Joan Pinyol
L'any
1976,
P.
Guicha d sugge í, en una apo ació anscenden al, la
inconsis encia de I'anomenada e esi adicionalis au sob e la na u a de la
socie a andalusina dels segles
VIII~
al
x
amn I'e idencia abas able1.
Aques a esi sos enia, a g ans e s, que la i upció de 1'Islam a la penin-
sula ib ica ha ia ingu una incidencia b eu i poc p o unda, pe al com
el minúscul nomb e d'in aso s hau ia es a assimila pe una g an massa
de població indígena2. Tal p oposició enia una elació aaxiomi icau3
amb la conclusió que la població indígena ha ia uhispani za u
i
aocci-
den ali za , els conque ido s en un g au majo que aques s ha ien aa a-
bi za u i ao ien ali za u els conque i s.
P.
Guicha d mos i com aques a elació axiomi ica cons i ula una
'
P.
GUICHARD.
A/-Andalus. Es uc u a An opo/ógica de una SoczedadIslámica en Oc-
cidcn e,
Ba celona, 1976.
Vegeu. pe exemple,
A.
GARC~A
y
BELLIDO.
La Penínsu/a Ibé ica en [os co nienzos de su
hho za,
Mad id, 1953.
C .
P.
GUICHARD,
op. ci .,
pp. I5 SS.
5
A.
Ga cia
y
Bellido,
op. ci .,
dos pueblos in aso es -no debe ol ida se es e
axioma-
suelen se con espec o a 10s in adidos, una mino ia acial cons i uida, p incipalmen e, po
homb es sin hemb as, que se ins alan, collo seño es, en las capas supe io es de la adminis-
ación de la milicia, del gobie no, cons i uyendo una a is oc acia egen e, que impone sus
usos, cos umb es, eligión'
y
a eces ambién su Iengua, a la capa dominada mucho mis
densa. Tal imposición es s610 supe icial, anecdó ica, sin que a ec e sus ancialmen e el
con enido sanguineo o acial de la capa in e io dominada. Es e ondo acial incon amina-
do é nicamen e hablando, suele abso be
y
dige i , a la pos e, a 10s dominado es, que.
po se numé icamen e
y
acialmen e mis débiles, dejan a la la ga de exisi i como unidad
é nica pu a e independien e , p. 59.
conclusió p ecipi ada i, ensems, sugge í una lec u a de l'e idencia que
s'ad e~a a a p o a que la in asió ha ia ocasiona *una up u a més o-
namen al que aquella que adme el co en adicionalis a~~.
Quin in e es é, doncs, discu i el ni ell demog ii ic de I'any
700?
La
esi adicionalis a es onamen a en el con encimen d'una península
ibe ica mol poblada a la da a de la in asió musulmana. Aques a ci -
cums incia hau ia e ine i able que els indígenes assimilessin biolagica-
men els conque ido s. Essencialmen aques con encimen enia sugge-
i pe un an iquíssim eball de K.J. Beloch sob e la població de I'Impe-
i omi'. L'exe cici de K.J. Beloch es basa a en unes dades sob e el
Co-
en as Lacensis,
les quals, ex apolades a o a la Península, pe me ien,
no sense un isc no o i, d'a en u a la igu a de se milions d'habi an s
en epoca impe ial. La c í ica de
P.
Guicha d a la esi adicionalis a, ba-
sada en una ece ca pe suasi a, p oposa a amb ce a au o i a una des-
c ipció di e en dels e s: si hagués exis i aques a di e encia de nomb e,
hau ia es a i elle an , ca els compo amen s endoghics hau ien e i-
a ins a ce pun I'assimilació biolsgica. aEls i abo-be ebe s, a iba s
en g ups clinics o ibals, si més no en un bon nomb e de casos, conse -
a en llu p apia o gani zació social, i hom po suposa que l'endogi-
mia, així com la p ac ica de la polighia, assegu a en d'an u i a llu s
g ups e nics la pe manencia en el emps, la cohesió del llina ge
i
una no-
able capaci a d'expansi6B6. D'al a banda, els ma imonis mix os no
hau ien ingu cap epe cussió cul u al, ca aen p odui -se ma imonis
mix os en e dones indígenes i conque ido s o ien als, no es p oduí I'ab-
so ció i assimilació dels o ien als pels hispano-go s, sinó més a ia el con-
a i, en mani es a -se dins els pode osos llina ges i abo-be ebe s una
endencia a subs i ui , a elimina o a inco po a -se a les amílies indíge-
nesd
Recen men s'ha p odul una no a emp a i a de so eni les xi es
sugge ides pe K.J. Beloch, i pe an de desca a la ea aluació de
P. Guicha d. Aques cop, pe s, s'ha in en a d'u ili za me odes quan-
i a ius d'an u i so is ica s i p ecisos, i aonamen s olgudamen consis-
en s'.
4
P.
GUICHARD.
Al-Andaiu ,
p. 163.
K.J.
BELOCH.
Die Be ijlRe ung de gsiechisch- ijmi cben ~el ,
Be lin, 1886, pp.
41-
54.
6
P.
GUICHARD.
A/-Andaius,
p. 239.
6
bis
Ibid.,
p. 197.
7
M.CRUZ
HERNANDEZ.
.La
población peninsula du an e 10s pe íodos isigodo y omeya
y
su in luencia en 10s p oblemas de la Al a Edad Media*,
La
Ciudadde
Dio ,
213, 1980,
PP. 259-295.
L'objec iu d'aques pape és discu i la alidesa dels esul a s assoli s
en aques a emp a i a de
M.
C uz He nández i esca i la consis ncia
dels aonamen s u ili za s, en enen que all6 que Es en joc no és una me-
a qües ió de demog &a his 6 ica (d'al a banda, les xi es de
K.J.
Be-
loch ja han es a discu ides a bas amen 8, sinó quelcom al egada més
anscenden : la alidesa de la esi conside ada adicional.
M.
C uz He nández es p oposa a d'es udia la població de Ia penín-
sula ib ica du an els pe íodes isigo i omeia. Les línies gene als
d'aques es udi poden esumi -se així: p esen a la eo ia de P. Guicha d
com I'única sos enible si hom conclou que I'any 700 hi ha ia menys de
dos milions d'habi an s a la Península, i o segui ac a de p o a que
aques ni ell demog &c no cons i ueix un sugge imen aonable, a e-
nen l'a gumen que el duu a p oposa un ni ell demog &c en e cinc i
se milions d'habi an s. Aques a gumen consis eix a suposa I'exis n-
cia de
uun
modelo de c ecimien o demog ái ico españob,
el qual pe me-
ia d'es ima la població de l'any 700 amb dades sob e població pos e-
io s a aques a da ag.
All6 que l'esmen a au o ju ja com a compel~limen ineludible pe
al d'abo da I'es udi de la població en aques pe íode és el con enci-
men que usin ene una cie a noción de la demog a ia ibé ica du an e
10s siglos
VII
al
x
es imposible comp ende la ocupación mili a musul-
mana p ime o,
y
la au en ica conquis a despuésplO. Ens p esen a com a
pa adoxa amolnan que cel de umbamien o de la mona quia hispano-
isigoda
y
la pos e io conquis a, esde ingui so a unes ci cums Pncies
dem~g ~ques que ell en én desc i es pe auna gigan esca dispa idad
en e 10s ocupan es islámicos
y
10s ocupados hispanos~".
M.
C uz He nández sugge eix alesho es que, pe al de esold e
aques a pa adoxa, exis eixen es explanacions al e na i es, úniques i
ex~loen s'~:
8
Pe a un succin es a de la qües ió egeu la pa in oduc b ia del pape de
K.
HOP-
KINS.
aOn he P obable Age S uc u e o he Roman Popula ionw,
Popula ion S udies,
20.
1966, PP. 245-264.
9
All6 que al egada cal p egun a -se és si I'exis encia d'aques
nmodelo de c ecimien o
demog á ico español
cons i ueix un supbsi accep able. (Les pau es de compo amen
de-
mog ic han es a homoghies, e i o ialmen uni o mes, a o a la Península du an més
de in segles i han om& inal e ades? ¿El poblamen ha es a homogeni i sense luxos mi-
g a o is en@ de I'any 300 ins a 1980' Sembla, anma eix, summamen a isca de dona
una espos a a i ma i a a aques es p egun es.
10
M.
CRUZ HERNÁNDEZ, aLa población peninsula
...
>,
p. 259.
11
Ibid,
p. 260.
12
Ibid
1.
O
bé no hi hagué in asió. Els sa ains no en ai en mili a men la
Península i les c ciniques mi i ica en un p océs d'assen amen .
2.
O bé es p odu'i en g ans mig acions de be be s en el segle
VI112
e s
la Península.
3.
O bé hi ha ia menys de dos milions d'habi an s a la Península jus
abans de la in asió.
-
S'a güeix alesho es que o es es possibili a s esul en in e sem-
blan s, e del qual hom n'in e i ia que l'a gumen de P. Guicha d duu
a
una pa adoxa i esoluble.
La p ime a, en én M. C uz He nández, cal ebu ja -la, pe al com
accep a -la impossibili a ia de e la his ci ia de llAn igui a i de l'al a
Eda Mi jana. La segona, pe al com suposa ia la in oducció d'un biaix
sis emi ic en la in e p e ació de la documen ació sob e aslla s de be -
be s a la Península, a o gan -10s condició de mig acions massi es. La e -
ce a, pe al com esul a con adic ci ia amb all6 que ell anomena
<ex a-
polació~ eg esi a del modelo espa ioh,
i que més a all discu i em en
una majo ex ensió.
Aques a línia del discu s de M. C uz He nández no po deixa d'exci-
a la nos a pe plexi a .
En
p ime lloc,
la p esen ació del e de la in asió com a con adic o i
amb unes de e minades ci cums Pncies demog g~ques, sembla basa -se
en el supcisi implíci d'una es e a co elació en e po encial demog i ic
i capaci a de dominació mili a i cul u al. Aques a co elació, en abs n-
cia d'una e idencia conclusi a que la jus i iqui pe al pe íode que
l'au o es p oposa d'es udia , és ap io ís ica i, nogensmenys, dub osa.
La alidesa d'aques a p oposició ha es a discu ida en un al e con ex i
els a gumen s p esen a s an palesa la se a manca de necessi a 13.
A a bé, el desconce del lec o no es limi a a un me p oblema d'es-
peci icació. Si hom accep és com a e pa adoxal la in asió,
i
pe an es
un ac e de e en llexis ?ncia d'una es e a co elació en e po encial de-
mog 2 k i capaci a de domini cul u al i mili a , cap d'aques es es al-
e na i es p esen ades pe
M.
C uz He nández no cons i ui ia una solu-
ció del dilema. Cadascuna d'elles negligeix o bé el e me amen mili a
o bé la ul e io di usió de pau es cul u als di e en s.
13
Pe a una exposició succin a d'aques deba , egeu el comen de Moses
I.
Finley al Ili-
b e de
A.E.R.
BOAK,
aManpowe Sho age and he Fall o he Roman Empi e in he
Wes s, a
Jou naLo Roman S udies.
48, 1958,
pp.
156-164.
En segon ILoc,
els a gumen s p esen a s pe al de ebu ja la
e semblanga de les explanacions al e na i es esul en insu icien s i no
conclusius.
En ebu ja la p ime a, aques au o eco e a una amenaga, la qual
po se esul a ; conclusi a pe als es udiosos de 1'An igui a i de l'al a
Eda Mi jana que emin de pe d e un camp de ece ca, pe 6 que di icil-
men és con incen als ulls d'un obse ado neu al. D'al a banda,
I'amenaga esul a a o unadamen inconsis en , pe al com assegu a
que mi ja do zena de c aniques han exage a la no a no implica necessii-
iamen que o s els documen s del pe íode són me s exe cicis de icció
li e 2 ia14.
La p esen ació de !'a gumen pe al de ebu ja la segona és inco ec-
a. Es discu eix la e semblanca que un biaix sis ema ic en la in e p e a-
ció d'uns ex os e lec eixi un descabdellamen eal d'esde enimen s.
Aques és un a gumen p obalís ic, i la p obabili a que la in oducció
d'aques biaix no e lec eixi, anma eix, un desen olupamen eal és
quelcom so m s únicamen a suposicions i conjec u es. Pe an , la ecu-
sació de M. C uz He nández és al e cop mancada de onamen , pe al
com no hi ha e idPncia que sugge eixi que aques biaix sis ema ic o e-
eix una desc ipció més allunyada de la eali a que qualse ol al e ipus
de lec u a de la documen ació.
El e ús de la e ce a es basa en els esul a s assoli s mi jangan la cons-
ucció del ja esmen a
cmodelo eg esi o del c ecimien o demog á ico
españoh.
So a aques í ol hi ha simplemen una emp a i a de e una
p edicció es adís ica dels ni ells dem~g ~cs dels anys
300,
500
i
700
(in-
e alia)
on no enim p ou dades pe al de quan i ica di ec amen
la població. Mi jangan aques exe cici, M. C uz He nández ac a de
p o a inusi adamen que una població de dos milions d'habi an s
I'any
700
és absolu amen in e semblan i que la xi a més p obable és
la de sis milions.
A b el l xic ul acu a amb el qual p esen a el seu exe cici, c eiem
que esul en necessa ies ce es pun uali zacions pe qu el seu llengua ge
no con ongui el lec o poc acos uma a la lec u a dels models es adís ics
eg essius.
l4
Sob e aques pun po esul a il.lus a iu
M.
BRETT,
aThe sp ead o Islam in Egyp
and No h A icas, a
M.
B e (ed),
No ben Abca, Islam andModeniza ion,
London,
1973,
pp.
1-12
on I'au o e lexiona sob e la possibili a que el e que les c aniques es i-
guessin compilades en e
75
i
150
anys desp és de la conques a podia ha e acolo i la des-
c ipció segons les dis in es in encions ju isp uden s dels compilado s, pe 6 mai in en a els
e s onamen als
de
la conques a.

M. C uz He nández p en com a dades inicials del seu exe cici de
eg essió lineal simple unes igu es sob e la població peninsula els
anys 1487-1497, 1541, 1591-1594 i 1717. Amb aques es xi es p oposa
l'exis ncia d'una elació en e el emps ( ) i el ni ell dem~g ~c (P), i
mi jansan un pe i exe cici de eg essió lineal es ima els coe icien s de la
ec a:
on
a
i
0
són pa ime es desconegu s a es ima , i
e,
és una pe o bació
alea b ia de la elació en e
P,
i que hom suposa homoscediis ica i no
au oco elacionada.
Aplican els m odes d'es imació usuals (MQO) es ima els pa ime es
a
i
0.
Sense mi jansa ni an sols una succin a e lexió sob e la elle in-
cia d'aques s esul a s, dispa a sob e el lec o la conclusió que l'any 700
hi ha ia a la península ibé ica 5.746.730 habi an s com a xi a més p o-
bable, conclusió a la qual més enda an a o ga 2 ca ego ia de p o a in-
discu ible (a les <c e i icaciones)> c i d)".
La p esen ació de I'exe cici com a conclusió causa ii, al egada, inco-
modi a a o aquell qui conegui els udimen s de I'es adís ica. Tanma-
eix, p esen a com a indiscu ible quelcom que és simplemen una es i-
mació associada a una p obabili a in e io a la uni a a un públic que
po omand e ali? al coneixemen d'aques s ex ems és una imp ud n-
cia. Exis eixen, pe d, conside acions de més pes, pe al de ecusa
l'opo uni a del model de M. C uz He nández:
P ime amen ,
l'especi icació del model és e bnia. M. C uz He nán-
dez p oposa una elació en e dues a iables: ni ell demog i ic i emps.
Aques a elació és eb ica. La se a con as ació empí ica és i elle an en
abs ncia d'una jus i icació eb ica p ia, la qual, si exis eix, M. C uz
He nández no explici a. Pe ell ma eix el emps no cons i ueix una a ia-
ble explica i a; ho po se en an que esumeixi el compo amen d'al-
es a iables. El model mal husiii usual sugge i ia que la a iable emps
suma i za, pe exemple, l'e olució de la p oducció ag i ia, in oduin la
cliiusula
ce e ispa ibll~
du an un pe íode p ou b eu en el qual se suposa
abs ncia d'in lexions sob ades de la co ba de p oducció d'alimen s, i no
in e e ncia de pe o bacions alienes als com gue es, pes es, can is cli-
mhics, a ibades massi es de ecu sos ex e io s, inno acions ecnolbgi-
M.CRUZ
HERNANDEZ,
<La
población peninsula ..
.D.
p.
293.
(Desi jo d'ag ai a ~i~uel
ques, a encos midics i sani a is, e ci e a16. En absincia d'una jus i ica-
ció e6 ica explíci a, cal en end e que I'exe cici de
M.
C uz He nández
s'assen a en els pos ula s usuals a demog a ia his 6 ica.
M.
C uz He nández c eiem que pos ula, doncs, una elació implíci a
en e la població i una a iable com la p oducció d'alimen s, cosa aona-
ble en un pe íode ela i amen cu on l'e ec e dels can is més amun es-
men a s os negligible. All6 que ja no esul a an cla és dis end e aques-
a elació a un in e al de més de
1700
anys i, ensems, suposa una e o-
lució lineal c eixen de la p oducció ag i ia du an o aques pe íode.
C eiem, doncs, que el model pos ula pe
M.
C uz He nández con é
e o s d'especi icació des d'un pun de is a es ic amen eb ic.
Segonamen ,
les dades esul en insu icien s i la se a iabili a discu ible.
Qualse ol manual ecomana de no pe d e el emps' en una eg essió li-
neal simple amb menys de
30
dades iables, idhuc quan el model es i
ni idamen especi ica i basa en una jus i icació eb ica plausible. El e-
ball de
M.
C uz He nández es ; cons u'i sob e qua e dades, que són
de iabili a dub osa. La manca de dades imposa una g eu insu ici ncia
inicial en l'aplicació dels mi odes d'es imació, ela i amen negligible
a inan la p ecisió dels con as os d'hipG esis, pe 6 la qües ió de la iabi-
li a no ho és en absolu .
La xi a assignada a l'any
1492
(mi jana del pe íode
1487-1497)
ha es-
a ob inguda amb les dades de la Co ona d' A agó (un oga ge) i una es-
imació més o menys in ul i a de la igu a assignada a Cas ella. El p oce-
dimen és eme a i quan es ac a de la dada essencial. Aques a xi a de-
e mina ni idamen la p edicció pe a I'any
700.
L'elecció del coe icien
de cinc habi an s pe oc de e mina gai ebé sis milions pe a l'any
700.
Si apliquéssim pe 6 el coe icien de
4,5
habi an s pe oc, la p edicció ja
no ó a de
5.746.000
habi an s sinó de
1.557.000..
.
L'elecció del coe icien de cinc habi an s pe oc no solamen és a bi-
i ia enca a que no malmen emp ada, sinó que ni an sols s'esmen a.
La igu a
1
mos a ins a quin pun aques a dada és essencial. La p e-
sen ació de la xi a de sis milions com a indiscu ible pe pa de
M.
C uz
He nández em sembla que és insos enible, pe al com es onamen a en
Ba celó els seus aluosos sudge imen s i comen a is, així com I'in e s amb qu ha segui la
edacció d'aques pape . Na u almen , qualse ol insu iciencia o e o cons i ueix esponsa-
bili a única de I'au o .)
16
En el cas que ens ocupa hi-ha p o ades pe o baciones jus abans de I'any
700.
Vegeu,
pe exemple,
MIQUEL
BARCELO, .Les plagues de Llagos a la Ca pe inia.
578-649
...
n,
& u-
dis
d'His 6 ia
Ag i ia,
l, 1978,
pp.
67-84.
I'elecció d'un coe icien pe oc que es oba en pe íode d'obe a discus-
sió, i pe a la qual no exis eix p obablemen una única solució.
1
Figu a
1.
La
li¿ua que hom assigni a ¿a població de l'any
1492
ens de emina
com s'obse a elpenden de la ec a de eg essió
i,
pe an , ¿ap e&iópe a
¿'any
700.
La
ec a
I
s bb é aplican el coe icien de
4.1
habi an s pe oc,
i
la ec-
a
11
aplican el coe iien de
5.
En
e ce IIoc,
els esul a s assoli s pe I'exe cici es an manca s de o a
elle Pncia des d'un pun de is a es adís ic. In odu'im pe un momen
el supasi que I'exe cici de
M.
C uz
He nández no con ingués e o s
d'especi icació, i que es igués basa en una ex ensa documen ació sob e
la població del pe íode 1492-1717 (amb 200 o 300 censos absolu amen
iables). El mínim exigible alesho es dins l'es imació dels pa Pme es del
model ea ic és una ce a quali a ecnica dels pa Pme es es ima s. És a
di que, si més no, poguéssim ebu ja la hipkesi que el pas del emps
é una incidencia nul-la en el ni ell demog ii ic i que emps i població
no es an co elaciona s. Si no podem ebu ja aques es hip6 esis el mo-
del de
M.
C uz He nández no ind P el supo empí ic necessa i pe al
de e p ediccions.
El es de la d's uden de I'es imado de
P
no issoleix ni ells signi i-
ca ius i
és
impossible de ebu ja la hipa esi que
P
=O al 0,05 de
signi icansa. El es de la d's uden pe al coe icien de co elació am-
poc no assoleix ni ells signi ica ius al 0,05 de signi icanca. El coe icien
de de e minació
R2
és igual a 0,0765, i el es de la
F
d'snedeco dóna
un alo de 0,173 in e io al ni ell exigi pe als g aus de llibe a dels
quals disposa, pe 6 ambé in e io al ni ell que e en ualmen li ó a exi-
gi amb els g aus que disposa ia si comp és amb més de
120
censos.
Finalmen ,
I'e o de p edicció comPs a de qualse ol emp a i a d'es-
imació de la població de I'any
700
una no a acció eme a ia. All6 que
M.
C uz He nández ol o e i com a esul a conclusiu i indiscu ible (els
gai ebé sis milions d'habi an s l'any
700)
és, com ja hem di , una p e-
dicció associada a una ce a p obabili a . La elle ancia d'aques esul a
au a, doncs, en el e que aques a p obabili a sigui signi ica i amen
més ele ada que la de qualse ol al a xi a.
En el cas que ens ocupa aixa és inexis en . Amb un ni ell del
95
%
de
con iansa la població de I'any
700
oscil.la ia en e
-869.740.000.000
habi an s com a lími in e io , i una població de
869.752.000.000
com a
lími supe io . La dis ibució de p obabili a és i ualmen una dis i-
bució uni o me en e
-100
i
100
milions d'habi an s i qualse ol xi a
comp esa en e ambdós ni ells
--
-
demog i ics é la ma eixa p obabili a .
Aix6 Gmplemen ol di que amb I'e id ncia amb la qual hom comp-
a l'única cosa que en igo es po di , és que la població de I'any
700
po-
dia ha e es a qualse ol imaginable. Sis milions és una xi a imagina-
ble, na u almen , pe 6 ambé ho és dos milions, ningú o cen ena s de
Co oL
lan'
C eiem ha e apo a a gumen s p ou con incen s pe al de mos a
com la emp a i a de
M.
C uz He nández de p esen a com a pa adoxal
la hip6 esi de Pie e Guicha d no ha eeixi en el sen i que es a basada
en una d ie de p oposicions implíci es inco ec es, i que els mZ odes pe
a con as a el pun clau (una població de sis milions I'any
700)
no o e-
eixen els esul a s p e esos pe I'au o , malg a que aques així ho p e-
sen i. No obs an aix6, I'exe cici que hem so mb a examen ja ha es a
u ili za pel ma eix au o com a onamen d'un eball pos e io 1'. La
osco que en ol a la p esen ació dels a gumen s clau del eball de
M.
C uz He nández i la con und ncia amb la qual p esen a les se es
conclusions poden al egada ocasiona que ece ques pos e io s p en-
guin com a esul a conclusiu quelcom que no sols no és conclusiu sinó
que ampoc en igo és esul a .
'7
M.
C uz He nández, CLa es uc u a social del pe iodo de ocupación islámica d'Al-
Andalus (711-755) y la undación de la mona quia Omeyaw,
Aw üq,
11,
1979, pp. 25-43.
Aques pape po a da a an e io al de
La
Ciudadde Dios.
A
all6 que a e e ncia
és
al pa-
pe o iginal sob e la població de I'any 700 p esen a I'any 1977 a la
Semana de Es udios
Medie ales
de Es ella, que cons i ueix sense massa modi icacions aquell publica I'any
1981 a la e is a
La
Ciudadde Dios.