scieee Science in your language
[en] (orig)

El prestigi de la Universitat d'Oxford a les lletres i la filologia clàssica hispàniques

Abstract

Closa Farrés, Josep

Read accessible full text

El prestigi de la Universitat d'Oxford a les lletres i la filologia clàssica hispàniques

Author: Closa Farrés, Josep
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1982
Source: https://ddd.uab.cat/pub/faventia/02107570v4n1/02107570v4n1p67.pdf
EL PRESTIGI DE LA UNIVERSITAT D'OXFORD A LES
LLETRES
I
LA
FILOLOGIA
CLASSICA
HISPANIQUES.
NOTES
PER
A
UNA
HISTORIA
J.
Closa
Fa és
Ox o d..
.
whispe ing iom he owe s
he
as
enchan men o he Midde Ages..
.
Ma hew
A nold
Si 1'any
1510
el ca denal Ximenes de Cisne os de ensa a la llengua
g ega com a on i o igen de la llengua lla ina i de o es les ciencies del
seu emps1, dos segles més a d el seu p es igi secula enca a con inua a
pe manen , pe 6 s'e idencia en cla s indicis d'un desconeixemen p o-
g essiu més o menys c eixen .
D'aques a mane a, un e pa icula de la alo ació de la llengua g e-
ga al lla g del segle
XVIII
po ésse , al egada, la impo Pncia donada al
seu coneixemen pe pa d'uns esc ip o s2 i la se a alidesa i signi icació
1
A chi o His ó ico Nacional. Uni e sidad de Alcalá,
Cons .
11..
1310,
ol.
46
o:
nlin-
gua g eca ons es e ongo la ine lingue e aliamm scien iammw,
ci ado po J. LOPEZ
RUE-
DA.
Helenis as ipalioles delsigl'o
XVI.
Mad id,
CSIC,
1973,
p.
18.
2
C .
JAMES BOSWELL.
La
Vida del Doc o Samuel Johnson
(T ad. A. Do a), Buenos
Ai es, 1949, p.
60:
aElsábado..
.
el Doc o Johnson
y
yo omamos un eme o en las escale-
as del Temph
y
salimos pa a Geenwich. Le p egun é si c eia ea men e que el conoci-
mien o delia ín
y
delgnégo e a un equisi o esencialpa a una buena educación.
JOHNSON:
"Szn duda alguna: pues /os que los conocen, ienen una g an en aja sob e los que no los
conocen.
..
".
Y,
sin emba go -d+e yo-, lagen e ma chapo el nundo muy bien
y
lle a
adelan e los negocios de la ida, sin cul u a.
JOHNSON:
"Bien, se% , eso puede se cie o
en casos donde la cul u a no puede, posiblemen e, se de ninguna u ilidad: po ejemplo,
es e muchacho eme o nos lle a an bien sin cul u a, como si pudie a can a la canción de
O io..
. ".
En onces p egun ó al muchacho:
''i
Qui da iüs po sabe lo que son os a go-
nau a~?''
"SeBo - espondió- dah /o que engo
".
Johnson quedo' encan ado de la es-
pues a y e dimos el doble delp ecio.
Ei
D . Johnson se ol ió luego a mi: "Seño , el deseo
,
de sabe es elsen imien o na u al de la humanidad,
y
odo se humano, cuya men e no es-
é iciada, es a á p on o a da /o que enga po adqui i sabe ..
.
'
.
pe les no elles gene acions, gai ebé immedia es3. Dins aques a endzn-
cia cal si ua la menció del pe sona ge desconeixedo de la llengua g ega
o la p oblemi ica del seu es udi, enal i pe uns4 i c i ica pels al es'.
Com a eacció a aques a da e a eali a , cal, possiblemen , in e p e a
I'o ien ació dels es udiosos hispinics del segle
XVIII
en di ecció a les
uni e si a s angleses dlOx o d
i
Camb idge, com llu s models de cen es
d'ensenyamen supe io
i
humanís ic, on hom conse a a les millo s a-
dicions en I'es udi dels esc ip o s clissics de I'an igo .
3
C .
OLIVER GOLDSMITH.
El icano de WaRe ield,
T ad. de
E.
Gascó. Mad id,
19i2:
nGano aiez mil lo io ines anuales y como con buen ape i 0 sin necesidad de sabe g iegow.
C .
pe con as ,
ibídem,
cap.
I,
p.
12
:
nMi hijo mayo , Jo ge, se educó en Ox o d, po que
lo des ini a las le as..
.u.
La c í ica d'un coneixemen limi a a les llengües clissiques, com
a s'mbol de la cihcia, i sense cap lligam amb la ida, es oba a les pigines de Thacke ay.
C .
WILLIAM MAKEPEACE THACKERAY.
The Memoi s o Bany Lyndon, Esq.,
Ha mond-
swo h,
1975,
cap.
I
pp.
25-26:
n...
So six weeks 'wasd he schoo ing Ie e go . AndIsay
his o e pa en s Rnow he alue o i ; o hough I ha e me mo e lea nedbooRwonn~
i?¿
he wo ld, especially a g ea hu hing, clumsy, bleu -eyed old doc o , whom hey called
Johson..
.
ye Ip e y soon silencedhim in un a gumen (u Bu on
's
Co ee-house), andin
ha , and in poe ly, and wha
I
cd na u alphilosopby, o he science o li e, and in i-
ding, music, leaping, he samll-swo d, he Rnowledge o a ho se, o a main odcoch, and
he manne s o un accomplishedgen leman anda nan o ashion..
.
Si , saidl o M . John-
son, on he occasion I dude o he was accompanied by a M . Buswell o Sco land, and I
wasp esen ed o he c ub by a M . Goldsmi h, a coun yman o my own,
-
'Si ', saidl, in
epiy o he schoolmas e
's
g ea hunde ing quo a ion in G eeR
',
you jüncy you Rnow a
g ea deal mo e han me, because you quo e you Ans o le andyou Ph o, bu can you ell
me whid ho se win a: Epsom Downs nex week? -Can you un si m& wi hou b ea -
hing?- Can you shoo be ace o sapdes en imes wi hou mising? I so,
ai&
abou A is-
o le and Plu o o me .
La
menció del D . Johnson
(1709-1784)
a aques a ob a publicada I'any
1852
és mol in-
e essan com a mos a de espec e i ama de la se a singula igu a, que es oba al ons de
o a I'ankdo a, i que essal a a la espos a del D . Johnson al seu amic i la se a eacció.
C .
THACKERAY.
OP.
ci ., ibíd.
:
a
"D )e Rnaw who ye
'
e speaking o?" oa ed ou he
Sco cb gen eman, M . Buswell, u hi . "Holdyou ongue, M . Boswell", said he old
schoolmas e . "I had no igh o b ag o my G eeR o he gen leman, and he has answe ed
me
ely well". Doc o ', says I, looking waggishh u him, "do you Rnow e e a hyme o
Ani o le?
".
''Po ,
i you p aise
'
',
says M . Goldsmi h, laugbing. And we hadsix hymes
o Anj o le be o e we le i he co ee-bous ba e ening..
.
w.
4
G.
MAYANS
I
SISCAR,
Epis olaio,
ol.
I,
Mayans y os midicos.
T ansc ipción, no as y
es udio de V. PESET LLORCA. Val?ncia, Publicaciones del Excmo. Ayun amien o de Oli a,
1972,
pp.
110-111:
Ca a
100,
Mayans a Pique ,
21,
no iemb e de
1750:
Pa a que Vm.
expe imen e elgus o con que /e siwo, embió la G amá ico Gnega del P. Ge ónimo Du a i
(1671-1117).
que es la mis g aciosa que ai en su ghe o..
.
Es e me hodo es bueno a iendo
maes os; como ambién el de F . Sánchez de las B ozas, el del Maes o Gonzalo Co eus,
pe o sin la i a oz de cada uno, no siwen an o. Si Vm. pudie e log a que se haianse en
Mad idla G amá ica de la Lengua G ega de F ai Ma in del Cas i lo o la de Ped o Simón
Ab il, se ia g ande cosa, po que una
i
o a acili an la lec u a..
.
Pe o si Vm, quie e que le
-,
De e , cal eco da ambé que les uni e si a s angleses ha ien es a
semp e els models adicionals pe a les uni e si a s hisplniques. Així,
0x o d
és
mencionada al ma e& emps pe la Uni e si a de Pa ís, com
-
-
a exemples a segui pe la Uni e si a de Valincia en una pa dels seus
ensenyamen s, segons decla en els documen sQe la se a undació I'any
1412.
Pe la se a pa , hom po descob i una ob a del amós humanis a
diga /o que sien o, me a e e é a deci lo como buen amigo. Ap enda Vm. el abecedano
i
las ab e ia u as en cuaiquie G amá ica,
i
a lee un poco,
i
comp e un dicciona io pa a e
al qual oz g iega, que no en ienda en los au o es la inos que las ci an,
i
no se canse más.
Po que Vm., en e an as ocupaciones, no puede aplica se an o en la lengua g iega que la
en ienda con an a pe$ección como /os que mejo han aducido /os escnjo es g iegos de
Medicina mis clásicos.
Y
assi, comp e Vm. las mejo es aducciones,
i
c eame que sino D.
Manuel Ma i, nadie ha sabido ni sabe g iego en E paña de cuan os hemos conocido
i
co-
nocemos. Luego que sepa Vm. lee qua o palab as, di án que Vm. es un Comendado
G iego, o un Ped o Juan Nuñez, que en mi opinión ha sido el que más ha sabido en E -
paña de es a lengua que San Agus in no se a e ió a ap ende , diciendo Ophis me e ui ,
es o es, la culeb a, que eso signi ica ophis, que e a uno de /os nomina i os de &a ien-
gua..
.
*
C .
ambién MAYANS
I
SISCAR,
Epis ola io,
Ca a 177, Mayans a
A.
Capde ila,
15, dicie nb e de 1768, p. 2 14:
(En quan o a la lengua g iega..
.
Vm. c ea que en España,
después que a& D. Manuel Ma i no ai quien la sepa. Si con dycul ad hah'a a Vm. es o
qua o que sepan La in (Cóm0 han de sabe gnego? A nadie c ea Vm. en es e asun o. La
mayo dz icul ad de es a lengua consis e en ap ende las Deciinaciones
i
Conjugaciones,
abajo p opio de los niños. Después pa a quien iene conocimien o de las pa es dc la o a-
ción, bas a cualquie g amá ica, como la de Clena do, que iene Vm. o la de P. Juan Nu-
ñez, que es e udi isimo, o
L
del B ocense, que es una de las mis b e es, o la de
P.
Simón
Abd, que es más cla a, o la de Gonzalo Co eas, que ambién es b e e o la que es in e io
a odas, pe o más ácil de balla , pa a Vm, mis ú il, la de F ai Ma in del Cas ilo, po que
es an puenl (dig moslo assg que no necesi a de una oz de maes o,
i
que es lo que Vm.
ha menes e ,
po que no /e bdhá en E pañu. Una ez que Vm. sepa
&as
decMcMnes
i
conjuga-
&nes
i
dgunos pocos p ecep os, desde luego aplíquese Vm. a lee duc&nes que en una
página engan el gnego
i
en la de en en e el /ah;
i
sean os libms de asun os que Vm.
en ienda bien, o de lib os sencillhsimos, no poe as, que ienen pe u bada la colocación
i
son demasiadamen e me a óncos, excep o A is óhnes, que es el Te encio de losg iegos. El
mejo dicciona io, en quan o
a
la pleni ud de la lengua, es el de Scapula, si bien es d@cil
de maneja . El Tes amen o Nue o aducido en la in es buen lib o po que es de asun os
in eligibles. Vm. no seponga en la cabeza se g an g iego, po que es opide insigne lib e-
ia,
que no se puede ene en España
i
ein e o ein a años de es udio, sino lee co ien e-
men e ip ocu a en ende es a lengua con un Dicciona io
al
ado*.
5
C .
MAYANS
I
SISCAR.
Epis olano:
Ca a 177, Mayans a Capde ila,
IS,
dicie nb e de
1760, p. 214:
aPe o enga Vm. po ema de /os delinos de Feijoo la p e e encia de la en-
gua ancesa a la g iega .
1
6
J.
VILLANUEVA.
Viage li e a i0 a las Iglesias de España,
ol.
11,
Mad id,
1,
p.
187,
Apéndice núm. VII: Copia de 10s capí ulos pa a el égimen del nue o Es udio Gene al que
se es ableció en Valencia el año 1412:
nl em, guodquolibe anno lega akquem lib um de
logica in quo sun compila ae e u ili e memo iae logicae secundum quod is is empon'-
bus communi e pe ac an u pe magis os Pa isiis e Oxoniaew.
i me ge Thomas Linace 7, o ma a Ox o d i mes e d'E asme
i
de Si
Thomas Mo e, a la llis a de llib es d'humani a s de lec u a obligada a les
aules de la Uni e si a de Ba celona8, I'an 1550.
També la Uni e si a de Salamanca apa eix ja des dels seus inicis so a
la in luincia de la uni e si a anglesa, ep esen ada pe les igu es del
Magis e Rica dos
i
Magis e Rundolphus9,
ins a I'any 1771, en qui es
menciona el model de
n/as Uni e sidades de Alemanias,
en lloc de les
on s adicionals1°
Tanma eix, pe b, ha en queda mol llunyans els dies de I'ensenya-
men del amós humanis a Joan Lluís Vi es" a la co eial dPAngla e a
7
C .
THE ENCYCLOPAEDIA BRITANNICA.
A Dic iona y o Sciences, Lice a u e and Gene-
dln oma ion.
Camb idge, A The Uni e si y P ess, 191
lL1,
ol. XVI, pp. 701-702, s. .
Thomas Linac e: <...He was one o he i s Englishmen who s udied G eeik in I aly.
Among bis pupils was one -E asmus- whose name, would su ice o p ese e he me-
mo y o bis ins uc o in G eeik, and o he s o no e in le e s andpoli ics such as Si Tho-
mas Mo e, P ince A hu and Queen Ma y
. . .
Cole , G ocyn, William Lilye and o he emi-
nen schola s whe e bis in ima e iends, and he was es eemed by a s i1 wide ci cle o li e-
a y co esponden s in all pa s o Eu opew
.
C .
ambé
R.
PFEIFFER.
His o y o Classical
Schola ship iom 1300 o 1810.
Ox o d. Cla endon P ess, 1976; Si J.E. SANDYS.
His o y
o Classical Schola ship. New Yo ik-Lond es;
R.
WEISS.
Un ailie o Inglese del Poliziano:
Thomas Linac e, a Il Poliziano e ilsuo empo. A i del IV Con egno In e naz. di S udi sul
Rinascimen o, 191
7,
pp. 231 -236.
8
J.
PUIGGARI, Plan de Es udios de la Uni e sidad de Ba celona. Aiio lSSO*, a
~e is a
His ón'GaLa ina.
1.3.1874, pp. 17-19.
9
C i.
M. GOMEZ MORENO.
Ca álogo Monumen al de Espalia: P o incia de Salamanca.
Mad id, 1967, pp. 229 ss:
Uni e sidadLi e ana,
ol. I, pp. 153-174. La p esencia de igu-
es o mades a les uni e si a s angleses i més a d incula s a les uni e si a s hispiniques és
un enomen cul u al gene al. Així, cal eco da ambé la pe sonali a de Joannes Lincon-
nensis, deixeble de Guillem d'Ockam, a la Uni e si a de Valencia.
C .
LEON ESTEBAN.
Juan Lo enzo Palmi eno. Humanis a y Pedagogo, Pe i ,
1976, p. 77.
10
C .
aPlan Gene al de Es udios di igido a la Uni e sidad de Salamanca el Real
y
Su-
p emo Consejo de Cas illa. Aiío de 17719, a G.M. ADDY.
The Enligh enmen in he Uni-
e si y o Salamanca.
Duke Uni e si y P ess, 1966, p. 347.
:
nTodo Ca ed á ico de cual-
quie Facul ad que sea, debe hace , como queda dicho a sus Disc$ulos en el dia después
de San Lucas, una O ación Inaugu al en que les dé
a'
en ende po mayo la ma e ia que
hace elobje o de su Ca hed a, su impo ancia, el mé odo que obse a 2 en su explicación,
y
el que los Disc$ulos debe án ene en su Es udio. Es as o aciones que han de eci a se
desde la Ca hed a en lengua la ina, se han de e ee an es po el Ca hed a ico de Rhe on'.
ca, que ad e i 2 y ano a á cualquie . de ec o que halle en la pu eza del la ín, o en el a i-
icio de la o ación. Y i madas después po
d
Ca bed a ico que la dixo, y po el de Rhe ón'-
ca, se debe án coloca
y
gua da en la Biblio eca de la Uni e sidad, pe mi iéndose la im-
p esión al Au o
o'
a'
cualquie imp eso ,
o'
pe sona que quie a hace la de su cuen a po la
u ilidad que de su publicación esul a á, y se es ila en las Uni e sidades de Alemania, y
a7-
iguamen e en las de Espalia~.
11
FOSTER WATSON. cThe Spanish Elemen in Luis Vi es*, a
Amus de ¿'Ins i u de Cien-
cies,
Any 11.1. Ins i u d'Es udis Ca alans, 1913, pp. 7-47, esp. p. 40. Fos e Wa son e-
com a p ecep o de la p incesa Ma ia, illa dlE ) ic
VI11
i de Ca e ina
d'A agó, i de la se a docencia al Col.legi del Co pus Ch is i de la Uni-
e si a d'ox o d; i ambé ha en es a en el eco d la p esencia pos e-
io d'es udian s d'o igen angles i i landes a les aules de la Uni e si a de
Salamanca12, com a esul a de les llui es eligioses en llu país nadiu, els
esc ip o s i e udi s hispinics se cen is es con inua en conside an les
uni e si a s angleses com llu s models educa ius i humanís ics, almenys
en l'imbi conc e dels es udis de llengües an igues i llengües clbsiques,
i ins i o alguna igu a hispana apa eix col.labo an a les edicions clissi-
ques d'ox o d.
Si el amós au o de la no menys amosa ob a
The Hi~ o y o he De-
cline and Fallo he Roman Emki e,
Si Edwa d Gibbon13, a la se a p o-
pia
Au obiog a Zz
es a ess6 de I'in e is c eixen a les aules uni e si i ies
d'Ox o d pe les llengües no clissiques, pe 6 sí an igues, g acies als es u-
dis de Pollock i Ockley, aques a ma eixa endencia es a desp és i a
i
es
elaciona amb I'es udi dels an ics es os bíblics.
D'aques a mane a, el segle
XVIII
apo a dins aques da e imbi
I'edició monumen al de 1'An ic Tes amen segons la e sió dels Se an a,
eali zada pe Si Robe Holmes, on col.labo a el jesu'i a o osí Joa-
quim Pla. Pla1*, nascu a la coma ca de Ta agona, es p esen a com una
co da, a més de Joan Lluís Vi es, la p es ncia a la Uni e si a d'Ox o d d'al es il.lus es
p o esso s com Rod igo Gue e a, An onio de Co o, Cip iano de Vale a, Ped o de So o, o
Joan de Villaga cia, i ambé la de Ba olomé de Mi anda, o la de Al onso de Cas o
a Lond es, du an el egna de la eina Ma ia, illa de Ca alina d'A agó.
C s,
ambé pe a
una isió gene al, C.E. MALLET.
His o~y o he Uni e si y o Ox o d,
New Yo k,
1924;
Ian
MORRIS.
The Ox o d BooR o Ox o d,
Ox o d Uni e si y P ess,
1978.
Cal eco da ambé
que algunes de les ca es
de
Joan Lluís Vi es apa eixen da ades a Ox o d.
C s.
JUAN
LUIS
VI-
VES.
&is ola io,
Edición p epa ada po
J.
Jiménez Delgado, Mad id, Edi o a Nacional,
1978;
Epis .
64,
Vi es a Mi anda
(Ox o d, junio,
1523).
pp,
319-321;
Epis .
66,
Vi es a
Ca alina, Reina de IngIa ema
(Ox o d,
7
de oc ub e de
1523).
pp.
324-25;
Ep.
67:
Vi es a
G ane el ,
(Ox o d,
1523).
pp.
326-330;
Epis .
68,
Vi esa Pa e.
(Ox o d,
1523).
p.
331;
Epis .
69,
Vi es al Ca denal Wo¿sey
(Ox o d,
1523),
PP.
332-36;
~pzs .
70,
Vi es a Luis de
Flandes,
(Ox o d,
1523),
pp.
337-39;
Epis .
71,
Vi es a Linac e
(Ox o d,
1523),
p.
339;
Epis .
73,
Vi es a C ane el ,
(Ox o d,
1524),
pp.
341-45;
Epis .
74-75,
Vi es a Gonzalo
Tamayo.
(Ox o d,
1523-24),
pp.
346-49;
Epis .
77,
Vi es a Gilbe o Cogna o,
(Ox o d,
1524).
pp.
355-56;
Epis .
92,
Vi esa Claymond(Ox o d,
1524).
pág.
390;
Epis .
93.
Vi es
a C ane el ,
(Ox o d,
1525).
pp.
391-93;
Epis .
95.
Vi es a Ennque
VIII,
(Ox o d,
1525),
pp.
396-400;
Epis .
97,
pi es a Hec o Decamio
(Ox o d.
1525),
pág.
403.
12
C .
J.
CLOSA
FARRES.
aLa ín medie al
y
La ín humanis ico en 10s documen os de es u-
dian es i landeses e ingleses de la Uni e sidad de Salamanca en el siglo
XVIn
a
Uni e si as
Ta aconensis,
11,
1977-80.
pp.
3-14.
13
Si Edwa d
GIBBON.
Au obiog a h,
ad. de
A.
Dona, Buenos Ai es,
1949,
p.
42.
14
C .
M.
BATLLORI.
La
cul u a bispanoi aliona de /os jesui as expulsos. Espa ioles

de les igu es més b illan s en e el g an nomb e de eligiosos del ma eix
o d e eligiós, expulsa s dels dominis de la Co ona
i
e ugia s a les e es
d'I Plia, on el obem com a di ec o de la secció o ien al de la Biblio eca
Uni e si i ia de Fe a a, desp és com a p o esso de Caldeu a la Uni e si-
a de Bolonya
(1794-1797),
i més a d com a Di ec o de la Biblio eca
Ba be ini de Roma, des de l'any
1801.
Cal eco da ambé, en una dimensió més li e i ia, pe 6, pe aques a
aó, en un ni ell de di usió més g an en e els lec o s e udi s i popula s,
com el p es igi adicional i secula de la Uni e si a d'ox o d, model de
les uni e si a s angleses, apa eix ambé, com e a na u al, a les pagines
de la no el.1a del ma eix segle.
L'ob a més amosa en aques aspec e és, sens dub e, la
His o ia del a-
moso p edicado F ay Gemndio de Campazas,
esc i a pel ambé jesu a
P.
José de Isla. L'au o , imi an cla amen un ecu s li e a i ja p esen a
les piigines del seu model Miguel de Ce an es", amb la se a
His o ia
del a noso hidalgo Don Quijo e de la Mancha,
i amb la ma eixa inali-
a d'empa a -se de les possibles c i iques que podia despe a la se a
ob a, la p esen a com una aducció d'un ex an ic; anma eix, pe b,
pe con as amb Ce an es, la se a na ació sed an sols una aducció
lliu e i una ec eació po ada a e me pe un enginyós odamon, al.licia
que només li descob i 2 I'au o de la his 6 ia i, en el da e capí ol,
((un
p o eso de la Uni e sidad de Ox o d),
expe en llengües an igues, a
qui, pe a za , consul a en o n el manusc i o iginal i la se a << idel)>
adu~ció'~. De e , el pe i de all de la menció de la igu a del p o esso
oxoni2 po sembla i ial en una p ime a lec u a de I'ob a, pe 6 és mol
signi ica iu de la ben me escuda ama de les uni e si a s angleses, pe
llu dedicació me 6dica i humanís ica a les llengües an igues.
També és mol signi ica iu que, ins i o , D.G. Mayans i Sisca ,
Hi pano-Ame icanos, Fi/ipinos.
1767-1814. Mad id, 1966, p. 405;
Documen os. Bolonia.
A cbiuo di S am. Assun e ia de S udio,
núm. 4.
nl le e a i di Ox o d, di e on e supnn en-
den i ulla nuoua edizione del Veccbio Tes amen o g eca, consul ano l'abbe (Joaquim) Pla
in o no
icodicimanosc i ideiSe an au.
C i
ambé,
p.
302:
nLas colaciones de]. Ph e. in
en los Mss. Holmes
14.26
y
34
de la Bodleian Lib a y. Ox o du.
M.
Ba llo i ha dedica dos
es udis a aques a igu a: aDos Heb ais as ca alanes, amigos de Gian Be na do de Rossi:
Gallissi i Pla*,
Sejá ad
I,
1941, 255-276;
Id.,
aJoaquín Pla, p o eso de Caldeo en
Bolonia~,
Se a ad,
4, 1944, 99-118. Re e en a la Uni e si a de Ce e a, b essol de I'hu-
manisme ca ali se cen is a, egeu
I.
CASANOVAS.
Fines es y la Uni e sidad de Ce e a.
Ba celona,
195
3; A.
FOLCH.
L
'Uni e si a de Ce e a.
Ba celona.
15
M. de CERVANTES.
His o ia del Ingenio o Hidalgo D. Quijo e de la Mancha,
P ime a
pa e, cap.
IX.
16
P.
JosE de ISLA.
His o ia de/ jámoso p edicado F ay Ge undab de Campazas,
ed.
B.A.E.,
ol.
XV.
Mad id, 1945,
p.
253.
oban -se a la ece ca d'una edició del
I ine a i de Benjamide Tadela,
eedi a pel amós humanis a hispPnic A ias Mon ano, lliu a 2 la se a
pe ició a un llib e e d'o igen espanyol, pe 6 es able a la ciu a de
Lond es17.
Un al e es imoni -de e són innomb ables en aques aspec e- de
g an in e s és l'adquisició d'una biblio eca hispana: en aques cas, la
del Deán Ma í, amós hel.lenis a i e udi amic de
D.G.
Mayans i Sisca ,
pe un llib e e angl ~'~.
En aquell momen , les g ans uni e si a s angleses i les llib e ies i llu s
llib e e s acolli s a I'ob a p o ec o a del seu enom, com a di uso s de les
se es edicions i es udis, a iba en a eni un g an p es igi en e els il&
legs i es udiosos hispPnic~'~
.
Pe is con as , I'es a c eixen de decad?ncia dels g ans mones i s ca-
alans dels inicis del segle
XIX,
com a conseqii2ncia de la desamo i zació,
no deixa en de despe a l'angoixa en e els ia ge s eu opeus a la penh-
17
V. PESET.
G egon' Mayans
i
la cul u a de la 1l.lus aió.
Ba celona-VaPncia. 1975.
'8
MAYANS
I
SISCAR.
Co espondencia. C .
ambé L. GIL. <El Deán Ma io, a
T esg andes
humanu as españoles.
Mad id, 1975.
19
Cal
eco da ambé, com a con as , que al lla g de I'anomena 'Siglo de O o' de les
lle es hispaniques, els g ans humanis es hisplnics, a més de la isió i admi ació adicional
pe Ramon Llull, e en eco da s, llegi s i ci a s a les ob es angleses.
C i.,
a í ol d'exemple,
ROBERT BURTON,
Anp omía de la melancolía.
T ad.
A.
Po noy
.
Buenos Ai es, 1947, pp.
5
7-58:
n..
.la es, aunos, sá i os, d &adas
y
bamad iadas, baahs, e c.,
. . .
cuan o más
iecuen an el a o de los homb es an o mayo es da ios les causan
.
.
.Je oni Pau, en su des-
cn;bción de la ciudad de Ba cino (nomb e ca aginés de la ac ual Ba celona), eFe e que e a
comú n e a esos espí i us jun os a la misma, en las ce canias de las uen es y colinasu. Id.,
ibid.,
p. 61
:
nEn os desie os delhia son iecuen es los espejismos en que apa ecen espi i-
us e an es..
.
Je oni Pau, en su ob a sob e as mon añas de E paña, descnze un mon e de
Can ab ia (mons s enlis e ni osus) donde suelen e se espec os semejan es.. .u
La
menció
de Je oni Pau pe I'esc ip o angles R. Bu on, educa a Ox o d, no és es anya, si es é en
comp e I'elogi que li dedica P. MIQUEL CARBONELL,
De i ic i us ibus suae empes a is:
de oni (Pau) coneixedo en e els p ime s de les lle es lla ines
i
g egues: dedica i mol en-
es a in e p e a les coses de I'an igo , així com ambé dona a I'es udi de les humani a so.
En o n a la se a ob a,
c i.
J.M? CASAS HOMS.
Ba cino de Je oni Pau, His ona de Ba celona
ins alsegle
XV.
Ba celona, Fundació
F.
Blasi Vallespinosa.
1957.
Robe Bu on eco da
en el seu esc i ambé a
J.
Lluís Vi es,
c . ibid.
p.
48:
cLa a e dice que mucbos no c een
en /os espec os po no habe os is o con los p opio~ ojos..
.
aque los sue en se is os
y
oidos con ecuencia, man eniencio con e saciones ami ia es con las pe sonas, como nos o
asegu a Luis Vi es..
.
u:
ibh..,
pp. 116-1 17:
nCon p eno undamen o a i ma Pla ón que o-
dos /os mah del cue po p oceden del alma..
.
Filós a o asegu a que en igo no es el cue -
po el que puede co ompe se, sino e aha. Luis Vi es sos iene que las pe u baiones de
és a p o ienen de la zgno ancia
y
k
imp udencia.. .u;
ibid.. p
.
1
17:
~(Luzs) i es compa a
las pasiones con los ien os ma inos. Unos son sua es, pe o o os empes uosos, hacen zo-
zob a ¿os buques..
.u