DE
L'< ECONOMIA INFORMAL>> A < FORMES DE TREBALLn:
MODELS
I
TENDBNCIES TRANSNACIONALS
*
R.
E.
Pahl
(Uni e si a de Can e bu y)
En ques a icle Pahl apos a pe una in es igació ansnacional i com-
pa a i a de I'economia in o mal, que decididamen p e e eix anomena
o -
mes de eball in o mal,
pe se ques un concep e més p ecis
i
capaG d'en-
globa des del eball di neg e ins a les eines d"au oabas amen .
Aga an com exemple I'acció de planxa , Pahl a un eco egu pe les
di e en s o mes de ebdl que al acció po signi ica i que an des del
eball paga pe peca a ins al eball olun a i, o desa ian les o mala-
cions simplis es de I'economia in o mal.
L'a icle es clou amb el ebuig de les esis ec~onomicis es
i
amb un ad-
e imen als socicilegs pe quk enca in els encimens que compo en les di-
e ses mmes de eball in o mal, sugge in que la sociologia del eball'
po apo a mol a llum sob e els aspec es menys cla s si se cen a en les-
causes
i
deixa de documen a les conseqükncies del enomen.
En I'úl ima d6cada hi ha hagu un no able c eixemen de l'in e es en
allb que agamen s'anomena ecoilomia in o mal. Con e hcies in e nacio-
nals celeb ades a Alemanya, I llia, els Es a s Uni s
i
a al es llocs han eu-
ni especialis es de di e ses disciplines que pensen que enen coses en comú-
pe discu i .' De la ma eixa mane a, go e ns
i
o gani zacions in e go e na-
*
De p ope a apa ició
a
Di isions
in
Wes e n Capi alism and
S a e
Socialism,.
Geo g Nen,
1989.
1.
Pe exemple, Consiglio I aliano pe le Scienze Sociale:
The
In o mal Economy,
633
Pape s
34 (1990) (63-95)
.ciPape ss: Re is a de Sociologia
men als han enca ega , i en mol s casos han publica , anhlisis que p e enen
.aplega una comp ensió cumula i a in e nacional d'un enomen que ha mo-
i a un in e es públic conside able? Comen a is sob e I'economia subme -
gida, I'economia amagada, I'economia a I'omb a o economies amb e ique es
.simila s es combinen amb in en s més academics pe a alua l'adequació me-
odolbgica de les emp a i es pe classi ica la magni ud de l'abas , i'en e -
sadu a i la incidencia del enomen3
Les in es igacions sob e I'economia in o mal an des de de alla s es u-
6dis de casos pa icula s de I'ac i i a econbmica in o mal a Bogo h, Buda-
pes o Ba i, a anhlisis mac oeconbmiques que p e enen explica l'escala del
enomen als Es a s Uni s, G an B e anya o Holanda (B omley i Ge y,
1979; Galasi i Szi acki, 1985; Renooy, 1984; Inchies a, 1986). A egades
aques s es udis es an cla amen o ien a s a p oblemes polí ics o de polí i-
ques públiques
i
el enomen in es iga es po en end e com un p oblema
a edui mi janqan la ges ió, com una solució a adop a o com un e am-
bigu &una socie a que, po se , se ia millo deixa có e (OCDE, 1986b;
Pahl,
1987). D'al es egades, el enomen es ac a his b icamen i el seu
con ex aga a un cai e p ominen (Di on, 1977; Pahl, 1984). Aixb no
,obs an , gene almen , els es udis es p esen en ahis b ica nen i la in es iga-
. ió
ansnacional igo osa gai ebé no exis eix. Aixb és comp ensible ja que
el enomen compo a un concep e de calaix de sas e que ine i ablemen
ha eludi una de inició p ecisa i uni e salmen accep able. La in es igació
ansnacional és o qa a iscada pe que ac a amb uns enbmens que po-
.den se de ini s bas an hcilmen : sense aco d sob e el que s'es igui com-
pa an , aquells qui es an comp omesos amb un exe cici com aques hau ien
.de
se cau elosos. L'objec e cien í ic no ha de se an sols de ini acu ada-
men sinó que ambé s'ha de cla i ica la na u alesa de la in es igació com-
pa a i a. Kohn (en un es udi en p emsa) ha sugge i ú ilmen que hi ha
+qua e ipus &in es igació ansnacional. En el p ime el país és I'objec e
d'es udi; en el segon, el país és el con ex d'es udi, en
el
e ce po se la
,uni a d'an2lisi
i,
inalmen , els es udis poden se de ca hc e ansn~ional.
Social Con lic s and he Fu u e o Indus ial Socie y. Con e sncia In e nacional a Villa
'Tuscalona, F asca i (Roma), no emb e 1982,
i
la Con e sncia les ponencies de la qual
apa egue en en Gae ne
i
Wenig (1985).
Aixi,
no obs an , 1986 ha es a el millo :
se celeb a en con e sncies a Messina (Sicília) el maig, a Biele ield
(RFA)
el se emb e
i
a Ha pe 's Fe y, Wes Vi ginia, a l'oc ub e.
I
segu que en pod íem a egi mes.
2. Veu e especialmen OCDE 1986b: 66-79
i
les e e sncies que se ci en
db.
Més ecen men la Comissió Eu opea de B usselles (DGV) ha emp es una in es igació
sob e
el
ebali neg e en els seus Es a s-memb es, que es p e eia publica el 1989.
3.
Ma e a (1985)
ha
e un in o me di ulga iu, ben in es iga
i
iu.
Pe
a c í i-
ques ben in o mades
i
escsp iques sob e el ebali d'economis es, especialmen als Es-
a Uni s
i
a G an B e anya, egeu Smi h (1986)
i
Thomas (1988).
De l'cceconomia in o ma
a
cc o mes
de
ebaiin
La majo pa de la in es igació compa a i a se cen a en el ipus segon, el
país com a con ex d'es udi. De o a mane a, es udis sob e l'economia
in-
o mal poden o ien a -se a palsos conc e s, com I hlia o Hong ia (Mingio-
ne, 1988; Sik, 1988), pe quk enen pun s in e essan s. Pe exemple, les
in e elacions en e eball o mal i in o mal en aques s dos con ex os opo-
sa s ens poden di mol sob e la na u alesa especí ica d'aques es dues so-
cie a s, <cel que dis ingeix la in es igació que ac a el país com a uni a
&a-
nhlisi és la se a p eocupació essencial pe comp end e com les ins i ucions
i els p ocessos socials es elacionen sis emh icamen amb a iacions en les ca-
ac e ís iques nacionalsa (Kohn, en p emsa).
Malg a aques es alligonado es ad e gncies, ac ualmen hi ha un aco d
gene ali za , com a mínim a Eu opa, sob e el e que l'anhlisi del eball i
de l'ocupació en les socie a s capi alis es i les de socialisme d'Es a ha
es a massa limi ada en el passa . Fo mes in o mals i nous models de eball
dins i o a de l'ocupació han de se explo a s pe e ela elemen s de can i
social que els en ocamen s adicionals han igno a . Les adicionals
i
con-
encionals di isions del eball en la socie a s'es an enegocian : ocupació
in o mal
i
eball al ma ge de l'ocupació són ing edien s essencials en
aques p océs que necessi a se en ks (Go z, 1982; Ge shuny, 1983; Pahl,
1984, capi 01 12). La con usió en e eball i ocupació en l'es il dels an i-
qua s ex os de
Sociologia
del
eball
es eu a a com un a caisme cu iós
i
l'enigma és pe qu& els sociblegs man ingue en du an an de emps con-
cepcions an es ingides del eball.
Aquí no
6
possible p o ei una documen ació comple a sob e l'ex ensa
i c eixen li e a u a que ha so i en els da e s anys a Eu opa
i
als Es a s
Uni s, especialmen des de l'inno ado eball de Fe man, B end
i
Selo
(1978). Així
i
o , in en a é d'o e i indicado s analí ics pe acla i les con-
usions concep uals i de de inició. Desp és acaba 6 sugge in un mi jh pe a
supe a axonomies o mals de les ac i i a s de l'economia in o mal
i
bus-
ca una ap oximació més basada en la sociologia.
APROXIMACIONS
A
L'ECONOMIA INFORMAL
Pe cla i ica el e eny s'han d'assenyala algunes qües ions gene als.
P ime , la noció d'una economia in o mal en les socie a s més desen olupa-
des implica la ecíp oca exis kncia d'una economia o mal, ja que les no -
mes, les egulacions i els p ocedimen s que egeixen I'economia o mal c een
les condicions pe a l'e asió o la ampa; en can ia cons an men unes
no mes an o mals -ja que 1'Es a can ia, en e modes i es ils de egu-
<<Pape s,: Re is a
de
Sociologia
laci6 i des egulació-, l'economia in o mal c eix o disminueix. Si els Es a s
i les o gani zacions in e nacionals olen ealmen imposa els seus sis emes
de egulació, o bé si desi gen mesu a millo la suposada pil dua d'impos-
os, lla o s es p eocupa an de paga economis es i d'al es pe a ecopila
es adís iques compa a i es que demos in la magni ud de l'ac i i a econb-
mica, la qual c euen que hau ia d'es a en la Comp abili a Nacional, pe b
que els cos a de pe ceb e. Un in o me publica pe I'OCDE el 1986 con-
clogué que hi pod ia ha e en e < el
2
i
el
4
pe cen d'ocupació subme -
gida (en e mes de eball) de l'inpu o al de eball mesu a en ho es de
eball en els paysos més indus iali za s, enca a que aques pe cen a ge po-
d ia a iba al
8
pe cen ), (OCDE, 1986b: 69). E iden men , a i macions
compa a i es an abs ac es (la in es igació ansnacional compa a i a de
Kohn, pe exemple) gene ali zen mol i po se que no inguin un g an
alo academic
o
p hc ic. No obs an aixb, en oca les o mes de egulació
i des egulació po o e i , en eali a , una base ú il pe a la in es igació ans-
nacional, al com p e enc de p o a més enda an .
Recopila indicado s de l'economia in o mal suposa que, d'alguna ma-
ne a, la ecíp oca economia o mal ens o e eix una base ixa. A a bé, si
aga em les economies de, pe exemple, Kenya, A ganis an, Hong ia i Dina-
ma ca, és e iden que són més des acables les di e hncies en e les socie a s
de socialisme d'Es a i les libe aldemoc h iques, o bé en e les di e en s
o mes de socie a s pos colonials en desen olupamen , que no pas la sim-
ple dico omia o mal-in o mal. Les es adís iques que indiquen o d es de
magni ud semblan s poden ocul a més que no pas e ela . Els comen a is
de S e an Nowak són aquí pe inen s: <(Com podem sabe que es em
es udian "la ma eixa cosa" en con ex os di e en s? ¿Com podem sabe
que les nos es obse acions i conclusions no es e e eixen, en eali a , a
"coses o sa di e en s" que incloem en la ma eixa ca ego ia concep ual sen-
se cap jus i icació? O bé si semblen di e en s, ¿són ealmen di e en s es-
pec e a la ma eixa a iable (en esa quali a i amen o quan i a i amen ), o
és que la nos a conclusió sob e la di e ilncia en e elles no é signi ica
cien í ic?)> (Nowak 1976: 105). Regulació i des egulació poden espond e
p ocessos globals pe b són, segu amen , especí iques del con ex ins a
un ce g au d'impo hncia. Mel Kohn esumeix la qües ió així: <(No hi
ha cap mane a d'es a segu si les apa en s di e hncies en e paisos són
eals o "a i ac uals"~ (Kohn, en p emsa).
En e ce lloc, la idea que
hi
ha múl iples
economies
en qualse ol o -
mació social s'ha d'examina acu adamen . So a el capi alisme mode n i
occiden al la moneda, el sis ema banca i i la concepció de les elacions de
me ca són comunes: la base d'una economia sepa ada cos a de dis ingi . Un
De I'c economia in o mal)> a c o mes de eball),
in en de di e encia qua e subeconomies en el Regne Uni ou plan eja
ja pe Da is el 1972. La se a desc ipció no ha es a ú ilmen supe ada.
<(La subeconomia del me ca es h egida pe lleis de come c, d'ocupa-
ció, de elacions labo als, e c., i inclou o es les ansaccions de se eis i
me cade ies. L'economia edis ibu i a es a egida pe lleis iscals i d'as-
sis ncia social i despesa pública. L'economia dom s ica es h egida inalmen
pe la no ma amilia , pe & de o ma més immedia a pe cos ums i ex-
pec a i es, més o menys idiosinc h iques, ela i es a les elacions en e els
memb es de la amí!ia; inclou o es les ac i i a s p oduc i es que no es an
in e ingudes pe un me ca ( e i millo a , p ocessa alimen s, e c.), així
com la g an pa de les ac i i a s del consumido . L'economia de l'obsequi
es egeix pe les lleis de ecip oci a , i inclou o es aquelles ansaccions que
anomenem e un egal, obsequia , e c.)> (Da is, 1972:
408).
Da is acla eix que no p e én e una llis a exhaus i a. Al es han con-
as a el sis ema de plani icació es a al de les socie a s socialis es amb els
pa dels, so in in o mals, sis emes de me ca de la ma eixa socie a 4 Pa-
adoxalmen , pe an , la noció d'es e es econbmiques sepa ades
o
$<(eco-
nomiesn po se més ele an en socie a s de soo:ialisme &Es a , cosa que
discu i é desp és amb més de all.
En qua lloc, hi ha una cla eda enganyosa quan es a e e ncia a o
aquell eball que no és pa de I'ocupació o mal com l'economia in o mal.
La u ili zació del e me <(economia in o mal)> se ia ap opia , en p ime lloc,
si l'ac i i a in o mal es e e ís a una es e a elhablemen sepa ada
i
in-
dependen d'una al a economia. Aixb es pod ia dona en una economia cen-
almen plani icada, on l'ac i i a econbmica que ope a d'aco d amb els
p incipis del me ca exis eix jun amen o pa auelamen a l'econo nia < o i-
cial)> o mal. Aquí l' m asi es h en la di e en o ma o ipus &economia.
Una segona acepció on es pod ia emp a el e me se ia la que es e e ís a
o es aquelles ac i i a s econbmiques que són om , es de l'economia o mal.
Aixi, algun eballado au bnom po decla a no nés una pa de les se es
ac i i a s al isc pe cons a com a pa de l'economia o mal. Si aquella
pe sona eali za al es ac i i a s o é una al a eina, pe 6 no decla a els
bene icis o ing essos que li gene en, lla o s aixi es po quali ica de e-
ball subme gi en l'economia in o mal. Aixi, cadia ipus d'ac i i a econb-
4. Hi ha indicis pe a di que Go ba xo dóna supo a aques a dis inció en e el
sis ema públic es a al
i
el sis ema p i a de me ca (si és que no
lih
donen o s els seus
collegues).

<<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
mica o mal ind h la se a kplica in o mal. El p ime ús del e me econo-
mia in o mal em asi za el subs an iu, el segon l'adjec iu.
A
pa &aques es dues u ili zacions di e en s, l'exp essió po inclou e
di e ses o mes de eball que no són pa ni &una economia pa allela ni
d'una omb a de l'economia o mal de me ca . S'en enen millo com a o -
mes de ebdl especi iques i se ia con ús i concep ualmen poc sblid ajun a
o es aques es di e ses o mes de eball. Sens dub e se ia augmen a l'e -
o e e i -se al menciona conjun de o mes di e ses de eball com eco-
nomia sepa ada. Aquells que in en in e -ho hau ien d'ajun a una gamma
d'ac i i a s que inclogués des de la delinqüencia ocupacional, el eball do-
mks ic ins als quasi-hobbies com la ja dine ia. Els eballado s empob i s
de les ciu a s més pob es del món, de la ma eixa mane a que els eballa-
do s opulen s de les ciu a s més iques, poden eballa amb les eines p b-
pies en el seu p opi emps pe p odui béns i se eis pe a la se a lla .
E iden men , algunes o mes de eball són cul u almen especi iques: el
b icola ge, pe exemple, po eni més kxi a G an B e anya que al Japó.
Una de les conseqiiencies de esumi una gamma d'ac i i a s so a el í ol
gene al de eball in o mal és que o mes de eball o ca di e en s poden
a egi -se a o d es de magni ud gene als apa en men semblan s com pod ia
passa en e socie a s di e en s. Pe quk als compa acions inguin sen i és
c ucial que el concep e gene al sigui desag ega en els seus elemen s cons-
i uen s. Només quan o mes de eball especí iques es dis ingeixen con-
cep ualmen , és quan l'anhlisi compa a i a és iable. Rep end é, pe b, aques
ema més enda an . (Vegeu ambé Pahl, 1984, capí ol 5.)
Pe dona alguna idea de la gamma de con ex os en qd s'emp en els
e mes eball in o mal i economia in o mal es poden menciona di e ses
qües ions i di e sos deba s. Ambdós enen una li e a u a p bpia i m'hi
e e eixo només amb l'objec iu d'il.lus a i sense p e end e se exhaus iu.
Alguns au o s poden e e i -se a les ma eixes ac i i a s com a pa &una
economia in o mal, d'al es a un sec o in o mal
i
d'al es simplemen al
eball in o mal, g ad au noi , o schwa za bei , en e al es e mes.
a)
Es a e e kncia a una gamma d'ac i i a s que poden anomena -se
es a sgies de supe i encia pels pob es de les ba iades de les ciu a s del
Te ce Món o del sud d'I hlia (Mingione, 1983). El deba se cen a en la
qües ió de si aques a és una opció o bé és el esul a d'una elecció en e
possibili a s al e na i es de guanya -se la ida.
b)
Nous i al e na ius modes de p o isió de se eis en la socie a in-
dus ial a angada es imulen l'ex ensió del eball al ma ge de l'ocupació
(Skolka, 1975 i Ge shuny, 1979). Au op o isió o b icola ge, u ili zan no a
ecnologia pe en e eni -se i p odui se eis p i adamen que an e io men
només s'o e ien públicamen , són aspec es d'un deba que, pe implicació,
De l'c economia in o mal, a c o mes de eball*
poden aplica -se a o es les socie a s indus ials. ]Les que inguin els ni ells
més al s de p oducció ma e ial es po espe a qu : mos in la endkncia més
p onunciada (Ge shuny, 1983; Pahl, 1984). La di a no a economia de se -
eis es h mol inclinada cap a la p o isió dels se eis p opis. El deba se
cen a en el g au en quk la p o isió in o mal de se eis po inc emen a -se.
C)
El eball al ma ge de I'ocupació, ambé anomena <(economia in o -
mal)>, ha es a p oclama com la on d'un nou es il de ida allibe a en el
qual la gen s'emancipa de les ch egues de les elacions op esso es del capi-
alisme o de les cons iccions dels sis emes eixucs i bu oc h ics de dis i-
bució. El eball en el <( e eny de la necessi a )> es edueix men e el e-
ball en el <( e eny de la llibe a )> augmen a, emp an la e minologia de
Ma x. Ac ualmen , aixb es po obse a en la no a eme g6ncia de o mes de
ida al e na i e~.~ La discussió aquí se cen a en ins a quin pun aques es
o mes són senyals signi ica ius d'esde enimen s u u s o bé epi enbmens
insigni ican s.
d)
Hi ha un deba sob e si el eball social i assis encial al ma ge de
]'Es a del benes a o mal po se una mane a al e na i a d'o e i se eis
socials i sis emes de supo . Aques ipus de eball s'hau ia de dis ingi de
les xa xes assis encials dels pob es, i és més a ia un p oduc e de la p ospe-
i a ma e ial, d'una més g an disponibili a de emps
i
&habili a s i d'una
ideologia al uis a de p eocupació i assis sncia. G ups d'ajuda mú ua i o -
mes &o gani zació coope a i a a iades des aquen mol en aques a pe spec-
i a (Heinze i Olk, 1982). Els seus c í ics ho en enen com a una possible
base pe a una majo explo ació de la dona (Unge son, 1987; Pa ke , 1988).
e)
Una al a h ea polkmica a e e encia al ni ell
en
qu& l'economia in-
o mal
(o
sec o ) po se una on de dinamisme an en socie a s capi alis-
es com socialis es. El pos o dis~ne a Occiden es elaciona amb una majo
* lexibili a )> que inclou subcon ac ació, eball a domicili i el c eixemen
d'una o ca de eball empo al o a emps pa ciaL6 El deba se cen a a a en
si I'anomena model de subcon ac ació < Emiliii)>, del qual an s'ha pa la ,
es po aplica en al es con ex os (Sabel, 1982). Allb que po emancipa
i
c ea iquesa so a un conjun de elacions socials po se op essiu
i
empo-
5. Vegeu Go z (1982) op. ci ., James Robe son,
Fu e Wo k,
Gowe , Alde sho ,
1985,
i
la xa xa in e nacional o gani zada pe James Rohie son
i
Alison P i cha d de
1'01d Bakehouse, Cholsey, Nea Walling o d, Ox o dshi e, OX
10
9
NV.
Hi ha opuscles
i
ulls in o ma ius. Els lligams semblen se més o s amb al es a Canadh, els
EUA,
la
RFA,
Escandinh ia, G an B e anya
i
Holanda - egeu les e e hcies
de
Robe son.
6.
La li e a u a sob e << lexibili a >>
i
c ees uc u ació~ és implia
i,
en
g an pa ,
e íme a. Una in oducció ú il és
Flexibili y in he Labou Ma ke : he Cus en Deba e,
OCDE, Pa ís, 1986. Vegeu ambé C. Sabel
i
M.
Pio e,
The
Second Indus ial Di ide,
Basic Books, 1985,
i
el ja clhssic in o me d'A. Bagnasco
T e I alie: la P oblema ica
Te i o iale Del10 S ilupo I aliano,
Bologna,
I1
Molino,
1977.
<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
b ido so a un al e. l3s di ícil ma ca la di isb ia en e l'e asió d'impos os
o la u ili zació de mh &ob a ba a a (desa ian la legislació de p o ecció la-
bo al) i se un emp esa i c eado de iquesa que es ableixi pe i s negocis
ajudan el capi alisme a se ealmen dinhmic. De la ma eixa mane a, com
ha demos a S a k en e e cncia a Hong ia,
<(...
ambé és di ícil ma ca la
dis inció en e un ge en lleial del sis ema econbmic de 1'Es a i un pi a a
minan el sis ema a a és de la subcon ac ació in o mal in e na), (S a k,
1986).
El da e exemple demos a mol be l'ambigiii a i la con adicció inhe-
en en el e me cceconomia in o maln. No se ia di ícil es abli algunes dico-
omies pa adoxals. Tal com hem is , l'economia in o mal po se p esen-
ada en e mes &ap o ació ( inculada a nocions &emancipació, Uibe a ,
au oexp essió, eball no aliena , més gemeinsha lich, i a ac i i a s ex-
p essi es). Pe b, de la ma eixa mane a, l'economia in o mal po eni con-
no acions &i1legali a , explo ació, op essió i coe ció ins umen al. Po se
un símbol de dinamisme i de decli i, &es uc u es i compo amen s p o-
g essius i eg essius, un indicado d'espe anqa i de desespe ació. Així la
mode ni zació, &una banda, po en end e's com una mane a de edui els
p ocedimen s i les p hc iques pe sonali zades i in o mals <(menys e icien s)>
pe expandi els sis emes banca is i de me ca cen ali za s. Una ajec b ia
al e na i a de can i social eu l'economia o el sec o in o mal com si es
basés en un es il emp esa ial que se h impo an pe enca mo lles, enca
es uc u es polí iques i d'o gani zació massa ígides, indican ,
així,
el camí
cap a un u u més e icien (Pio e i Sabel, 1984). Una posició in e mildia,
adop ada iici amen pels go e ns i alih i i landes, eu ia la ensió c ea i a
en e p iic iques in o mals i o mals com a ing edien s essencials &un <(bon)>
sis ema econbmic: el p oblema és bbicamen aconsegui l'equilib i. No obs-
an aixb, ixa -se només en els ni elIs de egulació
i
des egulació po p o-
dui es adís iques compa a i es in e essan s pe a polí ics i adminis ado s,
pe 6 po eni poc sen i sociolbgic.
En un a icle sob e les socie a s capi alis es occiden als els au o s man-
enen que ala in o mali a sembla que c eix, com a mínim en alguns sec-
o s)> (Po es i Sassen-Koob, 1987: 47) (aques a obse ació an poc excep-
cional ha es a , des de a ja algun emps, pa del sabe con encional en e
els que eballen en aques camp, egeu Ba heIemy, 1982; Heinze
i
Olk,
1982; Gae ne i Wenig (eds.), 1985; Mingione, 1983, 1985; OCDE,
1986b; O'Higgins, 1980, 1985; Pahl, 1984), i, pe sos eni aques a a i -
mació, els au o s p esen en dades del Bu eau o S a is ics dels Es a s Uni s
que demos en que un ele a pe cen a ge dels emplea s no d-ame icans e-
ballen en pe i es emp eses
(Ve y
Small
Es ablishmen s-VSEs) és a di , do-
nen ocupació a menys de 10 eballado s. Els au o s demos en que les pil -
De
I'c econo,pia in o mab a c o mes
de
eball*
dues subs ancials de llocs de eball en la ciu a de No a Yo k en e 1970
i
1980 han es a pa cialmen compensades pe un c eixemen hpid de les
VSEs, especialmen en el di e si ica sec o dels se eis p i a s als consumi-
do s. Aques a explicació no é es d'excepcional. Aixb no obs an , so p e-
nen men els au o s p ocedeixen a in e p e a el c eixemen d'aques es pe i-
es emp eses com un subs i u al c eixemen de :l'economia in o mal.
Fen aixb no aconsegueixen dis ingi en e di e en s classes de pe i es
emp eses
i
o mes especí iques de elacions socials. Po se , d'una banda, les
emp eses es poden basa en la no a al a ecnologia, en la qual un g up e-
dui' de p o essionals gene a un al componen de alo a egi al seu p o-
duc e
o
se ei, assegu an així que o s s'en iqueixin; i d'una al a banda
pod ien se alle s clandes ins, on el p opie a i po e g ans bene icis men-
e els seus eballado s eben sous mise ables. En els dos casos la o ma
de eball po se més o menys o mal. En un ex em, el p ime ipus de
VSEs pod ia decla a o almen o s els seus negocis a Hisenda, i el segon
pod ia legalmen dona eina
a
dones a emps pa cial, pe exemple, es-
pec e a les quals l'emp esa i ind ia ben poques obligacions. En I'al e ex-
em, el p ime ipus d'emp esa i pod ia e bene icis ele a s pe b només un
pe i pe cen a ge es decla a ien a Hisenda, men e que el p opie a i del a-
lle clandes í pod ia dona eina
s
gen pe lla gues jo nades amb sous bai-
xos i no compli amb les se es obligacions d'en~p esa i pel que a a salu-
b i a , segu e a en el eball, d e a acances, e c., i no decla a o s els
eballado s a qui dona ia ocupació.
En segon lloc, els au o s a i men que <( eballado s acomiada s augmen-
en I'o e a de eball disponible pe a ac i i a s in o mals pe escapa -se de
la desocupació de lla ga du ada i inc emen a els seus mise ables ing essos)>
(Po es i Sassen-Koob, 1987: 55). No obs an aixb, a a hi ha una li e a u a
conside able que demos a inequí ocamen que els desocupa s en mol s
paisos eu opeus són els que són
menys
p oclius a es a incula s
al
eball
in o mal (Foudi
e
d.,
1982; EIIJ, 1982;
OCDE:,
198615; Pahl, 1987).
Finalmen , en con and e VSEs amb la in o mali a
i
l'economia in o -
mal, els au o s no enen en comp e o es les al es o mes de eball in o -
mal que poden endi a augmen a en la socie a indus ial (Ge shuny, 1983;
Inchies a, 1986; Pahl, 1984; Redcli i Mingione, 1985; Skolka, 1976).
No hi ha dub e que els au o s enen aó en conside a les implicacions
socials de la egulació i la des egulació en con ex os dona s i, pe an , el
pape del go e n en de e mina els ni ells de l'ocupació in o mal. També
des aquen que ala co espon&ncia ecíp ocamen a an a josa en e les ne-
cessi a s dels eballado s i les es a 2gies de les emp eses no es pod ia p o-
dui en un ambien polí ic hos il>> (Po es i Sassen-Koob, 1987: 56). Des-
a o unadamen , aixb és la conclusió, més que no pas el pun de pa ida de
<<Pape s>>: Re is a de Sociologia
ció eal d'un eballado po se mol menys signi ican que el lloc que é
a l'emp esa, la composició de la se a amília i al es ac o s elaciona s amb
la se a capaci a de dedica -se a ac i i a s gene ado es &ing essos illegals
a Occiden o en la segona economia de l'Es . Ja es an so gin unes p ac i-
ques especí iques de eball domes ic que exigeixen analisis sociolbgiques
mol de allades (Pahl, 1984, 1988). Aques es es a egies impliquen plu iem-
plea s, di e en s en o ns ocupacionals que donen accés a eball subme gi
en la segona economia en con ex os di e en s i, inalmen , la possessió &una
casa com a cen e d'au oabas amen . Aques es es a egies de eball do-
mes ic poden encaixa amb les es a egies de I'emp esa quan el eballado
p incipal masculí esde é un eballado cen al i la se a dona
i
els ills sol-
e s que ja han deixa d'es udia es con e eixen en eballado s pe i h ics
de baix sou, i apo en ing essos complemen a is pe a la amília. A les
dones casades els po con eni eballa a emps pa cial sob e o en e apes
de e minades de la se a ida
i
els jo es poden p e e i una p ime a ocupa-
ció mal pagada que es a a l'a u . El can i del sec o secunda i al de se eis
en les economies occiden als ha e o ga la posició de les dones en el me ca
de eball (cosa que es e lec eix en la educció de la di e encia sala ial
en e els sous de dones
i
els d'homes) (Adams
e
aZ.,
1988).
Si la ella ima ge de pau es de desigual a e a d'es a s geolbgics amb
una capa supe posada a una al a amb una <( alla es uc u al)> en e la classe
ob e a
i
la classe mi jana (Pa kin, 1972), la no a és més a ia un mosaic, en
el qual els ma eixos colo s eapa eixen en llocs di e en s. T eballado s del
cen e
i
amílies amb di e en s memb es amb eina poden oba -se en di-
e sos con ex os depenen de la geog a ia indus ial
i
u bana del país en
qües ió.
En aques nou con ex les es adís iques nacionals acos umen a se posi-
i amen e bnies pe que sup imeixen a iacions eals a a o &una uni o -
mi a i eal. Es udis de alla s basa s en me ca s locals de eball especí ics,
que demos en la dis ibució de o es les o mes de eball
i
indiquen els
p ocessos socials i econbmics subjacen s, ens ajuda an a omen a la nos a
comp ensió del ma eix mosaic, basada en les no es di isions eme gen s.
To nan al p oblema de la ~n es igació compa a i a en e pai'sos; en
comp es de po a a e me enca a més p ojec es indi iduals d'in es igació
sob e allb que sembla se la ma eixa ema ica en con ex os di e en s, el p i-
me pas és cla i ica més p ecisamen qui: és allb que ha de se l'objec e
d'andisi, com ja he apun a .
Un
sugge imen és concen a -nos en el cc e-
ball subme gi )>, és a di ,
<c..
.l'ocupaciÓ (segons ac uals indicado s in e nacionals d'es adís iques
&ocupació), men e no sigui iBegal en ella ma eixa, no hagi es a decla ada

De
i'c economia in o mal,>
a
c o mes
de
eball,,
a una o di e ses au o i a s adminis a i es pe inen s. Són les que ac uen
bu lan les egulacions legals, e adin impos os
o
e i an una educció de
les p es acions de segu e a socialm (OCDE, 1986: 67).
Aques a és una de inició p agmh ica i iable pe b sembla més una de i-
nició de comodi a adminis a i a que &impac e sociolhgic. Puix que o a la
noció d'una economia o sec o in o mal és gai ebé impossible de de ini
d'una mane a que abas i sensa amen l'hmplia gamma de di e si a empí i-
ca, p oposo que ja és ho a que els sociblegs deixin de se pa bi s de con-
cep es &economis es. La g an pa del p ime ímpe u pe a alua
I'economia
in o mal,
com a mínim als Es a s Uni s, p ocedia dels economis es (pe
exemple Gu mann, 1977; Feige, 1979). Aixb no obs an , la in es igació
de allada de
eball in o mal
ha es a po ada a e me pe sociblegs. Pe
an ,
a a ull plan eja que una anlilisi compa a ni o la a ien a anca més
p o i osamen els sociblegs concen an -se en el eb~ll més que no pas en
I'economia.
D'aques a mane a podem espe a que
hi
hagi algun a ens genuí
en la sociologia compa a i a en lloc del simple . ac amen &es adís iques.
LA DEFINICIO
DE
FORMES DE TREBALL
A
PARTIR
DE LES RELACIONS SOCIALS
A
QUB
PERTANYEN
Es po objec a que els in en s de de ini eball in o mal es poden
us a an icilmen com els de de ini I'economia in o mal. P oposo un
ma c analí ic que es basa pa cialmen en la de inició de la si uació d'un
ac o i pa cialmen en la comp ensió de les elacions socials de les quals o -
ma pa una asca o ac i i a de e minada. Només quan es coneixen les
condicions objec i es i subjec i es es po de e mina el ipus de eball que
s'es i eali zan . Aixb no obs an , l'a ac iu del meu en ocamen consis eix
en el e que o e eix ca ego ies que poden compa a -se ansnacionalmen .
La dimensió d'aques es ca ego ies depend h &un conjun comple de a ia-
bles, pe 6 amb un ce g au d'o d es de magni ud es po es abli un ma c
pe a l'anilisi compa a i a. Aques es elacions socials poden se es uc u a-
des pe les no mes de dominació gene ades pel sis ema econbmic capi alis a,
els p incipis del me ca , an com pe la ecip oci a ,
i
pe les je a quies so-
cials d'eda , sexe, pa en iu, e'ina ge i g up in o mal. Un indi idu po es-
a apa en men ocupa en una asca labo al, pe b si obse em només aquell
indi idu po o e i -nos poca comp ensió de la classe de eball en qües ió
o si en eali a es ac a de eball. No o a ac i i a amb objec ius de e mi-
na s és eball; pe b si no és eball ni oci, de nou no podem es a segu s
-<{Pape s,: Re is a de Sociologia
ins que no sapiguem més de les elacions socials en que es oba aques a
ac i i a d'oci. En una es a eiem gen : una pe sona po es a compa in
-una ac i i a es i a, pe an es h ocupada en una o ma pu a &oci
i
asso-
6ciació. Pe una al a pa , una pe sona que eballi pe al B i ish Council o
pe a l'ambaixada po es a eballan emune adamen pe es a en la e-
cepció. Hi ha una di e hncia en e eball i oci pe b no es basa en la na u a-
lesa in ínseca de la asca
o
de l'ac i i a . Pe cla i ica -ho i in odui més
complexi a s, un exemple especí ic es po in es iga més de alladamen ?
Imaginem una dona planxan . Es h da an una pos de planxa en la
+qual hi ha una b usa o una camisa. ¿Es h eballan o s'es h di e in i, si
es h en el p ime , quina classe de eball és? La espos a depend h de les
elacions socials en quh es oba la asca que aci. In es iguem algunes pos-
sibili a s.
En p ime lloc, la dona pod ia se una eballado a assala iada a jo na-
da comple a que ab ica peces hx ils a casa. Si se li paga a an la pega, po-
d ia eni un incen iu pe planxa an es uni a s com pogués. D'una al a
banda po eni un con ac e ix sense cap incen iu pe augmen a el nom-
b e de peces que planxa, enca a que hi po ha e algun con ol de quali a
que aci que l'es il o la quali a del seu eball sigui més impo an que el
seu i me. L'ac i ud que p engui en la se a asca es 2 elacionada p obable-
men amb els e mes del con ac e que hi ha en e la dona i l'emp esa i.
-Po se que eballi a emps pa cial, o que aci o ns que incloguin una
pa a casa, o bé que aci eines e en uals subs i uin emplea s ixos du an
les acances o en eball suplemen a i en epoques de mol a eina. En o s
aques s casos, siguin quins siguin els de alls conc e s, la dona és, en el ons,
una eballado a assala iada: en la se a capaci a de planxa a qui li dóna
eina que és qui li p o eeix els ma e ials i possiblemen ambé les eines. Si
ingués un acciden i pe dés la is a o li a ec és el b aq amb que planxa, la
se a capaci a de eball desapa eixe ia o queda ia edui'da.
Hi ha un al e uc. Podem descob i que és bhsicamen una eballa-
do a assala iada, cosa que queda de e minada pe les elacions socials en
qui: es oba la se a asca pe b no podem es a segu s que l'emp esa i sigui
hones . Es possible que aques a eballado a no es igui egis ada en les
llis es o icials de I'emp esa que s'en ien al depa amen go e namen al pe -
inen . Aques a po se una es a kgia pe e i a , d'un can ó, l'obligació de
paga uns impos os de e mina s o co i zacions a Xa segu e a social i d'al e
e i a concedi d e s
i
bene icis als eballado s, pe exemple, el nomb e
de dies es ius paga s, els d e s de baixa medica, el pe íode de ma e ni a ,
7.
Aques exemple es P e del meu Uib e,
On
Wo k,
Blacwell, Ox o d
i
New
Yo k,
1988.
De
l'c economia in o mala a <( o mes de
ebd)>
i
l'assegu anga pe si é un acciden amb la planxa. Si la pe sona eballa
in o malmen o illegalmen , no a ec a h les elacions socials bhsiques del
eball assala ia ; no obs an aixb, de e mina si es h o malmen egis a-
da ind h implicacions onamen als pe a la pe sona en qües ió. Si la eina
es a in o malmen no s'ha d'inclou e, sens dub e, en cap economia in o -
mal sepa ada, pe b s'ha de desc iu e com a eball assala ia subme gi o
neg e pe dis ingi -10 de la o ma egis ada
i
o malmen econeguda.
Aques a dona po es a p epa an una pega pe a la enda pe b po
se p opie h ia de la oba i de la planxa; po ha e enyi la oba, dissenya
I'es il o ado na la pega a la se a mane a. Po eni la se a bo iga o pa ada,
o
po end e a pa i d'un con ac e a come cian s de allis es. Siguin els de-
alls que siguin, és una eballado a au bnoma ocupada en la p oducció a
pe i a escala de p oduc es. És esponsable del seu p opi i me de eball
i
de
la quali a del que p odueix; po lloga d'al es, que poden se
o
no mem-
b es de la se a amilia. En l'úl im cas po es a imme sa en el capi alisme
amilia amb els seus p opis conjun s dis in ius de elacions socials. Al a
ol a, les se es ac i i a s poden es a més o menys econegudes o icial-
men i po p e e i es a a Hisenda a pesa del isc que compo a. Aixb
po implica la simple decla ació pa cial de bene icis o po , pa allelamen ,
paga a al es pe sones en e ec iu i així no
C
cap obligació con ac ual cap
a elles.
Fins aquí la dona da an la pos de planxa l'hem conside ada com un
agen gene ado d'ing essos. No sabem es de la se a eda , es a ci il, aga
o p e-concepcions
i
ac i uds subjec i es. Pod ia se casada o sol e a
i
en
els &s casos po eni o no un
ill.
Suposem que es h planxan la pega pe
a un al e memb e de la amília amb qui iu. Quina classe de eball se ;?
De nou necessi em sabe més sob e la na u alesa de les elacions socials en
quP es oba la asca que a. Aques a egada no ens in e essen les elacions
socials de p oducció capi alis es, sinó les amilia s o pa ia cals, que poden
a iba a se mol complexes.
Hi
ha una Amplia gamma de possibili a s, la
dona po es a planxan la camisa pe al seu aman . La se a men és plena
de pensamen s end es o e b ics i conseqüen men la asca es h mol ca e-
gada emocionalmen i li o e eix un plae subs ancial quan, po se , juga amb
an asies sob e I'al e pe sona men e planxa les di e ses pa s de la pega.
Po ha e -li p oposa planxa com un ac e d'an~o , conscien que I'aman
es a disposa i és capag de e -ho ell ma eix
i,
ce amen , ell ho ha e pe
a ella en el passa . Lla o s la eina és simbblica: és un eball
amb
un p o-
pbsi , e pe amo , i s'assembla al eball eixuc de monjos i monges que
eballen li e almen pe amo com un mi jh d'au o-exp essió. La di e hncia
en e aques ipus de eball i l'oci és que en l'úl im cas el plae no esi-
di ia solamen en l'ac i i a de planxa . No impo a ia pe a qui s'es igués
c Pape sn: Re is a de
Sociologia
planxan la camisa: l'ac i i a impo an se ia planxa en si i el plae s'as-
sembla ia a l'expe imen a pe aquells que juguen a ennis o pesquen com
ac i i a ec ea i a.
D'al a banda, la dona po e mol s anys que sigui casada amb un
home que gai ebé no po ole a . Ell ol una camisa ne a i ben planxada
cada dia. Po se que li pegui si no a allb que ell c eu que és el seu deu e.
La dona a la se a asca esignadamen dominada pe les elacions socials
pa ia cals. La asca és una ch ega i no compo a cap plae : se sen obliga-
da, op imida i essen ida. Ella és només un exemple de l'op essió de les do-
nes i po pensa is amen en la injus l'cia de la si uació. Enca a que es i-
gui planxan la oba dels seus ills el essen imen po se més o menys el
ma eix si se sen obligada pel seu ol domes ic i les elacions socials es a-
ble es pel pode del seu ma i . Si la dona planxa la se a p bpia b usa, de-
pend h mol del con ex en qui. la po i. Si l'endemh ha de po a la b usa a
l'o icina, lla o s és com si es igués eballan pe ep odui -se a si ma eixa
com a eballado a end egada. Sap que la se a ima ge és una pa de la
o ma com demos a la se a e ichcia com a eballado a. Ha in e nali za les
expec a i es dels di ec o s i collegues, homes o dones, i se sen obligada a
es i -se d'una mane a de e minada. D'aques a mane a es h eballan pe
al pa ó en el seu emps lliu e, pe b, e iden men , s'es 2 ep oduin am-
bé
ella ma eixa com a eballado a quan es en a les den s
o
menja. Aix6
no obs an , a ia el ma eix enca a que no eballés. Pe an , la asca de
planxa la se a b usa es 2 més di ec amen elacionada amb el seu eball
i no ho a ia si es igués de acances. Algunes eines exigeixen uni o mes
especials o oba de eball que l'emp esa i p o eeix
i
man é. Al es eines
no exigeixen es d'aixb i els eballado s poden es i com ulguin. In es i-
gan la asca d'aques a mane a es eu que algunes dones enen eina ex a
elacionada amb el eball que an en el seu emps lliu e. Els homes sol-
e s poden eni la ma eixa ca ega: els casa s acos umen a passa la ci ega
a les se es esposes.
Po se que la dona planxi la b usa de la se a sog a. Una combinació
de p essions socials l'han po ada a eni cu a d'algú que no
és
capac d'ocu-
pa -se d'ell ma eix. Po es a comp omesa amb el que s'ha anomena eu e-
mís icamen aassis i ncia social)>. És una eballado a social olun 2 ia
i
la
an sen i esponsable del benes a de la ma e del seu ma i , cosa que po
impedi -li de eni un eball emune a . Aques es ch egues amilia s i de
pa en iu són mol especí iques del ghne e. No s'espe a que els homes es
p eocupin de la gen g an de la ma eixa mane a,
i
en el cas d'un sol e en
a u amb un pa en que depengui d'ell, els se eis socials p o ei ien assis-
i ncia que no s'o e i ia a una dona en igual condició. Les elacions socials
d'obligació amilia es an ne amen di idides pel gi.ne e.
De
l'c economia in 'o mab a c o mes
de
eball),
Deixem a pa el me ca de eball i la dominació d'eda i sexe de la
amília, i conside em les si uacions en qui. la dona planxa pe a algú que
no és de la se a amilia. Po se que aci una mica de eina ocasional com
a dona de e eines i guanyi uns dine s suplemen a is planxan a casa. Com-
pa i ia les elacions socials del lumpen-p ole a ia ocasional, pe mol edu-
ca que os qui li enca egués la eina. Malg a aixb, la si uació més p oba-
ble és que planxa sense cob a es pe a algú que no és de la amilia. Po
se memb e del g up local de ea e i que el di ec o
li
hagi enca ega ama-
blemen planxa les dis esses dels ac o s. Po ha e accedi a e -ho calcu-
lan que la se a disponibili a li dona ia p es igi da an del di ec o : aquí ha
en a en una elació basada en la no ma de la ecip oci a . La se a assump-
ci6 aonable és que en o e i el seu emps i el seu es o c planxan se $ emu-
ne ada amb un a o compa able en el u u . Po se que ulgui un pape en
una ob a; po espe a que el di ec o , ap ecian mol el que ha e , es ixa l en
al es quali a s més pe sonals; po desi ja el espec e i el supo dels al es
memb es del g up de ea e. Espe i la ecompensa que espe i en end h la
asca
com
una in e sió: es l in e in en ecip oci a
i
espe a i els in e es-
sos que li pe oquen. Si, pe al a banda, el di ec o ha dona un cop
&ull
pe la sala i ha con encu a la dona més p ope a pe e una asca a o ida,
lla o s ha pa i els e ec es de l'op essió pa ia cal no ma i a (suposan que
el di ec o no obligui ambé els homes a queda -se pe mou e els deco a s o
pin a el ea e). La dona es po o e i olun i ia pe planxa només pe qui:
li encan a l'opo uni a d'ajuda el g up. Po se que la asca sigui un des-
cans ag adable de la eina men almen esgo ado a que ella ingui
i
que
li
ag adi compa i I'ambien escola del g up de ea e
ama eu .
Po se que
an li aci l'ag a'imen i la g a i ud de la ecompensa social. L'ac i i a és
un plae genuí i pe an no es classi ica ia com a eball. Aixb no obs an ,
deixa ia de se oci si desp és &ha e -se o e di e ses egades pe e la
asca, el g up comencés a suposa que aquella
és;
la se a eina i iniciés a
aplica -li les p essions de dominació collec i a, que l'a apa ia en un eball
egula .
Aixb no p e én se un in en a i exhaus iu de o es les pau es possibles
de elacions socials en qui: la asca de planxa es pod ia oba . És només
una mane a d'in es iga les di e en s es uc u es &obligació que les ela-
cions socials c een, en e les quals es oben el eball assala ia , el domes-
ic i el social. E iden men , ens equi oca íem si diguéssim que I'en einada
planxado a no eballa quan no eali za eball assala ia . És impo an e-
coni.ixe , pe b, que l'o ien ació donada a la asca al e a a subs ancialmen
la o ma de eball que l'ocupa a. És impo an dis ingi en e una pe sona
subo dinada, ísicamen i econbmicamen impo en , que isqui amb un ma-
i au o i a i, i una al a que con isqui amb un home d'espe i coope ado .

<<Pape s#:
Re is a
de Sociologia
En el p ime cas es pod ia a gumen a que iu en una si uació de domina-
ció pa ia cal, men e que en el segon cas si es eu l'es uc u a dominan de
les elacions socials can ia la na u alesa de la asca. Aques aspec e és im-
po an . No semp e és necessa i can ia la na u alesa de la asca pe dismi-
nui la ca ega del eball sinó que, més signi ica i amen , po se més
e icag can ia la na u alesa de les elacions socials en qu8 la asca es oba.
Així el g up de ea e po con e i l'ag adable asca en eball, suposan
que ella é I'obligació de e -10. De la ma eixa mane a, la dona que con-
eccionés les se es p bpies peces de es i pe a end e-les en la se a pa-
ada en pod ia e algunes pe a dona -les a amics o a pa en s o bé pe a
in e can ia -les pels seus p oduc es a esanals. En aques cas els p incipis
d'al uisme
i
ecip oci a ans o ma ien un p oduc e o ien a cap als a-
lo s d'in e can i del me ca en alguna cosa p oduida només pel alo d'ús
que é pe un amic o pa en . No és la na u alesa de la asca la que de e -
mina si els alo s d'ús
o
d'in e can i es p odueixen: 6s una combinació de
les elacions i o ien acions socials en que es oba la asca que de ineix la
o ma de eball. Els signi ica s que els indi idus apo en quan s'en on en
a una ce a asca són c ucials. Du an o l'exemple hem pensa en una
dona en la asca. Si en I'exemple ens haguéssim e e i a <(la pe sona)>,
mol s lec o s enca a suposa ien que e a una dona. La i ania del cos um i
la con enció po c ea eball an com les elacions de p oducció.
REGULACIO, DESREGULACIO
I
DISTRIBUCIO
DESIGUAL
DE TOTES LES FORMES DE TREBALL
Ja he sugge i que el e me <(economia in o mal), no és una ca ego ia
gai e signi ica i a pe a l'anhlisi compa a i a pe b la noció de o mes de
eball po p o ei un ma c analí ic més agu . Aixb implica un gi d'una
pe spec i a economicis a o ge encial que només es p eocupa de alo a o
con ola l'c(economia subme gida)>, so in pe aconsegui un sis ema iscal
més e icag, cap a una pe spec i a que sigui més sensible sociolbgicamen . Es
po objec a que concen a -se en o mes de eball no acili a la asca d'in-
es igació ansnacional: el p incipi de la causali a plu al des aca ins
i
o
més. La pe i a p oducció de me cade ies po es a augmen an a Ghana,
Hong ia i G an B e anya, po se hdhuc a un i me simila , pe b la co ela-
ció, e iden men , no implica la causali a . No obs an aixb, és ce que hi
ha p ocessos globals de causali a comuns
i
aques s apun alen l'anhlisi com-
pa a i a.
P ime , i més e iden men , hi ha els da e s esde enimen s en la in e -
De l'c economia in o mal)> a c o mes
de
eball),
minable ba alla en e capi al i eball que es p odueix a a en I'escena i glo-
bal. La ees uc u ació de la indús ia en les socie a s desen olupades ha
po a a una expansió de se eis in ensius en eball, basa s, so in , en una
o ca de eball emenina, a emps pa cial i subcon ac ada, a més del o-
men o icial de pe i s negocis (Hakim, 1987a; 198713; Scase i Go ee, 1987;
Go ee i Scase, 1987). Les ese es del Go e n b i hnic pe egula les e-
lacions en e emp esa is i eballado s signi iquen que el eball que abans
es a a en l'economia in o mal a a és pe ec amen legal. A di e kncia de la
majo ia de paYsos de la Comuni a Eu opea, el Go e n b i hnic no es a dis-
posa a dona supo a una di ec i a de la CEE sob e els d e s mínims dels
eballado s a emps pa cial (Labou Resea ch Depa men , 1986). Signi i-
ca i amen , és la p essió supe io que c ea l'expansió ex ao dinh iamen h-
pida de les VGMs (les socie a s emp esa ials de negocis i eballs) a Hon-
g ia. Pe edui els e ec es de les ince i uds de l'en o n bu oc h ic, els di-
ec ius de les emp eses socialis es depenen de la coope ació dels ebnlla-
do s en momen s c ucials i claus del p océs de p oducció (S a k, 1986: 495).
Aixb és un exemple excdlen de la causali a plu al; o mes di e en s de e-
ball eme geixen de causes di e en s. Com explica S a k:
aCom es diu en el llengua ge de la eo ia del me ca dual de eball,
men e que en la economia capi alis a els que es an en escales in e nes de
eball del sec o "p ima i" són di e en s dels seus homblegs en e1 sec o
"secunda i", ins al pun que es an
p o egi s del me ca ,
el dualisme de I'e-
conomia socialis a s'es uc u a segons opo uni a s di e encials de
pa icipa
en
el
me ca ,
(S a k, 1986: 497).
Així la luc uació en la di isió o mal/in o mal es h de e minada pe les
o mes i es ils can ian s de egulació i des egulaci6 en un en o n econbmic
ince .
El segon elemen p incipal en la no a combinació de o mes di e en s
de eball p o é del p ime . Els p ocessos que p odueixen més eballa-
do s ma ginals i pe i e ics ambé, pa adoxalmen , p odueixen més eba-
llado s p o egi s del cen e, als quals la se a posició p i ilegiada pe me
acumula hdhuc més p i ilegis eali zan ambé al es o mes de eball.
Aques s eballado s p i ilegia s s'obse en millo en el con ex de les se es
uni a s amilia s.
El c eixemen d'uni a s amilia s amb més d'un eba-
llado ha es a més p onuncia en e els eballado s manuals quali ica s. La
me a in es igació a l'illa de Sheppey, a Ken , ha demos a les mane es
com aques es amílies acumulen més ecu sos i ing essos po an a e me
di e ses o mes de eball neg e, in o mal i al es o mes de eball comu-
nal
i
ecíp oc. Aquells que es an millo si ua s pe a ob eni ing essos del
<(Pape s,: Re is a de Sociologia
seu eball ambé es an ben si ua s pe a aconsegui ing essos suplemen a is
in o malmen en el eball i en eines o a del eball egula (Pahl, 1984;
Pahl i Wallace, 1985; Pahl, 1988b). El esul a ne és una o ma de pola-
i zació social amb les amílies amb di e sos memb es amb eina a un ex-
em i les p i ades del eball a l'al e. Aixb ha es a cu osamen documen-
a a la RFA (Gla ze i Be ge , 1985).
Aques a anilisi ecen a G an B e anya i a Alemanya deixa cla que les
pau es d'au oabas amen i al es o mes de eball in o mal augmen en
d'una mane a c uelmen eg essi a la desigual a es uc u ada en comp es
de edui -la o compensa -la? Aixb p odueix l'anomena e ec e Ma hew
-aquells que més inguin més eb an- (en can i, aquells que enen poc,
Adhuc allb que enen se'ls p end A),
i
hi ha cada cop més p o es que aques
p ocCs s'es A p oduin , ce amen , a G an B e anya. Aixb no obs an , se ia
equi oca suposa que aques a acumulació de o mes de eball és un e-
nhmen uni e sal. En alguns casos compensació i des egulació poden coinci-
di . Aques pun es po cla i ica amb un exemple. A G an B e anya si un
home es i a l'a u i la se a dona é eina, del seu sou es descomp en les
p es acions pe desocupació del seu ma i . Pe an , si és una eballado a
a emps pa cial i de sou baix, la amília no se h pe judicada si deixa el seu
eball o mal. Tanma eix, si eballa i no decla a els seus ing essos (enca a
que en eali a aques s ing essos no a ibin al llinda de la decla ació de
enda) és p obable que sigui sancionada, malg a que els ing essos suple-
men a is edui ien les p es acions d'a u del seu ma i . Pe an hi ha o s
incen ius pe que les pa elles dels a u a s ambé agin a l'a u . Aixb, de
o es mane es, no és la no ma a al es paysos eu opeus com Espanya
o
I i-
lia, on la Segu e a Social ( ins al pun que exis eix) p o eix incen ius més
que desincen ius pe al eball in o mal.
Recen s esde enimen s en l'o gani zació del me ca de eball i els
can-
is en la lexibili a in e na de les emp eses c een no es di isions en e
eballado s del cen e i de la pe i i ia, en e homes i dones, en e jo es
i
adul s
i
en e les mino ies acials
i
g ups e nics i la majo ia dominan . La
ees uc u ació indus ial i la ecessió econbmica de I'úl ima decada po i
que més emp eses in en essin man eni ni ells de p oducció o supe a -10s
8.
Pahl, <<Does Jobless Mean Wo kless,, se emb e
1987,
op. ci ., Tho nas Klein,
Joachim Me z i Klaus Wol ,
Poue y, Seconda y Occupa ion and Hol sehold P oduc-
ion: Empi ical E idence o he Fede al Republic o Ge many,
eball núm.
214,
Sonde -
o schungsbe eich
3
Mik oanalis ische G undlagen de Gesellscha spoli ik.
J.
W. Goe he-
Uni e si a , F ank u , i Uni e si a Mannheim, se emb e
1986.
Resul a s simila men
so p enen s es oba en a Nipols! Vegeu els esul a s més in e essan s en Robe o
Se pie i i An onella Spano,
Scel e In o male Nell'Agi e di Consumo,
p.
110,
Uni e si-
a de Messina, Sicília,
1986.
amb menys eballado s. Aixb a ajuda a p odui un a u mes al en els
pa'isos de I'OCDE. Un cop s'assoli aixb, les emp eses es o na en cada cop
mCs p uden s a l'ho a d'inc emen a la se a o ca de eball pe manen .
Aques a anomenada < lexibili zaciÓ)> de la o ga de eball, mol es egades
embolicada en eu emismes com <(ges ió de ecu sos humansn, é l'objec iu
de p odui una docili a neo eudal en els eballado s pe manen s i mima s
del cen e, que eben una sh ie de p i ilegis ehciona s amb la sani a , la
segu e a labo al, l'accés a una i enda, e c. La o ca de eball pe i e ica,
al con a i, és més p obable que ingui con ac es empo als i de cu a du-
ada i po se que no es igui p o egida pe la legislació labo al. Subcon ac-
a assegu a que les despeses ixes de les quals l'emp esa és esponsable, sigui
quina sigui la demanda dels seus p oduc es, es man inguin al ni ell mínim.
To el isc es passa al subcon ac an , que al seu o n es h poc disposa a
dona eina a una o ca de eball g an
i
ígida.
Com
més a, més eina s'o -
gani za segons una no ma ípica del com a de Yo k del segle
XVIII,
on els
eballado s indi iduals eballa en en el seu p opi emps, a casa se a, escal-
ada i man inguda sense cap ajuda de l'emp esa que els p o eia de ma e-
ials. Aques a o ma de eball, el eball a domicili, es h c eixen a Espanya,
I hlia i G an B e anya,
i
és p obable que con i u? expandin -se en al es
paisos de I'OCDE men e hi hagi emp esa is que es decan in pe l'a ac iu
de majo lexibili a . Com concloia un in o me d~e 1'Ins i u Sindical Eu o-
peu el
1985:
<<És cla que mol s paisos eu opeus han expe imen a un c eixemen
d'ocupació ines able en els úl ims anys
i
una p oli e ació de di e en s classes
de con ac es de eball. A més dels eballado s amb con ac es no mals, ja
exis eixen un nomb e c eixen de eballado s a emps pa cial, eballado s
e en uals o eballado s amb con ac e de emps limi a , eballado s au o-
ocupa s
i
au hnoms de ipus di e sos* (p.
103).
El
ma eix in o me ens dóna exemples d'una emp esa belga que acomia-
dh eballado es pe qul. es nega en a can ia de jo nada comple a a eball
a emps pa cial. Aques a educció o gosa d'ho ez; de eball només ou di-
igida con a les dones. El desig dels di ec o s de edui els cos os de eball
a cu e mini i e que la o sa de eball ac ui <.om un escu p o ec o de
l'emp esa con a les luc uacions de la demanda, es 6 e o ~an les enden-
cies cap
al
me ca secunda i de eball. Aques s eballado s ecen men
con e i s en pe i e ics enen, de mi jana, sous més baixos pe ho a que els
eballado s de jo nada comple a. És p obable que eballin menys ho es
i
que al ma eix emps ebin un sou més baix pe ho a.
L'es a ;gia de mol es emp eses de passa a la o ga de eball els cos os
< Pape s>>: Re is a de Sociologia
mies: An Explo a o y Analysis o Fou Coun ies. Pp. 127-143 a Wul
Gae ne i Alois Venig, eds.
The Economics o he Shadow Economy.
New Yo k: Sp inge Ve lag, Heidelbe g.
Pahl, E. 1984.
Di isions o Labou .
Ox o d and New Yo k: Basil Blackwd.
Pahl, R. E.
i
Wallace, Clai e. 1985: Household Wo k S a egies in Economic
Recession. A. Redcli i Mingione (eds.) capí ol 6.
Pahl,
R.
E.
1987: c Does Jobless Mean Wo kless? Unemploymen and In o mal
Wo kn.
Annals AAPSS
493 (se emb e): 36-46.
Pahl,
R.
E. (ed.). 1988(a):
On Wo k: His o ical, Compa a i e and Theo e ical
App oaches.
Ox o d i New Yo k: Basil Blackwell.
Pahl, R. E. 1988(b): Some Rema ks on In o mal Wo k, Social Pola isa ion and
he Social S uc u e.
In e na ional Jou nal o U ban and Regional Resea ch,
juny.
Pa ke ,
G.
1988: Who Ca es? A Re iew o Empi ical E idence om B i ain.
A Pahl (ed.),
On Wo k
(1988), pp. 496-512.
Pa kin,
F.
1972:
Class Inequali y and Poli ical O de ,
London: Paladin.
Pick ance, G. 1986: Compa a i e U ban Analysis and Assump ions abou Cau-
sali y.
In e na ional Jou nal o U ban and Regional Resea ch
lO(2): 162-184.
Pio e, M. F. i Sabel C.
F.
1984:
The Second Indus ial Di ide,
New Yo k, Basic.
Po es, A. i Sassen-Koob, S. 1987: Making i Unde g ound: Compa a i e Ma e-
ial on he In o mal Sec o in Wes e n Ma ke Economies.
Ame ican Jou nal
o Sociology,
93(1), 30-61.
Redcli , Nanneke i Mingione, Enzo. 1985:
Beyond Employmen .
Ox o d
i
New
Yo k: Basil Blackwell.
Renooy, P. H. 1984:
Twiligh Economy:
A
Su ey o he In o mal Economy
in
he Ne he lands.
Ams e dam The Uni e si y, Facul y o Economic Sciences.
Robe s, B. R. 1987:
Labo Ma ke s and Class O ganiza ion: B i ain, Spain and
Mexico.
Comunicació p esen ada a una sessió eme ica de la Reunió Anual
de 1'Associació Ame icana de Sociologia e a a Chicago. Mimeo: Uni e si y
o Texas a Aus in.
Sabel,
C.
F.
1982:
Wo k and Poli ics,
Camb idge: Uni e si y P ess.
Scase, R.
i
Go ee, R. 1987:
The Real Wo ld o he Small Owne ,
2a. edi-
ció, London: C oom Helm.
Skolka, J. V. 1976: c Long-Te m E ec s o Unbalanced Labou P oduc i i y
G ow h: On he Way o a Sel -Se ice Socie yu. Pp. 280-301 a
P i a e and
Enla ged Consump ion: Essays in Me hodology and Empi ical Analysis,
edi-
a pe L. Sola i i J.-N. du Pasquie , No h Holland; Ams e dam.
Sik,
E.
1988: Recip oca1 Exchange o Labou in Hunga y, a Pahl
(ed.),
On
Wo k,
capí ol 24.
Smi h, S. 1986:
B i ain's Shadow Economy,
Ox o d: Cla endon P ess.
S a k, D. 1986. Re hinking In e nal Labou Ma ke s: New Insigh s om a Com-
pa a i e Pe spec i e,
Ame ican Sociological Re iew
(51) 492-504. Reimp es a
Pahl (ed.),
On Wo k
(1988), capí ol 14.
S a k, D. 1988. Towa ds a Polyphonic Economy: The Di e si ica ion o O gani-
sa ional Fo ms in Hunga y. A Vic o Nee
i
Da id S a k (eds.)
Remaking

De
l'<(economia in o mal), a <( o mes de eball,.
he Economic Ins i u ions o Socialism: China and Eas e n Eu ope.
S an o d:
S an o d Uni e si y P ess.
Thomas,
J. J.
1988: The Poli ics o he Black Economy,
Wo k, Employmen anc '
Socie y,
juny.
Unge son,
C.
1987:
Policy is Pe sonal: Sex, Gende and In o mal Ca e,
London:.
Ta is ock.