LA
BUCOLICA
IV
DE
VIRGILI, TRADU~A
PER
CARLES
RIBA
Jaume Medina
En el meu eball sob e el Bimil.lena i de Vi gili, que es publica en
aques a ma eixa Re is a1, dona a no icia2 de la possibili a que exis ís
una aducció de l'~~lo~a
IV,
elabo ada pe Ca les Riba exp essamen
pe a aquella escaienca: el ca Pc e d'a caiques que el poe a ca al2 ha ia
dona a les se es p ime es e sions de l'any
191 1,
així m'ho eia suposa .
A a, pe un so ós a za , he oba a 1'A xiu Riba, en uns pape s sol s, la
aducció que suposo pensada pe al Bimil.lena i de I'any
1930,
i que és
con inguda en cinc qua illes nume ades, esc i es a mdquina, sense indi-
cació de da a. Fa I'e ec e que el eball ha consis i , en bona pa , a posa
al dia la p imi i a e sió de I'any
1911.
No em sé es a , anma eix, d'o e i un al e cop, abans que el lec o
eco i els e sos adui' s, les a i macions de Riba en o n d'aques a Bu-
calica da an el públic que omplia el Pa anim de la Uni e si a de Ba -
celona:
<<[Ca les Riba] mani es 2 -diu el pe iodis a de
La
Veu
de
Ca ahnya,
el
16
de desemb e de
1930-
que si ha ia la Bucalica IV és pe que en
ella s'hi oba amb més in ensi a l'espe i de la poesia pu a. Di íeu que
en aques a Bucalica, la pa aula és més pa aula, i I'única cosa que lamen-
o és que la aducció no hau& conse a o el que jo old ia.
,Finalmen a i ma que en aques a epoca de eno ació, la Buchlica de
Vi gili ens posa da an els ulls un ins an de naixenga~.
J.
MEDINA.
Vi gili en la li e a u a ca alana, Fu en iu
11
1, 1979,
pp.
47-61
2
Ibid..
p.
49,
no a
4.
Fos o no ci cums ancial la eelabo ació de I'~~lo~a en is es a les es es
en hono de Vi gili, la cbpia del que Riba llegí ha es a sense cap al a
indicació en e els seus pape s. Em plau, doncs, de dona les g acies al
D . O iol Casasses i a la se a mulle , Eul2lia Riba, pe la gene osi a amb
que m'han o e el ex a publica .
Muses de Sicília, ele em un poc la onada:
no a o hom són plaen s els humils ama i s i els a bus os.
Si can em el bosc, que el bosc sigui digne d'un cbnsol.
Ja s'acos a I'eda da e a dels e sos de Cumes;
ín eg amen ecomenca un o d e magne de segles.
Ja e o na la Ve ge, e o na el egne sa u ni:
una gene a no a de dal del cel ja da alla.
Sies només al nadó amb el qual la cen ú ia e issa
ini 2 i pe o I'uni e s b illa 2 la dau ada,
cas a Lucina, p opicia: el eu Apol.10 ja egna.
Sen u cbnsol és quan ind 2 I'eda glo iosa
i emp end an, Pol.lió, llu cu sa els mesos magní ics,
u go e nan . Si en es en alguns, els es igis del nos e
c im esbo a s lliu a an el món de pe pe ua paü a.
Ell la ida eb 2 dels déus, i amb els déus ha de eu e
en emescla s els he ois, i en e ells el eu an apa ixe
i egi I'uni e s en pau amb el seny del seu pa e.
Quan a u, oh in an , pe p ime a o ena la e a
sense con eu essa 2 les eu es e an s amb el baca
i amb I'acan iole mesclades les colocisies.
Elles ma eixes, les cab es ind an a la ple a amb mamelles
plenes de lle ; ni I'eno me lleó eme an les amades.
El eu b essol ma eix s'o na 2 de lo s olo oses.
I
mo i 2 el se pen , i I'he ba al.lac de me zina
mo id: pe o naixe a el gingeb e d'Assí ia.
Quan les lloances, pe a, dels he ois i les e es del pa e
comenca 2s a llegi i que és la i u a coneixe ,
el camp es dau a 2 len amen de end es espigues,
el alm e mellós penja 2 dels a cos e és ecs
i els ou es du s sua an una mel com una osada.
Res a an, amb o , de I'an iga malícia es igis
que o ca an a a isca -se en naus pe la ma , de mu alles
a cenyi les ciu a s i a end e solcs a la e a.
Hi hau 2 un al e Ti is, i una al a A go que po i
he ois selec es; hi haud ambé no es gue es
i al a egada se 2 ames un Aquil.les a T oia.
Pe 6 desp és, quan I'eda a e mada 'hagi e home,
desdi 2 el na egan de la ma i el pi del seu 2 ec
pe les ones: p odui 2 de o o a e a.
No pa i 2 la gle a el ascle ni el cep la alce a
i el o cu llau ado lliu a 2 els seus bous de I'a ada;
ni de ingi di e sos colo s ap end 2 més la llana,
ca el mol ó ma eix muda 2 el elló pe les p ades
adés en po p a suau, adés en galda g oguenca;
na u almen la sandix es i 2 I'anyell quan se'n peixi.
<Segles als benau a s, co eu!,, han di a llu s usos
d'aco d amb I'immu able ole dels des ins les Pa ques.
Puja a les hono s, -en se 2 ja el emps- oh, sup emes,
ca a nissaga dels déus, eb o il.lus e de Jo e!
Mi a el món es emin -se en son aix inclina , i les e es
i els espais de la ma , i del cel la ol a p o unda;
mi a com o s'aleg a en l'expec ació d'aques segle!
Oh, si an lla ga os la da e a pa de ma ida
i em es és p ou al pe
a
di les e es p oeses!
No em ence ien can an O eu de Tdcia ni Linus,
enc que assis ís a O eu sa ma e Cal.liopea,
enc que assis ís a Linus el bell Apol.10 son pa e.
Pan ma eix, si em desa iés amb l'A c2dia pe ju ge,
Pan ma eix, amb I'A cldia pe ju ge, encu es di ia.
Oh, comenca, in an ó, a coneixe amb un iu e la ma e
(deu mesos han po a a la ma e lla gues angúnies);
oh, comenca, in an ó: qui no ha igu a la ma e
no I'han admes a la aula el déu ni al lli la deessa3.
Ba celona, 30-1x42
3
A
la capia a miquina de 1'A xiu Riba, el ull 1 con é els e sos 1-1
1;
el ull 2. els e sos
12-27; el ull 3, els e sos 28-43; el ull 4, els e sos 44-59; el ull
5,
eis e sos 60-63.
El ex no p esen a més acil.lacions que: .
8:
sies només al nadópelqual
...
;
.
60: Oh,
comensa, in an ó, a conPixe pel iu e la ma e; . 62: oh, comenga, in an ó:
a
qui
no
n'-
gue en eis pa es. En aques es es ocasions, els mo s en cu si a o en subs i u'i s pe Riba
pels que igu en al ex de I'edició.
Al amen he es i u'i el pun ola a les eles geminades que els manca a.