La in o mació de cada e is a cons a
només de í ol i sub í ol i les dades i-
pogd iques de ciu a i edi o . No
s'han elaciona al es in o macions,
com a a pe iodici a , classi icació deci-
mal, índex al ab ic de ma ies, e c.,
pe 6 es 2 p e is que igu in a l'edició
del Ca ileg.
A con inuació de la desc ipció del
í ol s'ha indica la locali zació de cada
e is a: Uni e si a i les sigles co es-
ponen s a la biblio eca, depa amen ,
secció, cs ed a, e c.
Les ep oduccions del con ingu de
les e is es se an acili ades pe les bi-
blio eques les ad eces de les quals
i-
gu en a ]'In en a i.
-que indiquen en cada cas I'au o del
qual de i en-- de o ga monumen s,
pe bé que ialau adamen enca a no
de o s.
El llib e conenga amb una b eu in-
oducció de cai e his o iog i ic i me-
odol6gic, a la qual segueix immedia-
amen la p lme a pa (pp. 18-164)
que en sis cz.pí ols a una e isió de
I'a p e- ominic a Ca alunya,
comencan a nb un cla i concís ma c
his 6 ic; a la p.
19,
anma eix, pe
e o s'inclou una o og a ia d'una es-
ela del Museu de Vic ca alogada com
de Ca les el Calb quan en eali a és
I'epíg a une a i de Plancina p oce-
den de les i nmediacions de San Pe-
d o de A lan2a i da able dels SS.
VI.VII.
El segon capí ol, aA queología i so-
M.
Lama ca cie a ~, cons i ueix un pano ama con-
c e de I'a qc i ec u a con empo inia:
X.
BARRAL
i
ALTET
L
'a p e- omlinic a Ca alunya
Segles
IX
i
X
amb
440
o og a ies de
J.
Gumi
Ba celona,
Ed.
62,
1981,
303
pp.
El olum que a a comen em cons i-
ueix el da e de la s ie dedicada a
I'a ominic publicada pe Edicions
62; dels qua e és el que p esen a un
in en a i i ex més exhaus iu amb
una 6p ica ac ual, com e a d'espe a
de la ajec 6 ia in es igado a de
X.
Ba al. L'apa a g i ic és excel.len i
en iquido , in di o ell, adap a a les
exig ncies del ex , sense se -ne subsi-
dia i, equilib i aconsegui pe la p o-
essionali a de
J.
Gumí. La planime-
ia a escala cons an apo a ambé un
no able a eng i, a pa i d'a a, pod em
disposa de plan es i alga s idels
1) ciu a s i ones i s;
2)
cas ells, po-
bla s, nec Gpolis, masos i cabanes;
3)
esglésies u al;: il.les i pa aquies. In-
sis eix en la no discon inu'i a , a Ca a-
lunya, en e el Baix Impe i omi i
1'Al a Eda mi jana, i es a essó de les
in es igacions i oballes més ecen s.
El e ce casí ol, ~L'a qui ec u a e-
ligiosa dels segles
x
i
x
a Ca alunya*,
o e eix una :implia isió comensan
pe les ac es le consag ació i la u ili -
zació a dana dels monumen s paleo-
c is ians; con:inua desp és amb una
anilisi de cadascuna de les pa s de
I'es uc u a clels edi icis, i inali za
amb les elacions de I'a qui ec u a ca-
alana amb les egions e'ines i la an-
sició al ominic. Es a no a , una ega-
da més, la n cessi a de no es ece -
ques a queo1i)giques al conjun d'es-
glésies de Te assa, pel qual
X.
Ba al
és pa ida i de la c onologia a dana.
La di e ncia en e s.
IX
i s.
x
queda
ben pe ilada pe una con inul a dels
monumen s paleoc is ians, en el p i-
me cas, i una puixansa cons uc i a
en el segon, amb un bon nomb e de
a ie a de solucions i no e a s icni-
ques, com és no o i, a la segona mei a
del segle
x
El qua apa a és dedica a I'escul-
u a en ma b e i ped a, de deco ació
a qui ec 6nica p incipalmen , ca al-
es elemen s o namen als com a es,
cancells i sa cb ags enen o so in
una c onologia més an iga o, en el cas
dels ons episcopals i, alguns sa c6-
ags, pos e io . En o es les mani es a-
cions es a palesa la se a senzillesa i
a elam cliissics, i s'emp en majo i i-
iamen ma e ials locals o ma e ials
nobles eelabo a s. Cal des aca la p u-
dincia amb qui I'au o ema ca que
s'ha de ac a la c onologia dels ele-
men s deco a ius, de ugin adicions
d'es udi e bnies, especialmen en el
camp dels sa c6 ags i les piles bap is-
mals, on amb ce a equincia han es-
a ca alogades com a p e- ominiques
peces ben pos e io s, idhuc baix-
medie als.
<<La pin u a medie al i la minia u a,
cons i ueix el ema del cinqui capí ol.
No amen so geix el e de la con i-
nui' a omana i de la se a e olució cap
al medie alisme, enomen especial-
men di ícil de dis ingi , en aques cas
pe I'exigüi a de les es es, amb I'ex-
cepció de es conjun s en els quals
cen a I'aniilisi de
X.
Ba al: Campde-
iinol, Ped e i Te assa, els dos p i-
me s conside a s com a ep esen an s
del co en popula i local pe con a-
posició a Te assa, on les de San Mi-
quel i San a Ma ia pe anye ien a una
a dició cul a d'in luincia ex e io ,
imi ades pos e io men a les de San
Pe e pe a is es menys des es.
L'espai dedica al ema de la minia-
u a és edu , pe 6 s'hi a esmen dels
p incipals
sc ip o ia
de Ripoll i Vic, i
dels in en a is publica s da e amen .
L'úl im capí ol de la p ime a pa
ecull so a el nom <Les al es o mes
d'a , o all6 que anomenem gene al-
men , pe no disposa d'un e me
adien , <a s meno s,. Hi obem els
objec es pe i s de ma e ials nobles i
cos osos, com els me alls i l'i o i, a
més d'una e e ncia a les p oduccions
ce imiques; pel que a al eixi s'in-
clou una o og a ia in e essan del ei-
xi de San Pe e de Rodes. Es dedica
especial a enció a I'a a po s il de la
ma eixa p oced ncia, pesa singula
que I'au o dóna com a <(única mos a
d'aques es a s li ú giques
cul u als^^,
pe 6 es udis monog ii ics pe me an
segu amen de comp o a les c onolo-
gies d'algunes peces con les que les
no ícies donen com a diposi ades al
Museu de Vic, conc e amen un calze
i
una pa ena de plom (s.
x
?)
de San
And eu de Lla ane es.
La segona pa del llib e és dedicada
al ~Ca ileg de les esglésies p e-
ominiques de Ca alunya, que es u-
dia un o al de
120
esglésies; la p e-
sen ació és e a mi jansan unes i xes
c6modes i ben dissenyades, una bi-
bliog a ia de cadascun dels exemples
i
una desc ipció p ecisa
i
co ec a acom-
panyada d'il~lus ació, en la majo
pa dels casos. Cal e esmen del no-
able eball de camp e pe
X.
Ba-
al, que I'ha du a ecó e cadascuna
de les esglésies amb inap eciables indi-
cacions de com accedi -hi; només en
es casos a cons a un hones
non
uia'zmus
(p.
167, 176, 177).
La ca alo-
gació ha segui c i e is es ic es donan
com a segu alli, quc ho és e i able-
men i ac an de comp o a les Guies
i I ine a is, com pe exemple la de
V.
Bu on, que de ec a en aques es esglé-
sies de di icul ós accés, en alguns ca-
sos. Pod íem esmen a que I'an igui-
a accep ada o sospi ada pe
X.
Ba al
ha es a de egades co obo ada pe
oballes a queol6giques o eap o i a-
men s en els edi icis en e els quals po-
dem ia , pe exemple, els es ag-
men s de placa, p obablemen de la
segona mei a del s.
VII,
de l'església
de San Ma í de Ma a (p. 252), que
hem iden i ica en un es udi ecen
com una deposició de elíquies, una
dedicació d'església, o les dues coses
alho a'.
L'úl ima pa de I'ob a és un ap n-
dix amb la elació de ales esglésies com-
side ades p e- omPniques en alguna
publicació pe 6 no incloses en el ca s-
leg),, que ajuda a acla i el me ode de
classi icació i la ia du a a e me pe
I'au o . Segons la ma eixa me odolo-
gia, pe 6 lagicamen més b eu, es a la
i xa de
114
esglésies, en algunes de
les quals hi ha dub es ins i o del seu
ca a ec eligiós (Roses, p. 269); al es
exemples, pe 6, han aixeca , o con i-
nua an aixecan , po12miques2, ca
I'ampli ud i no e a de la ca alogació
de
X.
Ba al é el me i de posa da-
mun la aula la discussió de p oble-
mes penden s que an de bo obin la
se a solució en p ope es in es igacions
a queolbgiques; aix6 pe me ia de e-
G.
FABRE.
M. MAYER.
I.
RODA.
lnsc?ip-
cions omanes de Ma a ó i la se a d ea (Epi-
g a ia omana del Ma esme),
Ma a ó,
1083.
núm. 27, pp. 75-77.
M.
PAGES
i
PARETES,
a .Amics de
I'.A
ominicu, ci cula núm. 15, pp. 161-162.
pe a les esglésies de San Sil es e de Valli-
ana. San C is a ol
i
San a C eu d'olo da.
cupe a de illi i amen pe al nos e
a p e- om9 iic algunes esglésies enca-
a suspec es, pe 6 mol possiblemen
del segle
X,
cue el desig d'objec i i a
de I'au o ha du a inclou e en aques
in en a i inal.
Pe clou e aques a ecensió podem
di que
X.
Ila al ens ha dona , una
egada més, es imonia ge de la se a
mane a de e les coses, amb pulc i ud
i exhaus i i z. .
A
pa i d'a a és di e-
en el pano ama del nos e a dels se-
gles
IX
i
X,
i cald i alo a els seus
nomb osos e::emples
i
la se a signi ica-
ció com un a desen olupa a ca all
del món P a , i ca olingi amb pe sona-
li a p apia, que se eix d'enllag sense
e abas alls en e la o a adició o-
mana de Ca alunya i la consolidació
de I'a om2nic al segle
XI
Isabel
Rode
Guia
dels
A xius
His 6 ics
dc.
Ca aIunya,
1
Depa amen de Cul u a
de la Gene ali a de Ca alunya,
Bazcelona,
1982,
192
pp.,
24
limines
El Se ei d'A xius de la Di ecció
Gene al del Pa imoni Esc i i Docu-
men al del Depa amen de Cul u a
de la Gene xli a ha inicia amb 6p im
c i e i la publicació d'una
Gzlia
dels
AKills
HiSkin¿z
de
Ca ahnya.
L'ela-
bo ació d'aclues a guia ha es a enco-
manada als millo s coneixedo s de
cada a xiu,
és
a di , als esponsables di-
ec es de la se a cus 6dia i o denació,
els quals han du
a
e me la asca in-
o ma i a a nb una exposició b eu, pe-
6 subs ancial.