EL MOVIMENT ESC~~NIC EN EL Q[TRINUMMUSS
DE
PLAUTE
Mon se a Lla ena
XibUé
Pe a iba a e una anhlisi in e p e a i a de les ob es plau ines cal
pa i del ex com a elemen bhsic de ece ca. E ec i amen , al com ens
diu Giuseppe di Ma ino1: &ompi o di una isuale ea ale del p oble-
ma 2 allo a que110 di indi idua e ques i alo i di con ospiu a alla pa ola
-esamina e cio2 u e le sugges ioni che esa pub solleci a e- e da lo o
un senso, uno pe uno, aducendoli in ea o i os. Pe al a banda,
Pie e G imal exposa2: c L'essen ie1 de la comédie ésidai , pa consé-
quen , dans la cons uc ion minu ieuse d'une ac ion don ous les dé-
ails de aien e e p epa és e aucune indica ion ne de ai e e inu iles.
Donan -se, doncs, a les com2dies de Plau e una manca d'aco acions
indica i es sob e quina de ia ésse l'ac uació dels pe sona ges en l'e olu-
ció d amh ica (en ades i so ides, mo imen a escena, exp essi6 co po-
al..
.)
ens eiem o ga s a in ui i dedui , a la egada, o l'apa ell d a-
mh ic, coo dinan la lec u a ap o undida del ex amb l'aju d'al es
on s.
En un a icle an e io , p esen a en aques a e is a3, eiem un es udi
sob e la ges iculació dels ac o s, pa in del ac a
De his ionum ges i-
bus,
e pe
I.
an Wageningen4. La classi icació ges ual que o mula
1
G.
DI
MARTINO. ap oblemi del ea o an ico, oggi*, Dioniso 45, 1971-74, p. 353.
2
P. GRIMAL. aleu e é i é dans les co nédies de Plau e,, Dionijo 46. 1975, p. 146.
3
M.
LLARENA,
aLa elació exp essió lingüís ica-exp essió co po al en el T inummus de
Plau e*. Fa en ia 112, 1979, pp. 155-65.
4
I.
VAN
WAGENINGEN.
Scaenica
Romana, G oningen 1907. pp. 49-62.
aques au o I'aplicP em al camp de l'exp essió lingüís ica de la com dia
plau ina, i en dedui em conseqüen men que, amb la o sa semPn ica
del
T inummus,
hom po dilucida pe ec amen els ges os en escena,
aplica s p obablemen de o ma no ma i a en l' poca de l'au o .
Així com en aquella ocasió pa lhem de la <(pa aula, plau ina com
ima ge de e s onamen als e e en s a l'exp essió co po al, a a, sense
abandona 1'Pmbi dels signes lingüís ics, in en a em d'acla i quin e a
el mo imen esc nic c ea pel d ama u g.
En p ime lloc ens e e i em a l'es uc u a gene al de I'ob a, és a di ,
la se a di isi6 en ac es i escenes. Aques ha es a semp e un pun osc pe
als es udiosos del ea e plau i. El con lic e gi a en o n la possible di isió
o igina ia de les ob es en on de la con inul a abonada pe alguns. En-
e els úl ims es oba E o e Pa a o e, qui exposa5: <<Plau o, anche se o -
se pe i1 nume o s esso delle sue commedie, ini pe esse e quello que o -
i la maggio copia di spun i e di modelli al ea o cinquen esco, u
semp e is o in eal 2 a a e so Te enzio. Bas i anche i1 a o della s u -
u azione della commedia in cinque a i, che pe Te enzio e a una en-
denza gi9 consac a a nei codici an ichi pe la s essa maggio e egola i ii
di s oluppo della commedia Te enziana, men e pe Plau o u una no i-
P che in e 2 umanis ica u compiu a p op io pe adegua e le asc izioni
delle commedie plau ine a quello che gii pe adizione si sape a e si
p a ica a pe Te enzio. Anzi ino a pochi deccenni a e a opinione in-
con o e ibile che la di isione in cinque a i delle commedie di Plau o
osse awenu a sol an o ai p imi del Cinquecen o com l'edizione de
Giamba is a Pio. Oggi un mio alunno, Cesa e Ques a, ha scope o giP
in pieno Qua ocen o l'essis enza di codici in cui ques a di isione in
cinque a i delle commedie dí Plau o e a giP awenu a6. Ma non c edo si
possa come pe Te enzio pos ula e una adizione anco a pi i an ica di
di isione delle commedie in cinque a i. La commedia plau ina e a
un d ama cccon inuum* in cui pi i che la egola i a del10 s iluppo scenico
cia che eni a pe segui o e a la i acid s ena a del gioco a sesco e mu-
sicale..
.>>.
Re e in -se ambé a l'es uc u a de la p oducció plau ina co-
men a Edua d F aenke17:
e..
.gli elemen i cui s'a ibui a maggio e im-
po anza non e ano an o la pe spicua chia ezza e coe enza di ogni sin-
5
E.
PARATORE,
a11
ea o la ino nel mondo con empo aneo,,
Dioni o
45, 1971-74,
p.
522.
C.
QUESTA. aPlau o di iso in a i p ima di
G.B.
Piow,
Ri is a CU~UTU classica e medie-
alc,
1962,
p.
209 SS.
7
E.
FRAENKEL.
Elemen iPlau ini
m
Plau o,
Fi enze. 19722,
p.
382. ( ad.
ed.
alemanya,
Be lin, 1922)
golo momen o, quan o la comici h, eme a ie 2 e incalzan e icchezza di
icende s ane ed ecci an i. Plau o man enne spesso inal e a e le linee
gene ali dell'azione o e egli dal modello..
.D.
Tenin en comp e,
doncs, que Plau e s'inspi h en au o s g ecs, Menand e en e ells, pe
compond e les se es co nedies, pe que ebu ja axa i amen una di i-
sió en ac es i escenes simila a I'o iginal? A p opasi de Menand e ens
diu
F.H.
Sandbach8: dn quelle commedie, piii di una dozzina, a p opo-
si o delle quali si pu6 esp ime e un giudizio, appa e o ce o o al amen e
p obabile I'uso da pa e di Menand o di una s u u a a icola a in cin-
que a i piii un p ologo esposi i o~. Enca a que en la ma eixa ob a co-
men a més enda an 9:
ape segui e i d am ni di Menand o e a necessa ia
un'a enzione semp e igile, ed al10 s esso modo sc isse o p obabil nen-
e i suoi i ali. Plau o, con un udi o io cui non si po e ano chiede e
p es azioni del gene e, ece si che la commedia p ocedesse pe passi pic
b e i degli o ganici a i dei suoi modelli>>. Aix6 suposa ia un p ocedi-
men d ami ic ma ca pe escenes, més cla pe a un públic no inicia ,
pe 6 que no desca a ia el e que, es able s o no pe I'au o , els qua e
momen s de I'ob a en els quals no hi hagués cap mena d'acció d amii ica
( o s els pe sona ges su en d'escena en qua e ocasions) se ien is os i
comp esos com a pauses pels espec ado s. Si aques s in e als, a més, é-
nen ma ca s pe a iacions mc iques, es asllueix una ce a in enció pe
pa de l'au o de e -10s enca a més palesos.
J.B.
Plus a e una edició de Plau e, I'any
1500,
en la qual, imi an la
que Dona ha ia e de Te enci, a di idi les ob es de Plau e en ac es.
Dona a i nalO: aHoc e iam, u ce e a huiusmodi poema a, quinque
ac us habea necesse es , cho is diuisos a G aecis poe isn. Alho a que ens
pa la de la di isió en cinc ac es, ens diu ambé qui? és pe a ell un ac e":
<Es igi u a en e animadue endu n, ubi e quando scaena uacua si ab
omnibus pe sonis, i a u in ea cho us uel ibicen obaudi i possin ; quod
cum uide imus, ibi ac um esse ini um debemus agnosce en.
Quan als in e als en qu un lau is a en e enia el públic, obem
es imoni d'ells en el Pseud~lus'~:
.
.
.
exibo, non e o uobis no ae;
ibicen uos in e ibi hic delec aue i
8
F.H.
SANDBACH.
I¿
ea o comico in G e~ia e a Roma, Roma-Ba i,
1979,
p.
95
"
F.H.
SANDBACH.
OP.
Gi ..
p.
158.
'0
DONAT.
Adp ae :
1.4.
DONAT.
An.
p ae :
2.3,
21
ss.
'2
PLAUTE.
Pseudohs
.
573-74.
Així, J.B. Pius, com hem di abans, seguin Dona , di ideix el
Tn'-
nzlmmw
en ac es, guian -se pels momen s en qu I'escena es a buida i
es p odueix un in e al en el qual el ~c ibicen~ delec a l'audi o i: L'ob a
queda es uc u ada, doncs, de la mane a següen :
ACTE
I:
w.
23-222; 200 e sos, exposició in oduc d ia de la ama.
ACTE
11:
w.
223-601; 379 e sos, pe ició ma imonial de Lysi' eles i
aco d del seu pa e amb Lesbonicus.
ACTE
111:
w.
602-819; 2 18 e sos, Callicles es disposa a do a
a
la noia,
p epa ació d'un a di .
ACTE
IV:
w.
820-1114; 295 e sos, e o n de Cha mides.
ACTE
V:
w.
1 1 15- 1 189; 75 e sos, si uació p ecii ia amb inal elis.
A. F e éI3, no con o me amb les p emisses accep ades pe J.B. Pius,
en a aques a c i ica:
Desp és del e s 222: I'escena po ésse buida, pe 6 es no ho exigeix,
pe qu en ma xa Mega onides po en a seguidamen Lysi eles.
Desp és del e s 601: en eac e cla . Se'n a S asimus i o na ha en
pa la ja amb Callicles.
Desp és del e s 819: en eac e mol p obable. Callicles i Mega onides
se n'han ana . Cha mides a iba del seu ia ge.
Desp és del e s 11 14: en eac e ce . Cha mides i Callicles en en a
casa. S asimus se'n a a e un encii ec al po . Lysi eles apa eix en esce-
na.
Com podem eu e, A. F e é no s'oposa del o a la di isió e a pe J .B.
Pius, pe 6 la qües iona en algunes ocasions. De o a mane a, an I'un
com I'al e cauen en una excessi a subjec i i a , basan -se en suposi-
cions, p obabili a s i algunes egades en dedueixen iidhuc ce es con a-
diccions1*.
Sense menysp ea el eball d'ambdós au o s, enin en comp e que
en els momen s ma ca s pe J.B. Pius el ex ens mos a semiin icamen
la pa ida de o s els pe sona ges en escena i, pe an , el e que aques a
es i buida en un ma ge de emps més o menys g an, hem olgu anali -
za el que ens apo a el ex plau i quan a la se a o ma, conc e amen
'3
A.
FRETE.
Essai su La s uc u e d ama ique des comédie de Plau e,
Pa is,
1030.
'4
La
conclusió d'A. F e é desp és del e s
222
es con adiu amb la que a desp és del
e s
1114.
l'apa ell m ic. Essen aques un pun de pa enca complemen a i al se-
min ic i comple amen objec iu, hem a iba a algunes conclusions que
exposa em més enda an . L'anilisi m ica eali zada Es, doncs, la se-
güen :
En acaba l'ac e
I,
desp és d'ha e -se acomiada Callicles de Mega o-
nides, ha en -li explica el mo iu que I'ha po a a comp a la casa de
Cha mides (el eso amaga en ella), Mega onides oman en escena en
una monodia sob e la ama que acaba així:
223
ME.-
pauci sin axi n qui scian quod nesciun
occlusio emque habean s ul iloquen ia n.
Sena is iambics
L'ac e
I1
comenca amb el soliloqui de Lysi eles:
223
LY.- Mul as es si ni u in meo co de uo so,
nul um in cogi ando dolo e n indipisco .
Aques ma eix ac e p esen a, en el seu inal, S asimus, que, desp és
d'ha e -se acomiada de Lesbonicus i Phil o, a a anuncia a la ge mana
de Lesbonicus la no a del seu comp omís ma imonial:
600
ST.-
ibo huc quo mi i npe a ums , e si odi hanc domu n,
pos qua n ex u baui hic nos (ex) nos is aedibus.
Sena is iambics
L'ac e
111
comenca amb Callicles i S asimus que, so in de la no a
p opie a de Callicles la casa de Cha mides, pa len sob e el comp omís
d'enllac ma imonial de la illa de Cha mides:
602
CA.-
Quo modo u is uc, S asi ne, dix i? ST. nos u n e i-
[le n iliu n
Lesbonicum suam so o em despondisse. em hoc modo.

Sep ena is ocaics
L'acabamen de I'ac e I11 p esen a Callicles i Mega onides
acomiadan -se mú uamen pe po a a e me les se es escomeses, que
consis eixen espec i amen a desen e a el eso i ana a lloga un en-
edai e:
815
ME.-
ego sycophan am iam conduco de o o
epis ulasque iam consignabo duas,
eumque huc (ad) adulescen em medi a um p obe
mi am.
CA.
eo ego igi u in o ad o icium meum,
u is uc age.
-
ME.
ac um eddam nugacissume.
Sena is iiimbics
L'ac e IV comenga amb Cha mides, pa lan sol da an de casa se a, en
o na del seu ia ge:
821
CH.-
Salsipo en i e mul ipo en i Ioui' a i e Ne i
[Nep uno
lae u' lubens laudis ego e g a is g a iasque habeo e luc i-
[bu' salsis
quos penes mei x po es as, bonis mis quid o e e meae
[ui ae,
quom suis med ex locis in pa iam u bis cummam edu-
[cem aciun .
Te dme es anap2s ics
És S asimus qui pa la a la
i
d'aques ac e desp és de ma xa Cha mi-
des i Callicles cap a casa:
11 13
ST,-
quamquam labo es mul os x
x
x
ob em labo em eum ego cepisse censeo.
Sena is iiimbics
Lysi eles apa eix, comencan I'ac e V, i pa la sol du an una es ona
so-
b e la se a elici a , en e o na el seu u u sog e de I'es ange :
1115
LY.-
Hic homos omnium hominum p aecipuos,
uolup a ibu, gaudiisque an eponens.
Díme es anapb ics aca al¿?c ics
Al inal de I'ac e
V,
i pe an al inal de I'ob a, es ixen els casamen s
dels dos jo es, Lesbonicus i Lysi eles i el cap de la c(ca e ua>> demana
aplaudimen s a I'audi o i:
1188
LY.-
numquid caussaes quin uxo em
c as
domum ducan?
[CH. Op umus (lice )
u
in
pe endinum pa a us sis u ducas, CATERUA plaudi e.
Sep ena is ocaics
A pa i de la disposició m ica que acabem d'exposa es an palesos
un pa ell de pun s a des aca :
1)
Es p odueix un can i m ic en acaba i comenca cadascun dels ac-
es.
2)
To s els ac es acaben en
senani iimbzcs,
excep e el
V,
que ho a en
sep ena is ocaics
pe adqui i un i me di e en en assenyala el inal de
la com dia.
Així, sembla se que Plau e, mi jan an la me ica, ma c2 d'una o -
ma especial els cinc ac es de la se a ob a,
T inummus,
que
J.B.
Pius i
d'al es au o s han deixa es uc u ada pa in exclusi amen de la se a
ama.
Quan a la di isió en escenes que obem no an sols en les edicions
mode nes del
T inummus
sinó ambé en d'al es de ce a an igui a 15
s'ha is so mesa a les en ades i so ides dels pe sona ges en I'acció d a-
nl ica (en ades i so ides anunciades en el ma eix ex pels indi idus
plau ins). Cal di , pe d, que les escenes no es cenyeixen exclusi amen a
les en ades i no semp e a les so ides. To segui eu em ins a quin
pun la me ica ens p opo ciona una bona ajuda en els casos en que les
en ades o so ides no queden cla es:
15
PLAUTI.
Tnnu n nus.
Edizione c i ica con commen o di En ico Cocchia. To ino, Casa
edi ice Gio anni Chian o e;
PLAUTI.
Co noediae
cum adno a ionibus e commen a iis
Thomae Vallau ii. Augus ae Tau ino um.
Ex
o icina egia,
1873.
1
LU.
Seque e hac me, gna a, u nunus unga is uo n.
IN.
Sequo , sed inem o e qua n dicam nescio.
LU.
Ades . em illae sun aedes, i in o nuncia n.
En aques s e sos, amb els quals comenca el p bleg de l'ob a, els ma-
eixos pe sona ges, Luxu ia i Inopia, exp essen la se a acció, quan en en
a escena, amb les pa aules: aseque e hac me..
.s
i ccsequo a espec i a-
men .
En el e s
3
obem la indicació de Luxu ia que mana a la se a illa
Inopia que en i a la casa: <<i in o nunciam~.
En el e s
22,
Luxu ia, desp és de ma xa la se a illa i ha e e la p e-
sen ació de I'ob a al públic, s'acomiada d'ell: ccTan um es . uale e, ades-
e cum silen ios.
ACTE
I
Escena
I
Ve s
23
SS.: Mega onides apa eix en escena i comenca a pa la , en ha-
e anuncia Luxu ia que l'ob a s'inicia.
Escena
ZZ
Callicles su de la casa adqui ida men e pa la a la se a dona, que o-
man dins:
39-41
CA.- La e n co ona nos u n deco a i u010
uxo , uene a e u nobis
haec
habi a io
bona,
aus a, elix o una aque euena .
En els e sos
43
i
44
Mega onides anuncia l'en ada de Callicles
a
esce-
na amb el <~hic ille es ,:
ME.-
hic ille es senec a ae a e qui ac us pue ,
qui ad nisi in se culpam cas igabile n.
'
En el e s
198
Callicles pa la d'ana -se'n i Mega onides s'acomiada
d'ell:
CA.- numquid p iu' quam abeo me oga u us?
ME.
uale.
Mega onides es a sol, pa lan amb si ma eix, ins acaba I'ac e I en el
e s 222. Mega onides no anuncia la se a so ida, pe 6, així com el p 6-
leg i el p ime ac e són en sena is iimbics, obem que, en comenga
l'ac e 11, el i me m ic és en e ime es biquics, senyal del can i que
s'es ableix en I'acció d ami ica.
ACTE I1
Escena I
Lysi eles a un soliloqui del e s 223 al 275. Aques a escena segueix
una m ica mol a iada. Els e sos són anap s ics del 256 al 300, pe 6
es oben alla s pe cdochmii, del 273 al 276, quan en a Phil o buscan
el seu ill. Els adochmii~ e en u ili za s pels poe es c6mics en les mono-
dies i quan olien imi a I'es il dgic.
Escena 11
Phil o p egun a en el e s 276:
Quo illic hom0 o as se pene aui ex aedibus?
i el seu ill li espon:
'Pa e , adsum, impe a quiduis,
neque ibi e o in mo a neque la eb ose me aps uo conspec u occul abo.
En els e sos 390
i
391 Lysi eles indica al seu pa e quina és la casa on
ha d'ana pe ac a del seu casamen i s'acomiada d'ell:
Lepidus uiuis. haec sun aedes, hic habe ;
Lesbonico es nomen. age, em cu a, ego e oppe iam domi.
D'aques a escena a la següen obem un can i de i me, de sep ena is
ocaics a sena is iimbics, en qui són compos os els e sos de I'escena 111,
i
ambé o s els es an s ins a la i de I'ac e
11.
Escena 111
Phil o es a sol desp és de ma xa el seu ill. En el e s 401 anuncia
I'en ada de dos pe sona ges, Lesbonicus i el seu esclau S asimus:
Sed ape iun u aedes quo ibam: commodum
ipse exi Lesbonicus cum se uo o as.
-29-
527
consuade homini, c edo. e si sceles us es ,
e
mi
in idelis non es ..
.
Els aapa s no p esen en cap encamen de i me m ic din e de la
dis ibució mk ica de I'ob a. A a bé, és impo an d'assenyala que en
els dos p ime s ac es els apa s han es a compos os o almen en
sena is
ihbics,
men e en els ac es
111, IV
i
V
ho han es a en
sep ena is o-
caics.
La causa d'aques a di e encia í mica pod ia ésse , po se , que el
peu ocaic dóna un e ec e iipid, mol més p opi dels ac es en qu I'ac-
ció a iba al seu pun al d'in bga, culminan en el desenllac inal. Els
dos p ime s ac es cons i ueixen, en can i, la p esen ació de la ama d a-
ml ica, essen més ap opia el i me ilmbic.
Una egada obse a el mo imen d'en ades i so ides dels ac o s i els
xapa SD com allunyamen s, més psicolagics que ísics, dels pe sona ges
din e de I'acció d amhica, cal e esmen del mo imen din e I'escena-
i, com a addi iu de I'exp essió declama a ia en la com dia.
Es imula s, en ce a mane a, pel ac amen que de I'es uc u a d a-
mii ica a A. Ga cia Cal o16, ha en anali za pas a pas el mo imen de
cadascun dels pe sona ges en cadascuna de les escenes del
Tni ummus,
hem eali za l'esquema següen :
Aques esquema, pe les se es ca ac e ís iques, ens guia cap a unes de-
e minades conclusions. Així doncs, a pa i que:
-
Els ac es
I1
i
IV
comp enen qua e escenes. Els ac es sena s són més
b eus, amb es escenes el
111
i
V
i amb dues I'ac e
I.
-
La p ime a escena p esen a un sol pe sona ge en els ac es
I,
11,
IV
i
V,
i dos en l'ac e
111.
-
L'úl ima escena dels ac es
I1
i
IV,
I'escena
IV,
acaba amb un solilo-
qui de S asimus, men e els ac es
111
i
V
p esen en més pe sona ges en
acció.
-
El mo imen esc nic és mol simila en els ac es
I
i
V,
pe una ban-
da, i
I1
i
IV,
pe I'al a. La semblan~a d'aques s dos úl ims, en especial,
és g an; en ambdós l'escena
I
p esen a un sol pe sona ge que es eu so -
p es pe I'en ada d'un al e, comencan I'escena
11.
Els dos pe sona ges
en aulen con e sa i acaba I'escena, de nou, amb un sol pe sona ge.
Aques obse a I'en ada, en I'ac e
11,
de dos indi idus i en el
IV
d'un
sol. No pa len amb els nous ocupan s de I'escena i ins desp és d'una es-
ona. L'escena
IV
és ep esen ada pe es pe sona ges i acaba, com ja
hem di , amb un de sol, S asimus.
16
A.
GARCIA
CALVO.
plau o, ePseudolou o nT ompicÓn*,
Mad id,
1971.

Escena
I
Escena II Escena III Escena IV
qb e iacions:
Ca. Callicles Ph. Phil o
Ch. Cha nides S . S asi nus
Le. Lesbonicus Sy. Sycophan a
Ly. Lysi eles
Me. Mega onides
Figu a
1
-
Els ac es que p esen en menys mo imen din e l'escena i són 1'1 i
el
V.
En ells es po a a e me, espec i amen , la p esen ació i ei
desenllag de I'ob a. Els ac es 11,111 i IV c een el nus de I'acció d ama ica,
que eque eix, pe si ma eix, un mo imen més g an pe pa dels ac o s.
I
Les conclusions a qu hem a iba són:
1)
El
T inummus
p esen a una ce a sime ia en la se a acció d ami i-
ca, conside an l'ac e I11 com a eix es uc u al de l'ob a.
2)
Quan al conjun de la ep esen ació especí ica dels pe sona ges:
-
El que es mou més en I'acció d amhica, din e l'escena i, és S asi-
mus. Aixb és comp ensible pe la se a iden i a se il, que l'obliga a
compli enci ecs cons an men , d'un lloc a al e.
-
Els que ep esen en un nomb e més g an d'escenes són Callicles,
Cha mides i Lysi eles, sense que aixb signi iqui pe pa se a una impo -
incia a gumen a1 més g an que pe als al es. Cal e pal s que el nom
de I'ob a es P elaciona , p ecisamen , amb un indi idu que su en una
sola escena, I'en edai e. Les es monedes que aques cob a pe la se a
eina exliquen el í ol,
T hummus,
de la com dia en qües ió.
Hem is pas a pas o all6 que o malmen ens o e eix el ex del
T i-
nummus
en elació amb el mo imen esc nic. Es po pa la enca a d'una
menysp eanga de Plau e cap a una egula i a o mal? Si, com diu E.
F aenkel17: aAbbiamo de o che i1 isul a o dell'e oluzione culmina a
nella Commedia Nuo a u una igo osissima egola i i e compa ezza
della o ma, una conside e ole limi azione nella scel a degli a gomen i
ed un'accen uazione di de e mina i e e i che s'indi izza ano sí al senso
a is ico del10 spe a o e, da o che ques o e a un mondo di igu e umane
libe amen e c ea o dalla poesia, ma in pa i empo ce ca ano anche di a -
ince e la coscienza e ica e pia gene ali acol i medi a i eu; i a més18:
<<Ques a composizione, basa a sull'al e na si di scene eci a e e can a e,
cos i uisce la pia no e ole di e enza a le commedie plau ine nel lo o
complesso e i ispe i i o iginali a iciu, la inno ació plau ina es e a a e-
gi a la cu a o mal man inguda pe la Com dia No a, donan com a e-
sul a l'es uc u a de la qual hem pa la al lla g d'aques a icle.
Així, eme en -nos al a egada a E. F aenkell? <<Pe i pic an ichi
c ea o i del d amma omano a caic0 la o ma e a in ece non i1 co po de-
lla poesia, bensi un aso, che si s o za a con ogni mezzo d'ado na e in-
gegnosamen e, ma che a e a un'esis enza sua p op ia: den o ci si po e-
a e sa e, a piace e, un con enu o qualunque,. Cald s, doncs, eu e si
els acon ingu ss que ens o e eix el aco pusm plau i es poden inclou e dins
el Ec asom al qual a e e encia
E.
F aenkel i que hem ana modelan en
aques a ocasió.