Recensions

La in o mació de cada e is a cons a només de í ol i sub í ol i les dades i- pogd iques de ciu a i edi o . No s'han elaciona al es in o macions, com a a pe iodici a , classi icació deci- mal, índex al ab ic de ma ies, e c., pe 6 es 2 p e is que igu in a l'edició del Ca ileg. A con inuació de la desc ipció del í ol s'ha indica la locali zació de cada e is a: Uni e si a i les sigles co es- ponen s a la biblio eca, depa amen , secció, cs ed a, e c. Les ep oduccions del con ingu de les e is es se an acili ades pe les bi- blio eques les ad eces de les quals i- gu en a ]'In en a i. -que indiquen en cada cas I'au o del qual de i en-- de o ga monumen s, pe bé que ialau adamen enca a no de o s. El llib e conenga amb una b eu in- oducció de cai e his o iog i ic i me- odol6gic, a la qual segueix immedia- amen la p lme a pa (pp. 18-164) que en sis cz.pí ols a una e isió de I'a p e- ominic a Ca alunya, comencan a nb un cla i concís ma c his 6 ic; a la p. 19, anma eix, pe e o s'inclou una o og a ia d'una es- ela del Museu de Vic ca alogada com de Ca les el Calb quan en eali a és I'epíg a une a i de Plancina p oce- den de les i nmediacions de San Pe- d o de A lan2a i da able dels SS. VI.VII. El segon capí ol, aA queología i so- M. Lama ca cie a ~, cons i ueix un pano ama con- c e de I'a qc i ec u a con empo inia: X. BARRAL i ALTET L 'a p e- omlinic a Ca alunya Segles IX i X amb 440 o og a ies de J. Gumi Ba celona, Ed. 62, 1981, 303 pp. El olum que a a comen em cons i- ueix el da e de la s ie dedicada a I'a ominic publicada pe Edicions 62; dels qua e és el que p esen a un in en a i i ex més exhaus iu amb una 6p ica ac ual, com e a d'espe a de la ajec 6 ia in es igado a de X. Ba al. L'apa a g i ic és excel.len i en iquido , in di o ell, adap a a les exig ncies del ex , sense se -ne subsi- dia i, equilib i aconsegui pe la p o- essionali a de J. Gumí. La planime- ia a escala cons an apo a ambé un no able a eng i, a pa i d'a a, pod em disposa de plan es i alga s idels 1) ciu a s i ones i s; 2) cas ells, po- bla s, nec Gpolis, masos i cabanes; 3) esglésies u al;: il.les i pa aquies. In- sis eix en la no discon inu'i a , a Ca a- lunya, en e el Baix Impe i omi i 1'Al a Eda mi jana, i es a essó de les in es igacions i oballes més ecen s. El e ce casí ol, ~L'a qui ec u a e- ligiosa dels segles x i x a Ca alunya*, o e eix una :implia isió comensan pe les ac es le consag ació i la u ili - zació a dana dels monumen s paleo- c is ians; con:inua desp és amb una anilisi de cadascuna de les pa s de I'es uc u a clels edi icis, i inali za amb les elacions de I'a qui ec u a ca- alana amb les egions e'ines i la an- sició al ominic. Es a no a , una ega- da més, la n cessi a de no es ece - ques a queo1i)giques al conjun d'es- glésies de Te assa, pel qual X. Ba al és pa ida i de la c onologia a dana. La di e ncia en e s. IX i s. x queda ben pe ilada pe una con inul a dels monumen s paleoc is ians, en el p i- me cas, i una puixansa cons uc i a en el segon, amb un bon nomb e de a ie a de solucions i no e a s icni- ques, com és no o i, a la segona mei a del segle x El qua apa a és dedica a I'escul- u a en ma b e i ped a, de deco ació a qui ec 6nica p incipalmen , ca al- es elemen s o namen als com a es, cancells i sa cb ags enen o so in una c onologia més an iga o, en el cas dels ons episcopals i, alguns sa c6- ags, pos e io . En o es les mani es a- cions es a palesa la se a senzillesa i a elam cliissics, i s'emp en majo i i- iamen ma e ials locals o ma e ials nobles eelabo a s. Cal des aca la p u- dincia amb qui I'au o ema ca que s'ha de ac a la c onologia dels ele- men s deco a ius, de ugin adicions d'es udi e bnies, especialmen en el camp dels sa c6 ags i les piles bap is- mals, on amb ce a equincia han es- a ca alogades com a p e- ominiques peces ben pos e io s, idhuc baix- medie als. <<La pin u a medie al i la minia u a, cons i ueix el ema del cinqui capí ol. No amen so geix el e de la con i- nui' a omana i de la se a e olució cap al medie alisme, enomen especial- men di ícil de dis ingi , en aques cas pe I'exigüi a de les es es, amb I'ex- cepció de es conjun s en els quals cen a I'aniilisi de X. Ba al: Campde- iinol, Ped e i Te assa, els dos p i- me s conside a s com a ep esen an s del co en popula i local pe con a- posició a Te assa, on les de San Mi- quel i San a Ma ia pe anye ien a una a dició cul a d'in luincia ex e io , imi ades pos e io men a les de San Pe e pe a is es menys des es. L'espai dedica al ema de la minia- u a és edu , pe 6 s'hi a esmen dels p incipals sc ip o ia de Ripoll i Vic, i dels in en a is publica s da e amen . L'úl im capí ol de la p ime a pa ecull so a el nom <Les al es o mes d'a , o all6 que anomenem gene al- men , pe no disposa d'un e me adien , <a s meno s,. Hi obem els objec es pe i s de ma e ials nobles i cos osos, com els me alls i l'i o i, a més d'una e e ncia a les p oduccions ce imiques; pel que a al eixi s'in- clou una o og a ia in e essan del ei- xi de San Pe e de Rodes. Es dedica especial a enció a I'a a po s il de la ma eixa p oced ncia, pesa singula que I'au o dóna com a <(única mos a d'aques es a s li ú giques cul u als^^, pe 6 es udis monog ii ics pe me an segu amen de comp o a les c onolo- gies d'algunes peces con les que les no ícies donen com a diposi ades al Museu de Vic, conc e amen un calze i una pa ena de plom (s. x ?) de San And eu de Lla ane es. La segona pa del llib e és dedicada al ~Ca ileg de les esglésies p e- ominiques de Ca alunya, que es u- dia un o al de 120 esglésies; la p e- sen ació és e a mi jansan unes i xes c6modes i ben dissenyades, una bi- bliog a ia de cadascun dels exemples i una desc ipció p ecisa i co ec a acom- panyada d'il~lus ació, en la majo pa dels casos. Cal e esmen del no- able eball de camp e pe X. Ba- al, que I'ha du a ecó e cadascuna de les esglésies amb inap eciables indi- cacions de com accedi -hi; només en es casos a cons a un hones non uia'zmus (p. 167, 176, 177). La ca alo- gació ha segui c i e is es ic es donan com a segu alli, quc ho és e i able- men i ac an de comp o a les Guies i I ine a is, com pe exemple la de V. Bu on, que de ec a en aques es esglé- sies de di icul ós accés, en alguns ca- sos. Pod íem esmen a que I'an igui- a accep ada o sospi ada pe X. Ba al ha es a de egades co obo ada pe oballes a queol6giques o eap o i a- men s en els edi icis en e els quals po- dem ia , pe exemple, els es ag- men s de placa, p obablemen de la segona mei a del s. VII, de l'església de San Ma í de Ma a (p. 252), que hem iden i ica en un es udi ecen com una deposició de elíquies, una dedicació d'església, o les dues coses alho a'. L'úl ima pa de I'ob a és un ap n- dix amb la elació de ales esglésies com- side ades p e- omPniques en alguna publicació pe 6 no incloses en el ca s- leg),, que ajuda a acla i el me ode de classi icació i la ia du a a e me pe I'au o . Segons la ma eixa me odolo- gia, pe 6 lagicamen més b eu, es a la i xa de 114 esglésies, en algunes de les quals hi ha dub es ins i o del seu ca a ec eligiós (Roses, p. 269); al es exemples, pe 6, han aixeca , o con i- nua an aixecan , po12miques2, ca I'ampli ud i no e a de la ca alogació de X. Ba al é el me i de posa da- mun la aula la discussió de p oble- mes penden s que an de bo obin la se a solució en p ope es in es igacions a queolbgiques; aix6 pe me ia de e- G. FABRE. M. MAYER. I. RODA. lnsc?ip- cions omanes de Ma a ó i la se a d ea (Epi- g a ia omana del Ma esme), Ma a ó, 1083. núm. 27, pp. 75-77. M. PAGES i PARETES, a .Amics de I'.A ominicu, ci cula núm. 15, pp. 161-162. pe a les esglésies de San Sil es e de Valli- ana. San C is a ol i San a C eu d'olo da. cupe a de illi i amen pe al nos e a p e- om9 iic algunes esglésies enca- a suspec es, pe 6 mol possiblemen del segle X, cue el desig d'objec i i a de I'au o ha du a inclou e en aques in en a i inal. Pe clou e aques a ecensió podem di que X. Ila al ens ha dona , una egada més, es imonia ge de la se a mane a de e les coses, amb pulc i ud i exhaus i i z. . A pa i d'a a és di e- en el pano ama del nos e a dels se- gles IX i X, i cald i alo a els seus nomb osos e::emples i la se a signi ica- ció com un a desen olupa a ca all del món P a , i ca olingi amb pe sona- li a p apia, que se eix d'enllag sense e abas alls en e la o a adició o- mana de Ca alunya i la consolidació de I'a om2nic al segle XI Isabel Rode Guia dels A xius His 6 ics dc. Ca aIunya, 1 Depa amen de Cul u a de la Gene ali a de Ca alunya, Bazcelona, 1982, 192 pp., 24 limines El Se ei d'A xius de la Di ecció Gene al del Pa imoni Esc i i Docu- men al del Depa amen de Cul u a de la Gene xli a ha inicia amb 6p im c i e i la publicació d'una Gzlia dels AKills HiSkin¿z de Ca ahnya. L'ela- bo ació d'aclues a guia ha es a enco- manada als millo s coneixedo s de cada a xiu, és a di , als esponsables di- ec es de la se a cus 6dia i o denació, els quals han du a e me la asca in- o ma i a a nb una exposició b eu, pe- 6 subs ancial.