El moviment escènic en el Trinummus de Plaute

EL MOVIMENT ESC~~NIC EN EL Q[TRINUMMUSS DE PLAUTE Mon se a Lla ena XibUé Pe a iba a e una anhlisi in e p e a i a de les ob es plau ines cal pa i del ex com a elemen bhsic de ece ca. E ec i amen , al com ens diu Giuseppe di Ma ino1: &ompi o di una isuale ea ale del p oble- ma 2 allo a que110 di indi idua e ques i alo i di con ospiu a alla pa ola -esamina e cio2 u e le sugges ioni che esa pub solleci a e- e da lo o un senso, uno pe uno, aducendoli in ea o i os. Pe al a banda, Pie e G imal exposa2: c L'essen ie1 de la comédie ésidai , pa consé- quen , dans la cons uc ion minu ieuse d'une ac ion don ous les dé- ails de aien e e p epa és e aucune indica ion ne de ai e e inu iles. Donan -se, doncs, a les com2dies de Plau e una manca d'aco acions indica i es sob e quina de ia ésse l'ac uació dels pe sona ges en l'e olu- ció d amh ica (en ades i so ides, mo imen a escena, exp essi6 co po- al.. .) ens eiem o ga s a in ui i dedui , a la egada, o l'apa ell d a- mh ic, coo dinan la lec u a ap o undida del ex amb l'aju d'al es on s. En un a icle an e io , p esen a en aques a e is a3, eiem un es udi sob e la ges iculació dels ac o s, pa in del ac a De his ionum ges i- bus, e pe I. an Wageningen4. La classi icació ges ual que o mula 1 G. DI MARTINO. ap oblemi del ea o an ico, oggi*, Dioniso 45, 1971-74, p. 353. 2 P. GRIMAL. aleu e é i é dans les co nédies de Plau e,, Dionijo 46. 1975, p. 146. 3 M. LLARENA, aLa elació exp essió lingüís ica-exp essió co po al en el T inummus de Plau e*. Fa en ia 112, 1979, pp. 155-65. 4 I. VAN WAGENINGEN. Scaenica Romana, G oningen 1907. pp. 49-62. aques au o I'aplicP em al camp de l'exp essió lingüís ica de la com dia plau ina, i en dedui em conseqüen men que, amb la o sa semPn ica del T inummus, hom po dilucida pe ec amen els ges os en escena, aplica s p obablemen de o ma no ma i a en l' poca de l'au o . Així com en aquella ocasió pa lhem de la <(pa aula, plau ina com ima ge de e s onamen als e e en s a l'exp essió co po al, a a, sense abandona 1'Pmbi dels signes lingüís ics, in en a em d'acla i quin e a el mo imen esc nic c ea pel d ama u g. En p ime lloc ens e e i em a l'es uc u a gene al de I'ob a, és a di , la se a di isi6 en ac es i escenes. Aques ha es a semp e un pun osc pe als es udiosos del ea e plau i. El con lic e gi a en o n la possible di isió o igina ia de les ob es en on de la con inul a abonada pe alguns. En- e els úl ims es oba E o e Pa a o e, qui exposa5: <<Plau o, anche se o - se pe i1 nume o s esso delle sue commedie, ini pe esse e quello que o - i la maggio copia di spun i e di modelli al ea o cinquen esco, u semp e is o in eal 2 a a e so Te enzio. Bas i anche i1 a o della s u - u azione della commedia in cinque a i, che pe Te enzio e a una en- denza gi9 consac a a nei codici an ichi pe la s essa maggio e egola i ii di s oluppo della commedia Te enziana, men e pe Plau o u una no i- P che in e 2 umanis ica u compiu a p op io pe adegua e le asc izioni delle commedie plau ine a quello che gii pe adizione si sape a e si p a ica a pe Te enzio. Anzi ino a pochi deccenni a e a opinione in- con o e ibile che la di isione in cinque a i delle commedie di Plau o osse awenu a sol an o ai p imi del Cinquecen o com l'edizione de Giamba is a Pio. Oggi un mio alunno, Cesa e Ques a, ha scope o giP in pieno Qua ocen o l'essis enza di codici in cui ques a di isione in cinque a i delle commedie dí Plau o e a giP awenu a6. Ma non c edo si possa come pe Te enzio pos ula e una adizione anco a pi i an ica di di isione delle commedie in cinque a i. La commedia plau ina e a un d ama cccon inuum* in cui pi i che la egola i a del10 s iluppo scenico cia che eni a pe segui o e a la i acid s ena a del gioco a sesco e mu- sicale.. .>>. Re e in -se ambé a l'es uc u a de la p oducció plau ina co- men a Edua d F aenke17: e.. .gli elemen i cui s'a ibui a maggio e im- po anza non e ano an o la pe spicua chia ezza e coe enza di ogni sin- 5 E. PARATORE, a11 ea o la ino nel mondo con empo aneo,, Dioni o 45, 1971-74, p. 522. C. QUESTA. aPlau o di iso in a i p ima di G.B. Piow, Ri is a CU~UTU classica e medie- alc, 1962, p. 209 SS. 7 E. FRAENKEL. Elemen iPlau ini m Plau o, Fi enze. 19722, p. 382. ( ad. ed. alemanya, Be lin, 1922) golo momen o, quan o la comici h, eme a ie 2 e incalzan e icchezza di icende s ane ed ecci an i. Plau o man enne spesso inal e a e le linee gene ali dell'azione o e egli dal modello.. .D. Tenin en comp e, doncs, que Plau e s'inspi h en au o s g ecs, Menand e en e ells, pe compond e les se es co nedies, pe que ebu ja axa i amen una di i- sió en ac es i escenes simila a I'o iginal? A p opasi de Menand e ens diu F.H. Sandbach8: dn quelle commedie, piii di una dozzina, a p opo- si o delle quali si pu6 esp ime e un giudizio, appa e o ce o o al amen e p obabile I'uso da pa e di Menand o di una s u u a a icola a in cin- que a i piii un p ologo esposi i o~. Enca a que en la ma eixa ob a co- men a més enda an 9: ape segui e i d am ni di Menand o e a necessa ia un'a enzione semp e igile, ed al10 s esso modo sc isse o p obabil nen- e i suoi i ali. Plau o, con un udi o io cui non si po e ano chiede e p es azioni del gene e, ece si che la commedia p ocedesse pe passi pic b e i degli o ganici a i dei suoi modelli>>. Aix6 suposa ia un p ocedi- men d ami ic ma ca pe escenes, més cla pe a un públic no inicia , pe 6 que no desca a ia el e que, es able s o no pe I'au o , els qua e momen s de I'ob a en els quals no hi hagués cap mena d'acció d amii ica ( o s els pe sona ges su en d'escena en qua e ocasions) se ien is os i comp esos com a pauses pels espec ado s. Si aques s in e als, a més, é- nen ma ca s pe a iacions mc iques, es asllueix una ce a in enció pe pa de l'au o de e -10s enca a més palesos. J.B. Plus a e una edició de Plau e, I'any 1500, en la qual, imi an la que Dona ha ia e de Te enci, a di idi les ob es de Plau e en ac es. Dona a i nalO: aHoc e iam, u ce e a huiusmodi poema a, quinque ac us habea necesse es , cho is diuisos a G aecis poe isn. Alho a que ens pa la de la di isió en cinc ac es, ens diu ambé qui? és pe a ell un ac e": <Es igi u a en e animadue endu n, ubi e quando scaena uacua si ab omnibus pe sonis, i a u in ea cho us uel ibicen obaudi i possin ; quod cum uide imus, ibi ac um esse ini um debemus agnosce en. Quan als in e als en qu un lau is a en e enia el públic, obem es imoni d'ells en el Pseud~lus'~: . . . exibo, non e o uobis no ae; ibicen uos in e ibi hic delec aue i 8 F.H. SANDBACH. I¿ ea o comico in G e~ia e a Roma, Roma-Ba i, 1979, p. 95 " F.H. SANDBACH. OP. Gi .. p. 158. '0 DONAT. Adp ae : 1.4. DONAT. An. p ae : 2.3, 21 ss. '2 PLAUTE. Pseudohs . 573-74. Així, J.B. Pius, com hem di abans, seguin Dona , di ideix el Tn'- nzlmmw en ac es, guian -se pels momen s en qu I'escena es a buida i es p odueix un in e al en el qual el ~c ibicen~ delec a l'audi o i: L'ob a queda es uc u ada, doncs, de la mane a següen : ACTE I: w. 23-222; 200 e sos, exposició in oduc d ia de la ama. ACTE 11: w. 223-601; 379 e sos, pe ició ma imonial de Lysi' eles i aco d del seu pa e amb Lesbonicus. ACTE 111: w. 602-819; 2 18 e sos, Callicles es disposa a do a a la noia, p epa ació d'un a di . ACTE IV: w. 820-1114; 295 e sos, e o n de Cha mides. ACTE V: w. 1 1 15- 1 189; 75 e sos, si uació p ecii ia amb inal elis. A. F e éI3, no con o me amb les p emisses accep ades pe J.B. Pius, en a aques a c i ica: Desp és del e s 222: I'escena po ésse buida, pe 6 es no ho exigeix, pe qu en ma xa Mega onides po en a seguidamen Lysi eles. Desp és del e s 601: en eac e cla . Se'n a S asimus i o na ha en pa la ja amb Callicles. Desp és del e s 819: en eac e mol p obable. Callicles i Mega onides se n'han ana . Cha mides a iba del seu ia ge. Desp és del e s 11 14: en eac e ce . Cha mides i Callicles en en a casa. S asimus se'n a a e un encii ec al po . Lysi eles apa eix en esce- na. Com podem eu e, A. F e é no s'oposa del o a la di isió e a pe J .B. Pius, pe 6 la qües iona en algunes ocasions. De o a mane a, an I'un com I'al e cauen en una excessi a subjec i i a , basan -se en suposi- cions, p obabili a s i algunes egades en dedueixen iidhuc ce es con a- diccions1*. Sense menysp ea el eball d'ambdós au o s, enin en comp e que en els momen s ma ca s pe J.B. Pius el ex ens mos a semiin icamen la pa ida de o s els pe sona ges en escena i, pe an , el e que aques a es i buida en un ma ge de emps més o menys g an, hem olgu anali - za el que ens apo a el ex plau i quan a la se a o ma, conc e amen '3 A. FRETE. Essai su La s uc u e d ama ique des comédie de Plau e, Pa is, 1030. '4 La conclusió d'A. F e é desp és del e s 222 es con adiu amb la que a desp és del e s 1114. l'apa ell m ic. Essen aques un pun de pa enca complemen a i al se- min ic i comple amen objec iu, hem a iba a algunes conclusions que exposa em més enda an . L'anilisi m ica eali zada Es, doncs, la se- güen : En acaba l'ac e I, desp és d'ha e -se acomiada Callicles de Mega o- nides, ha en -li explica el mo iu que I'ha po a a comp a la casa de Cha mides (el eso amaga en ella), Mega onides oman en escena en una monodia sob e la ama que acaba així: 223 ME.- pauci sin axi n qui scian quod nesciun occlusio emque habean s ul iloquen ia n. Sena is iambics L'ac e I1 comenca amb el soliloqui de Lysi eles: 223 LY.- Mul as es si ni u in meo co de uo so, nul um in cogi ando dolo e n indipisco . Aques ma eix ac e p esen a, en el seu inal, S asimus, que, desp és d'ha e -se acomiada de Lesbonicus i Phil o, a a anuncia a la ge mana de Lesbonicus la no a del seu comp omís ma imonial: 600 ST.- ibo huc quo mi i npe a ums , e si odi hanc domu n, pos qua n ex u baui hic nos (ex) nos is aedibus. Sena is iambics L'ac e 111 comenca amb Callicles i S asimus que, so in de la no a p opie a de Callicles la casa de Cha mides, pa len sob e el comp omís d'enllac ma imonial de la illa de Cha mides: 602 CA.- Quo modo u is uc, S asi ne, dix i? ST. nos u n e i- [le n iliu n Lesbonicum suam so o em despondisse. em hoc modo. Sep ena is ocaics L'acabamen de I'ac e I11 p esen a Callicles i Mega onides acomiadan -se mú uamen pe po a a e me les se es escomeses, que consis eixen espec i amen a desen e a el eso i ana a lloga un en- edai e: 815 ME.- ego sycophan am iam conduco de o o epis ulasque iam consignabo duas, eumque huc (ad) adulescen em medi a um p obe mi am. CA. eo ego igi u in o ad o icium meum, u is uc age. - ME. ac um eddam nugacissume. Sena is iiimbics L'ac e IV comenga amb Cha mides, pa lan sol da an de casa se a, en o na del seu ia ge: 821 CH.- Salsipo en i e mul ipo en i Ioui' a i e Ne i [Nep uno lae u' lubens laudis ego e g a is g a iasque habeo e luc i- [bu' salsis quos penes mei x po es as, bonis mis quid o e e meae [ui ae, quom suis med ex locis in pa iam u bis cummam edu- [cem aciun . Te dme es anap2s ics És S asimus qui pa la a la i d'aques ac e desp és de ma xa Cha mi- des i Callicles cap a casa: 11 13 ST,- quamquam labo es mul os x x x ob em labo em eum ego cepisse censeo. Sena is iiimbics Lysi eles apa eix, comencan I'ac e V, i pa la sol du an una es ona so- b e la se a elici a , en e o na el seu u u sog e de I'es ange : 1115 LY.- Hic homos omnium hominum p aecipuos, uolup a ibu, gaudiisque an eponens. Díme es anapb ics aca al¿?c ics Al inal de I'ac e V, i pe an al inal de I'ob a, es ixen els casamen s dels dos jo es, Lesbonicus i Lysi eles i el cap de la c(ca e ua>> demana aplaudimen s a I'audi o i: 1188 LY.- numquid caussaes quin uxo em c as domum ducan? [CH. Op umus (lice ) u in pe endinum pa a us sis u ducas, CATERUA plaudi e. Sep ena is ocaics A pa i de la disposició m ica que acabem d'exposa es an palesos un pa ell de pun s a des aca : 1) Es p odueix un can i m ic en acaba i comenca cadascun dels ac- es. 2) To s els ac es acaben en senani iimbzcs, excep e el V, que ho a en sep ena is ocaics pe adqui i un i me di e en en assenyala el inal de la com dia. Així, sembla se que Plau e, mi jan an la me ica, ma c2 d'una o - ma especial els cinc ac es de la se a ob a, T inummus, que J.B. Pius i d'al es au o s han deixa es uc u ada pa in exclusi amen de la se a ama. Quan a la di isió en escenes que obem no an sols en les edicions mode nes del T inummus sinó ambé en d'al es de ce a an igui a 15 s'ha is so mesa a les en ades i so ides dels pe sona ges en I'acció d a- nl ica (en ades i so ides anunciades en el ma eix ex pels indi idus plau ins). Cal di , pe d, que les escenes no es cenyeixen exclusi amen a les en ades i no semp e a les so ides. To segui eu em ins a quin pun la me ica ens p opo ciona una bona ajuda en els casos en que les en ades o so ides no queden cla es: 15 PLAUTI. Tnnu n nus. Edizione c i ica con commen o di En ico Cocchia. To ino, Casa edi ice Gio anni Chian o e; PLAUTI. Co noediae cum adno a ionibus e commen a iis Thomae Vallau ii. Augus ae Tau ino um. Ex o icina egia, 1873. 1 LU. Seque e hac me, gna a, u nunus unga is uo n. IN. Sequo , sed inem o e qua n dicam nescio. LU. Ades . em illae sun aedes, i in o nuncia n. En aques s e sos, amb els quals comenca el p bleg de l'ob a, els ma- eixos pe sona ges, Luxu ia i Inopia, exp essen la se a acció, quan en en a escena, amb les pa aules: aseque e hac me.. .s i ccsequo a espec i a- men . En el e s 3 obem la indicació de Luxu ia que mana a la se a illa Inopia que en i a la casa: <<i in o nunciam~. En el e s 22, Luxu ia, desp és de ma xa la se a illa i ha e e la p e- sen ació de I'ob a al públic, s'acomiada d'ell: ccTan um es . uale e, ades- e cum silen ios. ACTE I Escena I Ve s 23 SS.: Mega onides apa eix en escena i comenca a pa la , en ha- e anuncia Luxu ia que l'ob a s'inicia. Escena ZZ Callicles su de la casa adqui ida men e pa la a la se a dona, que o- man dins: 39-41 CA.- La e n co ona nos u n deco a i u010 uxo , uene a e u nobis haec habi a io bona, aus a, elix o una aque euena . En els e sos 43 i 44 Mega onides anuncia l'en ada de Callicles a esce- na amb el <~hic ille es ,: ME.- hic ille es senec a ae a e qui ac us pue , qui ad nisi in se culpam cas igabile n. ' En el e s 198 Callicles pa la d'ana -se'n i Mega onides s'acomiada d'ell: CA.- numquid p iu' quam abeo me oga u us? ME. uale. Mega onides es a sol, pa lan amb si ma eix, ins acaba I'ac e I en el e s 222. Mega onides no anuncia la se a so ida, pe 6, així com el p 6- leg i el p ime ac e són en sena is iimbics, obem que, en comenga l'ac e 11, el i me m ic és en e ime es biquics, senyal del can i que s'es ableix en I'acció d ami ica. ACTE I1 Escena I Lysi eles a un soliloqui del e s 223 al 275. Aques a escena segueix una m ica mol a iada. Els e sos són anap s ics del 256 al 300, pe 6 es oben alla s pe cdochmii, del 273 al 276, quan en a Phil o buscan el seu ill. Els adochmii~ e en u ili za s pels poe es c6mics en les mono- dies i quan olien imi a I'es il dgic. Escena 11 Phil o p egun a en el e s 276: Quo illic hom0 o as se pene aui ex aedibus? i el seu ill li espon: 'Pa e , adsum, impe a quiduis, neque ibi e o in mo a neque la eb ose me aps uo conspec u occul abo. En els e sos 390 i 391 Lysi eles indica al seu pa e quina és la casa on ha d'ana pe ac a del seu casamen i s'acomiada d'ell: Lepidus uiuis. haec sun aedes, hic habe ; Lesbonico es nomen. age, em cu a, ego e oppe iam domi. D'aques a escena a la següen obem un can i de i me, de sep ena is ocaics a sena is iimbics, en qui són compos os els e sos de I'escena 111, i ambé o s els es an s ins a la i de I'ac e 11. Escena 111 Phil o es a sol desp és de ma xa el seu ill. En el e s 401 anuncia I'en ada de dos pe sona ges, Lesbonicus i el seu esclau S asimus: Sed ape iun u aedes quo ibam: commodum ipse exi Lesbonicus cum se uo o as. -29- 527 consuade homini, c edo. e si sceles us es , e mi in idelis non es .. . Els aapa s no p esen en cap encamen de i me m ic din e de la dis ibució mk ica de I'ob a. A a bé, és impo an d'assenyala que en els dos p ime s ac es els apa s han es a compos os o almen en sena is ihbics, men e en els ac es 111, IV i V ho han es a en sep ena is o- caics. La causa d'aques a di e encia í mica pod ia ésse , po se , que el peu ocaic dóna un e ec e iipid, mol més p opi dels ac es en qu I'ac- ció a iba al seu pun al d'in bga, culminan en el desenllac inal. Els dos p ime s ac es cons i ueixen, en can i, la p esen ació de la ama d a- ml ica, essen més ap opia el i me ilmbic. Una egada obse a el mo imen d'en ades i so ides dels ac o s i els xapa SD com allunyamen s, més psicolagics que ísics, dels pe sona ges din e de I'acció d amhica, cal e esmen del mo imen din e I'escena- i, com a addi iu de I'exp essió declama a ia en la com dia. Es imula s, en ce a mane a, pel ac amen que de I'es uc u a d a- mii ica a A. Ga cia Cal o16, ha en anali za pas a pas el mo imen de cadascun dels pe sona ges en cadascuna de les escenes del Tni ummus, hem eali za l'esquema següen : Aques esquema, pe les se es ca ac e ís iques, ens guia cap a unes de- e minades conclusions. Així doncs, a pa i que: - Els ac es I1 i IV comp enen qua e escenes. Els ac es sena s són més b eus, amb es escenes el 111 i V i amb dues I'ac e I. - La p ime a escena p esen a un sol pe sona ge en els ac es I, 11, IV i V, i dos en l'ac e 111. - L'úl ima escena dels ac es I1 i IV, I'escena IV, acaba amb un solilo- qui de S asimus, men e els ac es 111 i V p esen en més pe sona ges en acció. - El mo imen esc nic és mol simila en els ac es I i V, pe una ban- da, i I1 i IV, pe I'al a. La semblan~a d'aques s dos úl ims, en especial, és g an; en ambdós l'escena I p esen a un sol pe sona ge que es eu so - p es pe I'en ada d'un al e, comencan I'escena 11. Els dos pe sona ges en aulen con e sa i acaba I'escena, de nou, amb un sol pe sona ge. Aques obse a I'en ada, en I'ac e 11, de dos indi idus i en el IV d'un sol. No pa len amb els nous ocupan s de I'escena i ins desp és d'una es- ona. L'escena IV és ep esen ada pe es pe sona ges i acaba, com ja hem di , amb un de sol, S asimus. 16 A. GARCIA CALVO. plau o, ePseudolou o nT ompicÓn*, Mad id, 1971. Escena I Escena II Escena III Escena IV qb e iacions: Ca. Callicles Ph. Phil o Ch. Cha nides S . S asi nus Le. Lesbonicus Sy. Sycophan a Ly. Lysi eles Me. Mega onides Figu a 1 - Els ac es que p esen en menys mo imen din e l'escena i són 1'1 i el V. En ells es po a a e me, espec i amen , la p esen ació i ei desenllag de I'ob a. Els ac es 11,111 i IV c een el nus de I'acció d ama ica, que eque eix, pe si ma eix, un mo imen més g an pe pa dels ac o s. I Les conclusions a qu hem a iba són: 1) El T inummus p esen a una ce a sime ia en la se a acció d ami i- ca, conside an l'ac e I11 com a eix es uc u al de l'ob a. 2) Quan al conjun de la ep esen ació especí ica dels pe sona ges: - El que es mou més en I'acció d amhica, din e l'escena i, és S asi- mus. Aixb és comp ensible pe la se a iden i a se il, que l'obliga a compli enci ecs cons an men , d'un lloc a al e. - Els que ep esen en un nomb e més g an d'escenes són Callicles, Cha mides i Lysi eles, sense que aixb signi iqui pe pa se a una impo - incia a gumen a1 més g an que pe als al es. Cal e pal s que el nom de I'ob a es P elaciona , p ecisamen , amb un indi idu que su en una sola escena, I'en edai e. Les es monedes que aques cob a pe la se a eina exliquen el í ol, T hummus, de la com dia en qües ió. Hem is pas a pas o all6 que o malmen ens o e eix el ex del T i- nummus en elació amb el mo imen esc nic. Es po pa la enca a d'una menysp eanga de Plau e cap a una egula i a o mal? Si, com diu E. F aenkel17: aAbbiamo de o che i1 isul a o dell'e oluzione culmina a nella Commedia Nuo a u una igo osissima egola i i e compa ezza della o ma, una conside e ole limi azione nella scel a degli a gomen i ed un'accen uazione di de e mina i e e i che s'indi izza ano sí al senso a is ico del10 spe a o e, da o che ques o e a un mondo di igu e umane libe amen e c ea o dalla poesia, ma in pa i empo ce ca ano anche di a - ince e la coscienza e ica e pia gene ali acol i medi a i eu; i a més18: <<Ques a composizione, basa a sull'al e na si di scene eci a e e can a e, cos i uisce la pia no e ole di e enza a le commedie plau ine nel lo o complesso e i ispe i i o iginali a iciu, la inno ació plau ina es e a a e- gi a la cu a o mal man inguda pe la Com dia No a, donan com a e- sul a l'es uc u a de la qual hem pa la al lla g d'aques a icle. Així, eme en -nos al a egada a E. F aenkell? <<Pe i pic an ichi c ea o i del d amma omano a caic0 la o ma e a in ece non i1 co po de- lla poesia, bensi un aso, che si s o za a con ogni mezzo d'ado na e in- gegnosamen e, ma che a e a un'esis enza sua p op ia: den o ci si po e- a e sa e, a piace e, un con enu o qualunque,. Cald s, doncs, eu e si els acon ingu ss que ens o e eix el aco pusm plau i es poden inclou e dins el Ec asom al qual a e e encia E. F aenkel i que hem ana modelan en aques a ocasió.