lle es majúscules, al amen
mai no s'ocupen; I'espai co esponen a les dues línies e icals de la
banda d e a, en can i, són ansg edides so in . Cada columna cons a de
46
a lles. La caixa d'esc ip u a és de
272
mm. x 185 mm. Hi ha in e co-
lumni, i s'obse a un í ol co en '.
El ipus d'esc ip u a és isig6 ica lib i ia, d'una sola mi. De mbdul
pe i i amb con as os ma ca s de g uixos i p ims. Les minúscules enen
uns
2
mm. d'algada i les majúscules en e 3 i
5
mm. El m6du1, com el
duc us, és mol egula . Les lle es són d e es, gai ebé sense inclinació.
Acos umen a es a sepa ades les unes de les al es, cosa que no implica
sinó que compo a una eali zació len a, ja que aques a mo osi a p oce-
deix de la olun a de e la lle a cla a. Amb o , no hi al en nexes de-
gu s a la apidesa d'execució dels acos. Les lle es que es oben
enllasades amb les següen s són:
a,
e,
;
I, ,
i
,
i algunes egades, enca-
a que no de o ma sis emhica, la
n,
és a di , que es con i ma el que
sembla ípic de I'esc ip u a isig6 ica6.
Pe a aques a anilisi p ocu o segui P.
BOHIGAS.
A.M.
MUND~.
A.].
SOBERANAS,
aNo -
mes pe a la desc ipció codicol6gica dels manusc i su,
Biblio econom&z,
XXX-XXXI,
nú ns. 77-78 (1973-1974), pp. 93-99.
5
És al e so on o jus es po llegi
a...in
Iob*.
Vegeu
A.
MILLARES
CARLO-J.M.
RUIZ
ASENCIO,
op.
ci .,
ol.
1,
p.
82.
ALFABET TESTIMONIAT
Nexes més ca ac e ís ics
d4C~
docea
bCL(.k4
haben
m& & d
memine un
&~ow-
empo e

AB REVIATURES PER
CONTRACCI~
dominum
~J~UILIV
nonnuiiis
ABREVIATURES
PER
SUSPENSI~
~uc~~&I.+ü
euangeiium
&)u~
nequaquam
ABREVIATURES PER SIGNES ESPECIALS
a dok
diabolu
+
eo um
OO~
in e io ibus
? w
quoque
ABREVIATURES PER LLETRES SOBRESCRITES
l
NOMEN SACRUM
J
IY&
ioquens
q.;
qui
%
deum
Les pa icula i a s mo olhgiques indi iduals de cada lle a són les que
segueixen:
La
a
és obe a pe dal i es 2 o mada pe dos acos semici cula s, que
la an pe ec amen dis ingible de la
u,
de agos més ec es i el segon
quasi pe pendicula a la línia base d'esc ip u a. Apa eix una
a
uncial,
que ac ua com a majúscula.
La
b
é la panxa quelcom obe a. Quan a seguida del signe d'ab e ia-
u a pe a
-us
sol ob i -se un poc més.
La
c
es 2 esc i a en dos acos.
La dpo se de ipus uncial o minhscu!a. En el p ime cas, el pal és
lleuge amen ondula i amb el ex gi a cap a baix.
La
e
gene almen é la o ma d' psilon g ega inclinada, sense o ma
ull, pe 6 alguna egada ambé apa eix una
e
amb ull, semblan a l'ac-
ual. En ambdós casos el ac e ical semp e s'uneix a la lle a següen i
en posició inal de pa aula o de a lla s'alla ga conside ablemen . Algu-
nes egades s'usa la
e
caudada.
La
é un ac ans e sal que queda un pun més amun de la línia
base d'esc ip u a, és bas an lla g i semp e s'uneix al g a ema següen .
La
g
és uncial, semp e obe a i amb el pal, gene almen , no gai e lla g
i, de egades, mol cu .
La
h
é una as a o ca ma cada i un segon ag que pa eix de la base
del pal, sense ecolza -s'hi, i acaba pe pendicula a la línia base d'esc ip-
u a amb una pe i a ema ada en di ecció cap a la d e a.
La
i
po se cu a i al a. Aques a úl ima s'u ili za sols a p incipi de pa-
aula i aix6 enca a que agi seguida d'una al a lle a al a; a in e io de
mo només es oba en la pa aula
eius.
No hi ha dis inció en e
j
i
i.
La
R,
com la
y
i la
z,
no és es imoniada.
La Lés semblan a la
i
al a, de la qual es di e encia pe la pe i a cu a-
u a de la base amb qu s'enllaga amb la lle a següen .
La
m
i la
n
enen end ncia a acaba el da e ag amb un pe i mo i-
men cap a la d e a.
La
o
i lap són com les ac uals.
La
q,
ambé mol assemblada a I'hodie na, é un ull mol odó i un
pal lleuge issimamen co ba cap a I'esque a.
La és so in mol punxeguda, amb una punxa a i icial a la pa su-
pe io . En posició inal alla ga el ag ho i zon al, que es a mol p im.
P ecedida de
e
adop a una o ma pa icula , que esul a de la usió del
seu p ime ag i el pal ans e sal d'aquella. Seguida de la ma eixa lle-
a, el pal ans e sal s'alla ga cap a baix ins a o ma la base de la
e.
La
s
s'insc iu en e dues línies sense depassa -les.
La
o ma un ull a la pa esque a en alla ga pe aques cos a el ac
ans e sal supe io que a iba a enganxa;-se a la base de I'as a. El segon
ac, quan no lliga amb la lle a següen , s'escapa en diagonal, En Iliga-
du a amb
a
i
e
é la o ma del nexe p oceden de la cu si a. El ipus que
eco da una be a in e ida no hi su .
La
u
es di e encia de la
a
pel segon ac, semp e e ical, com s'ha di ,
i més lla g que el p ime . La
u
sob esc i a és de ipus capi al.
La
x
p esen a con as en e el p ime ac, g uixu , i el segon, p im i
més lla g.
Les majúscules es an ambé di e samen ep esen ades. La
A
és de i-
pus uncial i m6dul g os. La
D
és capi al, amb el p ime pal acaba en
ganxo en la pa supe io i amb supo a la base; el segon ac a enca
una mica més a all de I'a ac del p ime . La
E
i la
H
són com les espec i-
es minúscules, pe 6 de mida més g an. La
L
i la
N
són capi als, pe 6 la
da e a lle a és més ampla que al a. La
M
és com una capi al clissica,
enca a que de o mes més a odonides. La
O
és comple amen odona.
La
Q
p esen a un cos de agos con as a s i una pe i a cua ho i zon al. La
S
é un aspec e solemne, amb un segon ac panxu i un e ce con e i
en un e o c ample i ec e a la base. La
U
é el segon pal e ical mol
lla g.
Pel que a a les ab e ia u es, se n'hi oben pe suspensió, con acció,
signes especials i pe lle es sob esc i es. Hi ha ambé un
nomen sac um.
El signe que indica ab e ia u a en gene al o de nasal en pa icula , és
una a lla cu a
i
g uixuda, que po eni o no un pun e al damun . Un
pun i una mena de coma a so a se eix pe a indica ab e iació de
-us
o
de
-ue,
aques da e cas sols da e a
q.
La sil.labape ab euja semp e se-
gons el cos um con inen al, i sols en una ocasió obse o el signe especial
pe a
- um.
Alguns nexes són pa icula men in e essan s pe que a ec en la mo -
ologia bisica de les lle es in oduin -hi can is no ables. Aques s són:
a
(docea ), e (habz ), e (memine un ), e
i
e ( empo e).
Els al es nexes a ec en en meno mesu a.
La pun uació és poc a iada, pe 6 abundan . Un pun equi al a la
nos a coma i un pun amb una a lle a en diagonal damun aquell co -
espon al nos e pun o bé als dos pun s.
La in a és de colo ma ó cla , pe 6 els e sicles que es comen en són
esc i s en e mell.
To es les ca ac e ís iques paleog i iques, comunes al ull de moss n
Se a, apun en a conside a el agmen del segle
IX.
La p ocedencia im-
media a és ambé el lloga e de La Sel a, i la media a, po se el cenobi
de san Pe e de G audescales. L'o igen, en can i, es a més di ícil de
de e mina 7.
Pel que a al con ingu , el ull p esen a un ex que co espon al llib e
XXXIII dels
Mo alia,
cap. XXI, 40
-
cap. XXVI, 46. En aques pun em
limi o a essal a les a ian s ex uals espec e al ex o e pe la
Pa olo-
gia La ina8,
les quals, excep uades les disc epincies o og i iques9 i els
doble slO, són aques es:
PL, cap. XXI, 40: Omnibus lique quod non solum ea quae sub coelo
sun , sed ipsa quoque q u a e supe coelos condi a coeles ia ocan u
ejus olun a i se iun a quo se c ea a esse memine un .
F ag. cod. Celsonense
(
=
C):
. .
.sed ipsa quoque supe celos condi a
q u e celes ia uocan u ..
.
PL, cap, XXII, 41: Sed quia de Le ia han loqui u , qui jam non in
ae he ei coeli sede con ine u , cunc a quae sub coelo sun asse i sua es-
se, u eum quoque qui de coelo cecidi , suae docea po es a i
s
e
-
i e.
C:
...
suae docea po es a i d e s e u i e.
PL, cap. XXII, 42: Quis hoc, quod legisse se nequaquam no i ,
e
x
i s i m e , quia culpa um sua um diabolus si eniam pe i-
u us?
C:
...
e x i m e ...
PL, cap. XXII, 42: Quod amen de ejus co po e, id es iniquis omni-
bus in elligi ap ius po es , qui se o ad pe i ionum e ba eniun , quia
nunc exsequi ac a con emnun .
C:
.
.
.in elligi e ab ius po es ..
7
El P o .
A.M.
Mundó, a qui ag aeixo la se a aluosa ajuda pe a la edacció d'aques
a icle, em sugge eix un possible o igen andalús.
8
Vegeu
Pa ologia La ina.
75, col. 699-702.
"ques es a ian s o og a iques són:
e
pe
ae
-enca a que no semp e-
(que, p ebui ,
pe 6
supe nae), m
pe
n (uolum a i),
b
pe p
(ab ius, ob aui ), g
pe
c (eglesiam).
Cal des aca ambé I'ús inco ec e de
h
(anelan , abi u; hos endi u , hos ensione).
'0
Conside o doble s
quu , quum, lac imas, ilico, eppeni, quicquid, inlus a ione
i
u -
gue
pe
cu , cum, lac ymas, illico, epeni, quidquid, illus a ione
i
u ge
espec i amen .