Un nou fragment visigòtic dels Moralia in Iob de Sant Gregori el Gran: el 106 de Solsona, Arxiu Catedralici

UN NOU FRAGMENT VISIG&"I'C DELS MORALlA IN IOB DE SANT GREGORI EL GRAN: EL 106 DE SOLSONA, ARXIU CATEDRALICI Jesús Al u o i Pe ucho El 1930 1'il.lus e a quebleg i medie alis a moss n Joan Se a i Vila 6 publicP un agmen isigb ic de la se a col~lecció pa icula , que con e- nia els Mo alia in Iob de san G ego i el G an1. Aques ull, segons con a el ma eix e udi au o , ha ia se i de cobe es a un manual d'ac es de la pa bquia de La Sel a, ac ual lloga e del municipi de Na s (Solson s), cosa que li éu pensa que p ocedi ia de l'an ic cenobi de san Pe e de G audescales2. La da a que mossen Se a li a ibuí ou el segle IX pe conside a que la se a esc ip u a e a una isigb ica pu ap3. En una ecen isi a a 1'A xiu dela Ca ed al de Solsona he oba en e les ca pe es que gua den els agmen s de cbdexs un nou ull isigb ic -el 106-, que en anali za -10 ha esul a se ge m5 de I'edi a pel doc- 1 Vegeu J. SERRA I VILARO, aNo es d'a xiu. Un agmen isig6 ic dels "Mo als" de san G ego i el G ans, Analec a Sac a Ta aconensia, 6 (1930), pp. 300-303. Desconec el pa ado ac ual d'aques agmen . El que diu A. MILLARES CARLO. T a ado de Paieog a ia Española, 3 ols., Mad id 1983, e ce a edició amb la col.labo aci6 de J.M. Ru z ASENCIO, en el ol. 1, p. 323, pel que a a la se a conse ació a la Biblio eca de Ca alunya és equi oca , ja que. segons em comunica el seu conse ado , D . AJ. Sobe a- nas, en aques a biblio eca. no hi és. Aques e o segu amen es deu a con usió en e el ull edi a pe mossen Se a i el ag- men Ba celona, Bibl. de Ca alunya 2541-11, que ambé con é els Mo aha in lob (segle IX) i p ocedeix de Se a eix. Aques da e agmen pe anyia al ma eix c6dex que el agmen de Mon se a , Bibl. del Mones i 1104-V, i ambdós enen un p obable o igen a agoncs. Vegeu al espec e A.M. MUND~. aNo as pa a la his o ia de la esc i u a isigó ica en su pe- íodo p imi i o , Bi ium. Homenaje a M.C. Diaz y Diaz, Mad id 1983, p. 192. * J. SERRA I VILARO, OP. ci ., p. 300. 3 Ibzdem, p. 303. o Se a: és de la ma eixa mi, da a, o igen, p ocedincia i ca ac e ís i- ques codicolbgiques en gene al. El agmen publica pe mossin Se a ja ou sumi iamen desc i pe ell ma eix, la qual cosa m'es al ia que jo m'hi en e ingui i em pe me de cen a -me en I'anilisi codico16gica4 del nou agmen que p esen o pe al de sub a lla la elació de pa en iu en e ambdós ulls. F agmen 106 de Solsona, A xiu Ca ed alici. Mo alia in Iob. En pe - gamí de g uixi ia mi jana i mides i egula s, d'uns 355 mm. x 267 mm., amb un o a al cos a esque e del ec o, que a ec a algunes lle es. L'es a de conse ació del e so és mol dolen i o jus po Ilegi - se el seu con ingu amb llum neg e. Ma ques de punxa als ma ges supe- io i in e io i al cen e ac ual del oli. Lineamen a pun a seca, ma ca en el e so i ep odu en el ec o pe elleu. Les línies de pau a e ical són dobles a banda i banda de cada una de les dues columnes en qui és esc i el ex . L'espai inclBs en e les dues a lles e icals de la pa es- que a de cada columna es ese en pe a lle es majúscules, al amen mai no s'ocupen; I'espai co esponen a les dues línies e icals de la banda d e a, en can i, són ansg edides so in . Cada columna cons a de 46 a lles. La caixa d'esc ip u a és de 272 mm. x 185 mm. Hi ha in e co- lumni, i s'obse a un í ol co en '. El ipus d'esc ip u a és isig6 ica lib i ia, d'una sola mi. De mbdul pe i i amb con as os ma ca s de g uixos i p ims. Les minúscules enen uns 2 mm. d'algada i les majúscules en e 3 i 5 mm. El m6du1, com el duc us, és mol egula . Les lle es són d e es, gai ebé sense inclinació. Acos umen a es a sepa ades les unes de les al es, cosa que no implica sinó que compo a una eali zació len a, ja que aques a mo osi a p oce- deix de la olun a de e la lle a cla a. Amb o , no hi al en nexes de- gu s a la apidesa d'execució dels acos. Les lle es que es oben enllasades amb les següen s són: a, e, ; I, , i , i algunes egades, enca- a que no de o ma sis emhica, la n, és a di , que es con i ma el que sembla ípic de I'esc ip u a isig6 ica6. Pe a aques a anilisi p ocu o segui P. BOHIGAS. A.M. MUND~. A.]. SOBERANAS, aNo - mes pe a la desc ipció codicol6gica dels manusc i su, Biblio econom&z, XXX-XXXI, nú ns. 77-78 (1973-1974), pp. 93-99. 5 És al e so on o jus es po llegi a...in Iob*. Vegeu A. MILLARES CARLO-J.M. RUIZ ASENCIO, op. ci ., ol. 1, p. 82. ALFABET TESTIMONIAT Nexes més ca ac e ís ics d4C~ docea bCL(.k4 haben m& & d memine un &~ow- empo e AB REVIATURES PER CONTRACCI~ dominum ~J~UILIV nonnuiiis ABREVIATURES PER SUSPENSI~ ~uc~~&I.+ü euangeiium &)u~ nequaquam ABREVIATURES PER SIGNES ESPECIALS a dok diabolu + eo um OO~ in e io ibus ? w quoque ABREVIATURES PER LLETRES SOBRESCRITES l NOMEN SACRUM J IY& ioquens q.; qui % deum Les pa icula i a s mo olhgiques indi iduals de cada lle a són les que segueixen: La a és obe a pe dal i es 2 o mada pe dos acos semici cula s, que la an pe ec amen dis ingible de la u, de agos més ec es i el segon quasi pe pendicula a la línia base d'esc ip u a. Apa eix una a uncial, que ac ua com a majúscula. La b é la panxa quelcom obe a. Quan a seguida del signe d'ab e ia- u a pe a -us sol ob i -se un poc més. La c es 2 esc i a en dos acos. La dpo se de ipus uncial o minhscu!a. En el p ime cas, el pal és lleuge amen ondula i amb el ex gi a cap a baix. La e gene almen é la o ma d' psilon g ega inclinada, sense o ma ull, pe 6 alguna egada ambé apa eix una e amb ull, semblan a l'ac- ual. En ambdós casos el ac e ical semp e s'uneix a la lle a següen i en posició inal de pa aula o de a lla s'alla ga conside ablemen . Algu- nes egades s'usa la e caudada. La é un ac ans e sal que queda un pun més amun de la línia base d'esc ip u a, és bas an lla g i semp e s'uneix al g a ema següen . La g és uncial, semp e obe a i amb el pal, gene almen , no gai e lla g i, de egades, mol cu . La h é una as a o ca ma cada i un segon ag que pa eix de la base del pal, sense ecolza -s'hi, i acaba pe pendicula a la línia base d'esc ip- u a amb una pe i a ema ada en di ecció cap a la d e a. La i po se cu a i al a. Aques a úl ima s'u ili za sols a p incipi de pa- aula i aix6 enca a que agi seguida d'una al a lle a al a; a in e io de mo només es oba en la pa aula eius. No hi ha dis inció en e j i i. La R, com la y i la z, no és es imoniada. La Lés semblan a la i al a, de la qual es di e encia pe la pe i a cu a- u a de la base amb qu s'enllaga amb la lle a següen . La m i la n enen end ncia a acaba el da e ag amb un pe i mo i- men cap a la d e a. La o i lap són com les ac uals. La q, ambé mol assemblada a I'hodie na, é un ull mol odó i un pal lleuge issimamen co ba cap a I'esque a. La és so in mol punxeguda, amb una punxa a i icial a la pa su- pe io . En posició inal alla ga el ag ho i zon al, que es a mol p im. P ecedida de e adop a una o ma pa icula , que esul a de la usió del seu p ime ag i el pal ans e sal d'aquella. Seguida de la ma eixa lle- a, el pal ans e sal s'alla ga cap a baix ins a o ma la base de la e. La s s'insc iu en e dues línies sense depassa -les. La o ma un ull a la pa esque a en alla ga pe aques cos a el ac ans e sal supe io que a iba a enganxa;-se a la base de I'as a. El segon ac, quan no lliga amb la lle a següen , s'escapa en diagonal, En Iliga- du a amb a i e é la o ma del nexe p oceden de la cu si a. El ipus que eco da una be a in e ida no hi su . La u es di e encia de la a pel segon ac, semp e e ical, com s'ha di , i més lla g que el p ime . La u sob esc i a és de ipus capi al. La x p esen a con as en e el p ime ac, g uixu , i el segon, p im i més lla g. Les majúscules es an ambé di e samen ep esen ades. La A és de i- pus uncial i m6dul g os. La D és capi al, amb el p ime pal acaba en ganxo en la pa supe io i amb supo a la base; el segon ac a enca una mica més a all de I'a ac del p ime . La E i la H són com les espec i- es minúscules, pe 6 de mida més g an. La L i la N són capi als, pe 6 la da e a lle a és més ampla que al a. La M és com una capi al clissica, enca a que de o mes més a odonides. La O és comple amen odona. La Q p esen a un cos de agos con as a s i una pe i a cua ho i zon al. La S é un aspec e solemne, amb un segon ac panxu i un e ce con e i en un e o c ample i ec e a la base. La U é el segon pal e ical mol lla g. Pel que a a les ab e ia u es, se n'hi oben pe suspensió, con acció, signes especials i pe lle es sob esc i es. Hi ha ambé un nomen sac um. El signe que indica ab e ia u a en gene al o de nasal en pa icula , és una a lla cu a i g uixuda, que po eni o no un pun e al damun . Un pun i una mena de coma a so a se eix pe a indica ab e iació de -us o de -ue, aques da e cas sols da e a q. La sil.labape ab euja semp e se- gons el cos um con inen al, i sols en una ocasió obse o el signe especial pe a - um. Alguns nexes són pa icula men in e essan s pe que a ec en la mo - ologia bisica de les lle es in oduin -hi can is no ables. Aques s són: a (docea ), e (habz ), e (memine un ), e i e ( empo e). Els al es nexes a ec en en meno mesu a. La pun uació és poc a iada, pe 6 abundan . Un pun equi al a la nos a coma i un pun amb una a lle a en diagonal damun aquell co - espon al nos e pun o bé als dos pun s. La in a és de colo ma ó cla , pe 6 els e sicles que es comen en són esc i s en e mell. To es les ca ac e ís iques paleog i iques, comunes al ull de moss n Se a, apun en a conside a el agmen del segle IX. La p ocedencia im- media a és ambé el lloga e de La Sel a, i la media a, po se el cenobi de san Pe e de G audescales. L'o igen, en can i, es a més di ícil de de e mina 7. Pel que a al con ingu , el ull p esen a un ex que co espon al llib e XXXIII dels Mo alia, cap. XXI, 40 - cap. XXVI, 46. En aques pun em limi o a essal a les a ian s ex uals espec e al ex o e pe la Pa olo- gia La ina8, les quals, excep uades les disc epincies o og i iques9 i els doble slO, són aques es: PL, cap. XXI, 40: Omnibus lique quod non solum ea quae sub coelo sun , sed ipsa quoque q u a e supe coelos condi a coeles ia ocan u ejus olun a i se iun a quo se c ea a esse memine un . F ag. cod. Celsonense ( = C): . . .sed ipsa quoque supe celos condi a q u e celes ia uocan u .. . PL, cap, XXII, 41: Sed quia de Le ia han loqui u , qui jam non in ae he ei coeli sede con ine u , cunc a quae sub coelo sun asse i sua es- se, u eum quoque qui de coelo cecidi , suae docea po es a i s e - i e. C: ... suae docea po es a i d e s e u i e. PL, cap. XXII, 42: Quis hoc, quod legisse se nequaquam no i , e x i s i m e , quia culpa um sua um diabolus si eniam pe i- u us? C: ... e x i m e ... PL, cap. XXII, 42: Quod amen de ejus co po e, id es iniquis omni- bus in elligi ap ius po es , qui se o ad pe i ionum e ba eniun , quia nunc exsequi ac a con emnun . C: . . .in elligi e ab ius po es .. 7 El P o . A.M. Mundó, a qui ag aeixo la se a aluosa ajuda pe a la edacció d'aques a icle, em sugge eix un possible o igen andalús. 8 Vegeu Pa ologia La ina. 75, col. 699-702. "ques es a ian s o og a iques són: e pe ae -enca a que no semp e- (que, p ebui , pe 6 supe nae), m pe n (uolum a i), b pe p (ab ius, ob aui ), g pe c (eglesiam). Cal des aca ambé I'ús inco ec e de h (anelan , abi u; hos endi u , hos ensione). '0 Conside o doble s quu , quum, lac imas, ilico, eppeni, quicquid, inlus a ione i u - gue pe cu , cum, lac ymas, illico, epeni, quidquid, illus a ione i u ge espec i amen .