apa a s de I'índex. Tanca el eball
una comple a aula de conco dances.
No en a em en un comen a i de
con ingu de les insc ipcions, enca a
que calgui des aca la p esencia escassa
de di ini a s indígenes (núms.
1,
26
i
119)
en on I'abundosi a ela i a de
mos es d'una comple a
in e p e a lo
Romana
d'aques s cul es. Són no a-
bles les es a ue es de pa i d'Asclepi
i
Higia (núms.
59
i
61)
i
I'esmen d'Hi-
la (núm.
25).
Onomds icamen les
pa icula i a s locals són poques
i
la s -
ie impe ial é una p es ncia epe ida
de Sep imi Se e (núms.
30.
69,
70).
Tenim, doncs, un
co pus
que in o -
ma ins
i
o amb esc eix de la zona de
la Mesia Supe io a la qual és dedica .
Un olum com el que ens ha ocupa
a alo a el Cen e Epig P ic que di i-
geix la p o esso a
F.
Papazoglou
i
el
m ode epig d ic igo ós de P. Pe o-
i?.
M.
Maye
M.
AURORA
MART~N,
FRANCISCO
JAVIER NIETO, JOSEP
M?
NOLLA,
Exca aciones en
Za
Ciudadela de
Roses (campa ia 1976
y
1977),
les d'E. Pons que, de mane a mol
p ecisa, allla els objec ius p incipals
del eball i si ua les es ases his d i-
ques documen ades a Roses.
L'es udi s'es uc u a en sis capí ols
que els au o s elabo en o bé conjun a-
men (I), o be sepa adamen (I1 i IV a
ck ec de F.J. Nie o i J.M. Nolla; V i
VI signa s pe M.A. Ma ín), encoma-
nan la edacción del 111, b eu i concís,
a
E.
Sanma í, puix que comp en el
comen a i de la ce amica de e nís ne-
g e, ben es udiada pe ell ma eix a
d'al es campanyes en una an e io
ocasió1. Dins de cadascun dels capí ols
cen als (11, IV, V i VI), el ma e ial a -
queolagic ha es a minuciosamen o -
dena , ca aloga i edu'i a es adís i-
ques, i cons i ueix el cos de l'pb a. Cal
des aca ambé I'es o g pe a o e i una
p ecisa planime ia dels sondejos i dels
es a s.
El p ime capí ol (pp.
5-13),
<La
ciudadela de Rosas. His o ia de una
in es igaciónu, ab aca la si uació geo-
g a ica del jacimen , una desc ipció de
les ases de la o i icació de la Ciu a-
della i, da e amen , la his a ia de les
ece ques en aques ind e , amb acu-
ada bibliog a ia, que pe me en de
cons a a es zones d'in e es: als ol-
an s de I'església de San a Ma ia, a
I'anomena ba i hel.lenís ic i a I'es-
paiosa edi icació o il.la a do-
Dipu ació P o incial
de
Gi ona, 'Omana.
se ie mon~g ~ca núm.
2,
Gi ona La p ime a zona a queolagica so a
les es es de I'hospi al mili a de la
1979*
391
PP'?
en e
les quals
es
Ciu adella que els au o s donen a co-
comp en
19
igu es
y
6
o og a ies
.
(a
p.
40
i
387-8).
1
E.
SANMARTI.
h
ce d nica ca npaniense
de Emponon
y
Rhode,
2.
ols. Ba celona
1978,
.
11,
pp.
507
SS.
Aques olum, dedica dignamen i
2
Hi al a només I anuncia plinol
gen&-
jus a als p o s. Miquel Oli a i Nino
ai (PP.
16,
223
...)
que po se un impedi-
Lamboglia, s'ence a amb unes pa au-
men mecinic no ha pe m2s d'inclou e.
n ixe (pp.
15-217)
és una habi ació
(G
IV B)
on es locali za en sis es a s
que, malg a les di icul a s in e p e a-
i es hones amen esmen ades pe F.J.
Nie o i J.M. Nolla, documen en el
subs a an e io a les dues
i'l'ae
o-
manes
(VI),
la cons ucció i des ucció
de la p ime a il.la (es a s
V
i
IV),
a-
ses con empo anies espec i amen de
la
e a sigilLa a
cla a A i les p ime es
apa icions de la cla a
D
a la segona
mei a del s.
IV
que els au o s assenya-
len com a coinciden s amb les a azzias*
dels bagaudes; els es a s
111
i
I1
si uen
la cons ucció i habi ació de la segona
il.la que pe du a, segons els au o s,
des de inals del s.
IV
o comencamen s
del
V
ins al e ce qua del s.
V,
o
conside an anac 6nica la ela i a
abundosi a
(19,87
%)
de sigil.la a
cla a A a I'es a
11.
L'es a
I,
mol ba-
eja i con o ma pe e a acumulada
ins a I'ac uali a , no ha es a consi le-
a a queol¿igicamen , pe 6 no s'ha
menysp ea I'in en a i agombolado
del seu ma e ial amb el ma eix ac a-
men que
a
la es a dels ni ells.
L'apo ació d'E. Sanma í (pp.
219-
220)
consis eix a elabo a les conclu-
sions his 6 iques dels
90
agmen s de
ce imica de e nís neg e apa egu s, a
I'exca ació dels quals només
13
són e-
p esen a ius, pe 6 que pe me en de
e e ma la po ncia de Roses al s.
111
a.C. amb p oduccions del alle de les
pa e es de es palme es adials i la se-
a decadencia al s.
I1
amb abs ncia
dels ipus A i
B;
en can i, cal des aca
la inespe ada apa ició d'un agmen
de campaniana
C
pod ia e e-
mun a una mica la ecupe ació de Ro-
ses, conside ada ins a a com d' poca
augus ea.
Al capí ol qua (pp.
221-267)
els
au o s publiquen I'anomenada habi-
ació
04
a 1'E. del jacimen , elegida
pe ésse I'única de I'ind e que sem-
bla a in ac e pe 6 que no p opo ciona
més que ma e ial a queol6gic emogu
amb g an abundosi a de es os mala-
col6giques, segu amen
a
causa del
eomplimen d'exca acions clandes i-
nes i no a la es a de I'es a d'abando-
na nen de I'edi ci que en el sec o
o ien al p esen a p oblemes complexos.
M.A. Ma ín ha ingu cu a dels dos
da e s capí ols, dedica el p ime
(V,
pp.
269-31 1)
a les exca acions del ba-
i hel.lenís ic on es p ac ici una ca a
el
1976
que pe me é d'iden i ica
qua e es a s, els dos p ime s mol e-
mena s i al es dos co esponen s als
dos momen s d'habi ació, ambdós de
la p ime a mei a del s.
111
a.C.
El capí ol que clou I'ob a
(VI,
pp.
3 13-369)
a e e ncia a les exca acions
de 1'9 ea de I'església de San a Ma ia,
zona de cons an in e b des de les p i-
me es exca acions a Roses. Una p os-
pecció p elimina , mi jangan ca es,
possibili a la ia del pun idoni d'in-
es igació en apa ixe campaniana A i
es es signi ica i es d'un mu . Les e-
ce ques ingue en un xi no able, ca
so a uns ni ells de emoció -amb ma-
e ials an ma eix dels dos momen s
més esplendo osos de I'an iga Roses-
s'iden i ica en els es a s p o unds que
documen en una p es ncia humana
des del segon qua del s.
IV
a.C. (es-
a
IV),
es es d'una casa que I'au o a
placa als úl ims anys del s.
111
(es a
III),
es imoni de la conside able ex-
ensió u bana de la
Rhode
hel.lenís i-
ca. A més, enmig de les oballes, pe -
ingue en ce amiques de les da e ies
del s.
VI
a.C. i ambé pseudo-j6nies i
massalio es que an e semblan la hi-
pb esi, a comp o a en un u u , de les
elacions amb Ma sella.
Els au o s han a egi sepa adamen
una &moda llis a del ma e ial a queo-
lbgic amb la se a locali zació dins el
ex , que agili za mol la consul a.
El olum que acabem de anca ,
p esen a en una apa enga edi o ial
cla a i mode na, omple un bui impo -
an a la bibliog a ia sob e Roses en
dona comp e ín eg amen , com en
un dia i d'exca acions exempla ,
d'unes in es igacions a queolbgiques
que pe me en disposa d'un conside-
able conjun de ma e ials ben con ex-
uali za s que, d'una banda, e e ma
cons a acions an e io s i, d'una al a,
ob e unes enco a jado es ies pe
a anga en el coneixemen de cadascu-
na de les ases de
Rhode.