Recensions

apartats de I'índex. Tanca el treball una completa taula de concordances. No entrarem en un comentari de contingut de les inscripcions, encara que calgui destacar la presencia escassa de divinitats indígenes (núms. 1, 26 i 119) enfront I'abundositat relativa de mostres d'una completa interpretatlo Romana d'aquests cultes. Són notables les estatuetes de parfir d'Asclepi i Higia (núms. 59 i 61) i I'esment d'Hilar (núm. 25). Onomdsticament les particularitats locals són poques i la strie imperial té una prestncia repetida de Septimi Sever (núms. 30. 69, 70). Tenim, doncs, un corpus que informa fins i tot amb escreix de la zona de la Mesia Superior a la qual és dedicat. Un volum com el que ens ha ocupat avalora el Centre EpigrPfic que dirigeix la professora F. Papazoglou i el mttode epigrdfic rigorós de P. Petrovi?. M. Mayer M. AURORA MART~N, FRANCISCO JAVIER NIETO, JOSEP M? NOLLA, Excavaciones en Za Ciudadela de Roses (camparia 1976 y 1977), les d'E. Pons que, de manera molt precisa, allla els objectius principals del treball i situa les tres fases histdriques documentades a Roses. L'estudi s'estructura en sis capítols que els autors elaboren o bé conjuntament (I), o be separadament (I1 i IV a ckrec de F.J. Nieto i J.M. Nolla; V i VI signats per M.A. Martín), encomanant la redacción del 111, breu i concís, a E. Sanmartí, puix que compren el comentari de la ceramica de vernís negre, ben estudiada per ell mateix a d'altres campanyes en una anterior ocasió1. Dins de cadascun dels capítols centrals (11, IV, V i VI), el material arqueolagic ha estat minuciosament ordenat, catalogat i redu'it a estadístiques, i constitueix el cos de l'pbra. Cal destacar també I'esforg per a oferir una precisa planimetria dels sondejos i dels estrats. El primer capítol (pp. 5-13), <La ciudadela de Rosas. Historia de una investigaciónu, abraca la situació geografica del jaciment, una descripció de les fases de la fortificació de la Ciutadella i, darrerament, la histaria de les recerques en aquest indret, amb acurada bibliografia, que permeten de constatar tres zones d'interes: als voltants de I'església de Santa Maria, a I'anomenat barri hel.lenístic i a I'espaiosa edificació o vil.la tardoDiputació Provincial de Girona, 'Omana. serie mon~gr~ca núm. 2, Girona La primera zona arqueolagica sota les restes de I'hospital militar de la 1979* 391 PP'? entre les quals es Ciutadella que els autors donen a cocompten 19 figures y 6 fotografies . (a p. 40 i 387-8). 1 E. SANMARTI. h cerdrnica carnpaniense de Emponon y Rhode, 2. vols. Barcelona 1978, v. 11, pp. 507 SS. Aquest volum, dedicat dignament i 2 Hi falta només Itanunciat plinol gen&- justa als profs. Miquel Oliva i Nino rai (PP. 16, 223 ...) que potser un impediLamboglia, s'enceta amb unes paraument mecinic no ha perm2s d'incloure. ntixer (pp. 15-217) és una habitació (G IV B) on es localitzaren sis estrats que, malgrat les dificultats interpretatives honestament esmentades per F.J. Nieto i J.M. Nolla, documenten el substrat anterior a les dues vi'l'ae romanes (VI), la construcció i destrucció de la primera vil.la (estrats V i IV), fases contemporanies respectivament de la terra sigilLata clara A i les primeres aparicions de la clara D a la segona meitat del s. IV que els autors assenyalen com a coincidents amb les arazzias* dels bagaudes; els estrats 111 i I1 situen la construcció i habitació de la segona vil.la que perdura, segons els autors, des de finals del s. IV o comencaments del V fins al tercer quart del s. V, tot considerant anacr6nica la relativa abundositat (19,87 %) de sigil.lata clara A a I'estrat 11. L'estrat I, molt barrejat i conformat per terra acumulada fins a I'actualitat, no ha estat consiflerat arqueol¿igicament, per6 no s'ha menyspreat I'inventari agombolador del seu material amb el mateix tractament que a la resta dels nivells. L'aportació d'E. Sanmartí (pp. 219220) consisteix a elaborar les conclusions hist6riques dels 90 fragments de cerimica de vernís negre apareguts, a I'excavació dels quals només 13 són representatius, per6 que permeten de refermar la pottncia de Roses al s. 111 a.C. amb produccions del taller de les pateres de tres palmetes radials i la seva decadencia al s. I1 amb abstncia dels tipus A i B; en canvi, cal destacar la inesperada aparició d'un fragment de campaniana C podria fer remuntar una mica la recuperació de Roses, considerada fins ara com d'tpoca augustea. Al capítol quart (pp. 221-267) els autors publiquen I'anomenada habitació 04 a 1'E. del jaciment, elegida per ésser I'única de I'indret que semblava intacte per6 que no proporciona més que material arqueol6gic remogut amb gran abundositat de restos malacol6giques, segurament a causa del reompliment d'excavacions clandestines i no a la resta de I'estrat d'abandonarnent de I'edifci que en el sector oriental presenta problemes complexos. M.A. Martín ha tingut cura dels dos darrers capítols, dedicat el primer (V, pp. 269-31 1) a les excavacions del barri hel.lenístic on es practici una cata el 1976 que permeté d'identificar quatre estrats, els dos primers molt remenats i altres dos corresponents als dos moments d'habitació, ambdós de la primera meitat del s. 111 a.C. El capítol que clou I'obra (VI, pp. 3 13-369) fa refertncia a les excavacions de 1'9rea de I'església de Santa Maria, zona de constant interb des de les primeres excavacions a Roses. Una prospecció preliminar, mitjangant cates, possibilita la tria del punt idoni d'investigació en apartixer campaniana A i restes significatives d'un mur. Les recerques tingueren un txit notable, car sota uns nivells de remoció -amb materials tan mateix dels dos moments més esplendorosos de I'antiga Rosess'identificaren els estrats profunds que documenten una prestncia humana des del segon quart del s. IV a.C. (estrat IV), restes d'una casa que I'autora placa als últims anys del s. 111 (estrat III), testimoni de la considerable extensió urbana de la Rhode hel.lenística. A més, enmig de les troballes, pervingueren ceramiques de les darreries del s. VI a.C. i també pseudo-j6nies i massaliotes que fan versemblant la hi- pbtesi, a comprovar en un futur, de les relacions amb Marsella. Els autors han afegit separadament una &moda llista del material arqueolbgic amb la seva localització dins el text, que agilitza molt la consulta. El volum que acabem de tancar, presentat en una aparenga editorial clara i moderna, omple un buit important a la bibliografia sobre Roses en donar compte íntegrament, com en un diari d'excavacions exemplar, d'unes investigacions arqueolbgiques que permeten disposar d'un considerable conjunt de materials ben contextualitzats que, d'una banda, referma constatacions anteriors i, d'una altra, obre unes encoratjadores vies per avangar en el coneixement de cadascuna de les fases de Rhode.